L’
Organizacion de liberacion de Palestina
(en
arabi
????? ??????? ??????????,
Munazzamat al-Tahrir al-Filastiniyah
,
OLP
, en
angles
Palestine Liberation Organization
,
PLO
) es una organizacion
palestiniana
politica e paramilitar, creada en mai de
1964
. L'OLP es compausada d'organizacions palestinianas, coma lo
Fatah
, lo
Front popular de liberacion de Palestina
(FPLP) e lo
Front democratic per la liberacion de Palestina
(FDLP).
Dempuei sa creacion, l'OLP, que compta d'institucions politicas, se presentet coma un movement de resistencia armada representant los
Palestinans
. Israel la considerava, oficialament fins als
acordis d'Oslo
, coma una organizacion terrorista abans de la considerar coma un interlocutor diplomatic.
L'OLP es coneguda coma lo partenari palestinian de las negociacions per reglar lo
Conflicte araboisraelian
.
Imaginada d'en primier (amb al cap
Ahmed Choukairy
) coma un movement nationalista arabi pels membres de la
Liga Arabia
per toca de ≪ liberar ≫ la
Palestina
tota del mandat britanic, la destorrada de las armadas arabias pendent la
Guerra dels Sieis Jorns
de 1967 cambiet lo movement en organisation de guerilha palestiniana a l'arribada de
Yasser Arafat
que la dirigiguet de
1969
a sa mort, l'
11 de novembre
de
2004
.
En
setembre de 1970
, l'OLP patiguet d'un escac major aprep l'assalt de las armadas jordanianas contra los seuas grops armats, que cacet los grops palestinians de la
Jordania
, aprep los ensags de l'OLP de capvirar lo poder en placa.
L'
operacion Patz en Galilea
comencada en
1982
pasmens que lo quitatz lo fuoc negociat en 1981 pel Estats Units d'America foguesse estrictament respectat per l'OLP. Aquela operacion de ≪ liberacion ≫ qualificada de ≪ represalha ≫ faguet forca victimas civilas.
L'OLP foguet contrencha de fugir del Liban per un autre pais arabi,
Tunisia
.
La fin dels ans 1980 e la dubertura de las discussions amb Israel, que privilegiet aquel interlocutor d'entre forca autres movements palestinians; marquet una nova dralha per aquela organizacion. L'OLP foguet alara reconeguda per l'
Organizacion de las Nacions Unidas
e per forca Estats coma lo representant del pople palestinian (abitants dels
Territoris palestinians ocupats
, d'
Israel
, dels
refugiats
et des
exiliats
) puei negociet los
acordis d'Oslo
amb lo govern de
Yitzhak Rabin
. La reconeissanca de la legitimitat de l'OLP per Israel es un fach marcant, perque tranca plan amb la politica de refus adoptada par Israel e los Estats Units d'America fins alara.
Avent proclamat en 1988 un ≪ Estat de Palestina ≫ reconegut per 89 Estats (en febrier de 1989)
[1]
, l'OLP ten sesilha a l'ONU coma observator permanent, jol nom de ≪ Palestina ≫, e manten de relacions diplomaticas o quasi diplomaticas amb forca Estats.
L'OLP modifiquet, en abril de
1996
, sa carta que tocava la destruccion de l'Estat d'Israel. Naturalament, manten de ligams estreches amb l’
Autoritat Palestiniana
que nasquet de l'aplicacion dels
acordis d'Oslo
negociats entre l'OLP e Israel. Pasmens, qualques meses aprep los afars de corrupcion dins l'Organizacion e de trafec d'armas que ne foguet sospejat Yasser Arafat directament e subretot, dempuei lo comencament de la
segonda Intifada
en replica a la provocacions deliberadas del primier ministre israelian Sharon sus l’esplanada de las Mosquetas per empachar l'acabament aviat de las negociacions a l'arribada de governs de drecha en Israel.
Dempuei la mort de
Yasser Arafat
, son ancian primier ministre
Mahmoud Abbas
venguet son successor al cap de l'OLP e de l'
Autoritat Palestiniana
e tornet al dialog amb Israel. Obtenguet un quitatz lo fuoc que foguet pas respectat, de la part dels autres de l'OLP e de las organizacions islamistas palestinianas coma l'
Hamas
e lo
Jihad islamic palestinian
. Mas l'autoritat de Mahmoud Abbas foguet discretitada pel tirs frequents de roquetas revendicats per aquelas meteissas organizacions.
Lo
plan de desengatjament dels territoris ocupats
, adoptat e aplicat unilateralament pel govern israelian d'
Ariel Sharon
, deguet donar mai responsabilitats a l'OLP dins la
Listra de Gaza
aprep lo retrach dels colons e de l'armada israeliana realizat en
setembre de 2005
.
- ↑
(en)
Anis Kassim, The Palestine Yearbook of International Law 1989; 1997
en linha
]