Abu-Yussuf Yaqub ibn Yussuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah
?
arab
:
??? ???? ????? ?? ???? ?? ??? ?????? ??????? ????
,
Ab? Y?suf Ya?q?b ibn Y?suf ibn ?Abd al-Mu?min al-Mans?r
?, mes conegut com a
Abu-Yussuf Yaqub al-Mansur
,
Abu-Yussuf Yaqub
o, simplement,
al-Mansur
(
1160
?
23 de gener
de
1199
,
Marraqueix
) fou
amir al-muminin
dels
almohades
muminides
, oficialment el tercer. Va regnar del
1184
al
1199
.
[1]
Proclamacio com emir
[
modifica
]
El seu pare, el califa
Abu-Yaqub Yussuf
va ser ferit i va morir prop d'
Evora
, anant cap a
Sevilla
el
29 de juliol
de
1184
. Abu-Yussuf Yaqub al-Mansur fou proclamat a
Sevilla
el dia
10 d'agost
i va agafar el titol d'
amir al-muminin
.
[1]
Lluites amb els Banu Ghaniya
[
modifica
]
La noticia de la mort es va saber a
Mallorca
on l'emir
Ali ibn Ishaq ibn Ghaniya
, esperonat pels partidaris dels
Banu Hammad
a
Bugia
, va equipar una flota, va deixar al seu germa
Talha
com a regent, i va desembarcar a Bugia, on la guarnicio estava absent i la va ocupar (
12 de novembre
). Llavors va cridar al seu germa
Yahya
i quan va arribar el va nomenar governador de la ciutat. La guarnicio almohade, en tornar a la ciutat, fou derrotada. Es van aliar als
amazics
sanhaja
, als
Banu Riyah
, als
Athbaj
i als
Judham
i altres grups nomades.
Ali ibn Ishaq ibn Ghaniya va aprofitar l'impacte del fet per ocupar tambe
Alger
,
Miliana
,
Ashir
, i la
Qala dels Banu Hammad
. Abu-Yussuf Yaqub va reaccionar, va fer equipar una esquadra a
Ceuta
i va enviar un exercit amb el qual va recuperar Alger, Bugia (
22 de maig
del
1185
) i els altres llocs ocupats (primavera del
1185
)
[a]
i va marxar contra Ali que assetjava
Constantina
.
Ali va abandonar el setge de Constantina i amb el seu germa Yahya es va dirigir al
Djarid
on va ocupar Tawzar (
Tozeur
) i
Gafsa
i es va aliar l'armeni
Qaraqux
(al servei dels
aiubides
) que dominava
Tripoli
i amb aquesta alianca van poder ocupar
Gafsa
i dominar el
Djabal Nafusa
i
Gabes
(i Tripoli). Els almohades a
Ifriqiya
ja nomes dominaven Tunis i Mahdia. Ali va enviar un emissari al califa
abbassida
anunciant que als seus territoris la
khutba
es faria en nom seu.
El califa va decidir iniciar una gran expedicio a l'est. L'exercit va arribar a Tunis (
1187
) i va enviar una forta columna contra els
Banu Ghaniya
i els seus aliats, que fou derrotada a la plana d'Umra prop de Gafsa (
24 de juny
de
1187
).
[b]
Qaraqux amb els seus mercenaris turcs
oghuz
, va acabar de destruir l'exercit almohade. Tres mesos despres el califa va enviar noves forces i va prendre revenja, derrotant els Banu Ghaniya a Al-Hamma (
14 d'octubre
del
1187
) dominant llavors tot el sud d'Ifriqiya amb
Gafsa
,
Tozeur
i
Gabes
. Ali i Qaraqux van poder fugir pero els mercenaris oghuz del darrer van ser fets presoners i portats a Marrakech.
En aquestes condicions victorioses l'exercit va retornar a
Tlemcen
i poc despres va morir Ali ben Ghaniya, pero el seu germa Yahya ben Ghaniya va agafar la torxa i va continuar la lluita durant molts anys. Qaraqux fou desautoritzat en la seva actuacio pel solda aiubida
Saladi
i va haver de fer submissio al governador almohade de l'Ifriqiya i li va haver d'entregar Tripoli.
El
1188
la flota almohade va desembarcar a
Eivissa
i
Formentera
, que va ocupar facilment, i tot seguit a
Menorca
.
[c]
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghaniya
va conservar
Mallorca
.
Lluites a la peninsula Iberica
[
modifica
]
El
1189
els castellans van ocupar diverses fortaleses com
Magazuela
,
Banos
,
Alcala de Guadaira
i
Calasparra
, arribant a l'
Aljarafe
i a la costa. Pel seu costat els portuguesos, reforcats amb els croats que anaven de cami a la
tercera Croada
per unir-se al
setge d'Acre
,
[2]
van atacar Shilb (
Silves
) i despres d'un setge de tres mesos,
la van ocupar
el
3 de setembre
; tambe van ocupar
Alcacer do Sal
,
Beja
i
massacrat Alvor
.
El
1190
el califa almohade Abu-Yussuf Yaqub al-Mansur va iniciar la
contraofensiva a Hispania
. Va signar una treva amb
Castella
i amb
Lleo
[3]
i es va dirigir contra
Sanc I de Portugal
.
Torres Novas
i
Tomar
foren atacades i la primera va capitular, mentre la segona, defensada pels templers, va resistir. Silves fou assetjada. Finalment una epidemia de pesta va fer retirar als almohades. Mentre, a Africa, Yahya Ibn Ghaniya, governador d'Al-Andalus, havia travessat el Mediterrani per proclamar-se rei i fer-se carrec de Marraqueix, amb Qaraqux, i es va aliar als
Banu Sulaym
de
Tripolitana
i
Cirenaica
, i van ocupar
Tripoli
i
Gabes
, aquesta vegada amb Qaraqux actuant pel seu compte. Qaraqux amb els seus mercenaris se'n va anar al
Fezzan
, governat pels
Banu Khattab
, on va deposar a la dinastia i va prendre el poder. El
1191
l'expedicio es va reprendre. Nombroses fortaleses a l'
Algarve
, al sud del
Tajo
, foren ocupades com
Alcacer do Sal
,
Palmela
,
Almada
,
Moura
i altres. Silves, agafada per sorpresa, tambe fou ocupada el
10 de juliol
del
1991
. El
1193
Abu-Yussuf Yaqub que estava supervisant les obres de construccio a Rabat, va fer construir un castell anomenat
Aznalfarache
(
Hisn al-Faraj
) prop de Sevilla, a la part mes estreta de l'
Ajarafe
(aix-Xaraf).
[d]
Alfons VIII de Castella
va decidir per atacar la regio de Sevilla el 1194. Una forta host de l'arquebisbe de Toledo Martin Lopez de Pisuerga, que incloia l'
Orde de Calatrava
, va saquejar la provincia. Despres d'haver aixafat amb exit les ambicions del seu germa, Yaqub al-Mansur no es va quedar amb mes remei que dirigir una expedicio contra els cristians, que ara estaven amenacant la provincia del nord del seu imperi.
[4]
Acabada la treva amb Castella i Lleo, els castellans van fer una expedicio que va arribar fins
al-Jazira al-Khadra
(
Algesires). El califa va anar a
Sevilla
d'on va sortir cap a
Cordova
i cap al coll de Muradal buscant l'exercit castella d'
Alfons VIII
. El
18 de juliol
de
1195
es va lliurar la famosa
batalla d'Alarcos
(al-Arak), on els castellans van patir una seriosa derrota. Els lleonesos, van ser cridats perque els ajudessin, pero varen arribar tard.
[e]
Els castells del
camp de Calatrava
foren ocupats. A la tornada el califa va agafar el titol d'al-Mansur bi-L·lah ("el Victorios per la gracia de Deu"). Com a consequencia de la victoria, els almohades es van ensenyorir de les terres llavors controlades per l'
Orde de Calatrava
i el
1196
els almohades van ocupar els castells de
Trujillo
,
Montanchez
i
Santa Cruz
, a la regio de
Talavera
que foren arrasats;
Salamanca
fou assolada i la rodalia de
Toledo
fou devastada
.
[3]
on es van refugiar els combatents cristians que havien sobreviscut a la batalla,
[5]
El
1197
els almohades van atacar
Guadalajara
,
Alcala de Henares
i
Madrid
,
[3]
defensada per
Diego Lopez II de Haro
.
El
1198
va signar una pau perpetua amb el regne de
Navarra
. De retorn a
Marraqueix
, ja malalt, va fer reconeixer com a successor al seu fill
Abu-Abd-Al·lah Muhammad ibn Abi-Yussuf
i de fet es va retirar de la vida publica dedicant-se a la meditacio i deixant els afers en mans del fill. Va morir amb tota probabilitat el
23 de gener
de
1199
.
La seva victoria a
Alarcos
va ser recordada, segles mes tard, quan la guerra es va girar contra el costat musulma. S'explica per l'historiador Abu-Muhammad Salah ibn Abd-al-Halim en el seu 1326
Rawd al-Qirtas
("
La historia dels governants del Marroc
").
[6]
La localitat de
Moulay Yacoub
, als afores de
Fes
,
Marroc
, porta el nom d'al-Mansur, i es coneguda per les seves aigues terapeutiques.
Politica interna
[
modifica
]
Durant el seu regnat, al-Mansur va emprendre diversos projectes importants. Va construir les
mesquites
Kutubia
i
El Mansuria
a
Marraqueix
i la
kasbah dels Udayas
, que s'accedeix per
Bab Agnaou
i
Bab Ksiba
a la part sud de la seva
medina
. Va intentar construir el que hauria estat la mesquita mes gran del mon a
Rabat
. No obstant aixo, la construccio de la mesquita es va aturar despres que al-Mansur moris. Nomes havent completat els primers pasos de la creacio de la mesquita, incloent-hi la
Torre de Hassan
.
Al-Mansur protegia el
filosof
Averrois
i el va mantenir com un dels favorits en la cort. Com molts dels
califes
almohades
, al-Mansur va estudiar religio. Estava a favor de l'
escola zahirita
o literalista de la jurisprudencia
musulmana
per la doctrina almohade i posseia una amplia educacio en la tradicio profetica musulmana; va arribar a escriure el seu propi llibre sobre els estats i accions del profeta
Mahoma
.
[7]
El
zahirisme
d'al-Mansur va ser clar quan va ordenar als seus jutges per emetre un
judici
nomes d'acord amb l'
Alcora
, segons declaracions gravades i consens absolut. El pare d'al-Mansur, Abu-Yaqub, fou nomenat gran pensador
cordoves
Ibn Mada
com a jutge superior, i els dos va supervisar la prohibicio de tots els llibres religiosos no zahirites durant les reformes almohades;
[8]
al-Mansur no estava satisfet, i quan va heretar el tron, va ordenar a Ibn Mada que realitzes realment la crema de tals llibres.
[9]
- ↑
La Kala dels Banu Hammad va haver de ser assetjada tres mesos (juny a agost).
- ↑
En aquesta batalla va morir l'emir de Mallorca
Muhammad Abu l-Hasan
, un titella almohade imposat per un temps, i que poc abans havia estat enderrocat per
Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghaniya
i havia fugit a Africa per reunir-se amb el califa almohade.
- ↑
El governador dels Banu Ghaniya era Ibn Nayya.
- ↑
Entre les construccions d'aquest califa cal esmentat el barri imperial de Al-Saliha a
Marraqueix
, la mesquita de les llibreries o
Djami al-Kutubiyya
, tambe a Marrakech, la
Giralda
a Sevilla, i la mesquita de Hasan, a Rabat.
- ↑
Aquest retard va semblar sospitos i deliberat als castellons i les relacions entre els dos regnes en van sortir malparades.
- ↑
1,0
1,1
Ambrosio Huici Miranda,
Ab? Y?suf Ya???b b. Y?suf b. ? Abd al-Mu?min al-Man??r
.
Encyclopaedia of Islam
, Second Edition. Brill Online, 2013.
- ↑
Hosler
, John D.
Siege of Acre, 1189-1191
(en castella). Yale University Press, 2018, p. 63.
ISBN 9780300235357
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
Manuela Marin, Salma Khadra Jayyusi.
The Legacy of Muslim Spain Part 1, Volum 12
(en angles). Manuela Marin, Salma Khadra Jayyusi, 1992, p. 74.
- ↑
al-Marrakuixi
, Abd-al-Wahid
.
Kitab al-Mujib fi-talkhis akhbar ahl al-Maghrib
(en arab), 1224, p. 136-137.
- ↑
Dadson
, Trevor J.
Los moriscos de Villarrubia de los Ojos (Siglos XV-XVIII)
(en castella). Trevor J. Dadson, 2007, p. 41.
ISBN 9788484892359
.
- ↑
Traduccio del frances per A. Beaumier, 1860
- ↑
Kojiro Nakamura
, "Ibn Mada's Criticism of Arab Grammarians."
Orient
, v. 10, pgs. 89-113. 1974
- ↑
Kees Versteegh
,
The Arabic Linguistic Tradition
, pg. 142. Part of Landmarks in Linguistic Thought series, vol. 3.
Nova York
:
Routledge
, 1997.
ISBN 9780415157575
- ↑
Shawqi Daif
, Introduction to Ibn Mada's
Refutation of the Grammarians
, pg. 6. Cairo, 1947.
Bibliografia
[
modifica
]
- E. Levi-Provencal,
Un recueil de lettres officielles almohades
; i
Trente-sept lettres officielles almohades
.