Sir
Walter Raleigh
[1]
(
circa
1552 -
29 d'octubre
de
1618
) fou un aristocrata
angles
, escriptor,
poeta
,
soldat
,
cortesa
, i
explorador
que en gran part es coneix tambe per popularitzar el consum de
tabac
a Anglaterra.
Raleigh nasque en el si d'una familia
protestant
de
Devon
. Era fill de
Walter Raleigh
i
Catherine Champernowne
. Poc es conegut de segur de la seva joventut, encara que passa un xic de temps a
Irlanda
, al
castell de Killua
,
Clonmellon
,
comtat de Westmeath
, que participa en la supressio de rebel·lions i que participa en dues
massacres
infames a l'
Illa de Rathlin
i
Smerwick
. Mes tard, esdeve amo de propietats confiscades als irlandesos. Guanya rapidament el favor d'
Elisabet I d'Anglaterra
, i fou armat cavaller el
1585
. Estava implicat en la primera colonitzacio anglesa de
Virginia
sota una
patent reial
. El
1591
, secretament, es casa amb
Elisabet Throckmorton
,
dama de companyia
de la reina, sense el permis d'aquesta, per la qual cosa ell i la seva muller foren enviats a la
torre de Londres
. Despres del seu alliberament, es retiraren a la seva propietat de
Sherborne
,
Dorset
.
El
1594
, Raleigh tingue noticies d'una ≪ciutat d'or≫ a
America del Sud
i navega per trobar-la, i publica un conte exagerat de les seves experiencies en un llibre que contribui a la llegenda d'
El Dorado
. Despres que la reina Elisabet moris el
1603
, Raleigh fou empresonat altre cop a la torre, aquest cop per estar presumptament implicat en el complot de
Maine
contra el rei
Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escocia
, que no afavoria els seus interessos. Tanmateix, el
1616
fou alliberat per dirigir una segona expedicio a la recerca d'
El Dorado
. Aquesta fou infructuosa i soldats sota el seu comandament saquejaren un lloc d'avancada espanyol. Retorna a Anglaterra, i per apaivagar els espanyols fou arrestat i executat el
1618
.
Poc se sap de la seva data de naixement. Alguns historiadors creuen que Raleigh nasque el 1552, mentre que d'altres la situen el 1554. Cresque a la casa d'
Hayes Barton
, un pages, al poble d'
East Budleigh
, no llunya de
Budleigh Salterton
a
Devon, Anglaterra
. Era el mes jove de cinc fills de Catherine Champernowne en dos successius matrimonis. Els seus
mitjos germans
, John Gilbert,
Humphrey Gilbert
, Adrian Gilbert, i el seu germa gran
Carew Raleigh
, foren tambe prominents durant el regnat d'Elisabet I i Jaume I. Catherine Champernowne era neboda de
Kat Ashley
, la
institutriu
d'Elisabet, que introduia els homes joves a la cort.
[2]
La familia de Raleigh, que tenia una orientacio religiosa fortament protestant, hague de fugir un cert nombre de cops durant el regnat de la reina catolica
Maria I d'Anglaterra
. En el mes notable d'aquests, el pare de Raleigh s'hague d'amagar en una torre per evitar l'execucio. De resultes d'aixo, durant la seva infantesa, Raleigh desenvolupa una aversio envers el
catolicisme
i es demostra rapid a expressar-ho despres de l'ascens al tron de la reina protestant Elisabet I d'Anglaterra el
1558
.
El 1568 o 1572, Raleigh es matricula com a universitari a l'
Oriel College (Oxford)
, pero no sembla que hagues estat resident. El 1575, s'inscrigue a la Societat de
Middle Temple
. La seva vida entre aquestes dues dates es incerta, pero, a partir d'una referencia a la seva
Historia del mon
, sembla que servi amb els
hugonots
francesos en la
Batalla de Jarnac
, el
13 de marc
de
1569
. En el seu judici, el 1603, manifesta que mai havia estudiat dret.
Entre 1579 i 1583, Raleigh participa en la supressio de les
rebel·lions de Desmond
. Fou present al
setge de Smerwick
, on supervisa la massacre de soldats
italians
i espanyols despres que s'haguessin rendit.
[3]
Despres de la redistribucio dels territoris dels revoltats, Raleigh rebe 40.000
acres
(uns 160 km²), incloent les ciutats costaneres emmurallades de
Youghal
i
Lismore
. Aixo en feia un dels principals
terratinents
a
Munster
, pero gaudi d'un exit limitat en fer que els llogaters anglesos s'instal·lessin a les seves
propietats
. Durant els seus disset anys com a amo irlandes, frequentment residi al
castell de Killulagh
,
Clonmellon
, comtat de
Westmeath
; Raleigh feu de la ciutat de Youghal residencia ocasional. En fou alcalde entre 1588 i 1589.
Entre les coneixences de Raleigh a Munster, hi havia un altre angles a qui s'havia concedit terra alla, el poeta
Edmund Spenser
. Durant la
decada del 1590
, ell i Raleigh van viatjar junts des d'Irlanda fins a la cort londinenca. Spenser va presentar part del seu
poema epic
,
La reina Fada
a Elisabet I.
El jove Raleigh no va gestionar gaire be les seves propietats irlandeses, el que va contribuir al descens de la seva fortuna. El 1602 va vendre les terres a
Richard Boyle
, 1
r
comte de Cork
. Boyle posteriorment va prosperar sota els reis
Jaume I
i
Carles I
. Despres de la mort de Raleigh, els familiars de Raleigh van demanar una
compensacio
a Boyle argumentant que Raleigh havia tancat un tracte clarament injust.
El desembre del 1581, Raleigh va retornar a Anglaterra des d'Irlanda perque la seva companyia s'havia dissolt. Va participar en la vida de la cort i esdevenir favorit d'
Elisabet I d'Anglaterra
. Les diverses histories sobre ell en aquest periode son imprecises i probablement infundades.
[4]
[5]
El pla de Raleigh de 1584 per a la colonitzacio a la
colonia de Virginia
(que incloia els estats actuals de
Carolina del Nord
i
Virginia
a
America del Nord
) acabava en fracas a l'
illa de Roanoke
, pero prepara el cami per a subseguents colonies.
[6]
El 1587, Raleigh intenta una segona expedicio, una altra vegada establint un
enclavament
a l'
illa Roanoke
. Aquesta vegada s'envia un grup mes divers de pobladors, incloent-hi algunes families senceres, sota el govern de
John White
. Despres d'un curt periode a America, White fou enviat a Anglaterra per cercar mes subministraments per a la colonia. Tanmateix, fou incapac de tornar l'any seguent com planeja perque la reina havia demanat que tots els vaixells romanguessin a port per a la defensa eventual contra l'
armada Invencible
. L'amenaca de l'armada fou nomes Una de les raons perque el retorn de White fos retardat fins al
1590
. Despres de la victoria d'Anglaterra sobre la flota espanyola el 1588, es donaren permisos per a la navegacio de vaixells. Desafortunadament per als colonitzadors a Roanoke la petita flota feu una excursio cap a
Cuba
. Intentaren capturar vaixells mercants espanyols carregats de tresors dels quals se sabia que proliferaven en aquelles aigues en aquella epoca. Es diu que White tenia objeccions a aquesta incursio imprevista, pero no fou capac de dissuadir la tripulacio. No fou fins al 1590, tres anys despres de la seva partida, que el vaixell de subministrament arriba a la colonia, nomes per descobrir que tots els colonitzadors havien desaparegut.
L'unica clau del seu desti fora la paraula
Croatoan
i les lletres
cro
tallades en troncs d'arbre separats. Aixo suggeri la possibilitat que se'ls hagues massacrat, foren absorbits o presos pels
Croatan
, tribu amerindia local, o potser una altra tribu nativa. Altres especulacions inclouen la mort per
inanicio
, o estat escombrat o perdut en mar durant les tempestes de 1588. Un
huraca
impedi John White i la tripulacio del vaixell de subministrament de visitar els Croatan per investigar la desaparicio dels colons. No hi va haver intents de contactar-hi fins al cap d'alguns anys. De qualsevol manera, el desti dels colons es recorda ara com la ≪colonia perduda de l'illa De Roanoke≫ (
Roanoke Colony
).
El 1585, Raleigh fou armat cavaller i nomenat
lord Warden of the Stannaries
, de les mines de
Cornualla
i
Devon
,
lord Lieutenant of Cornwall
(lord tinent de Cornualla), i
vicealmirall
dels dos comtats (
Vice-Admiral of the Coast
). Tant el 1585 com el 1586, seia en el
parlament britanic
com a membre per
Devonshire
.
[7]
Raleigh nomenava el
mestre d'aixa
Richard Chapman
, de
Deptford
, per construir un vaixell per a ell. Originalment anomenat
Ark
('Arca'), esdevingue
Ark Raleigh
, seguint la convencio de l'epoca en que el vaixell prenia el nom del seu propietari. La reina
Elisabet I d'Anglaterra
, adquiri el vaixell de Raleigh el gener de
1587
, per la suma de 5.000
£
(equivalent a unes £941.340 el 2010). Com a resultat, el vaixell fou rebatejat amb el nom de
Royal Ark
.
[8]
Decada de 1590
[
modifica
]
El 1592, Raleigh rebe moltes recompenses de la reina, incloent-hi
Durham House
a
Strand (Londres)
i la propietat de
Sherborne
, Dorset. Fou nomenat
Captain of the Yeomen of the Guard
. Tanmateix, no li foren atorgades cap de les
Great Offices of State
. En l'any de l'
armada Invencible
(1588), Raleigh fou nomenat vicealmirall de Devon, cuidant les defenses costaneres i embargaments militars.
El 1591, Raleigh es casa secretament amb Elisabet "Bess" Throckmorton (o Throgmorton). Era una de les cambreres de la reina, onze anys mes jove, i estava embarassada a l'epoca. Dona a llum un fill, del qual es creu que tenia el nom de Damerei, que fou donat a una
dida
a
Durham House
. L'infant no sembla que sobrevisques, i Bess continua les seves obligacions amb la reina. L'any seguent, fou descobert el matrimoni desautoritzat i la reina demana que s'empresones Raleigh i que Bess fos allunyada de la cort. Raleigh fou alliberat de la preso per a repartir el boti del vaixell espanyol capturat
Madre de Dios
.
Passarien uns quants anys fins que Raleigh tornes a tenir el favor de la reina. La parella romangue dedicada l'un a l'altre. Durant les absencies de Raleigh, Bess demostra ser una administradora capac de la fortuna i la reputacio familiar. Tingueren dos fills mes, Walter (conegut com a
Wat
) i Carew.
Raleigh va ser escollit
burgess
de
Mitchell
a
Cornualla
, al parlament del 1593.
[3]
Es va retirar a la seva propietat a Sherborne on va construir una casa nova, completada el 1594, coneguda ara com a
Sherborne Castle
.
Va fer amics en l'
aristocracia
local, com
sir
Ralph Horsey de
Clifton Maybank
i Charles Thynne de
Longleat
. En aquest periode, a l'ocasio un sopar festiu a Horsey, hi va haver una discussio airada sobre religio. Aixo va conduir a acusacions d'
ateisme
contra Raleigh.
El 1594, va llegir un relat espanyol sobre una gran ciutat daurada a les fonts del riu
Caroni
. Un any mes tard, des de l'
illa de Trinitat
, que va capturar als espanyols
[9]
va explorar el que es ara la
Guyana
i
Venecuela
oriental a la recerca de
Manoa
, la ciutat llegendaria. Un cop retornat a Anglaterra va publicar
The Discovery of Guiana
(La descoberta de Guiana)
[10]
(1596), un recull del seu viatge en que exagerava les seves descobertes. El llibre es una contribucio a la llegenda d'
El Dorado
. Encara que Venecuela te diposits d'
or
, no hi ha cap prova que Raleigh trobes cap mina. Tambe es diu, sense gaire fonament, que Raleigh descobri el
salto Angel
.
[11]
El
1596
Raleigh va participar en la
presa de Cadis
i va ser ferit. Era tambe el segon comandant de la campanya de les
Islands Voyage
contra els dominis espanyols de les
Acores
el 1597. El 1597 va ser elegit diputat per a
Dorset
, i, el 1601, per a
Cornualla
.
[7]
L'unica persona que, en el periode elisabetia, seia per tres comtats.
[3]
Des de 1600 a 1603, com a governador de l'
illa del Canal
de
Jersey
, Raleigh va modernitzar les seves defenses i va fer construir un nou fort per protegir les afores de
Saint Helier
Fort Isabella Bellissima
o
castell d'Elisabet
.
Recobra breument el favor reial d'Elisabet I, ja que Elisabet mori el 1603, i Raleigh va ser arrestat a l'alberg Exeter Inn, a
Ashburton
al co'tat de Devon i empresonat a la
torre de Londres
el 19 de juliol. El 17 de novembre, Raleigh va ser jutjat al gran rebedor del
castell de Winchester
per
traicio
, per la presumpta implicacio en el complot principal contra el rei Jaume. Raleigh va dirigir la seva defensa amb gran habilitat, que pot, en part, explicar per que el rei Jaume li va preservar la vida, malgrat el veredicte de culpabilitat. Va romandre a la torre fins al
1616
. Mentre era empresonat, va escriure molts
tractats
i el primer volum de
The History of the World
(La historia del mon) sobre la historia antiga de Grecia i Roma.
[12]
El seu fill Carew va ser concebut i va neixer (1604) mentre Raleigh era empresonat a la torre.
El 1616, Raleigh va ser alliberat per dirigir una segona expedicio a Venecuela en la recerca d'
El Dorado
. Durant l'expedicio, els soldats de Raleigh, sota comandament de
Lawrence Keymis
, van atacar el lloc avancat espanyol de
Santo Tome de Guayana
al riu
Orinoco
. En l'atac inicial, el fill de Raleigh Walter va morir per una bala. Al retorn a Anglaterra,
Diego Sarmiento de Acuna
, comte de
Gondomar
i
ambaixador
espanyol a la cort anglesa, va demanar amb exit que el rei Jaume restablis la
pena de mort
de Raleigh.
Execucio i sequeles
[
modifica
]
Raleigh fou decapitat al
palau de Whitehall
el 29 d'octubre de 1618. En ser una de les persones que popularitzaren l'habit de fumar
tabac
a Anglaterra, va deixar a la seva cel·la la seva bossa de tabac dins d'un caixa, trobada despres de l'execucio. Hi havia la inscripcio llatina:
≪Comes meus fuit illo miserrimo tempo≫
(Va ser el meu company en aquella epoca mes desgraciada).
[13]
El seu cap va ser embalsamat i donat a la seva muller. El cos que inicialment hauria de ser enterrat a l'esglesia local a
Beddington
,
Surrey
, la casa de
lady
Raleigh, pero finalment va ser sebollit a
Saint Margaret (Westminster)
, on encara es pot visitar la seva tomba.
[14]
≪Els lords≫, escrivia, ≪m'han donat el seu cadaver, encara que m'han negat la seva vida. Deu manten el meu bon judici.≫
[15]
29 anys mes tard, fou dipositat a la tomba de Raleigh a l'esglesia de Santa Margarita.
[16]
Tot i que la popularitat de Raleigh havia disminuit considerablement des del seu auge elisabetia, la seva execucio va ser vista per molts, tant a l'epoca com en endavant, com innecessaria i injusta. Un dels jutges al seu judici posteriorment va dir: ≪La justicia d'Anglaterra mai no s'ha degradat i injuriat com per la condemna de l'honorable
sir
Walter Raleigh≫.
[17]
Raleigh
, la capital estatal de
Carolina del Nord
, va ser anomenada aixi el
1792
en honor de
sir
Walter Raleigh, patrocinador de la colonia de Roanoke. La ≪colonia perduda≫ es commemora al
Fort Raleigh National Historic Site
a l'illa Roanoke, Carolina del Nord. Tambe, una de les onze pensions del
Royal Hospital School
du el seu nom.
En la cultura popular, hi ha la canco
I'm So Tired
dels
Beatles
, publicada a l'album
The White Album
(L'album blanc) del 1968 fa referencia a ell. El 1986,
Simon Jones
va interpretar Raleigh en l'episodi ≪Patata≫ de la comedia de situacio de la
BBC
L'Escurco Negre
. El 2007
Clive Owen
va interpretar el seu paper a la pel·licula
Elisabet: The Golden Age
(Elisabet: L'edat d'or).
- ↑
S'ha escrit tambe
Rawley
,
Ralegh
,
Ralagh
i
Rawleigh
. "Raleigh" es la grafia mes habitual, encara que ell, ell mateix, utilitza aquesta grafia nomes un cop, que es conegui. La seva preferencia mes coherent era per a "Ralegh". El seu ple nom es correctament
Plantilla:Pron-en
, tanmateix, en la practica
/?ræli/
"reli" o fins i tot
/?r?ːli/
"rahli" son les pronuncies modernes habituals a Anglaterra.
- ↑
Ronald, Susan
The Pirate Queen: Queen Elisabet I, her Pirate Adventurers, and the Dawn of Empire
p. 249
Harper Collins Publishers
, New York, 2007.
ISBN 0-06-082066-7
- ↑
3,0
3,1
3,2
Nicholls
, Mark; Williams, Penry. ≪
Ralegh, Sir Walter (1554?1618)
≫.
Oxford Dictionary of National Biography
.
Oxford University Press
, setembre 2004. [Consulta: 20 maig 2008].
- ↑
Naunton
, Robert.
Fragmenta Regali
(en angles). nova edicio del 1824, 1694.
- ↑
Fuller
, Thomas.
Anglorum Speculum or the Worthies of England in Church and State
(e-book). Londres: Thomas Passinger, William Thakary i John Wright, 1684.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Markham, Jerry W..
A financial history of the United States
. Armonk, Nova York: M.E. Sharpe, 2001, p. 22.
ISBN 0-7656-0730-1
.
- ↑
7,0
7,1
J. K. Laughton
and
Sidney Lee
,
Ralegh, Sir Walter (1552??1618), military and naval commander and author
, 1896
- ↑
Archaeologia
, p. 151
- ↑
Sellin
, Paul R.
Treasure, Treason and the Tower: El Dorado and the Murder of Sir Walter Raleigh
(en angles). Ashgate Publishing, 2011, p. 19.
ISBN 9781409420255
.
- ↑
Raleigh
, Walter.
The Discovery of Guiana
.
Project Gutenberg
.
- ↑
"Walter Raleigh - Delusions of Guiana"
Arxivat
2002-10-14 a
Wayback Machine
. at
The Lost World: Travel and information on the Gran Sabana, Canaima National Park, Venezuela
web page. Retrieved 5 July 2008.
- ↑
Raleigh
, Walter;
Elstracke
, Renold (il·lustracions).
The History of the World
(e-book) (en angles). Londres: Walter Burre, 1614, p. 1221.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Gately
, Iain.
Tobacco: A Cultural History of How an Exotic Plant Seduced Civilization
(en angles). Nova York: Grove/Atlantic, 2007, p. 56.
ISBN 9780802198488
.
- ↑
Williams, Norman Lloyd. "Sir Walter Raleigh",
Cassell Biographies
, 1962)
- ↑
≪
|
The Lords [...] have given me his dead body, though they have denied me his life. God hold me in my wits.
|
≫
|
? Durant, Will,
The Story of Civilization
, vol. VII, Chap. VI, p.158
|
- ↑
Lloyd, J
&
Mitchinson, J
: "The Book of General I.
- ↑
Bibliografia
[
modifica
]
- Dwyer, Jack
Dorset Pioneers
The History Press, 2009.
ISBN 978-0-7524-5346-0
.
- Lewis, C. S.
English Literature in the Sixteenth Century Excluding Drama,
1954.
- Nicholls, Mark and Williams, Penry. ‘Ralegh, Sir Walter (1554?1618)’,
Oxford Dictionary of National Biography
, Oxford University Press, 2004.
- Stebbing, William:
Sir Walter Ralegh.
Oxford, 1899
Project Gutenberg eText
.
- The Sir Walter Raleigh Collection
a Wilson Library at the
University of North Carolina
a
Chapel Hill
.
Enllacos externs
[
modifica
]