Stat Unid d'America
|
|
|
|
|
In God We Trust
|
|
|
Daits aministrativ
|
Nom intreg
|
|
Nom ofical
|
the United States of America
|
Lengue oficai
|
Lengua inglesa
|
Capitala
|
Washington
|
Politega
|
Forma de govern
|
|
Capo de Stat
|
Joe Biden
|
Capo de Govern
|
Joe Biden
|
Superfix
|
Totala
|
9 826 675
km²
|
Popolazion
|
Totala
|
332 278 200 ab.
(2021)
|
Densitaa
|
33.81 ab./
km²
|
Jeografia
|
Continent
|
America del Nord
|
Confin
|
Messich
e
Canada
|
Fus orari
|
UTC?12:00, UTC-11, UTC-9, UTC?8, UTC?7, UTC?6, UTC-5, UTC-4, UTC+10, UTC+12, Samoa Standard Time Zone, Atlantic Standard Time, Central Standard Time, Alaska Time Zone, Mountain Standard Time e Chamorro Time Zone
|
Economia
|
Valuda
|
Dolar statunidens
|
PIL
(nominal)
|
23 315 080,56 milion de
USD
(2021)
|
Varie
|
Codex
ISO 3166
|
US
, USA, 840
|
TLD
|
.us
|
Prefiss tel.
|
+1
|
Sigla autom.
|
USA
|
Inn nazional
|
The Star-Spangled Banner
|
Evoluzion storega
|
Proclamazion
|
12 magg 1784
|
|
I
Stat Unid d'America
(
United States of America
in ingles) inn una
federazzion
de l'
America del Nord
, cont anca di territori in l'
Oceania
, che la confina a
Nord
cont el
Canada
e a
Sud
cont el
Messich
La prima colonia inglesa che l'ha tolt poeu part ai Stat Unid a l'e fada su in del
1621
. In del 1776 i 13 Colonie
deciaren l'independenza
contra el tratament dispotich del Re de Gran Bretagna e riessen a vincer e a fass recognosser in del mond, con la Maderpatria hann fad poeu una guerra in del 1812 ma dopo i raport inn stad assee boni.
In tra el 1861 e 'l 1865 i Stat del Sud formen la
Confederazzion
e la gh'e donca una
guerra civil
che a la fin la mena a la vitoria del Nord e a la fin de la s'ciavituu in tuta la federazzion. I problema razziai pero fornissen no li e ghe resten di formi de segregazzion fina ai agn '60 del secol quell de XX.
I Stat Unid toeuven part a la
prima guerra mondial
tardivament e a la
segonda guerra mondial
quand che i giapones bombarden
Pearl Harbor
e inn vuna di forze guida di Liad. Quand che la s'ciopa la
guerra freggia
inn in tra i do
superpotenze
insema a l'
Union sovietega
e guida del bloch ocidental.
In tra i do guerre la gh'e l'insci ciamada
Granda Depression
che l'ha menad el president
Franklin Delano Roosevelt
a fa un grand pian de spesa publega ciamad
New Deal
.
El 11 de setember 2001 i Stat Unid inn
tacad di terrorista
e donca tachen a fa una guerra contra el teror che la mena a l'invasion de l'Afghanistan e de l'Iraq.
La
bandera di Stat Unid d'America
l'e fada de 13 righe, che representen i 13 colonie originai, e de 'n numer de stelle pari ai Stat de l'Union, incoeu 50. L'inn,
The Star-Spangled Banner
l'e propi dedicad a la bandera e l'e stad scrivud 'me dedica a la guerra in tra i Stat Unid e 'l Regn Unid del 1812.
El sistema statunitens l'e fondad in su trii ram del governo: l'esecutiv - guidad del
President di Stat Unid
-, el legislativ - cioe el
Congress di Stat Unid
- e 'l giudizziari, cont a capo la
Cort Suprema di Stat Unid
. El Paes l'e una federazzion e tucc i poder che inn no dad esplicitament al governo federal inn garantid al Stat e al Popol, insci 'me che l'e scrivud in l'
emendament quell de noeuv
de la
Costituzzion di Stat Unid
.
El Congress, fad su de la
Cambra di Representant
e del
Senad
l'e elegiud in manere diferent: la Cambra l'e elegiuda cont el sistema uninominal ogni 2 ann menter in del Senad ogni Stat el gh'ha 2 senator che inn elegiud a nivell de Stat e l'e renoeuvad del tut ogni 6 agn, cont un renoeuv de 1/3 ogni 2 agn. El sistema el gh'ha un bipartitism de facto in tra i
Republegan
e i
Democrategh
.
El president, incoeu el democrategh
Joe Biden
, l'e elegiud ogni 4 agn indiretament: ogni Stat - e 'l Distret de Colombia - el gh'ha un tot de grand eletor che voten per el President e che inn assegnad, in 48 di 50 Stat, a quell che l'ha otegnud pussee de vot in del Stat.
I giudes de la Cort Suprema e de tut i Cort Federai inn nomnad del President, cont el consens del Senad, e resten in carega a vita. 'Sti Cort dependen de l'articol III de la Costituzzion, ma gh'e anca di cort ciamad "de l'articol I" che inn istituid con lesg del Congress e indova che, de solit, el mandad l'e no a vita.
Oltra ai Stat gh'e i territori, che poden vesser organizzad o men, cioe havegh o no un so governo autonom fondad in su 'na
lesg organega
, e incorporad o minga incorporad, definizzion ligada a l'aplicazzion de la Costituzzion, completa in del prim, parziala in del segond, limitada ai dirizz fondamentai e a quell che 'l scerniss el Congress.
Incoeu i territori abitad organizzad e minga incorporad inn el
Puerto Rico
,
Guam
, i
Samoa Americane
, i
Isole Marian del Nord
e i
Isole Verdin American
. I
Isole Minor Esterne di Stat Unid
inn inveci minga abitad, minga organizzad e nanca incorporad, foeura che per l'
Atoll de Palmyra
, indova che la Costituzzion la var pienament e indova che, paradossalment, vun che 'l nass lilinsci el saria citadin di Stat Unid grazzia a l'
emendament quell de quatordes
.
In general el compit de garanti la sigurezza l'e in man ai Stat, che gh'hann una soa polizzia, e che deleghen part de quell poder chi ai contee - indova che 'l gh'e el sceriff - e ai cita, cont i dipartiment de polizzia.
A nivell federal la gh'e una quaj forza de polizzia che la fa respeta soratut la lesg federala:
Per l'intelligence gh'e do principai agenzie:
El
President di Stat Unid
l'e 'l comandand in capo di forze armad, che inn fad su de:
Gh'e anca varie unita de riserva, i pussee important quei de la
Guardia Nazzional di Stat Unid
, che inn organizzad a nivell statal e dependen del governator del Stat se inn no ciamad de la Federazzion. I Stat poden havegh anca di
forze statai de difesa
, che dipenden semper del governator.