Partit de
tennis
a
Roland Garros
El
tennis
(
IPA:
[?t?n.nis]
) es un
esport
de pilota en que s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.
El tennis modern es va originar al
Regne Unit
a final del segle
xix
. Despres de la seva creacio el tennis es va fer popular entre les
classes altes
dels paisos
angloparlants
, estenent-se per tot el mon al segle
xx
. Va estar present als
primers Jocs Olimpics moderns
el
1896
a
Atenes
, sent esport olimpic fins a
Paris 1924
. Despres d'haver estat
esport de demostracio
en les competicions de
1968
i
1984
va tornar a assolir la categoria d'esport olimpic a
Seul 1988
.
Terminologia
[
modifica
]
Raqueta i pilotes de tennis
La terminologia tennistica sol tenir origen frances.
- Tennis
deriva de la paraula francesa
tenez
, l'imperatiu del verb tenir, que es feia servir quan un jugador servia la pilota: "tingueu!".
- Raqueta
ve del frances
raquette
, que deriva de la paraula arab
rakhat
, que significa palmell de la ma.
- Deuce
ve de l'expressio
a deux le jeu
(el joc per als dos), es a dir, que el marcador esta empatat.
- Love
sembla que ve de
l'œuf
(l'ou), en referencia a la forma del nombre zero semblant a un ou. De totes maneres, aquesta teoria no esta completament confirmada.
Tennis sobre gespa als
Estats Units
(1887)
El tennis als
Jocs Olimpics d'estiu del 1896
(
Atenes
)
El tennis actual te els seus origens en un esport
frances
del segle
xiv
anomenat
jeu de paume
, disputat pels membres de la cort. Inicialment, el disputaven colpejant una mena de pilota amb les mans, pero mes endavant introduiren l'us d'una mena de raqueta. Posteriorment, aquest esport s'expandi per
Anglaterra
. En els primers anys de desenvolupament l'esport s'anomenava
tennis on the lawn
(tennis sobre la gespa), nom que deriva en
lawn tennis
fins a l'actual tennis.
La versio actual de l'esport te dues arrels diferents. Per un costat, el
1859
, Thomas Henry Gem i
Juan Bautista Augurio Perera
, residents a
Birmingham
(
Anglaterra
), jugaven a una mena de predecessor de l'actual
joc de pilota
, anomenat
racket
. El
1872
es traslladaren a
Leamington Spa
, i, juntament amb dos doctors del Warneford Hospital, seguiren practicant l'esport.
Perera
, juntament amb els doctors Frederick Haynes i A. Wellesley Tomkins fundaren el primer club de lawn tennis al mon l'any
1874
, el
Leamington Tennis Club
, on establiren les primeres regles del joc.
Paral·lelament, l'any
1863
, a l'
India
, l'oficial britanic Walter Clopton Wingfield, recupera aquest esport, i l'introdui a Nantclwyd (
Gal·les
) vers el
1874
. La seva versio de l'esport es basava en una variant de
tennis de sala
, tambe anomenat
tennis reial
(inventat a
Franca
al segle
xii
i practicat per l'aristocracia). Al cap de poc, Mary Ewing Outerbridge l'introdui als
Estats Units
. L'esport s'expandi rapidament per les classes acomodades britaniques i americanes.
L'impuls definitiu per a l'esport tingue lloc a l'
All England Lawn Tennis and Croquet Club
(a
Wimbledon
,
Londres
). Alli nasque la primera gran competicio el
1877
amb victoria de
Spencer Gore
. El
1881
es forma la
United States National Lawn Tennis Association
, que dona forma i estandarditza les regles del joc i organitza les primeres competicions americanes,
[1]
com l'
obert dels Estats Units de tennis
masculi, que s'inicia el
1881
, a Newport (
Rhode Island
).
[2]
La primera
Copa Davis
, un torneig anual entre equips nacionals, es disputa el
1900
.
[3]
Les actuals regles de la I.L.T.F. daten del
1924
. El
1963
es comenca a disputar la
Copa Federacio de tennis
(versio femenina de la
Copa Davis de tennis
).
A diferencia de la majoria d'esports, el tennis fou dels primers esports que permete competir a les dones. La primera competicio en que prengueren part fou el
1879
a
Dublin
, amb victoria de
Mary Langrishe
. El primer torneig femeni de
Wimbledon
fou l'any
1883
amb victoria de
Maud Watson
. El
1887
,
Ellen Hansell
guanya el primer
obert dels Estats Units de tennis
femeni.
L'any
1926
, el promotor C.C. Pyle organitza la primera gira de tennistes professionals, on oferia partits d'exhibicio de pagament. Durant 42 anys, els tennistes professionals i els
amateurs
restaren estrictament separats: quan un jugador passava a ser
professional
, ja no podia competir en els torneigs amateurs.
[4]
Aquesta distincio cada cop tenia menys sentit, ja que els tennistes amateurs eren, en realitat, professionals encoberts. L'any
1968
, despres de pressions comercials i rumors sobre amateurs rebent diners d'amagat, es va acabar amb aquesta situacio i comenca l'era dels torneigs
open
(oberts a tots els tennistes).
Amb el comencament d'aquesta nova era, l'establiment d'un circuit de tennis professional, i els beneficis dels drets de televisio, la popularitat del tennis s'ha expandit per tot el mon, i l'esport s'ha alliberat de la seva imatge d'esport angles de classe mitjana-alta
[5]
(tot i que es reconeix que aquest estereotip encara existeix).
[5]
[6]
[7]
-Abans de comencar a pilotejar es fa un sorteig on els dos jugadors s'apropen a la xarxa i el jutge de cadira llenca una moneda. Aleshores el jugador que escull la cara de la moneda sortida a l'atzar, pot triar si ser el servidor o el restador.
-Un partit de tennis comenca amb la sacada d'un dels jugadors que ha de colpejar la pilota de tal manera que reboti dins del quadre diagonal al del costat del qual treu; es a dir, el jugador sempre ha de servir (treure) de forma creuada.
-Per cada punt el jugador que treu te dues oportunitats; si falla la primera, te una altra mes, almenys que al primer intent la pilota toqui la malla i despres caigui en el quadrat que li toca, en aquest cas el jugador repeteix aquest servei. Si al segon servei tambe comet una falta, es produeix una doble falta, i el restador guanya el punt.
-Despres de la sacada els dos jugadors hauran de passar alternativament la bola d'un camp a l'altre a la recerca que el seu rival no pugui tornar abans que reboti dues vegades; si passa aixo s'aconseguira un punt.
-Guanyant 4 punts s'aconsegueix un joc, i guanyant 6 jocs s'aconsegueix un set.
-El partit es divideix en dos sets (un maxim de 3) en els tornejos de l'ATP World Tour, i en 3, maxim de 5 en els tornejos de
Grand Slam
.
Mides d'una pista de tennis.
El tennis es juga a una pista rectangular. Les seves mides exactes estan definides segons el sistema
anglosaxo
de mesures i varien segons si es juga individualment o per parelles. Per a partits individuals mesura 78 peus (23,77
metres
) de llargada i 27 peus (8,23 metres) d'amplada. Per a partits de dobles, la llargada es la mateixa, encara que l'amplada es de 36 peus (10,97 metres).
Una xarxa divideix la pista en dues meitats, separant cada oponent a un costat. L'alcada de la xarxa als pals es de 3 peus i 6 polzades (1,07 metres), i al centre de la pista es de 3 peus (0,914 metres). A cada costat de la xarxa hi ha dos rectangles identics anomenats
quadres de servei
que mesuren 21 peus (6,40 metres) de llarg i 13,5 peus (4,11 metres) d'ample, que serveixen per a determinar si un servei es valid o no.
La pista moderna de tennis va ser dissenyada per
Walter Clopton Wingfield
que el
1873
va patentar una pista molt similar a l'actual. La pista va ser modificada el
1875
a la pista que existeix avui, amb marques similars a les de la versio de Wingfield pero canviant la forma de rellotge de sol original a una pista rectangular.
[8]
Els jugadors (o parelles) comencen separats per la xarxa. Un jugador es designat el
servidor
, i el jugador rival, o un de la parella rival, es el
restador
. El servei s'alterna entre les dues meitats de la pista. Per a cada punt, el servei comenca darrere de la linia mes allunyada de la xarxa, entre la marca central i la linia lateral. El restador pot comencar a qualsevol lloc al seu costat de la xarxa.
A un servei legal, la pilota ha de passar per sobre la xarxa (sense tocar-la) i caure sobre el rectangle de servei diagonalment oposat. Si la pilota toca la xarxa pero cau al
quadre de servei
, sera
let
o
servei de xarxa
, que significa servei nul, i el servidor haura de repetir el servei. El jugador pot servir tantes vegades com
serveis de xarxa
a un punt i mai seran tractats com a falta. Una falta es un servei que surt fora del quadre de servei o que no passa sobre la xarxa. Tambe es falta quan el jugador trepitja la linia de fons o mes enlla de la marca central de la linia abans que la pilota caigui. Si al segon servei tambe comet una falta, es produeix una
doble falta
, i el restador guanya el punt. Si al segon servei no es comet cap falta, es considerat servei legal.
Despres d'un servei legal comenca un
piloteig
, on cada jugador (o parelles) intercanvien llancaments sobre la xarxa. Una restada legal consisteix en el fet que el restador colpegi la pilota exactament un cop abans que la pilota hagi botat dues vegades. La pilota llavors ha de tornar a passar sobre la xarxa i botar a l'altra meitat de la pista. El jugador que no aconsegueixi retornar legalment la pilota perd el punt.
Un partit de tennis esta format per
sets
, el guanyador del partit sera qui aconsegueixi un nombre predeterminat de sets. Cada set esta integrat per jocs. A cada joc hi ha un servidor, que es va alternant. Aquests jocs estan formats alhora per punts.
El primer a guanyar quatre punts amb una diferencia minima de dos punts respecte al seu oponent es el guanyador del joc. Si es dones el cas en que cap dels jugadors o parelles tingui un avantatge de dos punts en arribar a quatre, guanyar el joc el primer que aconsegueixi una diferencia de dos punts. El recompte dels punts es fa d'una manera peculiar: quan un jugador guanya el seu primer punt, el resultat momentani es de 15, quan guanya dos punts, 30 i quan guanyar tres punts, 40. Si els dos jugadors estan empatats a 40, es diu que hi ha
deuce
o
iguals
. El primer jugador o parella que guanyi un punt despres del
deuce
, aconsegueix un
avantatge
, si tambe guanya el seguent punt, aconsegueix el joc. Si no aconseguis el seguent punt, tornaria a haver
deuce
fins a aconseguir una diferencia de dos punts.
El jugador que guanya sis jocs, amb una diferencia de dos, aconsegueix la victoria al set. Si es dona que un jugador arriba al sise joc, pero amb una diferencia d'un punt (6-5) s'haura de continuar fins a aconseguir una diferencia de dos. Si el reglament del torneig aixi ho estableix, en arribar al 6-6 es jugara un
tie-break
, on el resultat del set es juga mitjancant punts fins que algu arriba a set, amb diferencia de dos. Si s'arriba al sete punt, pero sense diferencia de dos (7-6), s'haura de continuar jugant fins que un dels jugadors aconsegueixi una diferencia de dos punts. El guanyador del
tie-break
tambe aconsegueix el set. Actualment gairebe a totes les competicions existeixen
tie-breaks
, excepte als sets finals de l'
Open d'Australia
,
Roland Garros
,
Wimbledon
,
US Open
, la
Copa Davis
, la
Copa Federacio
i als
Jocs Olimpics
.
Es llenca la pilota cap amunt (depenent del tipus de servei que es vulgui efectuar es llencara en diferents direccions). Els genolls es flexionen per agafar impuls, amb el brac que agafa la raqueta. Es flexiona suaument cap amunt i amb les cordes de la raqueta mirant cap a l'altre camp es colpeja la pilota.
Es un cop en el qual s'ha d'estar perfilat a la pilota depenent de la ma amb que juga el tennista. S'han de flexionar els genolls per agafar impuls i baixar l'espatlla per apuntar cap a la xarxa. El brac passa d'estar flexionat a estar totalment estirat. Molt important tocar la pilota davant i acabar el cop a l'espatlla esquerra pels destres i l'espatlla dreta pels esquerrans.
Es el cop oposat al drive. El reves es pot efectuar amb una ma o amb dues. Si es amb una ma, el cos ha d'estar mes arquejat i ajudar-se de la pelvis per fer mes impuls. En l'altre cas, s'agafa el manec amb les dues mans, la cama oposada es creua, els genolls es flexionen i el brac passa d'estar flexionat a estar totalment estirat despres del cop. Es important acabar el cop a l'espatlla.
Aquest cop es realitza abans que la pilota boti. Es un cop que conve ser realitzat amb velocitat. El cop es realitza portant endavant el peu oposat al costat on es va a impactar la pilota, de manera que la raqueta pugui fer un breu moviment cap enrere per impactar la pilota endavant i de dalt a baix, aprofitant la forca de la mateixa pilota.
El cop es prepara portant la raqueta cap enrere i posant-la darrere del clatell, mentre la ma lliure apunta a dalt cap a la pilota. En el moment de l'impacte, el peu del darrere passa cap endavant, al mateix temps que la raqueta surt de darrere, el cos es troba en un moviment similar al del servei. Al moment d'impactar la pilota, el canell s'ha de flexionar cap avall, acabant el cop de manera similar al servei.
Hi ha quatre tipus basics de superficie en les quals es juga al tennis: gespa, terra batuda, pista dura i pista de moqueta. Cadascuna d'aquestes superficies te caracteristiques diferents, les quals condicionen el joc. El mes important d'aquestes es la forma en que bota la pilota en cada una d'elles:
Les pistes anomenades lentes son aquelles en que la pilota te un bot mes alt i mes lent, i aixo comporta que tarda mes temps a impactar a terra per segona vegada. Normalment els punts jugats sobre aquesta superficie son mes llargs que en les altres. Les pistes denominades rapides son aquelles en que passa tot el contrari, bots mes baixos i rapids i, per tant, punts mes rapids. La terra batuda es la superficie mes lenta, mentre que la d'herba es la mes rapida.
Federer
jugant sobre gespa.
Una pista de
terra batuda
.
Es una de les mes rapides, te la principal caracteristica en el bot de la pilota, que en comptes de rebotar, rellisca i surt mes rapida i de forma irregular per les diferencies entre la gespa i el terra. Es ideal per a grans servidors i jugadors d'atac com
Ivani?evi?
,
Sampras
,
Rafter
,
Federer
i
Roddick
. El torneig mes important sobre aquesta superficie es el
Torneig de Wimbledon
.
Terra batuda
[
modifica
]
Es la mes lenta, la pilota bota i surt amb la mateixa velocitat. Es juga molt mes des del fons de la pista, en haver-hi mes temps per a preparar els llancaments. Tradicionalment els jugadors mes destacats sobre aquesta superficie han estat els argentins i els espanyols, com es l'exemple de
Rafael Nadal
. El torneig mes important sobre aquesta superficie es el
Torneig de Roland Garros
.
Es una de les mes equilibrades i regulars, el bot sempre es regular, mes rapid que a la terra batuda, pero no tant com a la gespa. La velocitat depen de la pintura emprada sobre la pista i de la composicio d'aquesta. Hi destaquen els jugadors d'atac i servidors com
Andy Roddick
,
Marat Safin
i
Roger Federer
. Els Grand Slams d'
Australia
i
Estats Units
utilitzen aquesta superficie, encara que la d'Australia es mes lenta que la dels Estats Units.
Pista de moqueta
[
modifica
]
Es una pista amb el paviment cobert d'una moqueta molt prima, fet que afavoreix el joc molt rapid, amb caracteristiques similars al ciment. Hi destaquen els jugadors d'atac, servei o volea com
Sampras
,
Federer
i
Roddick
.
Jutge de cadira
[
modifica
]
Un jutge de cadira informant dos jugadors sobre les regles
A la majoria dels partits professionals i a algunes competicions amateurs, hi ha un jutge de cadira o arbitre que se situa a una cadira elevada a un costat de la pista. El jutge pot estar assistit per
jutges de linia
, que tenen com a funcio principal controlar si la pilota ha botat dins o fora dels limits de la linia de que estan encarregats; i pel
jutge de falta de peu
, situat al costat de la pista oposat al del jutge de linia de fons, que te la funcio d'anunciar les faltes de peu. Tambe pot tenir un
jutge de xarxa
que s'encarrega de controlar que la pilota de servei no toqui la vora superior de la xarxa. A alguns tornejos, els jugadors estan facultats per demanar un nombre limitat de repeticions de la jugada, que s'aconsegueixen mitjancant l'anomenat
ull de falco
, consistent en un joc de cameres i un programa informatic, que amb un marge d'error de nomes cinc mil·limetres, reprodueix la trajectoria i el bot exacte de la pilota.
Els torneigs de tennis sovint son organitzats per sexe i nombre de jugadors. Generalment, els torneigs poden ser d'individuals masculins, individuals femenins i dobles, on una parella juga a cada costat de la xarxa. Els torneigs poden estar organitzats per a grups d'edat especifics amb un limit d'edat, superior per als joves i inferior per als jugadors seniors. Hi ha tambe torneigs per a jugadors amb discapacitat, com el tennis sobre cadira de rodes o tennis per a sords.
[9]
Torneigs de Grand Slam
[
modifica
]
Els quatre torneigs de
Grand Slam
son considerats els torneigs de tennis mes prestigiosos al mon. S'organitzen anualment i s'inclouen, en ordre cronologic, l'
Open d'Australia
,
Roland Garros
,
Wimbledon
i l'
Open dels Estats Units
. Juntament amb els
Jocs Olimpics
, la
Copa Davis
, la
Copa Federacio
i la
Copa Hopman
, son els unics torneigs regulats per la
Federacio Internacional de Tennis
(ITF).
[10]
Les associacions nacionals de la ITF tenen delegada la responsabilitat d'organitzar aquests esdeveniments.
[10]
D'acord amb l'especial importancia historica d'aquests campionats, tenen tambe millors premis, i concedeixen el doble de punts al campio que als torneigs de rang immediatament inferior, els
Masters 1000
(masculi) i els
WTA Premier tournaments
(femeni).
[11]
[12]
Una altra caracteristica dels Grand Slams es el nombre de jugadors al torneig d'individuals, 128, mes que cap altre torneig de tennis professional. A la categoria masculina, els enfrontaments son al millor de cinc sets. Els Grand Slams estan entre els pocs torneigs que duren dues setmanes, els altres son el
Masters d'Indian Wells
i el
Masters de Miami
.
Masters 1000
[
modifica
]
Els
ATP World Tour Masters 1000
es un grup de nou torneigs que formen el segon rang al tennis masculi. Cada torneig se celebra anualment i el guanyador de cada un d'ells actualment guanya 1000 punts. Van adoptar aquesta consideracio quan l'
Associacio de Tennistes Professionals
va comencar a desenvolupar el tour masculi el 1990, on els directors van designar els nou millors torneigs, a part dels
Grand Slams
, i els anomenaren torneigs
Super Nine
. A vegades aquests esdevenen Masters Series. Al novembre de cada any, els vuit millors tennistes del mon participen en la
Copa Masters masculina
, que va canviant de seu periodicament. El
2008
va tenir lloc a
Xangai
(
Xina
), i el
2009
a
Londres
.
[14]
Tornejos importants
[
modifica
]
Pista central de
Wimbledon
, 2006
Tennistes destacats
[
modifica
]
Top 10 masculi actual
[
modifica
]
- A 24 de febrer de 2018
[15]
Top 10 femeni actual
[
modifica
]
- A 24 de febrer de 2018.
[16]
Preparacio fisica
[
modifica
]
La preparacio fisica al tennis d'alt rendiment es una part molt important en aquest esport.
Les caracteristiques d'un tennista es divideixen en tres parts importants:
- La tecnica i la tactica
- La condicio psicologica
- La condicio fisica
Per poder aconseguir un tennista complet, cal que aquestes tres caracteristiques estiguin totalment equilibrades i es treballin de la mateixa manera.
Els exercicis fisics es poden dividir en diferents grups:
- Exercicis de velocitat
- Exercicis de forca
- Exercicis de coordinacio
- Exercicis per desenvolupar la flexibilitat
- Exercicis per desenvolupar la resistencia
Aquests exercicis s'han de treballar sempre seguint una programacio, depenen en el periode de temporada que es trobi el jugador i els objectius que es vol aconseguir.
- ↑
≪
History of United States Tennis Association
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-10-30. [Consulta: 29 maig 2007].
- ↑
≪
Fact & History
≫.
Rhodes Island Government
. [Consulta: 29 maig 2007].
- ↑
≪
Davis Cup by BNP Paribas
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-07-27. [Consulta: 29 maig 2007].
- ↑
≪
Suzanne Lenglen and the First Pro Tour
≫ (en angles). [Consulta: 29 maig 2007].
- ↑
5,0
5,1
Jon Henderson. ≪
Middle-class heroes can lift our game
≫. The Observer, theguardian.co.uk, 10-12-2008. [Consulta: 2 agost 2008]. ≪it was no longer true that tennis was a middle-class sport≫
- ↑
Kate Magee. ≪
Max Clifford to help shed tennis' middle-class image
≫. PR Week, 10-07-2008. [Consulta: 2 agost 2008].
- ↑
The Sugarman. ≪
There are 3 levels of social class in tennis: Upper middle class, middle class and lower middle class
≫. BookieBusters.net. [Consulta: 2 agost 2008].
- ↑
≪
Historia de les pistes de tennis.
≫ (en angles). International Tennis Federation. Arxivat de l'
original
el 2008-06-30. [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑
≪
Lawn Tennis Association Deaf tennis
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-02-05. [Consulta: 16 marc 2008].
- ↑
10,0
10,1
≪
Grand Slams
≫. [Consulta: 16 marc 2008].
- ↑
≪
ATP rankings
≫. [Consulta: 16 marc 2008].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
WTA Tour Rankings
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-01-19. [Consulta: 16 marc 2008].
- ↑
13,0
13,1
≪
Tournaments
≫ (en angles). [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑
Piers Newbery ≪
London to host World Tour Final
≫.
BBC SPORT
, 03-07-2007.
- ↑
≪[http:// www.atpworldtour.com/es/rankings/singles ATP Rankings]≫ (en castella). Toni Blay. [Consulta: 21 gener 2020].
- ↑
≪
Rankings
≫ (en angles).
WTA Tennis
.
Enllacos externs
[
modifica
]
- ATP Tennis
- Tennis masculi professional (en angles)
Viccionari