La transsubstanciacio es un concepte de la teologia catolica que afirma que les especies de l' eucaristia , el pa i el vi, prenen la substancia del cos i la sang de Crist , respectivament. ^[1] D'aquesta manera, els catolics, quan combreguen, no prenen pa i vi, sino, literalment, el cos i la sang de Crist. Aquesta opinio s'oposa a altres grups que veuen el pa el vi nomes com un simbol . Va ser una font de discussions bizantines dificilment comprensibles en l'actualitat. ^[2]

La transsubstanciacio, tal com es va definir al Concili de Trento ( 1545 - 1563 ), es part de la doctrina de l' Esglesia catolica i s'oposa a la nocio de consubstanciacio , doctrina luterana segons la qual el cos i la sang de Crist coexisteixen en i amb el pa i el vi, que guarden la seva substancia. El mot transsubstanciacio va ser utilitzat per primera vegada per l'Esglesia catolica el 1215 , al concili del Latera IV . ^[3] El dogma va ser confirmat pel concili de Trento, de la manera seguent :

L' Esglesia Ortodoxa comparteix la mateixa doctrina sobre la presencia real de Crist en l'eucaristia, tot i que no utilitzen la paraula transsubstanciacio. A Anglaterra , en un Test Act els funcionaris publics havien de signar una declaracio en la qual rebutjaven la idea de la transsubstanciacio. ^[4] El refus del dogma de la transsubstanciacio era un motiu de persecucio i d'execucio de persones considerades com heretics . ^[5] Les esglesies evangeliques refusen la idea de la transsubstanciacio. Certs teolegs van posar la questio de la permanencia ?o no? de la substancia al moment de sortir de l' aparell digestiu . ^[6]

Referencies [ modifica ]