 |
Cal melhorar l'escritura d'aquel article.
L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspectes linguistics incorrectes son a verificar. Podetz
corregir
o
crear la discussion
.
|
Republica socialista federativa sovietica de Russia
1918
?
1991
[[Fichier:
 | 110px|Bandiera]]
Bandiera de la RSFSR de 1954 a novembre de 1991
|
[[Fichier:
 | 88px|Blason]]
Escut de la RSFSR de 1978 a 1992
|
|
Demografia
| Populacion
|
147386000
|
Superficia
| Superficia
|
17075200
|
Entitats precedentas :
- Republica russa (1917)
- Tresen Reich (Nord de la Prussia Orientala) (1945)
- Emperi del Japon (Sakhaline et Kouriles) (1945)
- RSS carelo-finesa (1956)
Entitats seguentas :
- Republica sovietica de Donetsk-Krivoi-Rog (1918)
- Republica populara bielorussa (1918)
- RSS d'Ozbekistan (1924)
- RSS du Turkmenistan (1925)
- RSS kazakha (1936)
- RSS kirghiae (1936)
- RSS d'Ucraina (Crimea) (1954)
- Federacion de Russia (1991)
modificar
La
Republica socialista federativa sovietica de Russia
(
RSFS de Russia
o
RSFSR
), en
rus
Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика
(
Rossiiskaia Sovietskaia Federativnaia Sotsialistitcheskaia Respoublika
,
Rossiiskaia SFSR
; literalament "Republica socialista dels conselhs russes") era una de las 15
republicas socialistas sovieticas
formant l'
Union de las republicas socialistas sovieticas
(URSS). Era
de facto
la republica dominanta politicament e economicament. D'efiech, representava los tres quarts del territori de l'Union, mai de la mitat de sa populacion, los dos terces de son industria e gaireben la mitat de sa produccion agricola. Sas frontieras demoreron establas dempuei la cession de la
Crimea
en 1954 fins a sa dissolucion e sa transformacion en l'actuala
Federacion de Russia
.
Pendent la
revolucion de Febrier
(1917), a la seguida de l'abdicacion del tsar
Nicolau II
lo 15 de marc de 1917, la
Russia
es dirigida per un
govern provisori
, presidit a partir del 6 d'agost de 1917 per
Kerenski
qu'instaura una
Republica
. Comencant de reformas, ensag pasmens de respectar los engatjaments de la Russia al respecte de sos aliats (
Franca
,
Reialme Unit
, etc.) contunhant la
guerra
. L'impopularitat d'aquesta darriera mesura es utilizada pel
Partit bolcevic
que, lo 25 d'octobre de 1917, capvira lo govern a
Petersborg
(alara capitala de la Russia) per las armas
: es la
Revolucion d'Octobre
. La patz es signada amb loa Alemands al pretz de forca concessions territorialas (
Polonha
, partida de l'
Ucraina
,
paises baltics
, ...).
Primiera bandiera de la RSFSR utilizada entre 1918 e 1937.
La Russia ven la RSFSR lo 23 de genier de 1918, es dotada d'una Constitucion, bastida per la Comission dirigida per
Sverdlov
e ratificada lo 10 de julhet de 1918 pel
Vn Congres dels Soviets
. Una
guerra civila
, enseguida, opauset pendent tres ans los
Russes blancs
(republicans o monaquistas, comptant dans lor reng los generals
Krasnov
,
Denikin
e
Kornilov
), assistits per las potencias occidentalas, als
bolchevics
. Apres lor victoria, los bolchevics regropan, lo 22 de decembre de 1922, las diferentas republicas sovieticas e bolchevicas al sen de l'Union de las republicas socialistas sovieticas. En consequencia, la RSFSR ven una de las republicas de l'
Union de las republicas socialistas sovieticas
.
L’anciana
Republica de l'Orient Extrema
, proclamada independenta
de facto
a partir de 1920 amb lo sosten bolchevic contra l'ancian poder imperial rus, coneis tanben un important conflicte amb l'armada blanca, que ne torna prene lo contrarotle a partir de 1921 amb l'ajuda dels des Japoneses, mas l'ajuda sovietica contra las tropas japonesa permet a la republica de tornar venir independenta brevament, que perd annexiada per decret en 1922 a la RSFR, que lo territori es alara espandit sus totas sas frontieras nord de la China e la faciada Pacifica. En compensacion de l'evacuacion forcada dels Japoneses (e tanben dels Chineses dins las zonas frontalieras, que la China imperiala sosten tanben l'armada blanca contra los bolchevics), lo Japon ocupava una partida de l'illa de
Sakhalin
fins a 1925 ont es totalament integrada a la RSFR.
La RSFSR pendent la
Segonda Guerra mondiala
, l'
Alemanha nazia
envasis l'
Union sovietica
, lo
22 de junh
de
1941
.
Stalin
ten alara totes los poders. E deplaca de populacions europeas cap a l'Orient ont son creadas de novelas entitats autonomas (republica e oblasts).
En 1989, la populacion de la RSFS de Russia era de 147 386 000 abitants, ne fasent la RSS mai poblada de l'Union de las republicas socialistas sovieticas (amb 51,4 % de la populacion).
Darriera bandiera, adoptada en 1991.
Gorbatchev
arriba al poder en 1985 al cap del Partit comunista de l'Union Sovietica (PCUS) amb lo desir de reformar lo regim per combatre l'estagnacion economica e los restes de l'
estalinisme
, mas sas reformas an pauc de resultats. La
Perestroika
(≪ restructuracion ≫) atenh pas los objectius esperats avent agravat la carestia dels bens de consomacion e las inegalitats socialas, alara qu'una democratizacion del regim, comencada amb la
Glasnost
(≪ transparencia ≫), desencadena de confictes interetnics e la pujada dels
nacionalismes
, mal percebuda pels Russes.
En 1989, pel primier cop dempuei lo comencament de l'era sovietica, se debanan d'eleccions liuras, los partits politics son autorizats en 1990. Aquestas oberturas es subretot l'escasenca pels pobles de las diferentas nacionalitats compausant l'
URSS
de manifestar lors desirs de sobeiranetat. Vers 1991, un vertadier dualisme del poder s'installa a
Moscou
. En efiech, la potencia venenta de las estructuras estaticas russas liberadas de la tutela du PCUS, amb
Ieltsin
al cap, se trapan facia al organs du poder sovietic e comunista, ≪ arcaic ≫ e ≪ conservator ≫, ensajant en van d'arrestar las ≪ reformas gorbatchevianas ≫ e de gardar lo sistema sovietic.
Mikhail Gorbatchev
el tanben ensag de gardar la coesion de l'Union sovietica, e d'aflaquir la RSFSR
: en reaccion, Ieltsin fa votar sa sobeiranetat lo 22 de junh de 1990 pel 1er Congres dels deputats del poble de la RSFSR
[1]
.
Lo 25 d'agost de 1991, lo PCUS es dissolgut
[2]
e l'URSS dintra lo 8 de decembre de 1991 amb los acordis de Minsk e lo 21 de decembre de 1991 pels acordis d'Alma-Ata
[3]
: las republicas que la constituissia prenin lor independencia. La RSFSR, que'n constituis lo nucleu istoric, torna prene de l'anciana granda potencia mondiala los 3/4 de son territori, mai de la mitat de sa populacion, los 2/3 de son industria e la mitat de sa produccion agricola. Eritiera mager de l'URSS, ocupa ara sa placa dins las institucions internacionalas, coma lo seti permanent al Conselh de seguretat de las Nacions unidas, mas pren tanben lo passiu financier de l'anciana URSS. Una union politica e economica, la
CEI
, es fondada lo
8 de decembre
de
1991
per la RSFSR, l'
Ucraina
e la
Bielorussia
per ensejar de mantenir de ligams privilegiats entre los paises eissits de l'ex-URSS. Lo 25 de decembre seguent, la RSFSR foguet nomenada
Federacion de Russia
. L'endeman, l'URSS es formalament dissolguda.
Le constitucion de
1978
reconeis de divisions administrativas, qu'unas avian un larg gra d'autonomia. Lor existencia justificava a la ≪ Russia sovietica ≫ son estatut d'
Estat federal
, al sen d'una autra federacion mai grada qu'era l’URSS.
Al moment del desmantelament de l'Union sovietica, en
1991
, i avia:
- 16 republicas autonomas
:
- Republica socialista sovietica autonoma bachkire
- Republica socialista sovietica autonoma boriata
- Republica socialista sovietica autonoma de Carelia
- Republica socialista sovietica autonoma del Daghestan
- Republica socialista sovietica autonoma kabardino-balkara
- Republica socialista sovietica autonoma kalmoka
- Republica socialista sovietica autonoma dels Komis
- Republica socialista sovietica autonoma dels Maris
- Republica socialista sovietica autonoma de Mordovia
- Republica socialista sovietica autonoma d'Ossetia del Nord
- Republica socialista sovietica autonoma odmorta
- Republica socialista sovietica autonoma tatara
- Republica socialista sovietica autonoma de Chechenia Ingochia
- Republica socialista sovietica autonoma chovaca
- Republica socialista sovietica autonoma de Tova
- Republica socialista sovietica autonoma iakota
- 5
oblasts
autonomas
:
- Oblast autonon adiguean
- Oblast autonon de Gorno Altai
- Oblast autonon josieu
- Oblast autonon dels Karachais Cherkesses
- Oblast autonon khakas
- 10 districtes autonomas
:
- Districte autonom dels Boriats d'Aga
- Districte autonom dels Boriats d'Oust-Orda
- Districte autonom dels Evenks
- Districte autonom dels Iamalo-Nenets
- Districte autonom dels Komis-Permiaks
- Districte autonom dels Khantys-Mansis
- Districte autonom dels Koriaks
- Districte autonom dels Nenets
- Districte autonom dels Chokches
- Districte autonom de Taimyr