Visigots

Tipus	tribu i grup etnic historic
Religio	arrianisme visigod

Segons la historiografia tradicional, els visigots son una branca dels pobles germanics , i el seu nom significaria ≪ gots de l'oest≫. Els visigots van ser un poble sorgit a consequencia de la divisio que van patir els gots arran de les invasions dels huns , cap al 370 . Serien els ≪gots de l'oest≫, en oposicio als de l'est, els ostrogots . Una altra versio mes recent, defensada per J. Rosales ^[1] i admesa per Fermin Miranda-Garcia, ^[2] defensa que els gots eren d'origen baltic.

Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la Germania , s'hi van establir, fins que a principis del segle  iii es van instal·lar a la vora de la mar Negra , a la zona de Crimea , d'on van ser expulsats pels huns el 376. Pero llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i ostrogots .

Historia [ modifica ]

El poble germanic dels gots va ser anomenat ja per Tacit , que els esmenta com Gotones . Llavors habitaven el nord de Germania , en terres que abans van poblar els bois , getes i escites . Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veins (d'origen germanic i sarmata) i van dominar del Tisza al Don i des de la regio del Pont Polemoniac a la mar Baltica .

Van integrar la nacio dels gots pobles diversos: heruls , rugis , lemovis , escirs , helvecons , sidenis , turcilinges , gepids , vandals i altres, alguns dels quals van acabar desapareixent en el conjunt, mentre altres van formar els seus propis grups.

Els gots propiament dits es dividien en theruingi ( tervings ) i greuthungi ( greutungs ). Els primers van poblar el territori entre els Carpats i el Dnieper i els segons les estepes ucraineses a l'oest del Dnieper . Aixi aquest riu servia de limit entre els dos grups i els theruingi van ser anomentas west goths (visigots) per situar-se a occident ( West en germanic), i els greuthungi van ser anomenats ost goths ( ostrogots ) per situar-se a l'est ( Ost en germanic). ^[3] Una altra versio atribueix la denominacio visigots a la paraula germanica wisgoths , traduida per "homes forts".

Durant el segle  iii els dos grups van efectuar incursions contra l'Imperi, destacant les del 251 (contra Mesia i Tracia ), la del 258 - 259 (contra la costa de la Mar Negre , Propontida , les illes de l' Egeu , Efes , Atenes i altres punts) i la del 269 (contra Creta , Xipre , Tessalonica i altres punts). El 270 Aurelia va haver d'abandonar el marge esquerre del Danubi a la Dacia cessant llavors les seves incursions, ocupant els gots aquesta provincia. ^[4]

A la primavera del 291 van formar una alianca especial amb el taifals per combatre els vandals i gepides que duraria fins al 376 . ^[3]

Un segle despres, cap al 370 , ja havien estat cristianitzats havent optat per l' arrianisme ^[7] (que a mitjans del segle  iv va comptar amb el favor imperial a l'orient), i estaven governats per un rei anomenat Hermanric , el primer rei historic de la dinastia dels amals , qui va haver d'enfrontar-se als huns dirigits per Balamir el 375 . Hermanric, ja ancia, va ser greument ferit en un atemptat i es va suicidar abans d'una imminent derrota, succeint-lo Witimir o Winithar, l'intent del qual de resistir als huns no va tenir exit i ell mateix va resultar mort.

Els magnats ostrogots van elegir un nou rei per al seu poble (la dinastia legitima ostrogoda dels Amals preconitzava el manteniment de la unitat de tots els grups gots , sota la seva direccio) i es van sotmetre als huns . Pero els visigots, que eren uns dos-cents mil, es van reunir a la riba nord del Danubi i van demanar a l' Imperi Roma , contra el que havien combatut uns anys abans, que els acceptessin en els seus territoris i se'ls atorguessin terres on assentar-se. Una part dels ostrogots , al capdavant dels quals figurava el rei nen Videric , de la dinastia legitima dels Amals , va marxar amb els visigots, i un dels seus descendents va enllacar anys despres amb la dinastia ostrogoda (en temps de Teodoric el Gran ). ^[8]

El regne dels visigost es forma per una unitat de reis per un pacte economic i beneficios per a tot el seu territori. ^{[ cal citacio ]}

Cristianitzacio [ modifica ]

L'any 332 van celebrar un tractat amb els romans que va perdurar uns 35 anys, data en que el bisbe i cap dels gots Ulfila va traduir la Biblia al gotic i va promoure la conversio dels gots a l' arrianisme , una confessio oriental del cristianisme que a Occident va ser declarada heretgia l'any 325 ( Primer Concili de Nicea ).

El visigots com a federats a l'Imperi (376-475) [ modifica ]

En grup (essencialment formats per visigots) se'ls va permetre assentar-se en la riba sud del Danubi i els Balcans ( Tracia i Moesia ). Molts dels que es van assentar a Mesia es van convertir en camperols i van ser coneguts com a mesogots. Sembla que existia un cap o jutge anomenat Atanaric, pero va ser suplantat per Fritigern, que era arria i comptava amb ajuda de l'emperador Valent (tambe arria). Pero les explotacions a les quals van ser sotmesos pels funcionaris imperials i per caps militars romans va crear una situacio insostenible. Fritigern i els magnats visigots presentarien queixes i el general roma Lucipi va intentar assassinar Fritigern durant un banquet, l'intent fracassa i Lucipi resulta mort. Fritigern i els visigots es van rebel·lar (377) a Marcianopolis (Moesia Inferior), vencent a les Forces imperials a Adrianopolis (9 d'agost de 378) en el combat va morir l'emperador Valent. El seu successor, Teodosi, despres de combatre'ls algun temps, ajusta amb ells la pau (381), pero va haver d'assentar-se mes fermament en l'Imperi i tenir un paper important a l'exercit.

Encara que l' arrianisme va ser condemnat per l'Esglesia des del 381, els visigots es van conservar fidels a aquesta doctrina. Els gots van tenir com a primer bisbe a Ulfila, que va traduir la Biblia al gotic . Els visigots van obtenir una participacio financera destacada en les guerres civils del 388 (contra Magne Clement Maxim) i 394 (contra el paga Eugeni). Quan va morir Teodosi (17 de gener de 395) els visigots van apareixer governats per Alaric I, fill de Badengaud ^{[ cal citacio ]} , Alaric va ser el primer que governa sobre la totalitat dels visigots, amb ell es va restaurar plenament la dinastia dels balts . Alaric ataca Constantinoble i va assolar Grecia (395 i 396). El general Estilico va expulsar-los de Grecia, pero l'emperador, temoros del poder del general, designa Alaric governador d'Il·liria, aconseguint amb aixo cinc anys de pau (396-401).

Saqueig de Roma [ modifica ]

El 401 el visigot Alaric marxa contra Italia . Amb el rapid avanc dels gots pel nord d'Italia, l'emperador Honori va fugir de Mediolanum , la seu administrativa de l' Imperi Roma d'Occident des de temps de Dioclecia , en direccio a Arles , pero els gots van bloquejar la seva marxa i perseguit pels invasors, es va refugiar a Hasta , que els gots van posar a setge fins que al marc el general Estilico , portant reforcos del Rin, els va obligar a aixecar el setge i a retirar-se a un terreny mes convenient a Pollentia , on Estilico els va seguir i derrotar , ^{[9] [10]} recuperant els tresors que havien anat acumulant des de la batalla d'Adrianopolis de l'any 378 . Estilico va oferir el retorn dels presoners a canvi que els visigots es retiressin a Il·liria i l'ajuda contra altres barbars, pero en arribar a Verona , Alaric va aturar la retirada i va ser derrotat . ^{[11] [12]} Amb molts dels seus generals, Alaric es va veure obligat a sortir d'Italia. ^{[13] [14]}

El partit nacionalista roma, tal vegada instigat pel govern de Constantinoble , acusa Estilico de preparar el lliurament de l'Imperi a Alaric i va ordir un complot. Va esclatar una revolta de tropes que obliga a Estilico a refugiar-se en una esglesia, sent assassinat en el moment de sortir. Alaric retorna a Italia i va obtenir noves concessions d'Honori que havia establert a Ravena , pero una vegada que es van retirar els visigots, Honori no va mantenir les promeses. Els visigots van marxar cap a Roma i van donar suport a la proclamacio d'un usurpador anomenat Prisc Atal (409), que era d'origen jonic i probablement arria, el qual va concedir a Alaric I el titol de Magister Militum . Pero Atal no va poder complir les seves promeses i el rei visigot va tornar a Roma posant-la setge, per primera vegada en la historia des de la invasio dels gals Roma va caure davant un rei estranger, despres de ser presa per Alaric, aquest va deposar l'usurpador (24 d'agost de 410) i els seus homes van saquejar la Ciutat Eterna durant tres dies, despres d'aixo la van abandonar emportant-se'n a Atal i Gal·la Placidia , germana d'Honori. De Roma van passar al sud devastant la Campania , Pulla i Calabria . Alaric va morir en el setge de Cosenza (410) i el va succeir Ataulf . Aquest pacta amb Flavi Honori la sortida d'Italia a canvi de la concessio del Govern de les Gal·lies (territoris que escapaven del control de Roma , ja que s'havien sotmes a Constanti). La caiguda de Roma va ser un cop molt dur per a tots els romans d'aquesta epoca, perque a la Ciutat Eterna se la creia inexpugnable.

Assentament a la Gal·lia [ modifica ]

Els visigots sota Ataulf van deixar Italia (412) i van anar al sud de la Gal·lia i al nord d' Hispania . Les llargues i complexes lluites d'Ataulf per dominar el sud de les Gal·lies li van ocupar diversos anys (411-414). En el 414 el rei Ataulf, que despres d'una alianca amb Flavi Honori i amb el Magister Militum Constanci , havia tornat a actuar pel seu compte, es va casar amb Gal·la Placidia , germana d'Honori que havia estat raptada per Alaric I . Constanci va ser enviat a la zona i els visigots van ser derrotats a Narbona . Constanci va aconseguir desviar a Ataulf cap a Hispania (el que li permetia conservar el sud de la Gal·lia ), i els visigots van entrar a la Tarraconense el 415.

Aquest mateix any, Ataulf va establir-se a Barcelona , que en aquella epoca era una ciutat petita pero molt ben defensada, amb unes muralles que servirien fins al segle  xi . Pero les divergencies entre els mateixos visigots, amb una faccio favorable a la romanitzacio , liderada per Ataulf, i una altra decidida a conservar els caracters gots, va acabar amb l'assassinat del rei visigot a Barcelona. ^[15] Walia, el seu successor despres del breu regnat d'una setmana de Sigeric , tracta d'establir al seu poble a l' Africa , pero una tempesta va acabar amb les seves intencions. Els visigots, mancats de queviures, proposaren una alianca amb l' Imperi Roma , en nom del qual s'encarregaria de combatre als sueus , alans i vandals que ocupaven les provincies d' Hispania , excepte la Tarraconense i a lliurar Gal·la Placidia , a canvi Flavi Honori els enviaria subministraments. Aixi, els visigots acabaren amb els vandals de la Betica i els alans de la Lusitania , pero Honori canvia de plans i va tornar a instal·lar els visigots a la Gal·lia l'any 413 van derrotar els sueus el 456 a la batalla del riu Orbigo . ^[16]

Regne de Tolosa (476-507) [ modifica ]

La cuspide del poder visigot va ser aconseguida durant el regnat d' Euric (466-484), qui va completar la conquesta d'Hispania en una expedicio el 472 , en la qual nomes va trobar certa resistencia entre els aristocrates romans de Tarraco i Dertosa i va acabar amb la submissio de les ultimes possessions hispanes de l'agonitzant Imperi Roma d'Occident ^[17] excepte la Gallaecia (en poder dels sueus fins al 586, any que la va conquerir Leovigild).

L'any 507 Alaric II fou derrotat a la batalla de Vouille ^[18] pels francs de Clodoveu I , perdent totes les seves possessions al nord dels Pirineus excepte la Septimania o la Gal·lia Narbonense (de poblacio galoromana). Aquesta provincia, de vital importancia pel comerc de l'epoca, es va mantenir fins al final en poder del Regne Visigot d' Hispania . Les ciutats de Narbona i Toledo (la capital d'Hispania) van constituir els pols de la politica visigoda.

Teodoric el Gran va donar suport a Amalaric com a rei dels visigots, i va enviar Ibba a combatre Gesaleic , prenent Carcasona i Narbona en 509 , obligant-lo a refugiar-se a Barcino , on fou atacat i deposat en 510 . ^[19]

Regne de Toledo (507-725) [ modifica ]

El Regne Visigot va conquerir la peninsula Iberica l'any 415 en l'epoca de transicio de l' edat antiga a l' edat mitjana .

Van entrar a la peninsula amb l'encarrec de sotmetre a altres pobles germanics a canvi de terres. Van arraconar als sueus a la Galleacia, van acabar amb els alans i van obligar els vandals a traslladar-se a l' Africa .

Despres d'un periode de dominacio ostrogoda, Amalric restableix la independencia del regne i estableix la capital a Narbona , fins que els francs penetren en la Narbonense i fuig a Barcelona . Com havia fet anteriorment Ataulf, Amalric va pensar que les muralles de Barcelona el protegirien de la pressio franca, pero com el seu antecessor no va pensar que el perill podia venir de dins. Amalric estava casat amb la filla del rei franc Clodoveu I , Clotilde ; Clodoveu havia estat el primer rei franc en convertir-se a la fe catolica, i la seva filla ho era. En canvi, Amalric era arria . Aquest fet, sumat a la rabia que sentia Amalric envers els francs per les derrotes infligides, van portar al rei visigot a maltractar a la seva muller. Sembla que, quan Clotilde anava a missa a la catedral catolica de Barcelona, la noblesa visigoda arriana li llencava excrements i la insultava. Cansada d'aquesta situacio, Clotilde va enviar un mocador tacat de sang al seu germa, rei franc, que va enviar un mercenari que assassina Amalric. Va ser l'ultim rei visigot en viure a Barcelona ^[20] i, posteriorment, Toledo arribaria a constituir-se en la nova capital visigoda d' Hispania .

La presencia romana d'Orient a la peninsula comenca el 552 quan un exercit arriba de Constantinoble donar suport a Atanagild , revoltat al sud contra el rei Akhila I , en el marc de l'expansio de l'Imperi per la Mediterrania occidental, en el regnat de l'emperador Justinia , amb l'ambicios objectiu de reconstruir el domini de l'Imperi Roma. ^[21] En algun moment entre el 552 i el 565 (mort de l'emperador Justinia ) Atanagild va signar un tractat delimitant la frontera entre el seu regne i la provincia romana d'Orient. ^[21] Despres de diferents avencos i retrocessos, els visigots del Regne de Toledo acabarien expulsant els romans d'Orient en temps de Suintila entre el 621 ^[21] i el 625 . ^[22] Durant el regnat de Leovigild es consolida l'estat visigot al que s'incorpora el regne sueu. El seu successor Recared es converteix al catolicisme i sota el seu regnat te lloc el III Concili de Toledo .

El rei Recesvint va imposar (cap al 654) la llei visigoda comuna a ambdos subdits gots i hispanoromans , que fins llavors havien viscut sota diferents codis legals. Els Concilis de Toledo es van convertir en la forca principal de l'estat visigot, a consequencia del debilitament de la monarquia.

Amb Leovigild es va produir la unificacio territorial de la peninsula Iberica , permetent els matrimonis amb hispanoromans. Amb Recared es va produir la unificacio religiosa. Es va abandonar l' arrianisme i el regne es va convertir oficialment al catolicisme , iniciant-se el distanciament de l'Esglesia de Roma (favorable a Bizanci, en tant que hereva de l' Imperi Roma ). A partir de llavors, es van dissoldre les diferencies etnografiques entre gots i hispanoromans, abandonant diverses costums godes. Amb Recesvint, es va produir la unitat legislativa sota un unic Codi de Dret, el Liber Iudiciorum .

Final del Regne Visigot d'Hispania [ modifica ]

A finals del segle  vii , les lluites internes pel poder entre dues grans branques de la noblesa i el clergat son continues. A mes de la crisi social i economica, van portar al regne visigot a una situacio limit. El rei Vamba , successor de Recesvint, combatia els vascons al nord de la Peninsula quan va sorgir una nova rebel·lio en la Septimania i encara que va aconseguir apaivagar-la, va ser deposat en estranyes circumstancies. Les conteses es van generalitzar durant els regnats d' Egica i Witiza . Quan Roderic, va aconseguir el tron, els seus rivals van reclamar ajut al lider musulma nord-africa Tariq ibn Ziyad , qui, amb la seva victoria (711) en la batalla de Guadalete , a prop de Medina Sidonia , inicia la conquesta del regne. Als territoris del nord-est de la Peninsula encara governaren dos reis visigots mes: Akhila o Aquila II ( 710 - 713 ) i Ardo ( 714 - 720 ). De fet, fou entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la Septimania , ultima provincia visigoda; aixi posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el periode islamic en la historia iberica.

Societat [ modifica ]

Les primeres tribus visigodes seguien els costums generals dels pobles germanics , d'arrel al neolitic . Com a poble medieval van distingir-se pel seu poder militar i per la seva tolerancia religiosa. Van instaurar un ritu de la missa propi, una escriptura que -ja mes tard- va competir amb la carolingia imperant i una tendencia artistica que barrejava influencies diverses. En el camp del dret, van recopilar les lleis tradicionals hispaniques al famos Liber Iudiciorum .

Curiositats [ modifica ]

Durant molt segles, a la peninsula iberica els gots (i concretament els visigots) eren garantia d'una "sang neta", es a dir, cristiana. Les proves contradiuen aquest prestigi: la barreja etnica i religiosa va ser una constant a la peninsula Iberica i durant molts anys el ritu practicat pels nobles visigots ratllava l' heretgia segons el catolicisme per la seva proximitat a l' arrianisme .

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Regnes germanics
• Periode visigotic a Catalunya
• Periode visigot al Pais Valencia
• Guerres franco-visigotiques

Bibliografia [ modifica ]

• J. N. Hillgarth, The Visigoths in History and Legend. Turnhout: Brepols Publishers, 2010, ISBN 978-0-88844-166-9
• Amory, Patrick. People and Identity in Ostrogothic Italy, 489?554. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 0 52152 635 3 .
• Bachrach, Bernard S. "A Reassessment of Visigothic Jewish Policy, 589-711." American Historical Review 78, no. 1 (1973): 11-34.
• Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain, 710-797. Oxford: Blackwell Publishers, 1989. Reprinted 1998.
• Collins, Roger. Law, Culture, and Regionalism in Early Medieval Spain. Great Yarmouth: Variorum, 1992. ISBN 0 86078 308 1 .
• Collins, Roger. Visigothic Spain, 409?711. Oxford: Blackwell Publishing, 2004. ISBN 0 631 18185 7 .
• Constable, Olivia Remie. "A Muslim-Christian Treaty: The Treaty of Tudmir (713)." In Medieval Iberia: Readings from Christian, Muslim, and Jewish Sources, ed. Olivia Remie Constable, 37-38. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997.
• Constable, Olivia Remie, and Jeremy duQ. Adams. "Visigothic Legislation Concerning the Jews." In Medieval Iberia: Readings from Christian, Muslim, and Jewish Sources, ed. Olivia Remie Constable, 21-23. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1997.
• Garcia Moreno, Luis A. "Spanish Gothic consciousness among the Mozarabs in al-Andalus (VIII-Xth centuries." In The Visigoths. Studies in Culture and Society, ed. Alberto Ferreiro, 303-323. Leiden-Boston-Koln: Brill, 1999.
• Glick, Thomas F. Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages: Comparative Perspectives on Social and Cultural Formation. Princeton: Princeton University Press, 1979.

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons

• La questio arriana
• Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales Arxivat 2018-04-18 a Wayback Machine .
• L'idioma que van parlar els gots de Jurate Rosales Arxivat 2009-12-23 a Wayback Machine .