De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Thomas J. Armat
(25 octubre 1866 - 30 setembre de 1948) va ser un mecanic i inventor nord-america, pioner de l'art cinematografic i principalment reconegut per haver co-inventat el
vitascopi
amb
Thomas Alva Edison
.
[1]
Armat va estudiar a l'Institut de Mecanica de
Richmond
,
Virginia
, i posteriorment, l'any 1894, a la
Bliss School of Electricity,
a
Washington D.C.
, on va coneixer a
Charles Francis Jenkins
. Tots dos, com a companys de classe, van treballar en el desenvolupament d'un projector anomenat
phantoscopi
,
[2]
usant un nou tipus de mecanisme de moviment intermitent similar al patentat l'any 1893 per
Georges Demeny
a
Franca
. Va ser un dels primers projectors utilitzats per al que es coneix com a
Latham Loop
(un bucle extra de la pel·licula abans del transport del mecanisme per a reduir la tensio a la mateixa i evitar la seva ruptura, desenvolupada en forma independent al mateix temps per
Woodville Latham
i els seus fills). El setembre de 1895 van fer amb el
phantoscopi
la seva primera emissio publica a la
Cotton States and International Exposition
, a
Atlanta
.
[3]
Despres d'aquest exit, els dos inventors es van distanciar a causa de problemes amb la patent de l'invent. Jenkins havia tractat de donar-se a coneixer com unic inventor del dispositiu, pero el seu intent va fallar i va acabar venent la patent a Armat, qui posteriorment es va unir a
Thomas Edison
i la hi va vendre. Aquest ultim va presentar la maquina al mercat amb el nom de
vitascopi
. El projector va ser utilitzat en una pantalla publica a la ciutat de
Nova York
comencant el 23 d'abril de 1896 i durant mes d'una setmana.
Treballant per a Edison, l'any 1897 Armat va refinar el projector reemplacant el mecanisme inicial amb una
roda de Ginebra
mes precisa, duplicant l'invent realitzat feia un any a
Alemanya
per
Oskar Messter
i
Max Griewe
, i a
Anglaterra
per
Robert William Paul
.
L'any 1947, Armat,
William Nicholas Selig
,
Albert Edward Smith
i
George Kirke Spoor
van guanyar un
premi Oscar
especial com a representants dels pioners en l'art cinematografic, basant-se en les seves contribucions a aquest negoci.
Thomas Armat va morir el 30 de setembre de 1948.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
1928?1950
|
- Warner Bros.
/
Charlie Chaplin
(1928)
- Walt Disney
(1932)
- Shirley Temple
(1934)
- D. W. Griffith
(1935)
- The March of Time
/
W. Howard Greene
i
Harold Rosson
(1936)
- Edgar Bergen
/
W. Howard Greene
/ Museum of Modern Art Department of Film /
Mack Sennett
(1937)
- J. Arthur Ball
/
Walt Disney
/
Deanna Durbin
i
Mickey Rooney
/
Gordon Jennings
,
Jan Domela
, Devereaux Jennings, Irmin Roberts, Art Smith,
Farciot Edouart
,
Loyal Griggs
,
Loren L. Ryder
, Harry D. Mills,
Louis Mesenkop
, Walter Oberst /
Oliver T. Marsh
i Allen Davey /
Harry Warner
(1938)
- Douglas Fairbanks
/
Judy Garland
/
William Cameron Menzies
/
Motion Picture Relief Fund
(
Jean Hersholt
,
Ralph Morgan
,
Ralph Block
,
Conrad Nagel
)/
Technicolor Company
(1939)
- Bob Hope
/
Nathan Levinson
(1940)
- Walt Disney
,
William Garity
, John N. A. Hawkins, i
RCA Manufacturing Company
/
Leopold Stokowski
i les seus associats / Rey Scott /
British Ministry of Information
(1941)
- Charles Boyer
/
Noel Coward
/
Metro-Goldwyn-Mayer
(1942)
- George Pal
(1943)
- Bob Hope
/
Margaret O'Brien
(1944)
- Republic Studio,
Daniel J. Bloomberg
, i el Republic Studio Sound Department /
Walter Wanger
/
The House I Live In
/
Peggy Ann Garner
(1945)
- Harold Russell
/
Laurence Olivier
/
Ernst Lubitsch
/
Claude Jarman Jr.
(1946)
- James Baskett
/
Thomas Armat
,
William Nicholas Selig
,
Albert E. Smith
, i
George Kirke Spoor
/
Bill and Coo
/
Shoeshine
(1947)
- Walter Wanger
/
Monsieur Vincent
/
Sid Grauman
/
Adolph Zukor
(1948)
- Jean Hersholt
/
Fred Astaire
/
Cecil B. DeMille
/
El lladre de bicicletes
(1949)
- Louis B. Mayer
/
George Murphy
/
The Walls of Malapaga
(1950)
|
---|
1951?1975
| |
---|
1976?2000
| |
---|
2001?present
| |
---|