Eslovenia
(en
esloven
Slovenija
), oficialament la
Republica d'Eslovenia
(en esloven
Republika Slovenija
), es un
estat
d'
Europa Centrala
. Es membre de l'
Union Europea
dempuei lo 1
er
de mai de 2004. Eslovenia es enrodada per la
mar Adriatica
,
Italia
,
Austria
,
Ongria
e
Croacia
.
La capitala es
Liobliana
.
Lo gentilici es
esloven -a
.
Lo territori esloven sembla abitat per d'essers umans dempuei 250 000 ans (
Jama Pekel
). Durant l'
Edat dau Ferre
, de tribus de
Celtas
e d'
Illirians
s'i installeron. Lei
Romans
lo conquisteron dins lo corrent dau segle I ap. JC apres dos segles d'incursions per redurre l'ostilitat dei populacions indigenas. Urbanizeron lo pais e i fonderon
Ljubljana
(
Emona'
),
Celje
(
Celeia
),
Vrhnika
(
Nauportus
) e
Ptuj
(
Poetovia
).
De l'eslavizacion a la creacion de Iogoslavia
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Apres l'afondrament de l'
Emperi Roman d'Occident
, la region foguet brevament ocupada per lei
Lombards
avans d'esser abitada per de tribus eslavas, probablament a la fin dau segle VI, qu'anavan formar l'ensems deis Eslaus dau Sud. Un segle pus tard, lei pus occidentaus deis Eslaus dau Sud, menacats per leis
Avars
, demanderon la proteccion dei Bavares e fogueron integrats au sen de l'
Emperi Carolingian
. Aquo entrainet una diferenciacion culturala a respect deis autrei pobles eslaus dei
Balcans
que foguet a l'origina de la formacion dau poble esloven.
Au segle X, apres la disparicion deis estats carolingians, la region faguet partida dau
Sant Emperi Roman Germanic
. Lei
Absborgs
ne prengueron lo contrarotle au segle XIII. Dichs ≪ Austrians de lenga eslava ≫, leis Eslovens conogueron una existencia suava car relativament alunchadas dei prats batalhiers balcanics. Au segle XVI, l'introduccion dau
protestantisme
entrainet la publicacion de
Biblias
e de textes religios que permeteron de codificar la lenga eslovena. Pasmens, maugrat una activitat intensa, la Reforma mau capitet de se mantenir dins la region e Eslovenia venguet tornarmai
catolica
au comencament dau segle XVII.
En
1809
, Eslovenia foguet annexada per
Franca
mai aquo duret gaire e
Austria
la reconquistet en
1814
. En
1867
, ambe l'instauracion de la monarquia dobla d'
Austria-Ongria
, la region foguet restacada a
Cisleitania
. Una vida politica locala apareguet, dominada per lo
Partit Popular Esloven
, formacion
catolica
qu'era dirigida per lo preire
Anton Korosec
. Puei, durant la
Premiera Guerra Mondiala
, leis Eslovens demoreron fideus ai Hamsborg. Ansin, foguet dins l'encastre austroongres que
Korosec
demandet l'instauracion d'un estat deis Eslaus dau Sud en
1917
. Pasmens, ambe l'afondrament de l'Emperi, preferiguet finalament se raliar ai
Serbes
per assegurar la placa de son poble dins lo ≪ Reiaume deis Serbes, dei Croats e deis Eslovens ≫ que foguet proclamat lo 1
er
de decembre de
1918
.
De la Premiera Guerra Mondiala a la Segonda Guerra Mondiala
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Lei
frontieras
de
Iogoslavia
fogueron definidas en
1920
. Eslovenia i obtenguet lo
districte de Mur
, abandonat per
Ongria
, mai deguet renonciar a la
Carintia
dau Sud, que votet en favor de son integracion au sen d'
Austria
(
Viena
i reconoguet pasmens lei
drechs
de la minoritat eslovena), e a plusors regions frontalieras annexadas per
Italia
. Aquo laissava 400 000 Eslovens en
Italia
que
Mussolini
assaiet ? sensa succes ? d'italianizar a partir deis annadas 1920.
Au sen dau reiaume iogoslau, l'
esloven
foguet reconegut coma
lenga oficiala
e certaneis omes politics eslovens, especialament
Anton Korosec
que venguet cap dau govern en
1928
, i tengueron un rotle important. En revenge, Eslovenia recebet ges d'autonomia. Pendent la
Segonda Guerra Mondiala
, lo pais foguet ocupat per leis
Alemands
(au
nord
) e per leis
Italians
(au
sud
). Lei forcas d'ocupacion, sostengudas per una milicia locala, lucheron contra de movements de partisans (principalament
comunistas
) e deporteron 25 000 personas vers lei camps
nazis
. Aperaqui 8% de la populacion foguet tuat per lei combats, leis atrocitats de l'Axe e la repression contra lei collaborators apres la Liberacion.
Apres la guerra, Eslovenia venguet una republica socialista constitutiva de la Federacion de Iogoslavia. Lo
Tractat de Paris (1947)
li permetet d'annexar plusors territoris
italians
poblats d'Eslovens (vau auta d'
Isonzo
, mitat de la vila de
Gorizia
...). Aquo permetet de redurre la minoritat
eslovena
d'
Italia
a 50 000 personas. En revenge, de tensions vivas demoreron fins a
1954
quant au partiment de la region de
Trieste
. A la perfin, la
vila
demoret
italiana
e lo resta de son territori foguet partejat entre Eslovenia e
Croacia
.
Durant lo periode
comunista
iogoslau
, Eslovenia era la republica pus desvolopada de la Federacion. Apres la
mort
de
Tito
e la montada dei
nacionalismes
internes, de tensions aparegueron ansin entre
Ljubljana
e
Belgrad
a prepaus de la participacion eslovena ais ajudas federalas a destinacion dei republicas meridionalas. Tre genier de
1989
, de
partits politics
independents se formeron en Eslovenia. Apres la restauracion oficiala dau
multipartisme
en
Iogoslavia
, d'eleccions liuras se debaneron en abriu de
1990
. En Eslovenia, lei legislativas fogueron ganhadas per la drecha mai lo president de la
Liga dei Comunistas d'Eslovenia
,
Milan Kucan
, foguet elegit a la presidencia. Puei, en decembre de
1990
, un
referendum
sus l'
independencia
recebet 95% de bulletins favorables. Sieis mes pus tard, apres la revirada de negociacions sus una reforma de la Federacion, aqueu resultat foguet utilizat per proclamar l'
independencia
dau pais lo 25 de junh de
1991
. Una
breva guerra
contra l'armada federala iogoslava entrainet lo retirament dei soudats iogoslaus dau territori esloven.
Apres son
independencia
, Eslovenia foguet rapidament reconeguda per lei pais occidentaus e integrada au sen d'
Europa Occidentala
. En parallel, se metet en placa una
democracia
parlamentaria dominada per
Milan Kucan
(president fins a
2002
) e per
Janez Drnovsek
(cap dau govern de
1992
a
2002
e president de
2002
a
2007
). Eslovenia integret l'
OTAN
e l'
Union Europea
en
2004
. Tres ans pus tard, lo pais jonhet la zona
euro
.
L'economia eslovena foguet durament tocada per la
crisi economica de 2008
. La situacion foguet agravada per d'escandols de corrupcion e per una politica d'austeritat estricta. De novembre de
2012
a marc de
2013
, de manifestacions importantas entraineron ansin lo reversament parlamentari dau Premier Ministre
Janez Jansa
(condamnat en
2014
per corrupcion). Foguet remplacat per
Alenka Bratusek
qu'assaiet de perseguir la politica liberala inspirada per l'UE. Dins aquo, perdiguet lo poder apres mens d'una annada passada a la testa dau pais.
Miro Cerar
, elegit sus un programa de lucha contra la corrupcion e contra lei privatizacions impausadas per la Comission Europea, prenguet sa placa lo 18 de setembre de
2014
.
Eslovenia es una
republica
parlamentaria segon la sia
Constitucion
.
Lo President del pais, dempuei 2022, es
Nata?a Pirc Musar
. Lo president es lo
cap d'Estat
e es elegit cada cinc d'ans pel vote popular.
Lo
cap de govern
es lo
Primier Ministre
, elegit pel
Parlament
.
Lo Parlament es bicameral, format de l'Assemblada Nacionala e lo Conselh Nacional. Actualament degun a la majoritat parlamentaria.
Los principals partits son lo Partit Democratic Esloven e la Democracia Liberala d'Eslovenia.
Carta d'Eslovenia
De veire:
Economia d'Eslovenia
.
Qualques artistas eslovens son coneguts fora del lor pais, coma los musicians de
Laibach
o lo movement
NSK
(
Neue Slovenische Kunst
)
<references>
- ↑
http://www.stat.si/statweb/en/home