../.. | Segle XI | Segle XII | Segle XIII | Segle XIV | Segle XV | ../..

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

v. 1200  : dins la vau de Cusco , formacion de la dinastia que fondet l' Emperi Inca quauquei decennis pus tard. Dins lo resta de l'America Precolombiana, lo Reiaume Chimu comencet una politca d'expansionisme militar ^[1] .
1201-1206  : comencament d'una guerra novela entre Franca e Anglaterra . Permetet au rei Felip II de Franca de conquistar Normandia e Peitieus .

1202  : comencament de la Quatrena Crosada que concentret sei forcas a Venecia . Pasmens, lei Crosats podian pas pagar l'utilizacion de la flota veneciana. En cambi dau sosten dei naviris de la Republica, lo doga Enrico Dandolo demandet l'ajuda dei Crosats per reconquistar lo port de Zara , una vila crestiana tenguda per Ongria . Aquo entrainet l'abandon de l'expedicion per plusors chivaliers. Lo resta e lei Venecians fogueron excomunicats per lo papa apres lo pilhatge de Zara .
1203  : pilhatge de Kiev , un dei centres intellectuaus pus importants en Europa , dins lo quadre dei guerras de succession que tocavan lei principats eissits dau Rus' de Kiev .

1203-1204  : apres lo pilhatge de Zara , perseguida de la Quatrena Crosada vers Constantinoble . Aprofichant de conflictes de succession entre lei diferenteis emperaires de la dinastia deis Ange, prengueron la capitala de l' Emperi Bizantin e la pilheron. Puei, lei venceires se partejeron la mager part dau territori bizantin per i fondar d'estats crosats. De son caire, Venecia recebet leis illas de la Mar Egea . Per lei Bizantins, maugrat la formacion de diversei principats que permeteron la reconstitucion de l'Emperi ( Desporat d'Epira , Emperi de Nicea ...), aquela desfacha marquet lo comencament dau declin definitiu.
1205-1207  : guerra entre lei Bizantins retirats dins la vila de Nicea e diversei princes crosats, bizantins e turcs. Capiteron finalament d'establir sei posicions dins la region e d'estabilizar lo territori de l' Emperi de Nicea .

1206  : en Mongolia , acabament dei guerras d'unificacion dei diferentei tribus mongolas menadas per lo cap Temudjin . Foguet proclamat Genghis Khan per l'assemblada dei clans.

1206  : aprofichant lo declin de la poissanca samanida , lo governador de Lahore , Qutb ud Din Aibak venguet independent e fondet lo Sultanat de Delhi .
1206-1207  : en Occitania Centrala, multiplicacion deis accions de legats pontificaus e de monges catolics contra lo catarisme . Pasmens, en causa de l'absencia de reaccion deis autoritats localas, pogueron gaire demenir l'influencia de la Gleisa Catara. En 1207 , lo legat Peire de Castelnou excomuniquet Ramon VI de Tolosa e prononciet l'interdich sus sei territoris (→ 1208 ).
1207  : somission de plusors tribus quirguizas de la region dau Lac Baikal a l'autoritat de Genghis Khan ^[2] . En parallel, lei Mongols comenceron d'incursions contra l' Emperi Tangut .
1208  : a l'eissida de negociacions sus la question catara entre lo comte de Tolosa e lei legats pontificaus, assassinat dau legat Peire de Castelnou per un chivalier occitan. Aquo entrainet l'apeu a la Crosada ( ≪ En avans ! Chivaliers dau Crist ! En avans recrus coratjos de l'armada crestiana ! Que lo crit universau de dolor de la Gleisa Santa vos entraina !... ≫ ) contra lei catars e sei protectors (→ 1209 ).

1209  : en despiech de son ostilitat au projecte, Felip II de Franca autorizet l'organizacion d'una crosada contra lei catars . L'expedicion ataquet lo domeni Trencavel e prenguet Besiers e Carcassona sensa dificultat. Lo vescomte Ramon Rogier Trencavel foguet assassinat e sei terras donadas a Simon IV de Montfort que venguet lo cap principau dei Crosats.
1209  : somission deis Oigors a Genghis Khan . Relativament avancats a respecte deis autrei pobles nomadas , leis Oigors anavan tenir un rotle major dins l'organizacion e l'estructuracion de l' Emperi Mongol .
1209-1210  : ataca generala de l' Emperi Tangut per lei Mongols de Genghis Khan . Durament batuts, lei Tanguts accepteron de venir vassaus dau khan.
1210  : apres son succes de l'an precedent, lei Crosats de Simon IV de Montfort ataqueron e prengueron lei fortalesas dei vassaus principaus de Ramon Rogier Trencavel ( Terme , Menerba ..). Sometegueron ansin totalament sei feus e i chapleron lei catars capturats.
1211  : en Anatolia Occidentala, un ensemble complex de combats entre Latins, Bizantins de Nicea e Seldjokids de Rum s'acabet per una demenicion de la poissanca turca dins la region.
1211-1212  : en China Septentrionala, ataca dei Mongols de Genghis Khan contra l' Emperi Jin . Forca violenta (chaples, destruccion dei vilas e zonas agricolas...), la campanha s'acabet en causa de la blecadura de Genghis Khan per una sageta (→ 1213 ).

1211-1213  : apres aver ben establit sei posicions dins lei domenis Trencavel, lei Crosats de Simon de Montfort comenceron d'atacar lo Comtat de Tolosa per isolar sa capitala . Maugrat l'intrada en guerra dau Comtat de Fois , lei Tolosencs fogueron obligats de demandar la proteccion dau rei Jaume II d'Aragon . Pasmens, aquo empediguet la perseguida de la Crosada qu'esquichet pas la coalicion occitanoaragonesa a la batalha de Mureth ( 1213 ). Aqueu combat veguet tanben la mort dau rei d'Aragon e marquet la fin de la premiera partida de la Crosada deis Albiges .
1212  : dins l'estepa, lei Khitans reconogueron la senhoria dei Mongols . Aquo foguet un eveniment important per la formacion de l' Emperi Mongol car aqueu poble avia un mestritge important de la construccion d' armas de setge . Ansin, leis armadas de Genghis Khan pogueron desenant menar de setges pus eficac contra leis estats sedentaris ^[3] .
1212  : gracias a la somission dei Jurchens , lei Mongols prengueron lo contrarotle de Manchoria .

1212  : dins la Peninsula Iberica , greva desfacha deis Almohades a la batalha de Las Navas de Tolosa contra una coalicion d'estats crestians. Entrainet l'afondrament de la poissanca militara musulmana dins la region.
1213-1214  : represa de l'invasion mongola de l' Emperi Jin . En despiech de quauquei succes defensius, lei Jin fogueron obligats d'acceptar lo pagament d'un important tribut per obtenir lo retirament de seis adversaris (→ 1215 ).
1213-1214  : guerra novela entre Franca e Anglaterra (sostenguda per Flandra e per lo Sant Emperi ). L'armada francesa bateguet durament seis adversaris ai batalhas de La Roche-aux-Moines e de Bouvines e poguet confiscar plusors feus rebels. De son caire, seis adversaris degueron faciar de trebols internes greus.
1214  : conquista d'una partida dau litorau de la Mar Negra per l' Emperi de Nicea .

1215  : afeblit per sei desfachas de 1214 , lo rei Joan I ^er d'Anglaterra foguet obligat d'adoptar la Magna Carta . Aqueu texte limitava l'arbitrari reiau e assegurava lo drech a la libertat individuala o lo contrarotle de l' impost per lo Grand Conseu dau Reiaume. Dins aquo, lo rei assaiet de retirar son texte e lei barons angles prepauseron alora la corona dau reiaume au Lois de Franca (→ 1216 ).
1215  : sancionant la desfacha tolosenca, lo concili de Latran donet la quasi totalitat dei feus dau comte Ramon VI de Tolosa a Simon de Montfort . Lo venceire s'installet a Tolosa e avia juridicament ganhat la guerra. Pasmens, son autoritat era totjorn pas reconeguda per la populacion, per lei faidits e ? pus important ? per lei comtes de Fois e de Tolosa (→ 1216 ).
1215-1216  : represa de la guerra entre lei Mongols e l' Emperi Jin . Leis envaisseires prengueron e pilheron Pequin mai se turteron a una resistencia acarnada. Per la rompre, degueron comencar lo chaple sistematic de la populacion (→ 1217 ).
1216  : en Mesopotamia , combats entre lei tropas dau Califat Abbassida e aquelei dau Sultanat de Khwarezm . En dificultat, leis Abbassidas capiteron de resistir gracias ais atacas organizadas per Genghis Khan en Asia Centrala .
1216  : en Anglaterra , mort dau rei Joan . Sei vassaus reconogueron alora son fiu coma successor e arresteron de sostenir lo Lois de Franca . En cambi d'una indemnitat importanta, aqueu darrier renonciet a la corona anglesa.
1217  : revirada d'una revouta dei Naimans contra Genghis Khan menada per lo cap Kuchlug . Aquo permetet a Genghis Khan de sometre lei Karakitans qu'accepteron aisament sa dominacion en causa de sa politica de tolerancia religiosa .
1217-1223  : en China , demenicion de l'intensitat dei combats entre Mongols e Jin car Genghis Khan comencet de s'interessar a l' Asia Centrala . Pasmens, laisset de tropas dins la region que contunieron sa politica d'exterminacion dei populacions sedentarias per conquistar lei provincias de Shanxi, Hebei e de Shangdong.

1216-1218  : revouta quasi generala dei senhors occitans contra lei Crosats de Simon de Montfort . La temptativa de contra-ofensiva dau cap crosat mau capitet e Montfort foguet tuat en assetjant Tolosa ( 1218 ). Foguet remplacat per son fiu Amalric de Montfort .
1218  : crisi diplomatica entre l' Emperi Mongol e lo Sultanat de Khwarezm apres la destruccion d'una caravana marchanda mongola. Lo refus de Khwarezm de pagar d'indemnitats decidet Genghis Khan d'organizar l'invasion de l' Asia Centrala (→ 1219 ).
1219  : en Occitania intervencion dau Lois de Franca en favor dei Crosats. Pasmens, maugrat lo chaple deis abitants de Marmanda , mau capitet de conquistar Tolosa . De son caire, leis Occitans destrugueron la mager part de la cavalaria pesuca crosada a la batalha de Basieja .
1219  : per obtenir l'alianca dei Serbs , l' emperaire bizantin de Nicea Teodor Lascaris donet l' autocefalia a la Gleisa de Serbia .
1219-1221  : invasion dau Sultanat de Khwarezm per lei tropas mongolas de Genghis Khan . Aprofichant la dispersion dei tropas dau Sultanat, lei Mongols prengueron e destrugueron Samarcanda , Bokhara e Urgench avans d'anientar lei darrierei forcas enemigas en Afganistan . Lo sultan Ala ad-Din Muhammad moriguet dins una illa de la Mar Caspiana e son fiu Jalal ad-Din foguet obligat de s'enfugir a la cort de Delhi (→ ( 1224 ).
1220-1221  : en Occitania , darriera temptativa d'ataca de part d' Amalric de Montfort . Pasmens, foguet batut au setge de Castelnou d'Arri (→ 1223 ).
1221  : data probabla dau comencament d'una revouta maia contra lei senhors d'origina tolteca de Chichen Itza que dominavan la peninsula de Yucatan dempuei lo segle X. Una guerra civila rapida entrainet l'afondrament de la ciutat e de son autoritat. Lei venceires, gropats a l'entorn dau generau Hunac Ceel , decidigueron de bastir una capitala novela que venguet la vila fortificada de Mayapan , darrier grand centre urban maia. Lo sobeiran maia noveu foguet chausit au sen dei Cocomes mai diversei dinastias importantas obtengueron una placa assegurada au sen dau govern .
1222  : dins l' Emperi de Nicea , mort de l'emperaire Teodor Lascaris que foguet remplacat per son gendre Joan III Dukas Vatatzes . Energic e letrut, l'emperaire noveu menet una politica de renforcament de l'Emperi dins lei domenis militars e economics.
1223-1224  : en Occitania , setge de Carcassona per lei senhors occitans e breva victoria contra la Crosada . D'efiech, lei partisans d' Amalric de Montfort quiteron lo pais. Pasmens, Almaric i laisset totei sei drechs au rei de Franca (→ 1226 ).
1224  : aprofichant de trebols en Anglaterra , lo rei Lois VIII de Franca ataquet e ocupet La Rochela . Diversei liberalitats li permeteron d'obtenir la somission rapida de tota la region.
1225  : en Mesopotamia , mort dau califa abbassida An-Nasir que foguet remplacat per son fiu Az-Zahir (→ 1226 ).
1226  : en Occitania , intervencion dau rei de Franca Lois VIII per restablir sei ≪ drechs ≫ dins la region. Capitet de conquistar Avinhon apres un setge malaisat mai moriguet quauquei jorns apres la fin de la batalha. Dins aquo, obtenguet la somission dei domenis Trencavel. Un senescau, Humbert de Beaujeu , demoret dins la region amb una pichona armada. Lois IX , encara un enfant, venguet rei de Franca sota la regencia de sa maire Blanca de Castelha .
1226  : mort dau califa Az-Zahir a l'eissida d'un reine forca breu. Foguet remplacat per son fiu Al-Mustansir .

1227  : mort de Genghis Khan . Chausiguet son fiu Ogedei coma successor. Sa disparicion aguet pas d'efiech sus l'expansionisme dei Mongols que perseguigueron sei campanhas en Asia , en Orient Mejan e en Europa durant la mager part dau segle XIII.
1228-1229  : en Occitania , somission dau comte Ramon VII de Tolosa apres l'adopcion d'una tactica novela, basada sus la destruccion sistematica dei culturas, per lei tropas francesas. La patz permetet au rei de Franca d'integrar lei domenis Trencavel dins son domeni personau. De mai, Ramon VII foguet obligat d'adoptar lo fraire de Lois IX de Franca coma eiretier e successor.
1230  : dins la Peninsula Iberica , integracion definitiva dau Reiaume de Leon dins aqueu de Castelha .
1230-1231  : guerra sensa resultat entre Franca e una alianca gropant Anglaterra e Bretanha (→ 1234 ).
1233  : en Occitania , generalizacion de l' Inquisicion per reprimir lo catarisme . Pasmens, maugrat quauquei succes, leis inquisitors se turteron a una resistencia populara importanta.
1234  : represa de la guerra entre Franca e Bretanha . Batuts, lei Bretons degueron liurar diversei placas frontalieras. Aquo privet Anglaterra d'aliat continentau e lo rei Enric III d'Anglaterra deguet acceptar una treva amb Lois IX de Franca .
1234-1235  : rompedura diplomatica entre lei Mongols e lei Song e comencament d'una longa guerra entre lei dos camps (→ 1236 ).
1236  : en China , presa de Xiangyang e de Chengdu per lei Mongols . Lei doas vilas fogueron pilhadas e destruchas. Dins aquo, lei Chines capiteron de fortificar una partida de sa frontiera per limitar l'efiech de la cavalaria adversa (→ 1239 ).
1236  : dins la Peninsula Iberica , presa de Cordoa per lei forcas castelhanas (→ 1238 ).
1238  : conquista de Valencia per leis Aragones .
1239  : reconquista de Xiangyang per lei Song (→ 1241 ).

1241  : incursions mongolas importantas en Europa Centrala dirigidas contra Polonha , Ongria e Transilvania . Lei nomadas ganheron plusors batalhas e pilheron Pest e Zagreb avans de se retirar per participar a la designacion dau successor d' Ogedei . L'ataca aguet de consequencias politicas en Polonha car la mort dau duc Enric II lo Pios sus lo prat batalhier entrainet la fragmentacion de son domeni.
1241  : en China , reconquista de totei lei territoris perduts contra lei Mongols (franc de Chengdu ) per leis armadas Song .
1242-1251  : encalament dau conflicte entre Mongol e Song .
1243-1244  : setge de Montsegur e eliminacion dei caps principaus de la Gleisa Catara . Aquo marquet lo comencament dau desmantelament dau catarisme en Occitania .
1244  : decision dau rei Lois IX de Franca d'organizar una crosada novela (→ 1248 ).
1246  : maridatge de Carles I ^er d'Anjau e Beatritz , filha dau comte de Provenca Ramon Berenguier IV . Aquo entrainet l'intrada de Provenca au sen de l'esfera d'influencia capeciana.
1248  : dins la Peninsula Iberica , conquista de Sevilha per lei forcas castelhanas .

1248-1250  : ataca d' Egipte per la Setena Crosada ( Franca , Chipre , ordres monastics). Maugrat la perda dau port de Damieta , lei Mamelocs capiteron de resistir a la batalha de Mansura e capturar lo rei Lois IX de Franca . Aquela victoria permetet a Chajar ad-Durr de venir de facto sobeirana d' Egipte ^[4] e de fondar lei dinastias mamelocas qu'anavan dirigir lo pais fis au sgle XVI. Lois IX foguet liberat en cambi d'un recapte e de l'evacuacion de Damieta .
1250  : presa dau poder per la dinastia Folkung amb l'eleccion de Valdemar I ^er coma rei. Pasmens, dins lei fachs lo poder demoret entre lei mans de son paire Birger Jarl (→ 1252 ).
1251  : reconoissenca de Lituania coma estat crestian per lo papa Innocenci IV apres lo batejament dau grand duc Mindraugas . En principi, aquo empediguet desenant l'organizacion d'una crosada contra la region.

1251  : invasion d' Italia per l'emperaire Conrad IV per sostenir sei revendicacions sus lo Reiaume de Sicilia . Gracias ais esforc de son fraire naturau Manfred , ocupet la mager dau reiaume franc de Napols e de Capoa .
1251  : reglament dei tensions entrainadas per la mort dau khan Guyuk amb l'eleccion de Mongke . Dins lei fachs, lo Grand Khan noveu laisset una autonomia importanta a son fraire Kublai Khan ( China ) e a Hulagu ( Khorasan , Iraq , Caucas ...). Aquo menet pauc a pauc a la fragmentacion de l'Emperi.
1252  : en Suecia , fondacion de la vila d' Estocolme per Bilger Jarl .
1254  : invasion mongola de Corea . Dins aquo, lei forcas dau reiaume de Goryeo , comandadas per lo generau Choe Ui , assaieron de resistir (→ 1258 ).
1255  : famina greva en Portugau .

1257  : en Indonesia , erupcion dau volcan Samalas . Entrainet de destruccions considerablas dins la region amb la disparicion de plusors reiaumes locaus. Foguet benleu una causa de la Pichona Edat glaciaria .
1257  : en Egipte , assassinat de Chajar ad-Durr que foguet remplacada per Al-Mansur Ali .
1258  : tractat de Corbeil entre Franca e Aragon . Permetet de definir clarament la frontiera qu'era contestada dempuei la Crosada deis Albiges .
1258  : invasion mongola de Lituania . S'acabet probablament per un resultat indecis ^[5] .

1258  : invasion mongola de Mesopotamia e presa de Bagdad . La capitala abbassida foguet pilhada e destrucha (entre 90 000 ^[6] e un milion de morts). Aquo marquet la fin de l'independencia deis Abbassidas amb la fugida dei subrevivents de la dinastia en Egipte ont obtengueron la proteccion dei Mamelocs. En mai d'aquo, la destruccion deis obras intellectualas gardadas dins lei bibliotecas de la ciutat entrainet lo declin dei sciencias arabas. Enfin, Mesopotamia , region centrala dins l'istoria umana dempuei l' Antiquitat Auta perdiguet tota importancia fins au segle XX.
1258  : en Corea , assassinat dau generau Choe Ui qu'era partisan de perseguir lo combat contra lei Mongols. Foguet remplacat per un partisan de la patz , Wonjong , qu'acceptet vassau de l' Emperi Mongol . Pasmens, apres la retirada dei Mongols, una guerra civila comencet entre partisans e adversaris de Wonjong .
1258  : revirada d'una ataca mongola d'amplor contra lei fortificacions Song de Sichuan . Em mai d'aquo, una epidemia decimet pauc a pauc leis asalhidors.
1259  : tractat de Paris entre Franca e Anglaterra . Permetet de restaurar la patz entre lei dos reiaumes. Anglaterra retrobet o gardet la possession de Lemosin , de Perigord , de Guiana , de Carcin , d' Agenes e dau sud de Charanta. Pasmens, la senhoria francesa i foguet clarament tornada afiermar.
1259  : signatura dau tractat de Nymphaeon entre l' Emperi de Nicea e la Republica de Genoa . En cambi de concessions comercialas importantas, permetet ai Bizantins de Nicea d'obtenir l'alianca de la republica marchanda .
1259  : en Egipte , cop d'Estat dau regent Qutuz que reverset lo sultan Al-Mansur Ali . Per empedir tota oposicion, decidet de s'opausar ai Mongols de Hulagu (→ 1260 ).
1259-1264  : dins l' estepa eurasiatica , mort dau khan Mongke . Sa succession entrainet una guerra civila entre sei fraires Kubilai Khan , partisan d'una sinizacion dau poble mongol, e Ariq Boqa qu'era sostengut per lei partisans d'un mantenement de la tradicion mongola. Lo conflicte s'acabet per la victoria de Kubilai Khan . Dins lei fachs, aquo menet a la fragmentacion definitiva de l' Emperi Mongol .
1260  : en Siria , victoria dei Mamelocs d'Egipte contra lei Mongols de Hulagu a la batalha d'Ain Jalut . Aqueu combat marquet lo limit de l'expansion mongol en Orient Mejan. Apres aquela batalha, lo sultan Qutuz foguet reversat e executat per Baybars .
1260  : ocupadas per la guerra de succession comencada en 1259 , lei tropas mongolas abandoneron totei sei conquistas en China (→ 1265 ). Lo ministre Jia Sidao assaiet d'aprofichar la situacion per redreicar lei financas estatalas mai sa politica fiscala venguet rapidament forca impopulara (→ 1262 ).
1261  : apres l'alianca de certanei Francs amb lei Mongols en 1260 , lo sultan Baybars decidet de conquistar totei leis estats crosats d' Orient Mejan . Dins aquo, se turtet a una resistencia acarnada (→ 1266 ).
1261  : restauracion de l' Emperi Bizantin per Miqueu VIII Paleoleg que capitet de reconquistar Constantinoble .
1262  : dins l' Emperi Song , nacionalizacion parciala dei terras agricolas . Pasmens, lo projecte foguet atacat per lei confucianistas , partisans d' imposts febles e de la proprietat privada.
1263  : mort d' Alexandre Nevski . Son domeni foguet devesit entre seis eiretiers, co que donet naissanca au Principat de Moscou .
1264  : en China , mort de l'emperaire Lizong que foguet remplacat per son nebot Duzong .
1264-1267  : segonda guerra dei Barons en Anglaterra . Menats per Simon V de Montfort , plusors senhors angles assaieron sensa succes de limitar lo poder reiau.
1265  : represa de la guerra entre lei Mongols e lei Song .
1266  : en Siria - Palestina , importanta victoria mameloca amb la presa de la fortalesa de Safed (→ 1268 ).
1267-1273  : en China , setge e presa de Xiangyang per lei Mongols . Au mens 250 000 personas fogueron tuats durant lo pilhatge (→ 1275 ).
1268  : presa dau port de Jaffa e de la vila d' Antioquia per lei Mamelocs . Aquo marquet la disparicion dau Principat d'Antioquia .
1270  : en Etiopia , mort dau negus Harbai . Foguet remplacat per lo cap rebel Yekuno Amlak que fondet la dinastia salomoniana . Lo negus noveu installet sa capitala a Tegurlet dins la region de Choa .
1271  : annexion dau Comtat de Tolosa dins lo domeni reiau.

1271-1272  : per ajudar leis estats crosats de Siria - Palestina , lo prince angles Edoard organizet una crosada. Ben dirigida mai dispausant de mejans limitats, l'expedicion obtenguet la signatura d'una treva de 10 ans entre crestians e musulmans dins la region.
1272  : inquiet dei persecucions menadas per lei Mamelocs contra lei crestians , Makuria ataquet lo sud d' Egipte . Pasmens, lei Nubians fogueron rapidament batuts e obligats de faciar d'incursions recurrentas contra son territori (→ 1276 ).
1272-1273  : en Siria , presa de totei lei fortalesas deis Assassins per lei Mamelocs. Aquo entrainet la disparicion progressiva de la secta.
1275  : destruccion de la darriera armada Song per lei Mongols . Apres aquela desfacha, Jia Sidao perdiguet la direccion dau govern imperiau e foguet executat (→ 1276 ).
1276  : conquista de la capitala Song per lei Mongols .
1276  : apres quatre ans d'incursions punitivas mamelocas, un pretendent au trone de Makuria , Shekanda , s'aliet amb lei Turcs per i prendre lo poder. Acceptet la vassalizacion e l'installacion d'una garnison mameloca a Dongola (→ 1286 ).
1277  : mort dau sultan Baybars que foguet remplacat per son fiu As-Said Baraka Khan . Desiros de dirigir eu meme l'estat, ordonet l'arrestacion dau vice-sultan de son paire e mandet lo generau Qala’un en campanha contra lo Reiaume Armenian de Cilicia.
1277  : invasion mongola contra lo Reiaume de Pagan . Lei tropas dau rei Narathihapati fogueron esquichadas mai leis envaisseires se retireron en causa de la mort de son generau (→ 1283 ).
1277-1282  : guerra civila dins lo Comtat de Tripol .
1279  : acabament de la conquista de l' Emperi Song per lei Mongols de Kubilai Khan .
1279  : en Egipte , reversament d' As-Said Baraka Khan per lo generau Qala'un . Lo sultan noveu favorizet una alianca entre Mamelocs, Cumans e Bizantins per s'aparar contra la menaca representada per lei Mongols de l' Ilkhanat (→ 1281 ).
1281  : importanta victoria dei Mamelocs de Qala'un contra lei Mongols de l' Ilkhanat dins la region de Homs. Permetet de protegir Siria e Palestina deis ambicions mongolas. De son caire, l' Ilkhanat intret rapidament dins un periode de crisi.
1282  : mort de l'emperaire bizantin Miqueu VIII Paleoleg que foguet remplacat per son fiu Andronic II Paleoleg .
1283  : rompedura novela entre Constantinoble e la Gleisa Catolica . L'objectiu de l'emperaire Andronic II era de se raprochar de son poble. Pasmens, dins lei fachs, aquo privet l' Emperi Bizantin de l'ajuda occidentala.
1283  : conquista dau nord dau Reiaume de Pagan per lei Mongols .
1284  : batalha navala de la Meloria entre Genoa e Pisa . Durament batuts, lei Pisans perdigueron Corsega e vegueron son importancia comerciala declinar au profiech dei venceires.
1284-1285  : revirada de la Crosada d'Aragon , expedicion menada per lo rei Felip III de Franca contra Aragon .
1285  : mort dau negus Yekuno Amlak que foguet remplacat per son fiu Yagbea-Sion .
1286  : en Makuria , reversament dau rei Shekanda . Foguet remplacat per lo prince Shamamun que restabliguet l'independencia dau reiaume. Pasmens, deguet acceptar una aumentacion dau tribut pagat per lei Nubians ais Egipcians (→ 652 ).
1287  : en Pagan , un conflicte de succession permetet ai Mongols d'intervenir dins leis afaires dau reiaume e de placar un rei favorable a seis interes, Kyawswa , sus lo trone. Pasmens, l'autoritat dau sobeiran noveu foguet limitada car lo reiaume se fragmentet.
1287  : en Siria , represa de la guerra entre lo Comtat de Tripol , darrier estat crosat important de la region, e lei Mamelocs (→ 1289 ).
1287-1288  : incursion mongola en Polonha . Pasmens, se turtet a una resistencia ben organizada e poguet unicament pilhar Sandomierz .
1288  : en Insulindia , conquista de Srivijaya per lo rei Kertanegara de Singhasari .
1289  : presa de Tripol per lei Mamelocs e disparicion dau Comtat de Tripol .
1289  : guerra entre Etiopia e Adel . S'acabet per una victoria etiopiana que permetet d'establir lo primat etiopian dins la region.
1290  : mort dau sultan egipcian Qala'un que foguet remplacat per son fiu Al-Ashraf Khalil . En parallel, rompedura entre lo Reiaume de Jerusalem e Egipte apres lo chaple d'una caravana de marchands arabes dins la region d' Acre (→ 1291 ).
1291  : conquista d' Acre per lei Mamelocs. Aquo marquet la perda de la darriera vila fortificada importanta tenguda per lei Crosats en Siria - Palestina . Dins lo corrent deis ans seguents, lei senhors crestians abandoneron sei darrierei posicions.
1291-1294  : dins lei Balcans , guerra entre l' Emperi Bizantin e una coalicion antibizantina gropant de principats bizantins e crosats. S'acabet per un resultat indecis.
1293  : en Insulindia , revouta dau prince Raden Vijaya que capitet d'expulsar lei Mongols de la region. Fondet lo Reiaume de Majapahit .
1294  : crisi religiosa dins l' Emperi Bizantin en causa dau refus dau patriarca Joan XII Kosmas de validar una lei proclamant l' anatema contra tota persona participant a un complot contra l'emperaire.
1294-1299  : en Etiopia , mort dau negus Yagbea-Sion . Sa succession foguet trebolada amb cinc successors de 1294 a 1299 . La situacion s'estabilizet amb la presa dau poder per Wedem Arad .
1295  : guerra civila dins l' Emperi Bizantin entre l'emperaire Andronic II e lo generau Alexios Philanthropenos . S'acabet per la captura dau generau insurgent mai lei Turcs aproficheron lo conflicte per avancar mai en Anatolia .
1296-1299  : destruccion d'una partida de Constantinoble per un terratrem . Interpretant la catastrofa coma un senhau de colera divina, l'emperaire Andronic II modernizet leis institucions judiciarias per luchar contra la corrupcion .
1296-1302  : aprofichant lei problemas de l' Emperi Bizantin , [[ Venecia ataquet Constantinoble . Se turtet a una resistencia acarnada fins a 1299 car Genoa mandet d'ajuda ai Bizantins. Pasmens, apres aquela data, la flota bizantina poguet pas s'opausar a son adversari e Constantinoble deguet pagar una importanta indemnitat e cedir plusors illas.
1297  : disparicion definitiva dau Reiaume de Pagan .
1297-1299  : guerra entre Bizantins e Serbs . En dificultat, Constantinoble deguet negociar un maridatge entre lo rei serbe Stefan Uros II Milutin e una princessa imperiala per retrobar totei lei territoris perduts.
1299  : en Anatolia , presa de la vila bizantina de Mocadena ( Bilecik ) per Osman I ^er . Aquo marquet la fondacion de la dinastia e de l' estat otoman d' Anatolia .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1223  : a l'iniciativa dau califa An-Nasir ( 1180 - 1225 ), comencament de trabalhs importants d'agrandiment dau Sanctuari d'Al-Hussayn ibn Ali de la vila de Kerbala . Aquo foguet la segonda etapa majora de la construccion dau sanctuari actuau.

1228  : acabament de la Granda Mosqueta de Divrigi que venguet famosa per l'importancia de seis ornamentacions exterioras. Foguet classada au Patrimoni Mondial de l'Umanitat en 1985 .
1277  : en Provenca , acabament de la bastida de la Gleisa de Sant Joan de Malta d'Ais de Provenca apres 5 ans de trabalhs. Es la premiera gleisa gotica de Provenca . Amb un cloquier de 67 metres, venguet lo bastiment pus aut de la vila e ocupa totjorn aquela posicion a l'ora d'ara.
1284  : fondacion dau monasteri etiopian de Debre Libanos dins un endrech qu'es uei situat a 120 km au nord - oest d' Addis Abeba . Venguet lo monasteri pus important dau pais e son superior foguet longtemps considerat coma lo cap de totei lei monges etiopians ortodoxs .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1202  : publicacion dau Liber abaci per Leonardo Fibonacci . Aquela obra presentava lo sistema de chifres arabes e favorizet sa difusion sus lo continent europeu .
1206  : publicacion per Al-Jazari dau Libre de la Coneissenca dei Dispositius Mecanics Engenhos que depintava un centenau de sistemas mecanics. En particular, explicava lo foncionament d'unei sistemas automatics e de diversei relotges .
1214  : premiera observacion dau rotle dau pus durant una infeccion per lo metge italian Uc de Luca . Capitet tanben d'utilizar dau vin coma antiseptic .
1217  : en Toledo , traduccion en latin de la Teoria planetaria de l'astronom arab Alpetragius per lo sabent escoces Michael Scot . Aquo permetet de difusar en Europa l'idea d'utilizar d'orbitas excentricas per depintar lo movement dei planetas .
1227  : premiera recomandacion coneguda, facha per Gilbertus de Aguila , d'embarcar de fruchs sus lei naviris per prevenir l' escorbut .
1231  : dins la vila de Damasc , fondacion de la premiera escola unicament destinada a l'ensenhament de la medecina .
1242  : premiera descripcion de la circulacion dau sang dins lo cors uman realizada per lo metge arabi Ibn al-Nafis ( 1213 - 1288 ).
1247  : mencion de la pouvera dins un trabalh de l' Angles Roger Bacon .
1247  : publicacion dau premier libre tractant de medecina legala per lo metge e foncionari chines Song Ci ( 1186 - 1249 ).
1247  : publicacion dau Liber de proprietatibus rerum (≪ Libre dei proprietats dei causas ≫ en occitan ) escrich per lo monge angles Bartholomeus Anglicus . Aquela obra era una enciclopedia de 19 libres qu'es considerada coma una dei premiers trabalhs de vulgarizacion scientifica. Fins au segle XIV, conoguet mai d'una traduccion en occitan , en frances , en angles , en neerlandes , en alemand e en italian .
1248  : publicacion dau Libre dei medicaments simples dau metge arabe Ibn al-Baitar (vers 1190 - 1248). Era una compilacion forca importanta dau saber medicau arabe e aguet una grossa influencia sus la medecina medievala .
1250  : premiera descripcion en Europa de la neu (→ 135 avC ) per Albertus Magnus .
1250  : acabament de la redaccion dau Compendium medicinae dau preire e metge angles Gilabert l'Angles . Traduch en ebrieu , en catalan , en angles e en alemand , aqueu tractat foguet forca utilizat en Europa durant lei darriers segles de l' Edat Mejana . Era format de plusors libres regardant la testa, lo cor , lo sistema respiratori , lei febres e lei malautias .
1258  : destruccion sistematica dei bibliotecas de Bagdad per lei Mongols . Aquo entrainet la disparicion definitiva de plusors textes antics grecs.
1260  : teoria dau sabent alemand Albert lo Grand (vers 1200 - 1280 ) sus l'origina dei volcans que serian la consequencia de vents sosterranhs.
1260  : un document publicat per l'abat de Wissemborg , qu'enebissia la venda d'animaus morduts per un lop , sembla d'indicar una coneissenca parciala dau mecanisme de transmission de la rabia .
1267  : acabament de la redaccion de l’ Opus majus (≪ Obra majora ≫ en occitan ) dau monge e sabent angles Roger Bacon ( 1220 - 1292 ). Inicialament destinada a la defensa d'una reforma de la Gleisa Catolica , aquela obra tenia mai d'una observacion sus l'observacion experimentala, una descripcion de la pouvera , una descripcion de l'estructura de l' uelh e una partida importanta sus l'optica.
1268  : premiera utilizacion documentada d'un trabuc de contrapes en China (per lei Mongols). Aquela maquina se difuset rapidament e foguet adaptada per leis engenhaires chines per tirar de projectiles explosius o incendiaris.
1269  : redaccion de Epistola de magnete , obra dau sabent frances Petrus Peregrinus . Premier estudi regardant lei proprietats deis aimants , definiguet lei leis de l'atraccion e de la repulsion magneticas. En mai d'aquo, permetet de melhorar lei bossolas magneticas que vengueron un element major de la navegacion.
1274  : premiera mencion de l'utilizacion d'un canon (en China ).
1275  : publicacion de Chirurgica , obratge depintant la premiera disseccion coneguda de l' Edat Mejana , dau monge italian Guilhem de Saliceto . En mai d'aquo, lo monge i recomandet l'utilizacion sistematica d'un coteu de cirurgia per lei metges.
1276  : reforma dau calendier chines per l' astronom Guo Shoujing ( 1231 - 1316 ). Fixet la durada de l' annada a 365,2425 jorns ? valor adoptada tres segles pus tard en Europa . Son trabalh foguet utilizat durant 364 ans.
1277  : premiera utilizacion documentada d'una mina terrestra per lei Chines contra lei Mongols . L'arma entrainet una ≪ explosion giganta ≫ mai sei consequencias sus l'eissida de la batalha son mau conegudas.
1280  : concepcion e descripcion d'una torpilha auto-propulsada per lo quimista arabi Hasan al-Rammah . L'eficacitat d'aquel engenh es desconeguda.
1285  : data de realizacion de la Carta pisana qu'es lo portulan pus vielh conegut a l'ora d'ara.
1286  : premiera descripcion d'unei lunetas per Giordano de Pisa .
1288  : data de construccion dau pus ancian canon descubert per leis arqueologs . Foguet bastit per d'engenhaires chines.
1290  : descripcion de l'utilizacion d'una camera obscura per l'astronom frances Guillaume de Saint-Cloud . Aquo era destinat a l'observacion deis eclipsis solars .

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Catarisme .
• Crosada deis Albiges .
• Emperi Mongol .
• Genghis Khan .
• Quatrena Crosada .
• Reconquista .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (en) John H. Rowe, ≪ The kingdom of Chimor ≫, Aus Acta Americana , vol. 6, n° 1-2, 1948, p. 27.
2. ↑ (fr) Gerard Chailland, Les empires nomades , Edicions Perrin, 2006, p. 124
3. ↑ (fr) Gerard Chailland, Les empires nomades , Edicions Perrin, 2006, p. 125.
4. ↑ Coma lo califa abbassida refuset de donar lo titol de sultan a una frema, Chajar ad-Durr foguet obligada de se maridar amb lo cap mameloc Al-Muizz Aybak .
5. ↑ Segon lei cronicas russas, s'acabet per una victoria mongola. Pasmens, segon lei textes catolics, lei Lituanians fogueron venceires.
6. ↑ (fr) Rene Grousset, L'empire des steppes. Attila, Gengis-khan, Tamerlan , Payot (1965), p. 447.