Teia
es una
vila
i
municipi
de la
comarca
del
Maresme
. El nom te el seu origen en la veu romana Taliano.
Esta situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb
Alella
,
el Masnou
i
Premia de Dalt
.
Ha estat historicament un nucli tradicional d'
estiueig
i en les ultimes decades ha crescut considerablement per absorbir poblacio establerta des de Barcelona.
Els dimarts te lloc el
mercat setmanal
.
- Llista de toponims de Teia
(Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglesies, etc).
El municipi de Teia es troba al voltant de la
riera de Teia
, en el centre d'una petita vall i al peu de la Serralada Litoral. Queda separat de
Premia de Dalt
pel petits turons de Salve Regina i Lledo.
En la seva zona agricola els conreus de seca (cereals i vinya) dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Despres de les plagues de la fil·loxera, la vinya original desaparegue i fou replantada amb ceps americans. A finals del segle
xx
, ja quedaven pocs camps de conreu. L'ofensiva immobiliaria va anar urbanitzant noves zones com la Molassa, Vallbellida, la Vinya o Sant Berger.
Teia
.
Les restes arqueologiques trobades al jaciment de Vallmora semblen confirmar que en temps dels romans Teia fou un dels centres principals de produccio vitivinicola dels voltants de la
Barcino
romana.
El document mes antic que fa referencia a Teia, es datat del
958
, i tracta de la venda d'una vinya on apareix el toponimic
Vila Taliano
. Aquest document es clau en la teoria de l'origen roma del nom Teia, que defensa que a partir del gentilici
Talius
o
Talianum
s'evoluciona cap a formes com
Taliano
,
Tayano
Taya
o
Teya
i
Taia
o
Teia
.
La mencio mes antiga de la parroquia de Teia la trobem a l'Arxiu de la
Catedral de Barcelona
. Es tracta del testament del Comte
Miro I de Barcelona
, datat del
965
, en el que els almoiners del comte fan lliuranca a la Santa Creu de la Seu de Barcelona de les parroquies de
Premiliano
(Premia) i
Taliano
(Teia) amb els seus delmes i primicies, i altres esglesies, masos,
alous
, etc. A l'Arxiu Diocesa trobem unes notes de
1173
i
1174
, que referint-se a la parroquia de Teia, assenyalen que no es coneix quan fou construida, pero que no hi ha dubte que es una de les mes antigues. L'actual temple parroquial, d'estil
gotic
-
renaixement
, fou construit el
1574
pel mestre d'obres Antoni Mateu. Curiosament en el contracte de construccio s'estipula que l'obra ha de tenir la forma i proporcions de l'esglesia del
Convent dels Angels de Barcelona
.
Entitat de poblacio
|
Habitants
|
Teia
|
3.478
|
Vallvallida
|
369
|
la Muntanya
|
105
|
les Valls
|
1.428
|
Sant Berger
|
496
|
Victor Font Gual
|
47
|
Buvisa
|
29
|
la Molassa
|
210
|
|
Un altre punt del contracte fa referencia a la construccio d'un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor
Lluis Gaudi
que facin referencia a la vida de Sant Marti. Malauradament, en el transcurs de la
Guerra Civil espanyola
, l'any
1936
, el retaule i l'orgue instal·lat posteriorment foren destruits; nomes se salvaren els quadres i les figures de pedra que suportaven el retaule.
En el
1283
les cases i terres de Teia eren sota sota el domini feudal dels senyors del
Castell de Burriac
. Mes tard, l'any
1362
,
Pere III el Cerimonios
va vendre a Pere Desbosc, senyor del Castell de Vilassar, el domini sobre el terme de Teia, pero els teianencs agrupats en universitat i emparant-se en el dret de
fadiga
compraren la seva llibertat feudal amb 12.000 sous. A canvi el rei atorga als teianencs uns privilegis que prometien la inseparabilitat del terme de Teia del poder reial. Tanmateix, un segle mes tard es trenca l'esmentada promesa i un castella anomenat Fernando de Rebolledo obtingue els drets feudals sobre Teia.
El rei
Ferran el Catolic
, s'hague d'enfrontar amb el fort ressorgiment de la questio
remenca
(
lluita dels pagesos
contra el domini feudal). La pau s'aconsegui amb la
Sentencia de Guadalupe
(1486), en la que s'aboliren totes les formes de domini feudal i es prepara el cami cap a l'acumulacio de poder per part del monarca. A partir de la Sentencia, a Teia, com a molts altres pobles, es forma una universitat de veins amb la finalitat d'aconseguir la seva llibertat.
Els Privilegis de Teia foren signats pel rei Ferran i pels veins mes destacats del poble a la Cort Reial de
Salamanca
el
21 de novembre
de
1505
. Els punts principals d'aquests privilegis eren: Declaracio de la inseparabilitat perpetua de la jurisdiccio reial, reglament d'instauracio dels carrecs municipals, dependencia juridica de la Vegueria de
Barcelona
i potestat d'imposar impostos municipals. Pere Noguera fou elegit primer batlle i enceta una forma de govern municipal que dura fins al
Decret de Nova Planta
(1714).
Fets de 1714
[
modifica
]
Des del 4 d'agost de 1713, representants de les poblacions properes a Mataro van acudir a la ciutat per donar l'obediencia a les noves autoritats borboniques. Tot i aixi, la vila de Teia, juntament amb
Vilassar
, no ho va fer. Consequentment, tres-cents soldats borbonics es van dirigir cap a aquestes localitats, pero el sometent s'hi va enfrontar i els va obligar a fugir.
Poques jornades despres, l'
Expedicio del Brac Militar
del diputat militar
Antoni de Berenguer i de Novell
i
Rafael de Nebot i Font
[1]
endinsa cap a l'interior del pais amb uns quatre-cents cavalls i dos o tres-cents
miquelets
,
amb la intencio de desviar l'atencio del
Setge de Barcelona
i coordinar els esforcos amb
Manuel Desvalls i de Vergos
, el governador del
Castell de Cardona
.
, derrotant els francesos l'
11 d'agost
a la
Batalla de Caldes
,
[4]
i el
20 d'agost
a
Vilassar
i
Teia
[4]
per evitar que el marques d'Arpajon, amb el seu destacament borbonic, represalies les poblacions. El 20 d'agost, despres de produir-se combats intensos a la vila de Vilassar, que va ser incendiada, la lluita es va desplacar a Teia. El coronel
Sebastia Dalmau
va defensar l'indret, pero no va evitar que una finca de la seva propietat, l'actual Can Godo, fos cremada. L'unic element que en va quedar dempeus fou la capella. Posteriorment, amb la immediatesa de la presa de
Vic
per part de Bracamonte, Berenguer hague d'abandonar
Manresa
.
[4]
L'any
1769
es van comencar els tramits de la construccio de l'esglesia al barri maritim del
Masnou
, el
1817
es va crear la Vicaria Perpetua, separada de la de Teia, i fou finalment el
1825
quan el
Masnou
es va segregar de Teia formant un municipi independent.
Festa Patronal
[
modifica
]
La Festa Patronal de la vila de Teia es el dia de Sant Marti, l'11 de novembre.
Es tipic de Teia el
relleno
, un plat de
Festa Major
(l'11 de novembre, Sant Marti) es un plat confitat de pomes farcides amb carn picada.
Evolucio demografica
1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
34
|
-
|
43
|
689
|
1.611
|
1.373
|
1.331
|
1.210
|
1.208
|
1.298
|
|
1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
1.374
|
1.528
|
1.426
|
1.461
|
1.715
|
2.025
|
2.230
|
3.509
|
3.870
|
3.870
|
|
1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
4.669
|
4.847
|
5.280
|
5.581
|
5.751
|
5.867
|
5.987
|
6.081
|
6.154
|
6.141
|
|
2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
6.254
|
6.312
|
6.427
|
6.635
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
Llocs d'interes
[
modifica
]
Tei de Plata
[
modifica
]
El Tei de Plata es la maxima distincio que atorga l'Ajuntament de Teia i te per objectiu distingir aquelles persones o entitats, que al llarg de la seva vida, hagin destacat pels seus extraordinaris merits personals o col·lectius i hagin contribuit al desenvolupament cultural, educatiu, esportiu, participatiu, del medi ambient o social en benefici de la vila.
Llistat de guardonats/des amb el Tei de Plata
Any
|
Guardonat/da
|
Justificacio
|
1991
|
Marti Casals Castellsague i Antonieta Llado
|
"Per haver contribuit amb el seu treball i esforc al desenvolupament cultural d'aquesta vila."
|
1992
|
Antoni Batllori i Jofre i voluntaris Olimpics i Paralimpics Jocs del 1992 de Barcelona
|
"Pel seu treball professional, historic i cultural realitzat en be de la nostra vila."
|
1993
|
Dr. Eduard de Mariano i Figueras
|
"Pel seu treball professional i gran humanitat."
|
1994
|
Agrupacio Esportiva Teia
|
"Per haver col·laborat a confeccionar la historia visual del basquet a Teia"
|
1995
|
Jordi Puigoriol i Sala
|
"Com a vilata i empresari que per si sol n'es prou mereixedor, sino tambe a la seva historica empresa familiar "El Blanqueix", la qual ha contribuit sempre al llarg de la seva historia al desenvolupament cultural, social, esportiu i religios de la vila de Teia."
|
1996
|
Joaquim Botey Brunet
|
"Per la seva trajectoria publica i personal i de participacio al llarg dels anys en entitats publiques i privades relacionades tant en l'ambit cultural, com educatiu, esportiu, politic i social de la nostra vila."
|
1997
|
Paquita Mateu Vidal
|
"Per la seva trajectoria personal al front de l'establiment Cafe de Baix per la seva tasca social realitzada, d'acollida, convivencia, i relacio envers els nostres veins".
|
1998
|
Club de Futbol Teia
|
"pel treball i l'esforc per la continuacio del futbol a tots els nivells, aixi com per la seva participacio en actes culturals de la nostra vila i coincidint amb el 75e aniversari del Club."
|
1999
|
Escola El Cim
|
"En recononeixement a la tasca realitzada any darrera any en festes i actes culturals que tenen lloc a la nostra Vila"
|
2000
|
Agrupacio de Defensa Forestal de Teia
|
"En reconeixement a l'entitat que millor te organitzades i previstes les tasques de prevencio d'incendis."
|
2001
|
Marti Creus Pujadas
|
"Persona totalment reconeguda a la nostra Vila, que durant molts anys ha dedicat bona part del seu temps al desenvolupament cultural, social i sobretot esportiu en benefici del poble de Teia".
|
2002
|
Victor Barber Barber
|
"Reconeixent el seu caracter social, la seva personalitat i la seva inapreciable amistat."
|
2003
|
Pepita Codones i Oriola
|
"Per tota una vida dedicada al comerc de gelats i llaminadures per a la mainada i la gent de Teia."
|
2004
|
Joan Botey i Casals
|
"En reconeixement a 24 anys com a regidor de l'Ajuntament dedicats a la promocio de l'activitat cultural a Teia."
|
2005
|
Colla Gegantera de Teia
|
“[...] per la seva aportacio al moviment cultural i associatiu del nostre poble i per la difusio del nom de Teia arreu, coincidint amb la commemoracio dels 500 anys dels Privilegis de Teia.”
|
2006
|
Agricola de Teia, S.C.C.L.
|
“[...] per la contribucio historica de la pagesia a l'activitat economica de Teia, i en agraiment per la cessio del solar de la Cooperativa per a la construccio d'un equipament public en benefici del poble.”
|
2007
|
Rosa Maria Mercade i Casas
|
"[...] pel seu esperit entusiasta i participatiu en els actes culturals i socials del nostre poble, i pel seu taranna solidari amb la gent de Teia."
|
2008
|
Mossen Joan Deu Marti
|
"[...] pel seu compromis personal en la reconstruccio del temple i l'impuls de les iniciatives del jovent de Teia en un moment transcendental de la vida social, cultural i politica del poble i del pais entre els anys 1971 i 1989."
|
2009
|
Pepeta Corbera (Can Marcual) i Pepita Creus (Ca l'Olive)
|
"A Pepeta Corbera i Raventos, en representacio del comerc teianenc, per la seva tasca de promocio del teixit comercial al servei de Teia al capdavant d'un establiment centenari" / "A Pepita Creus i Botey, en representacio del comerc teianenc, per la seva tasca de promocio del teixit comercial al servei de Teia al capdavant d'un establiment."
|
2010
|
Societat La Flor de la Palma
|
"[...] pel seu compromis amb Teia i amb moltes generacions de teianencs i teianenques que l'ha convertit en els darrers cent anys en un referent de la vida cultural i social del nostre municipi"
|
2011
|
Josep Duran Duran
|
"[...] per la vostra aportacio fotografica documental, per la vostra col·laboracio amb les entitats i, en especial pel vostre taranna, que ha estat un exemple per a tots els teianencs i teianenques"
|
2012
|
Dimonis de Teia
|
"[...] en reconeixement a la seva tasca en pro de la cultura i tradicio catalanes i per la seva implantacio en les activitats culturals de Teia i el seu compromis i exemple per a tot el mon associatiu"
|
2013
|
Honori Navarro
|
"A l'Honori Navarro, home de be, honest, amic i incansable treballador pel poble"
|
2014
|
Joan M. De Castellar
|
“Per la trajectoria professional i artistica i per la col·laboracio desinteressada amb les entitats i el poble de Teia”
|
2015
|
Jaume Bardavio Colomer
|
“Per haver contribuit activament a Teia a la difusio i la preservacio de la cultura i les tradicions catalanes”
|
2016
|
Rosa Villaplana Puig
|
“Per la seva implicacio en el teixit associatiu teianenc, la seva dedicacio altruista i compromesa, i la seva trajectoria al capdavant de l'Oficina de Catala i a favor de la llengua catalana.”
|
2017
|
Esplai Itaca
|
“[...] per la seva trajectoria educativa els darrers 30 anys i la participacio activa en el teixit sociocultural de Teia.”
|
2018
|
Centre d'Educacio Infantil Bambi
|
"[...] per la tasca educativa desenvolupada durant 50 anys al servei dels infants i les families de Teia."
|
Teianenc/a de l'any
[
modifica
]
El guardo del/la Teianenc/a de l'any neix el 2017 amb la voluntat de crear una nova distincio atorgada de forma participativa per la mateixa ciutadania de Teia, escollida per votacio popular. Aquest distintiu reconeix publicament un teianenc o teianenca que durant el darrer any ha destacat per algun acte concret o un fet extraordinari en l'ambit social, cultural, esportiu o cientific.
Llistat de guardonat/des com a Teianenc/a de l'any
Any
|
Guardonat/da
|
Justificacio
|
2017
|
Josep Villagrassa
|
Per l'accio solidaria de participacio en la Marato de Barcelona amb els Gegants de Teia en favor dels refugiats.
|
2018
|
Laia Dosta
|
Per haver impulsat i coordinat el projecte Gomesi, d'apoderament de la dona a Uganda amb la seva ONG Djouma i amb la col·laboracio de Petits Detalls.
|
Teianencs il·lustres
[
modifica
]
- ↑
Agusti Espriu i Malagelada,
Aproximacio historica al mite de Sinera
, pag.157
- ↑
4,0
4,1
4,2
Alberti
, Santiago.
Diccionari biografic
. vol.3 (D-L). Alberti, 1969, p. 369.
- ↑
AADD
.
Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya
. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 120.
ISBN 84-393-5437-1
.
Enllacos externs
[
modifica
]