Tbilisi
(
georgia
:
???????
,
AFI:
[t??bi.li.si]
(
escolteu-ho
)
;
rus
:
Тбилиси
,
Tbilisi
) tambe anomenada amb l'antic nom
grec
de
Tiflis
, es la capital de
Georgia
, situada a banda i banda del riu
Mtkvari
. La ciutat te 1.093.000 habitants (
2005
), i 1.280.000 en l'aglomeracio urbana.
A Tbilisi, hi ha el Parlament i el Govern de Georgia, l'Academia Georgiana de Ciencies, la Universitat Estatal de Tbilisi, la Universitat Medica de Georgia, la Universitat Agraria de Georgia, la Universitat Tecnica de Georgia, la Universitat Pedagogica Estatal de Tbilisi, la Universitat Estatal de Llengues i Cultura de Tbilisi, el Conservatori Estatal de Tbilisi, l'Opera Estatal de Tbilisi, el Teatre Academic Estatal Xota Rustaveli, el Teatre Academic Estatal Marjanixvili, molts museus estatals, la Biblioteca Publica Nacional del Parlament de Georgia, el Banc Nacional de Georgia i altres institucions importants. A Tbilisi, tambe s'hi troba la fortalesa de Narikhala (segle
iv
aC), l'esglesia d'Antxiskhati (segle
vi
), la catedral de Sioni (segle
viii
), l'esglesia de Metekhi (segle
xiii
), etc.
Noms i etimologia
[
modifica
]
El nom ≪Tbilisi≫ deriva del georgia antic
Tbilisi
(
Asomtavruli
: ???????,
Mkhedruli
: ???????), i mes lluny de
tpili
(
Georgia modern
: ?????, calid, ell mateix del georgia antic: ?????
?pili
). El nom
Tbilisi
(el lloc de calor) es va donar doncs a la ciutat a causa de les nombroses
aigues termals
sulfuriques
de la zona.
Fins al 1936, el nom de la ciutat en angles i en la majoria d'altres idiomes seguia la pronunciacio
persa
[1]
Tiflis
, mentre que el nom
georgia
era
???????
(
?pilisi
).
[2]
El 17 d'agost de 1936, per ordre de la direccio
sovietica
, es van canviar els noms oficials russos de diverses ciutats perque coincidis mes amb la llengua local.
[2]
A mes, la forma en llengua georgiana
?pilisi
es va modernitzar sobre la base d'una proposta de linguistes georgians; l'antic component georgia
?????
(
?pili
, 'calida') va ser substituida pel nou
?????
(
tbili
).
[2]
Aquesta forma va ser la base per a un nou nom oficial rus (
Тбилиси
Tbilisi
). La majoria de les altres llengues han adoptat posteriorment la nova forma de nom, pero algunes llengues com el turc, el persa, el grec, l'espanyol i l'alemany han conservat una variacio de
Tiflis
.
El 20 de setembre de 2006, el parlament de Georgia va celebrar una cerimonia per celebrar el 70e aniversari del canvi de nom.
Alguns dels noms tradicionals de Tbilisi en altres idiomes de la regio tenen arrels diferents. El nom
osseti
Калак
(
Kalak
) deriva de la paraula georgiana
??????
(
kalaki
) que vol dir simplement ciutat. Els noms
txetxens
i
inguix
per a la ciutat utilitzen una forma similar o igual que els seus noms per al pais de Georgia (
Гуьржех
Gur?ex
), igual que el nom historic
kabardi
(
Курджы
Kwrd??
), mentre que
abkhaz
?ар?
(
?ar?
) es del
mingrelia
?????
(
Karti
).
Escut tradicional de Tbilisi
Tbilisi fou fundada al
segle
v
(vers 455 o 458) pel rei de Georgia
Vakhtang I Cap de Llop
(452-502), a l'emplacament d'un petit poble existent des del segle
iv
. La capital es va traslladar alli des de Mtskheta. Tbilisi ha estat ocupada per molts poders estrangers, entre els quals els
perses
(sassanides), els
arabs
i els
seljucides
(turcs).
El
1122
, despres d'una dura lluita a la batalla de Didgori, les tropes de
David IV de Georgia
van entrar a Tbilisi.
[3]
Despres d'aquesta batalla, David va traslladar la seva residencia des de
Kutaisi
fins a Tbilisi, i en va fer la capital del pais. Despres, el regne va caure sota influencia dels ilkhanides i els seus successors, i dels perses. El
1801
, va passar a estar sota control de
Russia
.
Durant els anys
1918
-
1921
, Georgia fou independent i Tbilisi funcionava com a capital. El
1921
, la
Republica Democratica de Georgia
fou ocupada per la Russia sovietica. Tbilisi fou la capital de la Republica Socialista Sovietica Federada de
Transcaucasia
, i mes tard de la
Republica Socialista Sovietica de Georgia
. Des del
9 d'abril
del
1991
, Tbilisi es la capital de la Georgia independent.
Tbilisi, sobretot Old Town, te un terreny complex, amb turons i penya-segats
El Jardi Botanic Nacional de Georgia a Tbilisi s'amaga a la vista ja que resideix entre els turons de la serralada de Sololaki
Tbilisi es troba al
sud del Caucas
a 41° 43' nord i 44° 47' est. La ciutat es troba a l'est de Georgia a les dues ribes del
riu Kura
(localment conegut com a Mtkvari). L'altitud de la ciutat oscil·la entre 380-770 m sobre el nivell del mar i te la forma d'un amfiteatre envoltat de muntanyes per tres vessants. Al nord, Tbilisi esta limitada per la serralada de Saguramo, a l'est i al sud-est amb la plana d'Iori, al sud i a l'oest per diverses terminacions (subranges) de la serralada de Trialeti.
El relleu de Tbilisi es complex. La part de la ciutat que es troba a la riba esquerra del riu Kura s'esten per mes de 30 km des del districte d'Avchala fins al riu Lochini. La part de la ciutat que es troba al costat dret del riu, pero, esta construida al peu de la serra de Trialeti, els vessants de la qual en molts casos baixen fins a les vores del riu. Les muntanyes, per tant, son una barrera important per al desenvolupament urba del seu marge dret. Aquest tipus d'entorn geografic crea bosses de zones molt densament desenvolupades, mentre que altres parts de la ciutat queden sense urbanitzar a causa del complex relleu topografic.
Al nord de la ciutat, un gran embassament (conegut comunament com el mar de Tbilisi) es alimentat per canals de reg.
El mar de Tbilisi es la massa d'aigua mes gran de Tbilisi.
Tbilisi te un
clima subtropical humit
(
classificacio climatica de Koppen
:
Cfa
) amb influencies continentals i semiarides considerables. La ciutat experimenta estius calorosos i humits i hiverns moderadament freds. Igual que altres regions de Georgia, Tbilisi rep precipitacions importants durant tot l'any sense un periode sec definit. El clima de la ciutat esta influenciat tant per masses d'aire sec (Asiatica Central/Siberia) de l'est com per masses d'aire
oceaniques
(Atlantic/Mar Negre) de l'oest. Com que la ciutat esta limitada a la majoria dels costats per serralades, la proximitat a grans masses d'aigua (
mar Negre i Caspi
) i el fet que la serralada del Gran
Caucas
(mes al nord) bloqueja la intrusio de masses d'aire fred de Russia., Tbilisi te un
microclima
relativament suau en comparacio amb altres ciutats que posseeixen un clima similar a les mateixes latituds.
La temperatura mitjana anual a Tbilisi es de 13,3 °C. Gener es el mes mes fred amb una temperatura mitjana de 2,3 °C. Juliol es el mes mes caloros amb una temperatura mitjana de 24,9 °C. Les temperatures altes diurnes arriben o superen els 32 °C una mitjana de 22 dies durant un any normal. La temperatura minima absoluta registrada es -24,4 °C el gener de 1883 i el maxim absolut es de 42,0 °C el 17 de juliol de 1882. La precipitacio mitjana anual es de 495,5 mm. Maig es el mes mes plujos (77,6 mm de mitjana de precipitacio) mentre que el gener es el mes sec (una mitjana de 18,9 mm de precipitacio). La neu cau de mitjana entre 15 i 25 dies l'any. Les muntanyes circumdants sovint atrapen els nuvols dins i al voltant de la ciutat, principalment durant els mesos de primavera i tardor, donant lloc a un temps plujos i/o ennuvolat prolongat. Els vents del nord-oest dominen a la majoria de parts de Tbilisi durant tot l'any. Els vents del sud-est tambe son habituals.
Evolucio demografica
| 1886
| 1897
| 1922
| 1939
| 1959
| 1970
| 1979
| 1989
| 1995
| 1996
| 2002
| 2014
| 2016
| 2021
| 2023
 |
| 78.445
| 159.590
| 233.958
| 519.220
| 694.664
| 889.020
| 1.066.022
| 1.263.489
| 1.205.305
| 1.164.366
| 1.084.087
| 1.118.035
| 1.082.400
| 1.202.731
| 1.241.700
|
| Principals grups etnics de Tbilisi
|
Any
|
Georgians
|
%
|
Armenis
|
%
|
Russos
|
%
|
TOTAL
|
| 1780
|
50.000
|
66,7%
|
10.000
|
13,3%
|
?
|
?
|
75.000
|
| 1790
|
44.000
|
61,1%
|
14.860
|
16,7%
|
?
|
?
|
72.000
|
| 1801-3
|
4.300
|
21,5%
|
14.860
|
74,3%
|
?
|
?
|
20.000
|
| 1864/65
hivern
|
14.878
|
24,8%
|
28.404
|
47,3%
|
12.462
|
20,7%
|
60.085
|
| 1864/65
estiu
[2]
|
14.787
|
20,8%
|
31.180
|
43,9%
|
12.142
|
17,1%
|
71.051
|
| 1876
[4]
|
22.156
|
21,3%
|
37,610
|
36,1%
|
30.813
|
29,6%
|
104.024
|
| 1897
|
42.206
|
26,4%
|
47,133
|
29,5%
|
44.823
|
28,1%
|
159.590
|
| 1916
[5]
|
37.584
|
10,8%
|
149.294
|
43,1%
|
91.997
|
26,5%
|
346.766
|
| 1926
[6]
|
112.014
|
38,1%
|
100.148
|
34,1%
|
45.937
|
15,6%
|
294.044
|
| 1939
[6]
|
228.394
|
44%
|
137,331
|
26,4%
|
93.337
|
18%
|
519.220
|
| 1959
[6]
|
336.257
|
48,4%
|
149,258
|
21,5%
|
125.674
|
18,1%
|
694.664
|
| 1970
[6]
|
511.379
|
57,5%
|
150.205
|
16,9%
|
124.316
|
14%
|
889.020
|
| 1979
[6]
|
653.242
|
62,1%
|
152.767
|
14,5%
|
129,122
|
12,3%
|
1.052.734
|
| 1989
[7]
|
824.412
|
66,1%
|
150,138
|
12,0%
|
124.867
|
10,0%
|
1.246.936
|
| 2002
[8]
|
910.712
|
84.2%
|
82.586
|
7,6%
|
32.580
|
3%
|
1.081.679
|
| 2014
|
996.804
|
89,9%
|
53.409
|
4,8%
|
13,350
|
1,2%
|
1.108.717
|
Com a ciutat multietnica, Tbilisi acull mes de 100 grups
etnics
. Al voltant del 89% de la poblacio es d'etnia
georgiana
, amb poblacions importants d'altres grups etnics com ara armenis,
russos
i
azeris
. Juntament amb els grups esmentats anteriorment, Tbilisi es la llar d'altres grups etnics, com ara
ossetes
,
abkhazos
,
ucrainesos
,
grecs
,
jueus
,
assiris
,
iazidis
i altres.
[9]
[6]
[4]
[8]
Mes del 95% dels residents de Tbilisi practiquen alguna forma de cristianisme (la predominant es l’
Esglesia Ortodoxa de Georgia
). L’
Esglesia Ortodoxa Russa
, que esta en
plena comunio
amb l'Esglesia Ortodoxa Georgiana, i l’
Esglesia Apostolica Armenia
tambe tenen importants seguidors. Una minoria de la poblacio (al voltant de l'1,5%) practica l'
islam
(principalment
l'islam xiita
), mentre que aproximadament el 0,1% de la poblacio de Tbilisi practica el
judaisme
.
[10]
Tambe s'hi troba una
esglesia Catolica Romana
i el temple
iazidi
Sultan Ezid.
[11]
[12]
Agermanaments
[
modifica
]
Esta agermanada amb
Bristol
, la ciutat principal del sud-oest d'
Anglaterra
, i amb
Atlanta
, capital de l'estat
estatunidenc
de
Georgia
.
Persones il·lustres
[
modifica
]
- ↑
Oxford University Press.
, 2020.
ISBN 978-0191905636
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
When Tiflis became Tbilisi
≫ (en georgia). Radio Tavisupleba, 17-02-2005. Arxivat de l'
original
el 28 Maig 2021. [Consulta: 1r maig 2018].
- ↑
J?avaxi?vili
, Ivane.
k'art'veli eris istoria
(en georgia). vol. 2. T'bilisis Sax. Univ. Gamomc', 1982, p. 184-187.
- ↑
4,0
4,1
Ronald Grigor Suny
.
The making of the Georgian nation
. Indiana University Press, 1994, p. 368.
ISBN 978-0-253-20915-3
.
- ↑
Кавказский календарь на 1917 год
(en rus). 72. Tipografiya kantselyarii Ye.I.V. na Kavkaze, kazenny dom, 1917, p. 206?213.
- ↑
6,0
6,1
6,2
6,3
6,4
6,5
≪
население грузии
≫.
www.ethno-kavkaz.narod.ru
. Arxivat de l'
original
el 8 febrer 2008.
- ↑
≪
Ethnic composition of Georgia 1989
≫.
pop-stat.mashke.org
. Arxivat de l'
original
el 22 novembre 2021. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑
8,0
8,1
≪
Ethnic groups by major administrative-territorial units
≫, 14-11-2009. Arxivat de l'
original
el 14 novembre 2009. [Consulta: 19 desembre 2012].
- ↑
Ronald Grigor Suny
.
The making of the Georgian nation
. Indiana University Press, 1994, p. 116?.
ISBN 978-0-253-20915-3
.
- ↑
≪
GeoStat.Ge
≫.
www.geostat.ge
. Arxivat de l'
original
el 19 setembre 2016. [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑
≪
Saint Peter and Paul Catholic Church
≫.
www.georgianholidays.com
. Arxivat de l'
original
el 23 febrer 2017. [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑
≪
Yezidis of Georgia celebrate new temple in Tbilisi
≫.
Rudaw
. Arxivat de l'
original
el 22 marc 2021 [Consulta: 31 gener 2017].
Bibliografia
[
modifica
]
- Postcard from the Silk Road -(Georgia), TRAVELS ? ESPECIALLY FOR ?ZNAD WILII”, Leonard Dro?d?ewicz, ?Znad Wilii”, Vie?oji ?staiga ?Znad Wilii” kult?ros pl?tros draugija,ISSN 1392-9712 indeks 327956 nr 1 (57) z 2014 r., pp. 87?98, (in Polish)
http://www.znadwiliiwilno.lt/wp-content/uploads/2020/04/Znad-Wilii-57m.pdf
- Tbilisi’s largely forgotten and neglected Armenian heritage
- Georgi Chuzischwili:
Tbilisi: Reisefuhrer
. Verlag Planeta, Moscou 1989,
ISBN 5-85250-112-3
.
- Thea Kvastiani, Vadim Spolanski, Andreas Sternfeld:
Georgien entdecken. Unterwegs zwischen Kaukasus und Schwarzem Meer
. Trescher Verlag, Berlin 2000,
ISBN 3-928409-85-9
.
- Ulrich Bock:
Georgien und Armenien
. DuMont Reise Verlag, Koln 1988,
ISBN 3-7701-1464-7
.
- Tamaz Gersamia:
Old Tbilisi
. Sab?ota Sakartvelo, Tbilisi 1984 (Fotos).
- Friedrich Parrot:
Reise zum Ararat
. Berlin 1834,
ISBN 978-3-325-00254-6
.
- Tamas Gersamia:
Deutsche Baumeister in Tbilisi in der zweiten Halfte des 19. bis Anfang des 20. Jahrhunderts
. In:
Georgica
. Bd. 18 (1995), S. 115?117,
ISSN 0232-4490
.
- Tamas Gvenetadze:
Chronik einer Freundschaft: 20 Jahre Stadtepartnerschaft Saarbrucken-Tbilisi, 10 Jahre Partnerschaft Saarland-Georgien
. Verlag fur Entwicklungspolitik, Saarbrucken 1996,
ISBN 3-88156-775-5
.
- Wagner, Horst-Gunter:
Erdol und Erdgas in der Kaukasus-Kaspi-Region.
In:
Geographische Rundschau.
Bd. 49, S. 355?361, Westermann-Verlag, Braunschweig 1997,
ISSN 0016-7460
.
- Josef Baulig, Maia Mania, Hans Mildenberger, Karl Ziegler:
Architekturfuhrer Tbilisi
. Saarbrucken/Kaiserslautern 2004,
ISBN 3-936890-39-0
.
- Gerhard Rodler:
Boom mit Verspatung
. In: Der Standard, 7./8. Juli 2007. ? Artikel uber aktuelle Investitionen in Tiflis.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Republiques autonomes
| | |
|---|
| Regions
| |
|---|
| Ciutat
amb estatut especial
| |
|---|
Notes:
¹ Autoproclamada independent, pero
de iure
part de Georgia; ² Oficialment inclou tambe l'autoproclamada republica d'
Ossetia del Sud
; ³ Capital de Georgia
|