De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
Tractat de Cazola
o
Tractat de Cazorla
, va esser un acord signat el
20 de marc
de l'any
1179
entre
Alfons I
de la
Corona d'Arago
i
Alfons VIII de Castella
, on es reparteixen les zones d'expansio d'aquests dos regnes a la peninsula Iberica.
[1]
Representa una continuitat del
Tractat de Tudilen
.
A canvi de no haver de retre
vassallatge
al rei
castella
per
Valencia
, Alfons I mantenia el dret sobre els territoris governats pels emirats de Balansiya (
Valencia
) i de Daniya (
Denia
i
Illes Balears
), mentre que per part d'Alfons III de Castella restaria sota el seu domini el territori corresponent a l'emirat de Mursiya (
Murcia
). En aquella data, la frontera entre Daniya i Mursiya passava pel
port
de
Biar
,
[2]
pero les fronteres entre els emirats andalusins eren molt volatils, per una banda, a causa de la posterior invasio almohade i, per altra banda, per la inestabilitat politica interna entre els
sayyids
i
tagarins
andalusins.
Posteriorment, aquesta gran permeabilitat de les fronteres internes andalusines va portar a importants discrepancies i conflictes entre les corones de Castella i d'Arago, ja que Jaume I interpretava que
Xativa
restava fora de la frontera murciana (interpretant la delimitacio a l'any 1179), mentre que Ferran III entenia que el limit arribava fins a
Alzira
(basant-se en la delimitacio amb la signatura del
Tractat d'Alcaras
de
1242
).
[3]
En assabentar-se Jaume I que Castella intenta retre
Xativa
, va accelerar l'expansio de la Corona d'Arago cap al sud de Valencia, amb una estrategia mes basada en negociar capitulacions amb les viles andalusines, que no en la conquesta militar, fins dominar Xativa en
1248
.
Els termes del Tractat de Cazola van haver de revisar-se pel que fa la frontera entre la
Corona d'Arago
i la
Corona de Castella
, concretant de forma mes minuciosa el repartiment de les viles a cada banda de la frontera, amb el
tractats d'Almizra
(
1244
), la
Sentencia Arbitral de Torrellas
(
1304
) i del
Tractat d'Elx
(
1305
).
