Jacques Cartier
Retrach de Jacques Cartier per Theophile Hamel
Naissenca	1491 Saint-Malo , reiaume de Franca , Bretanha
N. a
Deces	1er de setembre de 1557 Saint-Malo
D. a
Causa de deces
Assassinat/ada per
Luoc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
Pais de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Belamaire
Belpaire
Fraire
Sorre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nobla
Membre de l'equipa esportiva
posicion de joc
tir (esquerra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diploma
Director de tesi
Estudiant de tesi
Foncion politica
Residencia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cancons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e premis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nobla
Titol de noblesa
Titol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la festa
Pais d'origina
Nacionalitat
Profession	navigador, explorator
Ocupacion
Luoc de trabalh
Distincions
Mestressas
Religion
Estudis
Titol	({{{comencamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
Dinastia	{{{dinastia}}}
Servici	de {{{comencamentdecarriera}}} a {{{findecarriera}}}
Grad militar	{{{gradmilitar}}}
Arma	{{{arma}}}
Coronament	{{{coronament}}}
Investitura	{{{investitura}}}
Predecessor	{{{predecessor}}}
Successor	{{{successor}}}
Conflictes	{{{conflicte}}}
Comandament	{{{comandament}}}
Faches d’armas	{{{faitsdarmas}}}
Omenatge
Autras foncions

Jacques Cartier ( 31 de decembre de 1491 - 1er de setembre de 1557 ) foguet un explorator frances, que reclamet per Franca co qu'es ara Canada . Foguet lo primier de descriure e cartografiar ^[1] lo golf del Sant Laurenc e las ribas del riu de Sant Laurenc , que nomenet "Lo pais de Canada ", mot iroques que significa ≪ vilatge ≫ e que Cartier utilizet per nomenar los poblaments iroqueses que veget a Stadacona puei a Hochelaga .

Biografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Jovenca e formacion [ modificar | Modificar lo codi ]

Jacques Cartier nasquet en 1491 ^[2] a Saint-Malo , lo port situat a l'extreme nord-est de las costas del ducat de Bretanha (ducat que sera incorporat a Franca en 1532). Cartier, qu'era un respectable marin, melhoret son estatut social en 1520 en maridar Mary Catherine des Granches, socia d'una importanta familha. Lo seu nom es conegut a Saint-Malo per sas frequentas aparicions pels registres batismals coma grandpaire o testimoni ^[3] .

En 1532 , mentre qu'una guerra esclata entre la corona de Portugal e los armators normands al larg de Brasil, Cartier es presentat al rei de Franca Frances Ier per Jean Le Veneur , avesque de Saint-Malo e abat del Mont Saint-Michel . Aqueste evoca los viatges que Cartier auria ja faits ≪ en Brasil e en Terra Nova ≫, per afirmar qu'era capable ≪ de menar de naus a la descoberta de terras novas dins lo monde nou ≫ ^[4] . Recevent una commission del rei de Franca, e venent aital lo successor de Giovanni da Verrazzano , Cartier dirigiguet, als fraisses del rei, tres viatges cap a l' America del Nord entre 1534 e 1542 , esperant i trapar un passatge cap a Asia , sinon de riquessas.

Lo primier viatge (1534) [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres solament vint jorns de traversada (del 20 d'abril al 10 de mai), Cartier atenh Terra Nova , amb sos dos naviris e un equipatge de 61 omes. Exploret menimosament lo golf del Sant Laurenc a partir del 10 de junh ^[5] . Lo 12 de junh, durant la reconaissenca de luocs novels e la denominacion de rius novels, Jacques Cartier e sos marins aperceberon, un pauc a l'escart de la ribiera que venian de nomenar Saint-Jacques , un grand naviri originari de La Rochelle , que l'equipatge, apres una longa campanha de pesca a la merluca , avia perdut son camin al mitan de las illas nombrosas del golf del Sant Laurenc . Aneron a bord d'aquela nau per la menar cap a un luoc de bon s'orientar, que digueron Havre Jacques-Cartier ^[6] .

Lo diluns 6 de julhet, Jacques Cartier e son equipatge enconteron los primiers americans nadius de la Nacion Micmac , al larg de la Baie des Chaleurs . Los jorns seguents, marins e autoctons, escambieron d'objectes divers contra de pelissas ^[7] .

Lo divendres 24 de julhet , desbarqueron a Gaspe , ont planteron una crotz de trente pes , per revendicar la region per lo rei de Franca . La tropa dels franceses i encontran d' Iroquoians del Sant Laurenc , venguts per la pesca, que los aculhigueron sens grand plaser. Lo cap indian, Donnacona , apres protestacions, acceptet que Cartier mena dos de sos filhs en Franca. L'arrivada a Saint-Malo se faguet lo 5 de setembre apres una autra corta traversada de 21 jorns ^[8] .

Lo segond viatge (1535-1536) [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo segond viatge aguet luoc en 1535 ? 1536 e debutet lo 19 de mai. Aquela expedicion compta tres naus, La Petite Hermine (60 tonels), L'Emerillon (40 tonels) e la nau que transporta Cartier, la Grande Hermine (120 tonels). Quinze meses de viures son estats prevists. Menats de Franca per Cartier, los dos filhs (nebots ?) del cap Donnacona , Taignoagny e Domagaya , parlavan frances. Amb sas connaissencas, Cartier remonta lo cors del Sant Laurenc , e descobris que naviga sus un flume quora l'aiga ven dolca. Le 3 de setembre senhala dins son jornal de bord aver vist de belugas dins lo flume ^[9] . A l' illa d'Orleans , lo 7 de setembre , davant Stadacone , om retrova Donnacona . Lo cap amerindian, per s'assegurar del monopoli del comerci, ensaget de dissuadir los Franceses de perseguir l'exploracion del fluvi. Cartier refuset e l'expedicion se dividiguet. Una partida dels omes bastiguet un fortin. La resta remontet lo fluvi amb un vaissel e de barcas.

Lo 2 d'octobre de 1535, Jacques Cartier e sos companhs arriberon dins la region del vilatge fortificat de Hochelaga. Los Franceses nommeron aquela region "mont Royal" (uei, es lo luoc d'implantacion de la vila de Montreal ). Lo 7 de setembre, Cartier tornet cap al fortin per ivernar. Los raports amb los Iroques de Sant Laurenc fogueron bons. Los Franceses descobrigueron los escalps, lo tabat e la rigor de l'ivern canadian. L'escorbut decimet una part dels equipatges fins a la descoberta d'una infusion d'avet baumier preparada per las Micmacs .

En abril de 1536, Cartier prenguet Donnacona per forca per o presentar a Frances I ^er . A causa de las perdas, un sol vaissel foguet utilizat pel retorn.

Lo tresen viatge (1541-1542) [ modificar | Modificar lo codi ]

Cartier realizet un tresen viatge en 1541-1542. Los racontes d' aur , de gemmas e d' especias de Donnacona motiveron l'autorizacion balhada per Frances I ^er de fondar una colonia catolica en America del Nord . Pasmens, lo projecte foguet fisat a Jean-Francois de la Rocque de Roberval , un ome de cort. Atal, aquel tresen viatge foguet pas directament comandat per Cartier. L'expedicion devia comportar cinc vaissels mas sa preparacion foguet ralentida per la mort de Donnacona e de problemas logistics . Fin finala, Cartier decidiguet de partir sens esperar los autres vaissels.

Apres una traversada dificila, arribet a Stadacone. Recebet inicialament un bon acuelh malgrat l'anoncia del deces de Donnacona. Pasmens, las relacions se degraderon e los Franceses decidigueron de s'installar a la confluencia de Sant Laurenc e del riu del Cap-Rog. Per preparar la colonizacion, Cartier i ordenet la construccion del fort de Charlesbourg-Royal. Puei, realizet d'operacions comercialas amb los Iroqueses per trobar d'aur e de diamants . Retrobet l'expedicion principala a Terranova en 1542. Recebet l'ordre de tornar dins la val de Sant Laurenc mas desobesiguet. A la placa, preferiguet tornar en Franca per far expertesar l'aur e los diamants trobats. Pasmens, los minerals raportats se reveleron esser sens valor ( pirita , quars ...).

Retirada e fin de vida [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres aquela malescaduda, Cartier se retiret dins la region de Sant Maclo . Notable de la vila, foguet de cops consultat per de projectes d'expedicion o per sa coneissenca del portugues . Moriguet lo 1 ^er de setembre de 1557, probablament a causa d'una epidemia de pesta .

Annexas [ modificar | Modificar lo codi ]

Ligams internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Canada
• Sant Laurenc

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

•  {{{titol}}}. ISBN 978-2-76210-788-3 . OCLC   874572929 .  
•  {{{titol}}}. ISBN 978-2-70711-227-9 . OCLC   931769334 .  
•  {{{titol}}}. OCLC   567979204 .  

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Sas mapas se son perdudas, mas i es fach referencia dins una letra per son nebot Jacques Noel, datada de 1587 e estampada per Richard Hakluyt amb lo relat del tresen viatge de Cartier, dins The Principall Navigations [...], London, G. Bishop, 1600.
2. ↑ Cap certificat batismal foguet pas trapat, mas Cartier faguet estat del seu atge dins tres letras. Vejatz Trudel 1955 , p.  68.
3. ↑ Biggar, H.P. A Collection of Documents relating to Jacques Cartier and the Sieur de Roberval , Ottawa, Public Archives of Canada, 1930. Over 20 baptisms h;September
4. ↑ Baron de La Chapelle, ≪ Jean Le Veneur et le Canada ≫, Nova Francia , vol. 6, 1931, p.  341-343 , d'apres un texte genealogic de 1723.
5. ↑ Quelques evenements du 10 juin
6. ↑ Cartier 1984 , p.  121-122.
7. ↑ Cartier 1984 , p.  139-140.
8. ↑ Marcel Trudel, Jacques Cartier , dans l' Encyclopedie canadienne ( EC ).
9. ↑ Dube 1986 , p.  17.