Vladimir Horowitz
Vladimir Horowitz
(rus: Владимир Самойлович Горовиц) (
Kiiv
,
1 d'octubre
de
1903
-
Nova York
,
5 de novembre
de
1989
), nascut
Vladimir Samoilovitx Gorovits
, fou un
pianista
classic estatunidenc d'origen rus. En el seu moment fou considerat un dels pianistes mes distingits de la historia. La seva tecnica llegendaria va destacar per l'excitacio emocional i la seva riquesa tonal. Malgrat que alguns critics van ressaltar la seva tendencia manierista i l'exagerada teatralitzacio de les seves interpretacions, els seus seguidors l'han considerat un dels grans pianistes del segle
xx
.
Tot i que el mateix Horowitz deia que havia nascut a
Kiev
,
Ucraina
, sota l'
Imperi Rus
, diferents fonts han afirmat que realment va neixer a
Berditxiv
.
[1]
La seva cosina
Natasha Saitzoff
, en una entrevista del
1991
, assegura que els quatre germans Horowitz havien nascut a Kiev. Tanmateix, la seva dona,
Wanda Toscanini
, filla del gran director d'orquestra
Arturo Toscanini
, s'inclinava per acceptar Berditxiv com a veritable lloc de naixement de Vladimir Horowitz.
Una altra curiositat del seu naixement es que el seu pare va ocultar un any de vida del seu fill amb l'objectiu d'evitar el servei militar. Per aixo es troben encara avui algunes referencies que diuen erroniament que la seva data de naixement va ser el
1904
, malgrat que el mateix Horowitz sempre digues que havia nascut el 1903.
[2]
Horowitz va comencar a aprendre
piano
de molt jove, a carrec de la seva mare que tambe era pianista. El
1912
va ingressar al conservatori de Kiev, on va estudiar amb
Vladimir Putxalski
,
Serguei Tarnowski
i
Felix Blumenfeld
. Es va graduar el
1919
interpretant el
Concert per a piano num. 3
de
Rakhmaninov
. El seu primer recital com a solista va tenir lloc l'any
1920
.
La seva fama va creixer rapidament, i poc despres va iniciar una gira per
Russia
, en la qual sovint li pagaven amb pa, mantega i xocolata en comptes de diners, a causa de la ruina economica del pais.
[2]
Durant la temporada
1922
-
1923
va realitzar 23 concerts amb onze programes diferents solament a
Sant Petersburg
[2]
i el
2 de gener
de
1926
hi va haver la seva primera presentacio fora de Russia, a
Berlin
. Ja no tornaria a Russia fins al final de la seva vida.
[3]
Despres de Berlin va tocar a
Paris
,
Londres
i
Nova York
. Es en aquesta epoca que Horowitz va coneixer
Serguei Rakhmaninov
; ambdos pianistes van esdevenir rapidament bons amics. Rakhmaninov va declarar, sobre el seu tercer
concerto
, que no hagues imaginat mai que algu el pogues tocar d'una manera tan brillant com Horowitz. Ja el
1940
, despres d'un periode en que va viure a Paris, es va instal·lar definitivament als
Estats Units
, d'on en va obtenir la ciutadania quatre anys despres.
Carrera als Estats Units
[
modifica
]
El debut america de Horowitz va tenir lloc al
Carnegie Hall
el
12 de gener
de
1928
interpretant el
Concert per a piano num. 1
de
Txaikovski
sota la direccio de Sir
Thomas Beecham
, qui tambe debutava als
EUA
. En aquesta ocasio Vladimir Horowitz va demostrar la capacitat que mantindria durant tota la seva vida artistica per emocionar les audiencies.
El
1932
va tocar per primer cop sota la direccio d'
Arturo Toscanini
, en una interpretacio del
Concert per a piano num. 5
L'Emperador
de
Beethoven
. Tots dos van continuar tocant junts.
Tot i les calides recepcions de les audiencies, Horowitz se sentia sovint insegur dels seus dots com a pianista. Arran d'aixo, molts cops va renunciar a fer concerts ja programats i despres de
1965
els seus recitals com a solista van ser molt ocasionals.
A partir de
1928
, despres d'establir-se als Estats Units, Horowitz va realitzar nombroses gravacions, la primera de les quals per a
RCA Victor
. A causa de l'impacte economic de la
Gran Depressio
, RCA va permetre als seus artistes de continuar gravant amb segells europeus associats, com ara el
HMV
de
Londres
. Aixi doncs, la primera gravacio a Europa, el
1930
, va incloure l'estrena mundial del Concert per a piano num. 3 de Rakhmaninov, amb l'Orquestra Simfonica de Londres dirigida per
Albert Coates
. Fins al
1936
Horowitz va continuar gravant obres per a piano solista a traves de HMV, incloent-hi tambe la seva famosa interpretacio de
1932
de la
Sonata en si menor
de
Liszt
.
A partir de
1940
les gravacions van tornar a realitzar-se als Estats Units. El
1941
realitza la seva primera gravacio del
Concert per a piano num. 1
de
Txaikovski
amb l'orquestra dirigida per Arturo Toscanini. El
1959
la RCA va editar el seu concert en directe realitzat el
1943
amb el mateix director, que alguns critics consideren d'una qualitat superior a les gravacions posteriors. El seu primer enregistrament en
estereo
data del
1959
, amb les
Sonates per a piano
de Beethoven.
Des del
1953
, ja iniciant un periode de retirada publica, es van gravar diverses obres a la seva casa de
Nova York
, incloent-hi peces d'
Aleksandr Skriabin
i
Muzio Clementi
. Aquests periodes d'allunyament dels escenaris van ser forca repetits (
1936
-
1938
, 1953-
1965
,
1969
-
1974
i de
1983
-
1985
) i responien a moments de profunda depressio de l'artista, contribuint a la imatge romantica que es despren del seu personatge. De fet, Horowitz va coneixer de primera ma la desgracia quan va perdre la seva unica filla, Sonia, morta a
Ginebra
el
1975
.
El
1962
inicia una serie DE gravacions per la
Columbia Records
, entre elles el seu retorn al
Carnegie Hall
de 1965 i la gravacio el
1968
de l'especial per
televisio
"Horowitz on Television".
[4]
Entre les seves gravacions premiades, es troba el seu enregistrament del
1969
de la
Kreisleriana
de
Robert Schumann
.
Vladimir Horowitz va morir a casa seva, a Nova York, el
5 de novembre
de 1989, d'una crisi cardiaca. Va ser enterrat a la tomba familiar dels
Toscanini
, a
Mila
.
Grammy Award for Best Classical Performance - Instrumental Soloist or Soloists (with or without orchestra)
:
Grammy Award for Best Instrumental Soloist(s) Performance (with orchestra)
:
Grammy Award for Best Instrumental Soloist Performance (without orchestra)
:
- Vladimir Horowitz for
Horowitz Plays Rachmaninoff (Etudes-Tableaux Piano Music; Sonatas)
(1972)
- Vladimir Horowitz for
Horowitz Plays
Chopin
(1973)
- Vladimir Horowitz for
Horowitz Plays
Skriabin
(1974)
- Vladimir Horowitz for
Horowitz Concerts 1975/76
(1977)
- Vladimir Horowitz for
The Horowitz Concerts 1977/78
(1979)
- Vladimir Horowitz for
The Horowitz Concerts 1978/79
(1980)
- Vladimir Horowitz for
The Horowitz Concerts 1979/80
([1982)
- Vladimir Horowitz for
Horowitz in Moscow
(1988)
- Vladimir Horowitz for
Horowitz ? Discovered Treasures (
Chopin
,
Liszt
,
Scarlatti
,
Skriabin
,
Clementi
)
(1993)
- Vladimir Horowitz for
The Last Recording' (1991)
Grammy Award for Best Classical Album
:
Grammy Lifetime Achievement Award
,
1990
Grammy Award for Best Engineered Album, Classical
:
- Fred Plaut
(engineer) & Vladimir Horowitz for
Horowitz at Carnegie Hall ? An Historic Return
(1966)
- Paul Goodman
(engineer) & Vladimir Horowitz for
Horowitz ? The Studio Recordings, New York 1985
(1987)
Enllacos externs
[
modifica
]