Walter Benjamin

Walter Benjamin vers el 1928
Biografia
Naixement	15 juliol 1892 Berlin
Mort	26 setembre 1940 (48 anys) Portbou (Alt Emporda)
Causa de mort	Suicidi
Sepultura	Cementiri de Portbou
Dades personals
Nacionalitat	Alemanya
Formacio	Universitat de Munic Universitat Humboldt de Berlin Universitat de Berna - doctorat Universitat de Friburg de Brisgovia
Director de tesi	Richard Herbertz
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	Berlin Frankfurt del Main Berna Paris
Ocupacio	filosof , socioleg , critic d'art , historiador de la literatura , critic literari , traductor , assagista , escriptor , traductor
Moviment	Marxisme
Influencies	Johann Wolfgang von Goethe , Charles Pierre Baudelaire , Karl Marx , Gyorgy Lukacs i Bertolt Brecht
Nom de ploma	Benedix Schonflies Detlev Holz
Obra
Obres destacables The Origin of German Tragic Drama (en) One Way Street (en) (1936) L'obra d'art a l'epoca de la seva reproductibilitat tecnica (1940) Tesis sobre filosofia de la historia (1982) The arcades project (en)
Localitzacio dels arxius	Biblioteca Nacional d'Israel [ 15947 --> MSS] Museu d'Art Modern de Nova York [ b681467]
Familia
Conjuge	Dora Sophie Kellner (en)
Fills	Stefan Benjamin (en)
Pare	Emil Benjamin (en)
Germans	Georg Benjamin i Dora Benjamin
Parents	William Stern ( oncle ) Gertrud Kolmar ( cosina germana ) Gunther Anders ( cosi germa ) Leon Kellner ( sogre ) Hannah Arendt ( cosi )
Cronologia
marc 1933-octubre 1933	crema de llibres a l'Alemanya nazi

Walter Benedix Schonflies Benjamin ( Berlin , 15 de juliol de 1892 - Portbou , 26 de setembre de 1940 ) ^[1] fou un assagista, critic literari, traductor i filosof alemany , d'origen jueu , col·laborador de l' Escola de Frankfurt .

Evoluciona d'una inclinacio inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme historic de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista . Com a erudit literari, a mes de nombrosos assaigs, entre els quals destaquen "L'obra d'art a l'epoca de la seva reproductibilitat tecnica" (1935) i "Tesis sobre la filosofia de la historia" (1940), fou conegut per les seves traduccions d' Honore de Balzac , Marcel Proust i Charles Baudelaire . La seva obra La tasca del traductor es un referent de la teoria de la traduccio .

Biografia [ modifica ]

Benjamin nasque a Berlin al si d'una familia d'origen jueu benestant. Era el mes gran dels tres fills d'Emil Benjamin i Pauline Schonflies. El seu pare havia estat banquer a Paris abans d'anar-se'n cap a Alemanya, a Berlin, on treballava com a venedor d'antiguitats. Ell mateix, a les seves reflexions, recorda amb tendresa els contes que sa mare li contava, els quals li serviren com a base per a una de les seves teories: ≪el poder de la narracio i de la paraula sobre el cos≫. En aquesta obra reflexiona sobre la relacio que els contes estableixen entre la tradicio i l'actualitat. El 1902 Benjamin entra a l'escola Kaiser Friedrich ^[1] a Berlin Charlottenburg, i acaba l'Institut 10 anys despres. Aleshores es trasllada a la Universitat, on estudia literatura i psicologia . Va apropar-se a les idees socialistes , va unir-se a la Freie Studentenschaft i va col·laborar en publicacions republicanes. En aquella epoca tambe fou influit per Nietzsche . Durant tota la seva vida va considerar que el judaisme representava el maxim grau de l'espiritualitat. ^[2]

El 1912 Benjamin viatja a Italia . El 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es volia enrolar a l'exercit, pero va ser rebutjat, ^[3] i quan s'hauria pogut allistar va fingir una malaltia per evitar-ho. ^{[3] [4]} El mateix any comenca a traduir Baudelaire . El 1915 es trasllada a la Universitat Ludwig Maximilian de Munic on conegue Rainer Maria Rilke i Gershom Scholem . El mateix any escrigue un article sobre Friedrich Holderlin .

El 1917 es va traslladar a la Universitat de Berna , on conegue i es casa amb Dora Kellner (1890-1964). Tambe hi va coneixer Ernst Bloch . L'any seguent tindria un fill, Stefan Rafael (1918-1972). El 1919 Benjamin aconsegui el seu doctorat cum laude amb l'assaig Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El concepte de la critica d'art dins el romanticisme alemany ), on desenvolupa el concepte de critica, que considera com a immanent a tota veritable obra d'art . L'any seguent torna a Berlin amb els seus pares, que se separarien el 1921. El mateix any va publicar l'assaig "Zur Kritik der Gewalt (Cap a la critica de la violencia)". En aquesta epoca Benjamin es va familiaritzar per primera vegada amb Leo Strauss , i es va mantenir un admirador de Strauss i de la seva obra durant tota la seva vida. ^{[5] [6] [7]} El 1922 tornaria a marxar, aquest cop a la Universitat de Heidelberg on prova d'exercir la carrera academica. Del 1923 al 1925 prepara la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt : Ursprung des deutschen Trauerspiels (Origen de la tragedia alemanya, 1928).

El 1928 Benjamin publica Einbahnstraße (Carrer de sentit unic) i Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany). El 1929, conegue Bertolt Brecht i Asja Lacis , aleshores assistent seva, a Berlin . Benjamin es divorcia el 1930.

Evitant l'emergent poder del Partit nazi i les creixents activitats de les SA , l'any 1932 passa uns mesos a Eivissa, on va escriure Cronica berlines a. Treballa tambe en diferents projectes, recollits en el volum titulat Histories i relats : un conjunt de proses ambientades a l'illa, entre les quals destaca la titulada Suite eivissenca . Despres ana a Nica . Durant una segona estada a Eivissa ?d'abril a setembre de 1933? revisa la traduccio al frances d' Infancia berlinesa -resultat final de Cronica berlinesa -, realitzada pel seu amic Jean Selz. Va mantenir, des de la seva residencia a Sant Antoni de Portmany , una important correspondencia amb G. Scholem, que en el seu llibre Historia d’una amistat dona nombroses noticies d'aquestes dues estades a l'illa.

Despres de l'assalt de Hitler al Reichstag , el 1933, i la persecucio dels jueus i intel·lectuals d'esquerres, Benjamin cerca refugi a Svendborg, amb Bertolt Brecht , i a Sanremo , amb la seva exdona, pero finalment hague d'emigrar a Paris. Comenca a col·laborar amb Theodor Adorno i Max Horkheimer rebent ajut de l' Institut fur Sozialforschung , i establi amistat tambe amb Georg Lukacs .

Mes tard marxaria a Nova York . Retroba d'altres intel·lectuals i artistes alemanys refugiats a Paris i esdevingue gran amic de Hannah Arendt , Hermann Hesse i Kurt Weill . El 1936 publica Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la seva reproductivitat tecnica).

El 1937 Benjamin treballa en el seu llibre El Paris del Segon Imperi amb Baudelaire . A mes, conegue Georges Bataille i s'adscrigue al College of Sociology. El 1938 feu la darrera visita a Bertold Brecht a Dinamarca . Hitler trague la ciutadania alemanya als jueus i Benjamin va ser empresonat tres mesos en un camp prop de Nevers .

El gener de 1940 Benjamin torna a Paris i escrigue el seu darrer i inconclos llibre Geschichtsphilosophische Thesen (Tesi sobre la filosofia de la historia).

Mort [ modifica ]

Al juny 1940, la Wehrmacht entra a Franca. Ell marxa a Lorda un dia abans de l'arribada de l'exercit alemany a Paris . A l'agost, Benjamin obtingue un visat als Estats Units gracies a la intercessio de Max Horkheimer . Despres d'una breu estada a Marsella, es dirigi finalment cap a la Catalunya del Nord . Arriba a Portvendres el 25 de setembre amb l'objectiu de travessar la frontera. Alla rebe l'ajuda de Hans i Lisa Fittko, dos antinazis alemanys, que l'ajudarien a passar cap a l'altra banda del Pirineu clandestinament. Amb tot no aconsegui mai arribar a Portugal , aleshores estat neutral, travessant l'Estat espanyol. El seu grup, guiat per Lisa Fittko , fou arrestat per les autoritats franquistes que indicaren que se'ls hauria de reconduir a l'estat frances.

Als 48 anys, Walter Benjamin mori el 26 o 27 de setembre de 1940 a Portbou ( Alt Emporda , Catalunya ) en estranyes circumstancies, a consequencia d'una sobredosi de morfina a la seva cambra de l'Hotel de Francia. Diverses fonts han atribuit la seva mort a un suicidi davant la situacio desesperada en la qual es trobava. Benjamin pensava que el pas del seu grup a traves de la frontera seria negat. Es possible que a causa del suicidi de Benjamin a la resta del grup li fou permes travessar la frontera l'endema. Un article de Stuart Jeffries titulat Did Stalin Killers liquidate Walter Benjamin ( The Observer 8 de juliol de 2003) afirma que Benjamin fou assassinat per agents secrets estalinistes.

Tot i la presencia del memorial de Walter Benjamin al cementeri de Portbou, aquest no conte les restes de l'escriptor, ja que la tomba original encara no s'ha localitzat. A tall d'homenatge un monument de l'escultor israelia Dani Karavan , anomenat Passages , fou erigit en aquesta poblacio el 1994. ^[8]

Obres [ modifica ]

Algunes de les seves obres son:

Traduit al catala

• Sobre el concepte d'historia ("Uber den Begriff der Geschichte", 1940), Barcelona: Flaneur , 2019. Ttraduccio de l'alemany de Marc Jimenez Buzzi i del frances d' Arnau Pons . ISBN 978-84-09-12585-2 ^{[9] [10] [11]}
• Infancia a Berlin cap al 1900 ("Berliner Kindheit um neunzehnhundert", 1938), Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2012. Traduccio d'Anna Soler Horta. ISBN 9788417833411 ^[12]
• Diari de Moscou (Barcelona: La Magrana , 1987), traduccio de Ricard Wilshusen.
• L'obra d'art a l'epoca de la seva reproductibilitat tecnica : tres estudis de sociologia de l'art ("Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit", 1935), Barcelona: Edicions 62, 1983. Traduccio de Jaume Creus .
• Art i literatura (1976, Vic: Eumo, 1984) i reeditat com a Art i literatura de masses (Salt: Edicions del Reremus, 2020), traduccio d'assaigs per Antoni Pous i Argila ^{[13] [14] [15] [16]}

en alemany

• Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany / 1928 )
• Einbahnstraße (Carrer de sentit unic / 1928 , aforismes, 83 pagines)
• Der Surrealismus. Die letzte Momentaufnahme der europaischen Intelligenz (El Surrealisme. L'ultima instantania de la intel·ligencia europea / 1929 , assaig de 15 pagines)
• Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la reproductibilitat tecnica / 1936 )
• Berliner Kindheit um neunzehnhundert (Infancia a Berlin pels volts del 1900 / 1950 publicada postumament. Apunts o assaig autobiografic)
• Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la historia (o, literalment, Tesis historicofilosofiques) / 1959 , publicada postumament. Col·leccio d'assaigs sobre la filosofia de la historia .)

Bibliografia [ modifica ]

Alguns articles sobre Walter Benjamin en catala o en traduccio al catala:

• ≪Parts I & II: Parlar de Walter Benjamin≫ , George Steiner , publicat originalment a Benjamin Studies/ Studien 1, 2003, p. 13-23, ara al bloc de l'editorial Flaneur de Barcelona, en traduccio de David Cusco i Escudero.
• ≪Infancia i memoria en Walter Benjamin≫ ^{[ Enllac no actiu ]} , Julian Marrades, L'Espill num. 52, primavera 2016, p. 41-53.
• ≪Walter Benjamin i el concepte d'historia. Walter Benjamin es veia a si mateix com un "drapaire que recollia les deixalles de la historia per a llegir en elles la destinacio del seu temps"≫ , Enric Umbert-Rexach, Nuvol. El digital de cultura , 23-01-2020.
• Michael Lowy : Walter Benjamin. Avis d'incendi . Barcelona: Editorial Flaneur, propera publicacio (2021?).
• Altres articles sobre Walter Benjamin al bloc de l'editorial Flaneur (Barcelona).
• etc., etc.
• vegeu tambe mes avall a les seccions de ≪Referencies≫ i ≪Enllacos externs≫.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Gershom Scholem
• flaneur
• Asja L?cis

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Walter Benjamin

• www.walter-benjamin.org Arxivat 2011-03-04 a Wayback Machine .
• Walter Benjamin al web de l'xtec , Joan Ducros, Corpus Literari > obres d'autors estrangers > autors.
• Dossier Walter Benjamin a Filosofia i pensament , Ramon Alcoberro , amb la col·laboracio de Julia Torres i Canela.
• Visita guiada als espais historics de Portbou resseguint les passes i la memoria de Walter Benjamin , a Art Neutre?
• Presentacio multimedia: Walter Benjamin, vida i pensament, fugida, l'ajuda per escapar del feixisme i la seva mort a Portbou. , Cami Walter Benjamin.
• Portbou i Walter Benjamin , Fundacio Angelus Novus per a l'estudi de les Arts, la Historia i el Pensament, Casa Walter Benjamin, Portbou .