Walter Raleigh

Nom original	(en) Sir Walter Raleigh
Biografia
Naixement	c.   22 gener 1552 Hayes Barton (en)
Mort	29 octubre 1618 (Julia) (66 anys) Londres
Causa de mort	Pena de mort  ( Decapitacio )
Sepultura	esglesia de Santa Margarida
Lord Lieutenant of Cornwall (en) 7 desembre 1587 ? 24 marc 1603 Membre del Parlament 1597-1998 Circumscripcio electoral: Dorset (en) Membre del Parlament de 1601 Circumscripcio electoral: Cornwall (en) Membre del Parlament de 1593 Circumscripcio electoral: Mitchell (en) Membre del Parlament de 1586-1587 Circumscripcio electoral: Devon (en) Membre del Parlament de 1584-1585 Circumscripcio electoral: Devon (en)
Dades personals
Religio	Protestantisme
Formacio	Oriel College The King's School (en)
Activitat
Ocupacio	explorador , cavaller , politic , escriptor , poeta , espia
Carrera militar
Conflicte	Guerra angloespanyola de 1585?1604
Familia
Conjuge	Elizabeth Raleigh (1593 (Julia) –)
Fills	Walter Ralegh (en) , Carew Raleigh
Pares	Walter Raleigh (en)   i  Katherine Champernowne (en)
Germans	Carew Raleigh (en)
Premis   Knight Bachelor
Signatura

Sir Walter Raleigh ^[1] ( circa 1552 - 29 d'octubre de 1618 ) fou un aristocrata angles , escriptor, poeta , soldat , cortesa , i explorador que en gran part es coneix tambe per popularitzar el consum de tabac a Anglaterra.

Raleigh nasque en el si d'una familia protestant de Devon . Era fill de Walter Raleigh i Catherine Champernowne . Poc es conegut de segur de la seva joventut, encara que passa un xic de temps a Irlanda , al castell de Killua , Clonmellon , comtat de Westmeath , que participa en la supressio de rebel·lions i que participa en dues massacres infames a l' Illa de Rathlin i Smerwick . Mes tard, esdeve amo de propietats confiscades als irlandesos. Guanya rapidament el favor d' Elisabet I d'Anglaterra , i fou armat cavaller el 1585 . Estava implicat en la primera colonitzacio anglesa de Virginia sota una patent reial . El 1591 , secretament, es casa amb Elisabet Throckmorton , dama de companyia de la reina, sense el permis d'aquesta, per la qual cosa ell i la seva muller foren enviats a la torre de Londres . Despres del seu alliberament, es retiraren a la seva propietat de Sherborne , Dorset .

El 1594 , Raleigh tingue noticies d'una ≪ciutat d'or≫ a America del Sud i navega per trobar-la, i publica un conte exagerat de les seves experiencies en un llibre que contribui a la llegenda d' El Dorado . Despres que la reina Elisabet moris el 1603 , Raleigh fou empresonat altre cop a la torre, aquest cop per estar presumptament implicat en el complot de Maine contra el rei Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escocia , que no afavoria els seus interessos. Tanmateix, el 1616 fou alliberat per dirigir una segona expedicio a la recerca d' El Dorado . Aquesta fou infructuosa i soldats sota el seu comandament saquejaren un lloc d'avancada espanyol. Retorna a Anglaterra, i per apaivagar els espanyols fou arrestat i executat el 1618 .

Joventut [ modifica ]

Poc se sap de la seva data de naixement. Alguns historiadors creuen que Raleigh nasque el 1552, mentre que d'altres la situen el 1554. Cresque a la casa d' Hayes Barton , un pages, al poble d' East Budleigh , no llunya de Budleigh Salterton a Devon, Anglaterra . Era el mes jove de cinc fills de Catherine Champernowne en dos successius matrimonis. Els seus mitjos germans , John Gilbert, Humphrey Gilbert , Adrian Gilbert, i el seu germa gran Carew Raleigh , foren tambe prominents durant el regnat d'Elisabet I i Jaume I. Catherine Champernowne era neboda de Kat Ashley , la institutriu d'Elisabet, que introduia els homes joves a la cort. ^[2]

La familia de Raleigh, que tenia una orientacio religiosa fortament protestant, hague de fugir un cert nombre de cops durant el regnat de la reina catolica Maria I d'Anglaterra . En el mes notable d'aquests, el pare de Raleigh s'hague d'amagar en una torre per evitar l'execucio. De resultes d'aixo, durant la seva infantesa, Raleigh desenvolupa una aversio envers el catolicisme i es demostra rapid a expressar-ho despres de l'ascens al tron de la reina protestant Elisabet I d'Anglaterra el 1558 .

El 1568 o 1572, Raleigh es matricula com a universitari a l' Oriel College (Oxford) , pero no sembla que hagues estat resident. El 1575, s'inscrigue a la Societat de Middle Temple . La seva vida entre aquestes dues dates es incerta, pero, a partir d'una referencia a la seva Historia del mon , sembla que servi amb els hugonots francesos en la Batalla de Jarnac , el 13 de marc de 1569 . En el seu judici, el 1603, manifesta que mai havia estudiat dret.

Irlanda [ modifica ]

Entre 1579 i 1583, Raleigh participa en la supressio de les rebel·lions de Desmond . Fou present al setge de Smerwick , on supervisa la massacre de soldats italians i espanyols despres que s'haguessin rendit. ^[3] Despres de la redistribucio dels territoris dels revoltats, Raleigh rebe 40.000 acres (uns 160 km²), incloent les ciutats costaneres emmurallades de Youghal i Lismore . Aixo en feia un dels principals terratinents a Munster , pero gaudi d'un exit limitat en fer que els llogaters anglesos s'instal·lessin a les seves propietats . Durant els seus disset anys com a amo irlandes, frequentment residi al castell de Killulagh , Clonmellon , comtat de Westmeath ; Raleigh feu de la ciutat de Youghal residencia ocasional. En fou alcalde entre 1588 i 1589.

Entre les coneixences de Raleigh a Munster, hi havia un altre angles a qui s'havia concedit terra alla, el poeta Edmund Spenser . Durant la decada del 1590 , ell i Raleigh van viatjar junts des d'Irlanda fins a la cort londinenca. Spenser va presentar part del seu poema epic , La reina Fada a Elisabet I.

El jove Raleigh no va gestionar gaire be les seves propietats irlandeses, el que va contribuir al descens de la seva fortuna. El 1602 va vendre les terres a Richard Boyle , 1 ^r comte de Cork . Boyle posteriorment va prosperar sota els reis Jaume I i Carles I . Despres de la mort de Raleigh, els familiars de Raleigh van demanar una compensacio a Boyle argumentant que Raleigh havia tancat un tracte clarament injust.

Adultesa [ modifica ]

El desembre del 1581, Raleigh va retornar a Anglaterra des d'Irlanda perque la seva companyia s'havia dissolt. Va participar en la vida de la cort i esdevenir favorit d' Elisabet I d'Anglaterra . Les diverses histories sobre ell en aquest periode son imprecises i probablement infundades. ^{[4] [5]}

El Nou Mon [ modifica ]

El pla de Raleigh de 1584 per a la colonitzacio a la colonia de Virginia (que incloia els estats actuals de Carolina del Nord i Virginia a America del Nord ) acabava en fracas a l' illa de Roanoke , pero prepara el cami per a subseguents colonies. ^[6]

El 1587, Raleigh intenta una segona expedicio, una altra vegada establint un enclavament a l' illa Roanoke . Aquesta vegada s'envia un grup mes divers de pobladors, incloent-hi algunes families senceres, sota el govern de John White . Despres d'un curt periode a America, White fou enviat a Anglaterra per cercar mes subministraments per a la colonia. Tanmateix, fou incapac de tornar l'any seguent com planeja perque la reina havia demanat que tots els vaixells romanguessin a port per a la defensa eventual contra l' armada Invencible . L'amenaca de l'armada fou nomes Una de les raons perque el retorn de White fos retardat fins al 1590 . Despres de la victoria d'Anglaterra sobre la flota espanyola el 1588, es donaren permisos per a la navegacio de vaixells. Desafortunadament per als colonitzadors a Roanoke la petita flota feu una excursio cap a Cuba . Intentaren capturar vaixells mercants espanyols carregats de tresors dels quals se sabia que proliferaven en aquelles aigues en aquella epoca. Es diu que White tenia objeccions a aquesta incursio imprevista, pero no fou capac de dissuadir la tripulacio. No fou fins al 1590, tres anys despres de la seva partida, que el vaixell de subministrament arriba a la colonia, nomes per descobrir que tots els colonitzadors havien desaparegut.

L'unica clau del seu desti fora la paraula Croatoan i les lletres cro tallades en troncs d'arbre separats. Aixo suggeri la possibilitat que se'ls hagues massacrat, foren absorbits o presos pels Croatan , tribu amerindia local, o potser una altra tribu nativa. Altres especulacions inclouen la mort per inanicio , o estat escombrat o perdut en mar durant les tempestes de 1588. Un huraca impedi John White i la tripulacio del vaixell de subministrament de visitar els Croatan per investigar la desaparicio dels colons. No hi va haver intents de contactar-hi fins al cap d'alguns anys. De qualsevol manera, el desti dels colons es recorda ara com la ≪colonia perduda de l'illa De Roanoke≫ ( Roanoke Colony ).

El 1585, Raleigh fou armat cavaller i nomenat lord Warden of the Stannaries , de les mines de Cornualla i Devon , lord Lieutenant of Cornwall (lord tinent de Cornualla), i vicealmirall dels dos comtats ( Vice-Admiral of the Coast ). Tant el 1585 com el 1586, seia en el parlament britanic com a membre per Devonshire . ^[7]

Raleigh nomenava el mestre d'aixa Richard Chapman , de Deptford , per construir un vaixell per a ell. Originalment anomenat Ark ('Arca'), esdevingue Ark Raleigh , seguint la convencio de l'epoca en que el vaixell prenia el nom del seu propietari. La reina Elisabet I d'Anglaterra , adquiri el vaixell de Raleigh el gener de 1587 , per la suma de 5.000 ￡ (equivalent a unes ￡941.340 el 2010). Com a resultat, el vaixell fou rebatejat amb el nom de Royal Ark . ^[8]

Decada de 1590 [ modifica ]

El 1592, Raleigh rebe moltes recompenses de la reina, incloent-hi Durham House a Strand (Londres) i la propietat de Sherborne , Dorset. Fou nomenat Captain of the Yeomen of the Guard . Tanmateix, no li foren atorgades cap de les Great Offices of State . En l'any de l' armada Invencible (1588), Raleigh fou nomenat vicealmirall de Devon, cuidant les defenses costaneres i embargaments militars.

El 1591, Raleigh es casa secretament amb Elisabet "Bess" Throckmorton (o Throgmorton). Era una de les cambreres de la reina, onze anys mes jove, i estava embarassada a l'epoca. Dona a llum un fill, del qual es creu que tenia el nom de Damerei, que fou donat a una dida a Durham House . L'infant no sembla que sobrevisques, i Bess continua les seves obligacions amb la reina. L'any seguent, fou descobert el matrimoni desautoritzat i la reina demana que s'empresones Raleigh i que Bess fos allunyada de la cort. Raleigh fou alliberat de la preso per a repartir el boti del vaixell espanyol capturat Madre de Dios .

Passarien uns quants anys fins que Raleigh tornes a tenir el favor de la reina. La parella romangue dedicada l'un a l'altre. Durant les absencies de Raleigh, Bess demostra ser una administradora capac de la fortuna i la reputacio familiar. Tingueren dos fills mes, Walter (conegut com a Wat ) i Carew.

Raleigh va ser escollit burgess de Mitchell a Cornualla , al parlament del 1593. ^[3] Es va retirar a la seva propietat a Sherborne on va construir una casa nova, completada el 1594, coneguda ara com a Sherborne Castle . Va fer amics en l' aristocracia local, com sir Ralph Horsey de Clifton Maybank i Charles Thynne de Longleat . En aquest periode, a l'ocasio un sopar festiu a Horsey, hi va haver una discussio airada sobre religio. Aixo va conduir a acusacions d' ateisme contra Raleigh.

El 1594, va llegir un relat espanyol sobre una gran ciutat daurada a les fonts del riu Caroni . Un any mes tard, des de l' illa de Trinitat , que va capturar als espanyols ^[9] va explorar el que es ara la Guyana i Venecuela oriental a la recerca de Manoa , la ciutat llegendaria. Un cop retornat a Anglaterra va publicar The Discovery of Guiana (La descoberta de Guiana) ^[10] (1596), un recull del seu viatge en que exagerava les seves descobertes. El llibre es una contribucio a la llegenda d' El Dorado . Encara que Venecuela te diposits d' or , no hi ha cap prova que Raleigh trobes cap mina. Tambe es diu, sense gaire fonament, que Raleigh descobri el salto Angel . ^[11]

El 1596 Raleigh va participar en la presa de Cadis i va ser ferit. Era tambe el segon comandant de la campanya de les Islands Voyage contra els dominis espanyols de les Acores el 1597. El 1597 va ser elegit diputat per a Dorset , i, el 1601, per a Cornualla . ^[7] L'unica persona que, en el periode elisabetia, seia per tres comtats. ^[3]

Caiguda [ modifica ]

Des de 1600 a 1603, com a governador de l' illa del Canal de Jersey , Raleigh va modernitzar les seves defenses i va fer construir un nou fort per protegir les afores de Saint Helier Fort Isabella Bellissima o castell d'Elisabet .

Recobra breument el favor reial d'Elisabet I, ja que Elisabet mori el 1603, i Raleigh va ser arrestat a l'alberg Exeter Inn, a Ashburton al co'tat de Devon i empresonat a la torre de Londres el 19 de juliol. El 17 de novembre, Raleigh va ser jutjat al gran rebedor del castell de Winchester per traicio , per la presumpta implicacio en el complot principal contra el rei Jaume. Raleigh va dirigir la seva defensa amb gran habilitat, que pot, en part, explicar per que el rei Jaume li va preservar la vida, malgrat el veredicte de culpabilitat. Va romandre a la torre fins al 1616 . Mentre era empresonat, va escriure molts tractats i el primer volum de The History of the World (La historia del mon) sobre la historia antiga de Grecia i Roma. ^[12] El seu fill Carew va ser concebut i va neixer (1604) mentre Raleigh era empresonat a la torre.

El 1616, Raleigh va ser alliberat per dirigir una segona expedicio a Venecuela en la recerca d' El Dorado . Durant l'expedicio, els soldats de Raleigh, sota comandament de Lawrence Keymis , van atacar el lloc avancat espanyol de Santo Tome de Guayana al riu Orinoco . En l'atac inicial, el fill de Raleigh Walter va morir per una bala. Al retorn a Anglaterra, Diego Sarmiento de Acuna , comte de Gondomar i ambaixador espanyol a la cort anglesa, va demanar amb exit que el rei Jaume restablis la pena de mort de Raleigh.

Execucio i sequeles [ modifica ]

Raleigh fou decapitat al palau de Whitehall el 29 d'octubre de 1618. En ser una de les persones que popularitzaren l'habit de fumar tabac a Anglaterra, va deixar a la seva cel·la la seva bossa de tabac dins d'un caixa, trobada despres de l'execucio. Hi havia la inscripcio llatina: ≪Comes meus fuit illo miserrimo tempo≫ (Va ser el meu company en aquella epoca mes desgraciada). ^[13]

El seu cap va ser embalsamat i donat a la seva muller. El cos que inicialment hauria de ser enterrat a l'esglesia local a Beddington , Surrey , la casa de lady Raleigh, pero finalment va ser sebollit a Saint Margaret (Westminster) , on encara es pot visitar la seva tomba. ^[14] ≪Els lords≫, escrivia, ≪m'han donat el seu cadaver, encara que m'han negat la seva vida. Deu manten el meu bon judici.≫ ^[15] 29 anys mes tard, fou dipositat a la tomba de Raleigh a l'esglesia de Santa Margarita. ^[16]

Tot i que la popularitat de Raleigh havia disminuit considerablement des del seu auge elisabetia, la seva execucio va ser vista per molts, tant a l'epoca com en endavant, com innecessaria i injusta. Un dels jutges al seu judici posteriorment va dir: ≪La justicia d'Anglaterra mai no s'ha degradat i injuriat com per la condemna de l'honorable sir Walter Raleigh≫. ^[17]

Llegat [ modifica ]

Raleigh , la capital estatal de Carolina del Nord , va ser anomenada aixi el 1792 en honor de sir Walter Raleigh, patrocinador de la colonia de Roanoke. La ≪colonia perduda≫ es commemora al Fort Raleigh National Historic Site a l'illa Roanoke, Carolina del Nord. Tambe, una de les onze pensions del Royal Hospital School du el seu nom.

En la cultura popular, hi ha la canco I'm So Tired dels Beatles , publicada a l'album The White Album (L'album blanc) del 1968 fa referencia a ell. El 1986, Simon Jones va interpretar Raleigh en l'episodi ≪Patata≫ de la comedia de situacio de la BBC L'Escurco Negre . El 2007 Clive Owen va interpretar el seu paper a la pel·licula Elisabet: The Golden Age (Elisabet: L'edat d'or).

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Dwyer, Jack Dorset Pioneers The History Press, 2009. ISBN 978-0-7524-5346-0 .
• Lewis, C. S. English Literature in the Sixteenth Century Excluding Drama, 1954.
• Nicholls, Mark and Williams, Penry. ‘Ralegh, Sir Walter (1554?1618)’, Oxford Dictionary of National Biography , Oxford University Press, 2004.
• Stebbing, William: Sir Walter Ralegh. Oxford, 1899 Project Gutenberg eText .
• The Sir Walter Raleigh Collection a Wilson Library at the University of North Carolina a Chapel Hill .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Jacques Cartier

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites

• ≪ Walter Raleigh ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
• Cites atribuides a Sir Walter Raleigh
• Poesies de Sir Walter Raleigh comentades.
• Tytler , Patrick Fraser . ≪ Life of Sir Walter Raleigh, Founded on Authentic and Original Documents ≫. Londres: T. Nelson and Sons, digitalitzat 13 juliol 2007. [Consulta: 17 agost 2008].
• Obres de Walter Raleigh al Projecte Gutenberg .