Avissu
Esti endilgui ebi sel revissau por un corretol.
|
Marruecu
, oficialmenti el
Reinu de Marruecu
(en
arabi
??????? ????????
,
Al Mamlakatu'l-Maghribiya
), es un pais
africanu
el
Magreb
, banau pol el
oceanu Atlanticu
i pol el
mari Mediterraneu
. S’alcuentra desaparau d'
Uropa
pol el
Estrechu de Gibraltar
. Hazi arrayu al esti con
Argelia
, pol el sul con el
Sahara Ociental
(que ocupo ena su mayol parti) i pol el norti comparti tantu arrayus maritimus comu terrestris con Espana (ciais autonomas espanolas de
Ceuta
i
Melilla
).
Marruecu dendi l’espaciu
Caias d’Ouzoud
Marruecu es un pais del norti d'
Africa
, ena su costa ociental, los sus paisis vecinos son
Sahara Occidental
al sul i
Argelia
al esti (el arrayu con Argelia s'alcuentra cerra). Dessisitin tamien cuatru enclavis espanolis ena costa del
Mediterraneu
i hazi 16 km d'arrayu con
Espana
por mol de las ciais de
Ceuta
i
Melilla
.
La su costa tien un longol de 1835 km.
La su capital es
Rabat
, que nel anu 1992 contaba con una puebracion e 787.745 abitantis, inqui non es la mayol cia del pais en puebracion ni en endustria. Nesi casu es
Casablanca
que tien cuasi tres millonis d'abitantis, inque si se cuentan tamien los subirbius, la cia sobrepasa facilmenti los 5 millonis d'abitantis.
Marruecu es un pais mu montanosu, cuenta con cuatru serranias emportantis: el
Rif
que s'assitia ena costa del mari Mediterraneu, el
Atlas Meyu
, el
Gran Atlas
i el
Antiatlas
.
La montana mas tarangalla es
el Tubkal
, que supera los 4000 metrus d'altitu. Entri el Rif i el Atlas Meyu esta el
valli del Sebou
. Dendi
Larache
hata
Agadir
esta la llanura atlantica i entri l’anterior i el Atlas Meyu ai una meseta assitia por cima de los 500 metrus d'altitu. Al sul del
Antiatlas
ya escomienca el
desiertu del Sahara
.
Los tozus prencipalis son:
Sebou
,
Moulouya
,
Rbia
i
Draa
que tieni 1200 km de recorriu.
El su puntu mas bajeru es
Sebkha Tah
con ?55 m.
La vegetacion que se puei alcontral nel pais es de tipu mediterraneo, escalona en pisus altitudinalis, y las prencipalis especiis: encina, alcornoqui, cedru, pinu.
Marruecu vistu dendi Espana
El
climi
de Marruecu es el mesmu tiempu arlanticu i mediterraneu, con una estacion seca i algotra umea. El fin del tiempu secu esta marcau polas lluvias d'otubri que tienin una distribucion claramenti invernal de las precipitacionis (que oscilan entri 300 i 800 mm) i unas temperaturas en
jeneru
que rondan los 12 - 13 °C en a costa i los 10 °C en
Fez
,
Meknes
,
Ujda
i
Marrakech
. Las temperaturas de
Juliu
rondan los 25 °C ena costa i lugaris del enteriol.
La desitencia del mari atempera el climi del pais i las sus temperaturas. Nel interiol el climi varia en funcion de la altitu.
Los Vranus son calurosus i secus, sobri to cuandu sopla el cheiru del
Sirocu
o el
Chergui
que son mareas que vienin del Sahara.
Los Invielnus son frius i lluviosus con precipitacionis i yelu i nevi.
Enas montanas las precipitacionis son mas abundantis y las temperaturas mas bajas. Nel Sahara el climi ya es deserticu.
Palacio real e Fez.
El nombri completu del pais en
arabi
puei traducil-se comu ≪ El Reinu Occidental ≫. ≪ Al Maghrib ≫, que senifica el ≪ Oesti ≫, es comunmenti usau. Pa las referencias estoricas, los estoriadoris usan ≪ Al Maghrib al Aq?a ≫ (≪ El lejanu Oesti ≫) pa referil-se a Marruecu, diferenciandu-la de la estorica region llama Maghreb. El terminu Marruecu notras luengas procedi del nombri de la antigua capital emperial Marrakech, provenienti de la espresion bereber que senifica "Tierra de Dios".
Marruecu es una Monarquia constitucional, conun parlamentu electu. El
Rei
de Marruecu tien albondu poeris ejecutivus, con la posibilia de desfaratal el gobiernu i ponel a disposicion las huercas militaris, amas d’algotrus poeris. Partius politicus d’oposicion estan premitius i varius s’an presentau enos urtimus anus.
Emn 2003, la puebracion era e 31.689.263 abitantis, que vivin prencipalmente enas areas chanas al norti i oesti dela serrania del Atlas. Las tasas de natalida i de mortalida son, respectivamenti, de 23,26‰ i 5,78‰.
La esperanca meya de via es de 70,04 anuss. El valol del indice de desarrollu umanu (IDH) es de 0,606, en 2001.
Se barrunta que pal anu 2025 la puebracion seya de 42.553.000 abitantis. los arabis apresentan cerca de 70% de la puebracion i los
beriberis
el 30%; tolas otras etnias no llegan a correspondel a 1%.
La
Luenga oficial
de Marruecu es l’
arabi
crassicu qu’es la luenga de la legislacion, anque las leyis tamien se traducin al frances i dalgunas vezis al espanol.
La luengua palra mayoritariamenti pola genti es l’arabi marroqui, peru desisti una disglosia i hata triglosia, con varias varieais dialectalis. Una gran parti de la pruebracion tamien chasca las luenguas bereberis, sobri to enas zonas ruralis.
El
frances
es la luenga del comerciu i hata hazi pocus anus l’ensenaca superiol se hazia en frances.
Nel norti i tamien nel sul del pais la genti conoci i palra tamien el
espanol
, sobri to enas ciais de
Tetuan
i
Nador
, nel antiguu Sahara Espanol, en
Larache
,
Tanger
,
Alucemas
i
Sidi-ifni
. Dessistin grupus d’ispanupalrantis enas ciais comu
Rabat
,
Agadir
,
Kenitra
,
Casablanca
,
Taza
,
Fez
,
Marrakesh
,
Mequinez
i
Oudja
.
La economia de Marruecu es una delas mehoris d’Africa, por mol los tratus comercialis qu'el pais hizu conos
Estaus Unius
i cona
Union Uropea
. Se basa fundamentalmenti ena
agricurtura
, ena endustria transformaora i ena esplotacion minera.
Inque tieni tierras aridas en casi toel territoriu, la tierra arabli abada 8,5 millonis d'ectareas i produzi trigu, millu, ceva, citricus, cana d'acucal i algodon.
Es el mayol esportaol mundial e fosfatus i d’equipamientus petroliferus.
La prencipalis endustrias transformaoras son las que se deican a los produtus alimenticius, testilis, cueru i los abonus. El turismu es una emportanciosa huenti d’ingresus. Los prencipalis socius comercialis de Marruecu son:
Portugal
,
Espana
,
Francia
,
Estaus Unius
i
Alemana
.
El rei
Mohamed VI
mando hazel varius proyeutus pa lancal i remual la economia del pais i a partil d'aquellu el pais emprencipio a apresental un crecimientu grandi del
PIB
que nel anu 2005 hue del 7,5%.
Se barrunta que nel desiertu del Sahara puei vel enormis reservas de petroleu.