Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1568-1570  : Premiera Guerra Turcorussa en causa de tensions entre marchands rus e turcs dins la region de la Mar Caspiana . Leis Otomans assaieron de conquistar Astrakhan mai fogueron durament batuts per una coalicion gropant Russia , Polonha - Lituania e lei Cosacs Zaporogs. Pasmens, la patz restabliguet lei libertats comercialas dei Turcs.

1571  : en Grecia , importanta batalha navala a Lepanta entre una coalicion gropant la mager part dei poissancas crestianas e l' Emperi Otoman . S'acabet per una desfacha turca amb la perda de 30 000 omes (sovent experimentats) que fogueron malaisats de remplacar.
1572  : disparicion dau darrier reiaume inca independent apres sa conquista per una armada espanhola que rescontret ges de resistencia. Desiros de negociar amb Espanha , Tupac Amaru foguet capturat e executat sus la placa d'armas de Cuzco .
1572-1573  : conquista dau Sultanat de Gujarat per l' Emperi Mogol .
1573 : aguent descubert una temptativa de complot contra eu organizat per lo shogun Ashikaga Yoshiaki , Oda Nobunaga l'expulset de la vila de Quioto . Aquel eveniment es generalament considerat coma la data de fin dau Shogunat Ashikaga . Entrainet un agravament dei guerras internas dins l'archipela (→ 1575 ).
1575  : en Japon , importanta victoria dei clans Oda e Tokugawa contra lo clan Takeda a la batalha de Nagashino . D'efiech, lei Takeda perdigueron benleu 10 000 omes e pogueron desenant plus menacar lei venceires. Aquo permetet a Oda Nobunaga de concentrar sei forcas contra seis autreis adversaris e de prendre pauc a pauc l'avantatge (→ 1582 ). La batalha de Nagashino constituis tanben una evolucion importanta dins l'art militar en causa de son utilizacion coordenada d' arcabusas per arrestar de cargas de cavalaria .
1578  : victoria majora de l'armada dau negus Sarsa Dengel ( 1563 - 1597 ) contra leis insurgents de Tigre, sostenguts per leis Otomans . D'efecte, lo 17 de decembre, Sarsa Dengel capitet de susprendre seis adversaris que sei forcas fogueron durament batudas. Yeshaq, governador de Tigre au centre de la mager part deis insureccions en Etiopia dempuei 1560 , e Ozdemir Pasha , generau de la garnison turca de Massaua , fogueron tuats pendent la batalha. Aquo permetet au negus de pacificar lo nord d' Etiopia e d'i organizar una ceremonia de coronament dins lo centre religios d'Aksom per lo premier cop dempuei lo comencament dau reine de Kwestantinos I ^er ( 1434 - 1468 ).

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1574  : acabament de la bastida de la Mosqueta Selimiye d'Edirne. Es d'estile otoman classic (arquitectura bizantina ambe de trachs deis arquitecturas islamicas d'Orient Mejan) e realizada a partir dei plans de Mimar Sinan . Foguet classada au Patrimoni Mondial de l'Umanitat en 2011 .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1570  : descuberta dei roinas de la ciutat-estat maia de Copan per Diego Garcia de Palacio (→ 1839 )
1570  : publicacion dau premier atlas dich Theatrum orbis terrarum per lo cartograf olandes Abraham Ortelius ( 1527 - 1598 ).
1571  : comencament d'un important trabalh de publicacion de taulas trigonometricas per lo matematician frances Francois Viete ( 1540 - 1603 ).
1572  : explosion de la supernova de 1572 que foguet au mens observada en Europa e en Asia (→ 1573 ).
1572  : publicacion d'una obra forca importanta, dicha L'Algebra , per lo matematician italian Rafael Bombelli ( 1526 -1572). D'efiech, foguet lo premier trabalh matematic que definiguet lei nombres complexes . Pasmens, franc de Francois Viete e de Simon Stevin , pauc de matematician dau periode eran capables de comprendre sa descuberta.
1573  : invencion dau premier sistema de mina terrestra per l'engenhaire Samuel Zimmermann . Dich Fladdermine , lo dispositiu era compausat d'una platina e d'un fieu tendut entrainant l'explosion d'una fogassa emplida de pouvera e de shrapnels. Destinat a luchar contra leis assauts en massa, foguet utilizat fins ais ans 1870 per protegir lei posicions fortificadas .
1573  : apres l'observacion de la supernova de 1572 l' annada precedenta, l' astronom danes Tycho Brahe ( 1546 - 1601 ) publiquet De l'Estela Novela . Aquel estudi permetet de luchar contra l'idea d'un ceu immudable eissida de l' Antiquitat e de l' Edat Mejana .
1574  : presa de Tunis e destruccion de sa garnison espanhola . Aquela victoria marquet l'acabament de la conquista de Magreb per leis Otomans car leis Espanhous ? d'ara endavant mai interessats per lo continent american ? renoncieron finalament a un retorn ofensiu dins la region.
1574  : acabament dau relotge astronomic d'Estraborg . Tenia un glob celest, un astrolabi , un calendier perpetuau e un automat . Integrava tanben mai d'un concepte recent de l' astronomia , dei matematicas e de la relotjaria .
1575  : premiera utilizacion coneguda de l' induccion matematica realizada per lo matematician e astronom italian Francesco Maurolico ( 1494 -1575). Gracias a son trabalh, es considerat coma un precursor de Francois Viete e de Rene Descartes .
1576  : premiera descripcion coneguda de la febre tifoida . Foguet realizada per lo matematician e sabent italian Girolamo Cardano ( 1501 -1576).
1579  : premiera descripcion dei valvulas dei venas. Foguet realizada per lo metge italian Hieronymus Fabricius ( 1533 - 1619 ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]