El
vietnamita
(
ti?ng Vi?t
en vietnamita) es un idioma que pertany al grup de les
llengues austroasiatiques
. Es parla a
Vietnam
, on te l'estatus de
llengua oficial
.
Tambe hi ha un nombre molt gran d'emigrants de la diaspora vietnamita que parlen aquest idioma a nuclis de
Cambodja
,
Australia
i alguns paisos d'
Europa
i l'
America del Nord
. El nombre total de parlants d'aquesta llengua es actualment d'uns 73 milions
[1]
Tot i que havia estat parlat a la zona del Vietnam durant mil·lennis, el vientamita nomes va reeixir a establir-se com a llengua administrativa de les zones on es parla al
segle
xx
, vers el final de l'epoca
colonial
de la
Indoxina francesa
.
Es probable que en el passat el vietnamita hagi compartit mes caracteristiques amb els altres idiomes de la familia austroasiatica, com una morfologia inflexiva i una varietat mes rica de grups consonantics, pero aquests trets actualment han desaparegut de la llengua. No obstant aixo, el vietnamita ha estat forca influenciat per la seva situacio a l'
area linguistica
del sud-est asiatic, per aixo ha adquirit caracteristiques com la morfologia aillant i la tonogenesi. Aquestes caracteristiques, tot i que podrien haver existit en la llengua prootaustrasiatica, han arribat a esser un dels diversos idiomes no relacionats filologicament del sud-est asiatic. Per exemple, el
tailandes
(una de les
llengues tai-kadai
), el tsat (una llengua membre de la
familia malaiopolinesia
dins de l'austronesia) i el vietnamita desenvoluparen tons com a caracteristica fonetica.
L'avantpassat del vietnamita es localitzava originariament a la regio del
riu Vermell
, el que avui dia es el Vietnam del nord, i durant l'expansio posterior de l'idioma i poble vietnamites cap a la zona que actualment es el Vietnam del centre i del sud (per la conquesta de l'antic regne Xampa i el poble cambodja del delta del Mekong) el vietnamita fou influenciat linguisticament pels idiomes indi i malaiopolinesis, fins que el
xines
comenca a dominar politicament cap a la meitat del mil·lenni I aC.
Amb la dominacio politica xinesa ve la importancia radical del vocabulari i la influencia gramatical xinesos. Ates que el xines fou durant un periode llarg l'unica llengua de la literatura i el govern, i tambe la llengua principal de la classe dirigent al Vietnam, molt de lexic vietnamita consisteix en
han vi?t
, es a dir, paraules derivades del xines. De fet, mentre que la llengua vernacla del Vietnam gradualment guanya prestigi al principi del mil·lenni II, continua escrivint-se en fer servir caracters xinesos com al
Japo
,
Corea
i altres paisos de l'esfera cultural xinesa.
Mentre el contacte amb Occident creixia, el sistema
qu?c ng?
d'escriptura romanitzat va ser desenvolupat al
segle
xvii
per portuguesos i altres europeus que es dedicaven al comerc i a la cristianitzacio del Vietnam. Tanmateix, l'escriptura llatinitzada no arriba a dominar fins a principis del
segle
xx
, quan es generalitza el seu us en considerar-se que un sistema d'escriptura mes senzill podia millorar l'ensenyament i la comunicacio de la poblacio en general.
Distribucio geografica
[
modifica
]
Paisos amb major nombres de parlants de vietnamita.
D'acord amb la publicacio
The Ethnologue
, el vietnamita es parla
Alemanya
,
Australia
,
Cambodja
,
Canada
,
Xina
,
Costa d'Ivori
,
Estats Units
,
Filipines
,
Finlandia
,
Franca
,
Laos
,
Martinique
,
Nova Caledonia
,
Noruega
, els
Paisos Baixos
, el
Regne Unit
,
Senegal
,
Tailandia
i
Vanuatu
.
Classificacio
[
modifica
]
El vietnamita pertany al grup
viet-muong
, de la branca
mon-kmer
de la
familia austroasiatica
, una familia que tambe inclou al
khmer
, que es parla
Cambodja
, i diversos idiomes tribals i regionals, com els
munda
, que es parlen al nord-est de l'
India
, i altres mes al sud de la
Xina
i la peninsula malaia.
Es considera que el vietnamita pertany a la
superfamilia austrica
(que tambe inclou les
llengues austronesies
com el
malai
, el
txam
, el
malgaix
, el
maori
, i el
hawaia
), encara que s'ha discutit la classificacio de la superfamilia austrica, ja que alguns linguistes el consideren com una llengua aillada.
Tipologicament es una
llengua aillant
.
Actualment, l'idioma escrit usa l'
alfabet vietnamita
(
qu?c ng?
o "escriptura nacional"), basat en l'
alfabet llati
. Fou originalment una
romanitzacio
d'aquest idioma, introduida al segle
xvii
per un
missioner
jesuita
provinent de Franca, anomenat
Alexandre de Rhodes
(
1591
-
1660
), que es basava en el treball previ dels
missioners portuguesos
Gaspar do Amaral i Antonio Barbosa. Es va popularitzar amb l'ocupacio francesa del segle
xix
, i al segle
xx
practicament tots els escrits es feien en
qu?c ng?
.
Abans de la invasio per part dels
francesos
, els dos primers sistemes d'escriptura en vietnamita es van basar en l'escriptura xinesa:
- El joc de caracters ideografics xinesos estandard, anomenat
ch? nho
(caracters escolars, 字 儒): es feia servir per escriure
literatura xinesa
- Una complicada variant, coneguda com a
ch? nom
(caracters del sud / llengua mare, 字 ?) amb caracters que no es troben en el xines; aquest sistema s'adaptava millor als aspectes fonetics en que es diferencien el vietnamita del xines.
L'escriptura xinesa estandard,
ch? nho
, era usada mes sovint, mentre que l'escriptura
ch? nom
era utilitzada pels membres de l'elit educada (calia saber llegir
ch? nho
per poder llegir
ch? nom
). Tots dos sistemes d'escriptura han caigut en desus en l'actualitat al
Vietnam
, i el sistema
ch? nom
practicament ha desaparegut.
Els sis tons en vietnamita son:
| Simbol ASCII
|
Nom ASCII
|
Nom Unicode
|
Descripcio
|
Vocal simple Unicode (a)
|
|
Ngang
|
Ngang
|
Cap to (pla)
|
 a
(
?·
pag.
)
|
| /
|
Sa ('c
|
S?c
|
Ascendent
|
a
(
?·
pag.
)
;
|
| `
|
Huye^`n
|
Huy?n
|
Descendent
|
a
(
?·
pag.
)
|
| ?
|
Ho? I
|
Hoi
|
Profund
|
a
(
?·
pag.
)
|
| ~
|
Nga ~
|
Nga
|
Profund (pero no tan baix)
|
a
(
?·
pag.
)
|
| .
|
Na (.ng
|
Nang
|
Baix, glotal
|
a
(
?·
pag.
)
|
Les marques dels tons s'escriuen dalt de la vocal a la qual afecten, amb l'excepcio de Nang, on el punt va sota la vocal. Per exemple, el cognom comu
Nguy?n
comenca amb
SAMPA
/ N / (aquest so es dificil de posar al comencament d'una paraula per als catalanofons), i es seguit pel que millor s'adapti a la paraula anglesa "win". L'accent ~ indica un to profund; comenca una mica baix, descendeix en el rang del to (pitch), despres ascendeix al final de la paraula.
El vietnamita, que ha desenvolupat una morfologia aillant caracteristica de les
llengues monosil·labiques
, com s'evidencia pel seu ric sistema tonal i
diftongs
sil·labics i
triftongs
concebuts per diferenciar paraules d'una sola sil·laba, tanmateix, rete moltes caracteristiques d'una llengua polisil·labica, com s'evidencia en el fet que mes de la meitat del seu vocabulari consisteix en paraules multisil·labiques i compostes.
1. To ngang: te el contorn gairebe pla amb una baixada lleugera al final. Es diu tambe Bang o khong d?u.
2. To huy?n: te l'F0 gradual.
3. To nga: te un patro global creixent pero esta interromput per una glotalitzacio en el medi. Per aixo, esta dividit en 3 parts: una baixada curta, un silenci i una pujada brusca.
4. To h?i: baixa gradualment, despres puja fins al nivell original.
5. To s?c: es diu to creixent perque te una baixada lleugera al principi acompanyada per una pujada brusca al final.
6. To Nang: te una baixada curta interrompuda per una glotalitzacio.
(DJO, Tr?n i Boulakia, 1998)
Hi ha diversos dialectes intel·ligibles entre si (alguns mes intel·ligibles que altres). Els tres dialectes principals son:
| Nom modern
|
Dialectes regionals
|
Nomanterior
|
| Vietnamita del nord
|
Dialecte de
Hanoi
, altres dialectes del nord: Haiphong i diverses formes provincials
|
tonquines
|
| Vietnamita central
|
Dialecte
Hu?
, Dialecte Ngh? An, Dialecte Qu?ng Nam
|
Alt
anames
|
| Vietnamita del sud
|
Dialecte de
Ciutat Ho Chi Minh
, Dialecte del Mekong (oest llunya)
|
cotxinxines
|
Aquests dialectes son una mica diferents pel que fa al to, encara que el dialecte d'Hu? es marcadament diferent als altres. Els tons
h?i
i
nga
son mes diferents en el dialecte del nord que en el del sud.
Descripcio linguistica
[
modifica
]
Les mateixes de l'alfabet llati: "a", "e", "i", "o", "u"
Els monoftongs
[
modifica
]
La taula dels
monoftongs
(les vocals senzilles) a baix es un compost de les descripcions fonetics de Nguy?n (1997), Thompson (1965), i Han (1966). Aquesta es una descripcio sobre les vocals del vietnamita de Hanoi (en les altres regions del Vietnam pronuncien aquests sons de forma diferent):
Totes les vocals son arrodonides, excepte les tres vocals posteriors: /u/, /o/ i /?/, /?/ i /?/ es pronuncien molt curtes, mes curtes que la resta de vocals. La /?/ curta i la /?ː/ llarga son fonemes vocalics diferents. (El simbol [ː] indica la longitud.) Encara hi ha la questio de si /?ː/ i /?/ difereixen en qualitat i longitud o nomes en longitud. La descripcio que acabem de fer te en compte que tambe hi ha una diferencia en la qualitat dels sons (segons Thompson (1965)).
La correspondencia entre l'ortografia i la pronunciacio es molt complicada, on una sola lletra pot representar dos monoftongs diferents o monoftong i un diftong. El mateix monoftong pot ser tambe representat per mes d'una lletra:
| Ortografia
|
Valor(s) fonetic(s)
|
|
Ortografia
|
Valor(s) fonetic(s)
|
| a
|
/?ː/, /?/, /?/
|
|
o
|
/?/, /?w/, /w/
|
| ?
|
/?/
|
|
o
|
/o/, /?w/, /?/
|
| a
|
/?/
|
|
?
|
/?ː/, /?/
|
| e
|
/?/
|
|
u
|
/u/, /w/
|
| e
|
/e/, /?/
|
|
?
|
/?/
|
| i
|
/i/, /j/
|
|
y
|
/i/, /j/
|
Totes les paraules que escrites comencen amb una vocal, realment comencen amb una pausa glotal [?], la qual no apareix representada en l'ortografia.
Els diftongs i els triftongs
[
modifica
]
A mes dels monoftongs, el vietnamita te diversos
diftongs
i
triftongs
. La majoria son d'una vocal seguida per / j / o / w /. (Fonologicament parlant, seria millor considerar-los com una sequencia d'una vocal i una consonant.) La taula a continuacio d'aquest text (Nguy?n 1997) indica els diftongs i triftongs del dialecte Hanoi, amb els seus corresponents signes ortografics.
| /?/ Diptong
|
Ortografia
|
|
/j/ Di-/Triptong
|
Ortografia
|
|
/w/ Di-/Triptong
|
Ortografia
|
| /i?/
|
ia, ya, ie, ye
|
|
/?ːj/
|
?i
|
|
/iw/
|
iu (?u)
|
| /??/
|
?a, ??
|
|
/?j/
|
ay, e
|
|
/ew/
|
eu
|
| /u?/
|
ua, uo
|
|
/?ːj/
|
ai
|
|
/?w/
|
eo
|
|
|
|
/?j/
|
ay, a
|
|
/?ːw/
|
?u
|
|
|
|
/?j/
|
?i
|
|
/?w/
|
au, o
|
|
|
|
/uj/
|
ui
|
|
/?ːw/
|
ao
|
|
|
|
/oj/
|
oi
|
|
/?w/
|
au, o
|
|
|
|
/?j/
|
oi
|
|
/?w/
|
?u
|
|
|
|
/??j/
|
??i
|
|
/i?w/
|
ieu, yeu (??u)
|
|
|
|
/u?j/
|
uoi
|
|
/??w/
|
??u
|
/j/ mai va despres de vocals frontals (/i/, /e/, /?/). /w/ mai es presenta despres de vocals arrodonides (/u/, /o/, /?/).
Thompson (1965) diu que a Hanoi, les paraules amb els fonemes "
?u
" y "
??u
" es pronuncien com a /iw/ i /i?w/, respectivament, mentre que en altres dialectes del delta de Tonkin es pronuncien com /?w/ y /??w/. Els parlants de Hanoi que pronuncien aquestes paraules com / ?w / i / ??w / estan fent servir una
pronunciacio per fonemes
, cosa que no esmenta Nguy?n (1997).
Thompson tambe indica que a Hanoi, els diftongs, "
ie
" /i?/, "
??
" /??/, "
uo
" /u?/, poden pronunciar-se com a /ie/, /??ː/, i /uo/, respectivament (segons els que suggereixen la pronunciacio per fonemes), pero davant de /k/ i /ŋ/ sempre se pronuncien /i?/, /??/, /u?/. Nguy?n nomes diu que sempre es pronuncien com a: /i?/, /??/, /u?/.
Les consonants
[
modifica
]
Segons Hanoi:
|
|
Bilabial
|
Alveolar
|
Retroflexes
|
Palatal
|
Velar
|
Glotal
|
| Oclusives
|
p/b
|
t/d, [t
h
]*
|
t
|
[ty]
|
k
|
|
| Fricatives
|
f/v
|
s/z
|
s
/
z
|
Z
|
x/[Y]
|
h
|
| Nasals
|
m
|
n
|
|
n
|
N
|
|
| Liquides
|
|
l
|
|
|
|
|
- /t
h
/ es una oclusiva alveolar aspirada, sorda
Com moltes llengues al sud-est asiatic, el vietnamita es una
llengua analitica
. No fa servir la
morfologia
per indicar
cas
,
genere
,
nombre
o
temps
com la majoria de les llengues europees
[2]
(i com a resultat d'aixo no distingeix entre els verbs conjugats i
verboides
). Es a dir, en comptes de canviar paraules internament per indicar aquestes funcions gramaticals, el vietnamita fa servir
particules gramaticals
separades i estructures
sintactiques
.
Les que segueixen son algunes frases en vietnamita amb glosses i traduccions al catala:
| Giap
|
la
|
sinh vien.
|
| Giap
|
ser
|
estudiant
|
| "Giap es estudiant."
|
| Mai
|
r?t
|
cao.
|
| Mai
|
molt
|
alt
|
| "Mai es molt alta."
[3]
|
| Ng??i
|
đo
|
la
|
anh
|
no.
|
| Persona
|
aixo
|
ser
|
(major) germa
|
ell
|
| "Aquesta persona es el seu germa."
(Germa d'ell)
|
| Con
|
cho
|
nay
|
ch?ng
|
bao gi?
|
s?a
|
c?.
|
| classificador
|
gos
|
aixo
|
no
|
algun.cop
|
bordar
|
en.absolut
|
| "Aquest gos mai borda en absolut."
|
| No
|
ch?
|
?n
|
c?m
|
Vi?t Nam
|
thoi.
|
| Ell
|
sol
|
menjar
|
menjar
|
Vietnam
|
sol
|
| "Ell nomes menja el menjar vietnamita."
|
| Cai
|
th?ng
|
ch?ng
|
em
|
no
|
ch?ng
|
ra
|
gi.
|
| Focalitzacio
|
Classificador
|
Marit
|
jo
(com a esposa)
|
ell
|
no
|
sortir
|
que
|
| "Aquest espos meu, ell no serveix per a res."
|
| Toi
|
thich
|
cai
|
con
|
ng?a
|
đen.
|
| Jo
(generic)
|
agradar
|
Focalitzacio
|
Classificador
|
Cavall
|
negre
|
| "M'agrada el cavall negre."
|
- ↑
Lewis
, M. Paul. ≪
Statistical Summaries
≫.
Ethnologue: Languages of the World
. SIL International, 2009. [Consulta: 22 marc 2010].
- ↑
En catala, per exemple,
bol
es converteix en
bols
per formar el plural, i
cantar
es converteix en
cantava
per denotar la primera persona del preterit
imperfet d'indicatiu
.
- ↑
Mai
sol ser un nom femeni.
Enllacos externs
[
modifica
]