Segons la historiografia tradicional, els
visigots
son una branca dels pobles
germanics
, i el seu nom significaria ≪
gots
de l'oest≫. Els visigots van ser un poble sorgit a consequencia de la divisio que van patir els gots arran de les invasions dels
huns
, cap al
370
. Serien els ≪gots de l'oest≫, en oposicio als de l'est, els
ostrogots
. Una altra versio mes recent, defensada per J. Rosales
[1]
i admesa per Fermin Miranda-Garcia,
[2]
defensa que els gots eren d'origen baltic.
Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la
Germania
, s'hi van establir, fins que a principis del segle
iii
es van instal·lar a la vora de la
mar Negra
, a la zona de
Crimea
, d'on van ser expulsats pels
huns
el 376. Pero llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i
ostrogots
.
El poble germanic dels gots va ser anomenat ja per
Tacit
, que els esmenta com
Gotones
. Llavors habitaven el nord de
Germania
, en terres que abans van poblar els
bois
,
getes
i
escites
. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veins (d'origen germanic i sarmata) i van dominar del
Tisza
al
Don
i des de la regio del
Pont Polemoniac
a la
mar Baltica
.
Van integrar la nacio dels gots pobles diversos:
heruls
,
rugis
,
lemovis
,
escirs
,
helvecons
,
sidenis
,
turcilinges
,
gepids
,
vandals
i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.
Els gots propiament dits es dividien en
theruingi
(
tervings
) i
greuthungi
(
greutungs
). Els primers van poblar el territori entre els
Carpats
i el
Dnieper
i els segons les estepes ucraineses a l'oest del
Dnieper
. Aixi aquest riu servia de limit entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas
west goths
(visigots) per situar-se a occident (
West
en germanic), i els greuthungi van ser anomenats
ost goths
(
ostrogots
) per situar-se a l'est (
Ost
en germanic).
[3]
Una altra versio atribueix la denominacio visigots a la paraula germanica
wisgoths
, traduida per "homes forts".
Durant el segle
iii
els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi, destacant les del
251
(contra
Mesia
i
Tracia
), la del
258
-
259
(contra la costa de la
Mar Negre
,
Propontida
, les illes de l'
Egeu
,
Efes
,
Atenes
i altres punts) i la del
269
(contra
Creta
,
Xipre
,
Tessalonica
i altres punts). El
270
Aurelia va haver d'abandonar el marge esquerre del
Danubi
a la
Dacia
cessant llavors les seves incursions, ocupant els gots aquesta provincia.
[4]
A la primavera del
291
van formar una alianca especial amb el
taifals
per combatre els
vandals
i
gepides
que duraria fins al
376
.
[3]
≪
|
Tervingi, pars alia Gothorum, adiuncta manu Taifalorum, adversum Vandalos Gipedesque concurrunt.
[5]
[6]
|
≫
|
Un segle despres, cap al
370
, ja havien estat cristianitzats havent optat per l'
arrianisme
[7]
(que a mitjans del segle
iv
va comptar amb el favor imperial a l'orient), i estaven governats per un rei anomenat
Hermanric
, el primer rei historic de la dinastia dels
amals
, qui va haver d'enfrontar-se als
huns
dirigits per Balamir el
375
. Hermanric, ja ancia, va ser greument ferit en un atemptat i es va suicidar abans d'una imminent derrota, succeint-lo Witimir o Winithar, l'intent del qual de resistir als
huns
no va tenir exit i ell mateix va resultar mort.
Els magnats
ostrogots
van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legitima ostrogoda dels
Amals
preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups
gots
, sota la seva direccio) i es van sotmetre als
huns
. Pero els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del
Danubi
i van demanar a l'
Imperi Roma
, contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Una part dels
ostrogots
, al capdavant dels quals figurava el rei nen
Videric
, de la dinastia legitima dels
Amals
, va marxar amb els visigots, i un dels seus descendents va enllacar anys despres amb la dinastia ostrogoda (en temps de
Teodoric el Gran
).
[8]
El regne dels visigost es forma per una unitat de reis per un pacte economic i beneficios per a tot el seu territori.
[
cal citacio
]
Cristianitzacio
[
modifica
]
L'any 332 van celebrar un tractat amb els romans que va perdurar uns 35 anys, data en que el bisbe i cap dels gots
Ulfila
va traduir la
Biblia
al gotic i va promoure la conversio dels
gots
a l'
arrianisme
, una confessio oriental del
cristianisme
que a Occident va ser declarada
heretgia
l'any 325 (
Primer Concili de Nicea
).
El visigots com a federats a l'Imperi (376-475)
[
modifica
]
En grup (essencialment formats per visigots) se'ls va permetre assentar-se en la riba sud del
Danubi
i els
Balcans
(
Tracia
i
Moesia
). Molts dels que es van assentar a Mesia es van convertir en camperols i van ser coneguts com a mesogots. Sembla que existia un cap o jutge anomenat Atanaric, pero va ser suplantat per Fritigern, que era arria i comptava amb ajuda de l'emperador Valent (tambe arria). Pero les explotacions a les quals van ser sotmesos pels funcionaris imperials i per caps militars romans va crear una situacio insostenible. Fritigern i els magnats visigots presentarien queixes i el general roma Lucipi va intentar assassinar Fritigern durant un banquet, l'intent fracassa i Lucipi resulta mort. Fritigern i els visigots es van rebel·lar (377) a Marcianopolis (Moesia Inferior), vencent a les Forces imperials a Adrianopolis (9 d'agost de 378) en el combat va morir l'emperador Valent. El seu successor, Teodosi, despres de combatre'ls algun temps, ajusta amb ells la pau (381), pero va haver d'assentar-se mes fermament en l'Imperi i tenir un paper important a l'exercit.
Encara que l'
arrianisme
va ser condemnat per l'Esglesia des del 381, els visigots es van conservar fidels a aquesta doctrina. Els
gots
van tenir com a primer bisbe a Ulfila, que va traduir la
Biblia
al
gotic
. Els visigots van obtenir una participacio financera destacada en les guerres civils del 388 (contra Magne Clement Maxim) i 394 (contra el paga Eugeni). Quan va morir Teodosi (17 de gener de 395) els visigots van apareixer governats per Alaric I,
fill de Badengaud
[
cal citacio
]
, Alaric va ser el primer que governa sobre la totalitat dels visigots, amb ell es va restaurar plenament la dinastia dels
balts
. Alaric ataca
Constantinoble
i va assolar
Grecia
(395 i 396). El general
Estilico
va expulsar-los de Grecia, pero l'emperador, temoros del poder del general, designa Alaric governador d'Il·liria, aconseguint amb aixo cinc anys de pau (396-401).
Saqueig de Roma
[
modifica
]
El 401 el
visigot
Alaric
marxa contra Italia
. Amb el rapid avanc dels gots pel nord d'Italia, l'emperador
Honori
va fugir de
Mediolanum
, la seu administrativa de l'
Imperi Roma d'Occident
des de temps de
Dioclecia
, en direccio a
Arles
, pero els gots van bloquejar la seva marxa i perseguit pels invasors, es va refugiar a
Hasta
, que els gots
van posar a setge
fins que al marc el general
Estilico
, portant reforcos del Rin, els va obligar a aixecar el setge i a retirar-se a un terreny mes convenient a
Pollentia
, on Estilico els va
seguir i derrotar
,
[10]
recuperant els tresors que havien anat acumulant des de la
batalla d'Adrianopolis
de l'any
378
. Estilico va oferir el retorn dels presoners a canvi que els visigots es retiressin a
Il·liria
i l'ajuda contra altres barbars, pero en arribar a
Verona
, Alaric va aturar la retirada i
va ser derrotat
.
[12]
Amb molts dels seus generals, Alaric es va veure obligat a sortir d'Italia.
[13]
[14]
El partit nacionalista roma, tal vegada instigat pel govern de
Constantinoble
, acusa Estilico de preparar el lliurament de l'Imperi a Alaric i va ordir un complot. Va esclatar una revolta de tropes que obliga a Estilico a refugiar-se en una esglesia, sent assassinat en el moment de sortir. Alaric retorna a Italia i va obtenir noves concessions d'Honori que havia establert a
Ravena
, pero una vegada que es van retirar els visigots, Honori no va mantenir les promeses. Els visigots van marxar cap a
Roma
i van donar suport a la proclamacio d'un usurpador anomenat
Prisc Atal
(409), que era d'origen jonic i probablement arria, el qual va concedir a
Alaric I
el titol de
Magister Militum
. Pero Atal no va poder complir les seves promeses i el rei visigot va tornar a
Roma
posant-la setge, per primera vegada en la historia des de la invasio dels
gals
Roma va caure davant un rei estranger, despres de ser presa per Alaric, aquest va deposar l'usurpador (24 d'agost de 410) i els seus homes van saquejar la Ciutat Eterna durant tres dies, despres d'aixo la van abandonar emportant-se'n a Atal i
Gal·la Placidia
, germana d'Honori. De
Roma
van passar al sud devastant la
Campania
,
Pulla
i
Calabria
. Alaric va morir en el
setge de Cosenza
(410) i el va succeir
Ataulf
. Aquest pacta amb
Flavi Honori
la sortida d'Italia a canvi de la concessio del Govern de les Gal·lies (territoris que escapaven del control de
Roma
, ja que s'havien sotmes a Constanti). La caiguda de Roma va ser un cop molt dur per a tots els romans d'aquesta epoca, perque a la Ciutat Eterna se la creia inexpugnable.
Assentament a la Gal·lia
[
modifica
]
Els visigots sota
Ataulf
van deixar Italia (412) i van anar al sud de la
Gal·lia
i al nord d'
Hispania
. Les llargues i complexes lluites d'Ataulf per dominar el sud de les Gal·lies li van ocupar diversos anys (411-414). En el 414 el rei Ataulf, que despres d'una alianca amb
Flavi Honori
i amb el
Magister Militum
Constanci
, havia tornat a actuar pel seu compte, es va casar amb
Gal·la Placidia
, germana d'Honori que havia estat raptada per
Alaric I
. Constanci va ser enviat a la zona i els visigots van ser derrotats a
Narbona
. Constanci va aconseguir desviar a Ataulf cap a Hispania (el que li permetia conservar el sud de la
Gal·lia
), i els visigots van entrar a la
Tarraconense
el 415.
Aquest mateix any, Ataulf va establir-se a
Barcelona
, que en aquella epoca era una ciutat petita pero molt ben defensada, amb unes muralles que servirien fins al segle
xi
. Pero les divergencies entre els mateixos visigots, amb una faccio favorable a la
romanitzacio
, liderada per Ataulf, i una altra decidida a conservar els caracters gots, va acabar amb l'assassinat del rei visigot a Barcelona.
[15]
Walia, el seu successor despres del breu regnat d'una setmana de
Sigeric
, tracta d'establir al seu poble a l'
Africa
, pero una tempesta va acabar amb les seves intencions. Els visigots, mancats de queviures, proposaren una alianca amb l'
Imperi Roma
, en nom del qual s'encarregaria de combatre als
sueus
,
alans
i
vandals
que ocupaven les provincies d'
Hispania
, excepte la
Tarraconense
i a lliurar
Gal·la Placidia
, a canvi
Flavi Honori
els enviaria subministraments. Aixi, els visigots acabaren amb els
vandals
de la
Betica
i els
alans
de la
Lusitania
, pero Honori canvia de plans i va tornar a instal·lar els visigots a la
Gal·lia
l'any 413 van derrotar els
sueus
el 456 a la
batalla del riu Orbigo
.
[16]
Regne de Tolosa (476-507)
[
modifica
]
La cuspide del poder visigot va ser aconseguida durant el regnat d'
Euric
(466-484), qui va completar la
conquesta d'Hispania
en una expedicio el
472
, en la qual nomes va trobar certa resistencia entre els aristocrates romans de
Tarraco
i
Dertosa
i va acabar amb la submissio de les ultimes possessions hispanes de l'agonitzant
Imperi Roma d'Occident
[17]
excepte la Gallaecia (en poder dels
sueus
fins al 586, any que la va conquerir Leovigild).
L'any 507 Alaric II fou derrotat a la
batalla de Vouille
[18]
pels
francs
de
Clodoveu I
, perdent totes les seves possessions al nord dels
Pirineus
excepte la
Septimania
o la
Gal·lia
Narbonense (de poblacio galoromana). Aquesta provincia, de vital importancia pel comerc de l'epoca, es va mantenir fins al final en poder del Regne Visigot d'
Hispania
. Les ciutats de
Narbona
i
Toledo
(la capital d'Hispania) van constituir els pols de la politica visigoda.
Teodoric el Gran
va donar suport a
Amalaric
com a rei dels visigots, i va enviar
Ibba
a combatre
Gesaleic
, prenent
Carcasona
i
Narbona
en
509
, obligant-lo a refugiar-se a
Barcino
, on
fou atacat
i deposat en
510
.
[19]
Regne de Toledo (507-725)
[
modifica
]
El Regne Visigot va conquerir la
peninsula Iberica
l'any 415 en l'epoca de transicio de l'
edat antiga
a l'
edat mitjana
.
Van entrar a la peninsula amb l'encarrec de sotmetre a altres
pobles germanics
a canvi de terres. Van arraconar als
sueus
a la Galleacia, van acabar amb els
alans
i van obligar els
vandals
a traslladar-se a l'
Africa
.
Despres d'un periode de dominacio ostrogoda, Amalric restableix la independencia del regne i estableix la capital a
Narbona
, fins que els
francs
penetren en la
Narbonense
i fuig a
Barcelona
. Com havia fet anteriorment Ataulf, Amalric va pensar que les muralles de Barcelona el protegirien de la pressio franca, pero com el seu antecessor no va pensar que el perill podia venir de dins. Amalric estava casat amb la filla del rei franc
Clodoveu I
,
Clotilde
; Clodoveu havia estat el primer rei franc en convertir-se a la fe catolica, i la seva filla ho era. En canvi, Amalric era
arria
. Aquest fet, sumat a la rabia que sentia Amalric envers els francs per les derrotes infligides, van portar al rei visigot a maltractar a la seva muller. Sembla que, quan Clotilde anava a missa a la catedral catolica de Barcelona, la noblesa visigoda arriana li llencava excrements i la insultava. Cansada d'aquesta situacio, Clotilde va enviar un mocador tacat de sang al seu germa, rei franc, que va enviar un mercenari que assassina Amalric. Va ser l'ultim rei visigot en viure a Barcelona
[20]
i, posteriorment,
Toledo
arribaria a constituir-se en la nova capital visigoda d'
Hispania
.
La
presencia romana d'Orient a la peninsula
comenca el 552 quan un exercit arriba de Constantinoble donar suport a
Atanagild
, revoltat al sud contra el rei
Akhila I
, en el marc de l'expansio de l'Imperi per la Mediterrania occidental, en el regnat de l'emperador
Justinia
, amb l'ambicios objectiu de reconstruir el domini de l'Imperi Roma.
[21]
En algun moment entre el 552 i el 565 (mort de l'emperador
Justinia
) Atanagild va signar un tractat delimitant la frontera entre el seu regne i la provincia romana d'Orient.
[21]
Despres de diferents avencos i retrocessos, els
visigots
del
Regne de Toledo
acabarien expulsant els romans d'Orient en temps de
Suintila
entre el 621
[21]
i el
625
.
[22]
Durant el regnat de Leovigild es consolida l'estat visigot al que s'incorpora el regne sueu. El seu successor Recared es converteix al
catolicisme
i sota el seu regnat te lloc el
III Concili de Toledo
.
El rei Recesvint va imposar (cap al 654) la llei visigoda comuna a ambdos subdits
gots
i
hispanoromans
, que fins llavors havien viscut sota diferents codis legals. Els Concilis de Toledo es van convertir en la forca principal de l'estat visigot, a consequencia del debilitament de la monarquia.
Amb Leovigild es va produir la unificacio territorial de la
peninsula Iberica
, permetent els matrimonis amb hispanoromans. Amb Recared es va produir la unificacio religiosa. Es va abandonar l'
arrianisme
i el regne es va convertir oficialment al
catolicisme
, iniciant-se el distanciament de l'Esglesia de Roma (favorable a Bizanci, en tant que hereva de l'
Imperi Roma
). A partir de llavors, es van dissoldre les diferencies etnografiques entre
gots
i hispanoromans, abandonant diverses costums godes. Amb Recesvint, es va produir la unitat legislativa sota un unic Codi de Dret, el
Liber Iudiciorum
.
Final del Regne Visigot d'Hispania
[
modifica
]
A finals del segle
vii
, les lluites internes pel poder entre dues grans branques de la noblesa i el clergat son continues. A mes de la crisi social i economica, van portar al regne visigot a una situacio limit. El rei
Vamba
, successor de Recesvint, combatia els
vascons
al nord de la Peninsula quan va sorgir una nova rebel·lio en la
Septimania
i encara que va aconseguir apaivagar-la, va ser deposat en estranyes circumstancies. Les conteses es van generalitzar durant els regnats d'
Egica
i
Witiza
. Quan Roderic, va aconseguir el tron, els seus rivals van reclamar ajut al lider musulma nord-africa
Tariq ibn Ziyad
, qui, amb la seva victoria (711) en la
batalla de Guadalete
, a prop de
Medina Sidonia
, inicia la conquesta del regne. Als territoris del nord-est de la Peninsula encara governaren dos reis visigots mes:
Akhila
o Aquila II (
710
-
713
) i
Ardo
(
714
-
720
). De fet, fou entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la
Septimania
, ultima provincia visigoda; aixi posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el periode islamic en la historia iberica.
Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels
pobles germanics
, d'arrel al
neolitic
. Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la seva tolerancia religiosa. Van instaurar un ritu de la missa propi, una escriptura que -ja mes tard- va competir amb la carolingia imperant i una tendencia artistica que barrejava influencies diverses. En el camp del dret, van recopilar les lleis tradicionals hispaniques al famos
Liber Iudiciorum
.
Durant molt segles, a la peninsula iberica els
gots
(i concretament els visigots) eren garantia d'una "sang neta", es a dir, cristiana. Les proves contradiuen aquest prestigi: la barreja etnica i religiosa va ser una constant a la
peninsula Iberica
i durant molts anys el ritu practicat pels nobles visigots ratllava l'
heretgia
segons el
catolicisme
per la seva proximitat a l'
arrianisme
.
- ↑
≪
Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-04-18. [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑
Miranda-Garcia
, Fermin.
Breve historia de los godos
(en castella). Madrid: Nowtilus, 2015, p. 17-32.
ISBN 978-84-9967-736-1
.
- ↑
3,0
3,1
(angles)
Herwig Wolfram
,
History of the Goths
. Thomas J. Dunlap, trans. Berkeley: University of California Press, 1988.
- ↑
Grumeza
, Ion.
Dacia: Land of Transylvania, Cornerstone of Ancient Eastern Europe
(en angles). University Press of America, 2009, p. 216.
ISBN 076184466X
.
- ↑
(angles)
Thompson, E. A.
The Visigoths in the Time of Ulfila
. Oxford: Oxford University Press, 1966 esmenta un
panegiric
- ↑
Herwig Wolfram
esmenta un
panegiric
de l'1 d'abril de 291 on es refereix a teruings i taifals derrotant una coalicio Vandal-Gepid.
- ↑
Hernandez i Cardona
, Francesc Xavier
.
Barcelona, historia d'una ciutat
. Llibres de l'Index, 1993, p. 45.
ISBN 848756139X
.
- ↑
Wolfram
, Herwig;
Dunlap
, Thomas J.
History of the Goths
(en angles). University of California Press, 1990, p. 256.
ISBN 0520069838
.
- ↑
Jordanes,
El origen y las hazanas de los Godos
, 154
- ↑
Matyszak,
The Enemies of Rome
, pag. 263
- ↑
Claudi Claudia
.
De Bello Gothico
.
- ↑
Heim
, Joseph.
La theologie de la victoire: de Constantin a Theodose
. Paris: Beauchesne, 2016, p. 258.
ISBN 9782701012544
.
- ↑
Historia Medieval de Catalunya, Curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona
- ↑
Thompson
, E. A..
The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism
(en angles). Oxford: Oxford University Press, 1980, p. 163.
ISBN 0-19-822543-1
.
- ↑
Riera
, Albert V.;
Rossello
, Miquel. ≪la fi del mon roma i el periode visigot (segles IV-VIII)≫. A:
Romans i visigots a les terres valencianes
. Museu de prehistoria de Valencia, 2003, p.106.
ISBN 84-7795-340-6
[Consulta: 8 octubre 2012].
- ↑
Wolfram
, Herwig.
History of the Goths
(en angles). University of California Press, 1990, p. 243.
ISBN 0520069838
.
- ↑
Arnold
, Jonathan J.
Theoderic, the Goths, and the Restoration of the Roman Empire
(en angles). ProQuest, 2008, p. 248.
ISBN 0549818022
.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Historia Medieval de Catalunya, curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona
- ↑
21,0
21,1
21,2
Thompson
, E.A..
Los Godos en Espana
. Madrid: Alianza Editorial, 1971, p. 365-383.
ISBN 84-206-1321-5
.
- ↑
Palao Vicente
, Juan Jose.
Militares y civiles en la antigua Roma: dos mundos diferentes, dos mundos unidos
(en castella). Universidad de Salamanca, 2010, p. 247.
ISBN 8478001867
.
Bibliografia
[
modifica
]
- J. N. Hillgarth, The Visigoths in History and Legend. Turnhout: Brepols Publishers, 2010,
ISBN 978-0-88844-166-9
- Amory, Patrick. People and Identity in Ostrogothic Italy, 489?554. Cambridge: Cambridge University Press, 2003.
ISBN 0 52152 635 3
.
- Bachrach, Bernard S. "A Reassessment of Visigothic Jewish Policy, 589-711." American Historical Review 78, no. 1 (1973): 11-34.
- Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain, 710-797. Oxford: Blackwell Publishers, 1989. Reprinted 1998.
- Collins, Roger. Law, Culture, and Regionalism in Early Medieval Spain. Great Yarmouth: Variorum, 1992.
ISBN 0 86078 308 1
.
- Collins, Roger. Visigothic Spain, 409?711. Oxford: Blackwell Publishing, 2004.
ISBN 0 631 18185 7
.
- Constable, Olivia Remie. "A Muslim-Christian Treaty: The Treaty of Tudmir (713)." In Medieval Iberia: Readings from Christian, Muslim, and Jewish Sources, ed. Olivia Remie Constable, 37-38. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997.
- Constable, Olivia Remie, and Jeremy duQ. Adams. "Visigothic Legislation Concerning the Jews." In Medieval Iberia: Readings from Christian, Muslim, and Jewish Sources, ed. Olivia Remie Constable, 21-23. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997.
- Garcia Moreno, Luis A. "Spanish Gothic consciousness among the Mozarabs in al-Andalus (VIII-Xth centuries." In The Visigoths. Studies in Culture and Society, ed. Alberto Ferreiro, 303-323. Leiden-Boston-Koln: Brill, 1999.
- Glick, Thomas F. Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages: Comparative Perspectives on Social and Cultural Formation. Princeton: Princeton University Press, 1979.
Enllacos externs
[
modifica
]