한국   대만   중국   일본 
Tantrisme - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Tantrisme

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióTantrisme
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus concepte religios Modifica el valor a Wikidata
Religio hinduisme i budisme Modifica el valor a Wikidata
Format per
Art tantric (a dalt, a la dreta): una deitat tantrica hindu, deitat tantrica budista, pintura tantrica jainista, txakres Kundalini , un Yantra i un Saich? del segle  xi fundador de la tradicio Tendai Tantra

El tantra (en sanscrit : ??????; literalment 'teler, teixit') o tantrisme es qualsevol de les variades tradicions esoteriques basades en les religions de l' India que, en comptes d'ensenyar que, a fi d'assolir la realitzacio espiritual, es necessari apartar-se dels estimuls que activen el desig, ensenyen a utilitzar el desig -transformant-lo- com a sender cap a la realitzacio. [1] En escriptura devanagari s'escriu ??????, i en sanscrit significa 'teixit' (aixi com 'teler, ordit, la part essencial, el tret caracteristic, carcassa, doctrina, regla', etc.). [2] [3] L'equivalent tibeta , rgyud , te un sentit de 'continuitat', i ja que en el budisme s'associen els termes tantra i prabhanda , el terme tibeta es pot entendre en el sentit de 'continuitat de la lluminositat'. Existeix en variants hindus , budistes , jainistes i bon .

Context [ modifica ]

El tantra en les seves variades formes, el trobem en paisos com Bhutan , Corea , Xina , India , Indonesia , Japo , Mongolia , Nepal i Tibet . Se sol apuntar que aquesta doctrina es basa en un conjunt d'escrits anomenats Tantra que -segons una tradicio- van apareixer aproximadament en el segle  vi  aC sota el guiatge de Buda . Tanmateix, l'escola Nyingmapa de budisme tibeta, encara que afirma que els tantres provenen del Buda, assenyala que aquests no van arribar al nostre mon sota el guiatge del nirmanakaya Shakyamuni , sino per mahasiddhas posteriors que els van rebre del dharmakaya mitjancant el sambhogakaya (de manera que provenen del Buda en la mesura que el dharmakaya i el sambhogakaya son dos dels "cossos" del Buda com a budeitat ). Tanmateix, s'afirma que abans dels Vedes i possiblement en relacio amb el Bon tibeta i amb les llavors del taoisme que van apareixer a la Xina , van existir una religio i un metashamanisme [4] tantrics.

Hinduisme [ modifica ]

El tantra es una de les tendencies de l' hinduisme contemporani i constitueix la practica principal en totes les escoles del budisme tibeta .

En l'hinduisme, hi ha una micara de la ma dreta i una de la ma esquerra, i aquesta ultima inclou tecniques de meditacio i ritualitzacio mitjancant l'acte sexual (vegeu tambe taoisme i ioga ) on s'integren les energies femenines i masculines i s'obte el plaer total, i en general se'ns diu que el metode de la ma dreta es mes "elevat". Aixo no es aixi en el tantrisme budista, en el qual els tantres inferiors (entre els sarmapa ) o externs (entre els ningmapa ) exclouen la unio erotica, mentre que els tantres superiors o interns poden incloure-la (i de fet algunes tradicions afirmen que sense la unio en questio es impossible assolir la realitzacio). [5] [6] [7]

Budisme [ modifica ]

En el budisme, el tantrisme es coneix com ≪la via rapida≫ o ≪el vehicle del resultat≫, ja que un practicant de tantra apren a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que ha assolit la il·luminacio. Aquest enfocament es radicalment diferent de la resta dels camins del ioga. [8]

Els texts que recullen els ensenyaments del tantra (anomenats Tantres ) estan escrits en clau simbolica, en forma de poemes, cosa que dificulta la seva comprensio sense l'ajuda adequada. En l'hinduisme, sovint son redactats com un dialeg en el qual el deu Xiva respon a les preguntes de la seva esposa Devi en els papers de mestre i deixeble. En l'esmentada tradicio habitualment estan estructurats en quatre apartats:

La seva divulgacio a Occident [ modifica ]

Un dels grans divulgadors del tantrisme hinduista (en particular Shakta) a Occident va ser el jutge angles sir John Woodroffe , que a comencaments del segle  xx va escriure nombrosos llibres sobre l'esmentada doctrina, molts dels quals encara avui s'utilitzen com a referencia bibliografica. [9]

Avui en dia existeix una gran bibliografia sobre el budisme tantric que s'ha conservat al Tibet, i una gran quantitat de mestres tibetans i occidentals (incloent-hi el Dalai-Lama ) ensenya aquestes doctrines a Occident.

L'objectiu del tantra es la reintegracio de l'individu en la pura consciencia primordial (que en l'hinduisme seria Xiva , la font original). Per assolir aquest objectiu es necessari recorrer, en sentit invers, el sender de la manifestacio. I en la mateixa tradicio akti , l'energia es el vehicle mitjancant el qual la consciencia individual s'uneix amb la consciencia pura o divinitat. El final del cami de tornada es conegut com el despertar , un estat de ≪superconsciencia≫.

A Occident, diverses escoles esoteriques ensenyen i practiquen tecniques tantriques.

Neotantra [ modifica ]

A Occident, sovint s'ha entes el terme tantra com si es referis exclusivament a practiques sexuals que busquen despertar l'energia kundalini mitjancant el que en l'hinduisme es coneix com a maithuna (terme sanscrit que significa ' acte sexual '). Aquesta interpretacio del tantra com referint-se exclusivament a una via basada en la unio sexual es coneix com a neotantra . [10]

Una concepcio frequent sobre el neotantra es veure'l com el ≪tantra occidental≫, desenvolupat a partir del segle  xx i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va anomenar ≪el ioga del sexe≫ o ≪ioga sexual≫.

Aquesta perspectiva es tendenciosa; sota la premissa del relativisme etic quant a les practiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el mon islamic .

Aquesta important majoria consumista ha dinamitzat el mercat erotic i va ser legitimada per aquesta rao; no obstant aixo, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l' ascetisme budista no dista del cristia , i que l'exercici tantric sexual no es hedonista ni persegueix el plaer per se (Norbu, 1996).

Pel que sembla, la finalitat d'aquesta practica era dominar el desig sexual de tal manera que l'ereccio immobil del penis dures hores sense arribar a ejacular.

Referencies [ modifica ]

  1. Flood, 2006 , p. 9?14.
  2. Sir Monier Monier-Williams; Ernst Leumann; Carl Cappeller A Sanskrit-English Dictionary: Etymologically and Philologically Arranged with Special Reference to Cognate Indo-European Languages . Motilal Banarsidass (Reprint of Oxford University Press 1899 version), 2002, p. 436. ISBN 978-81-208-3105-6 .  
  3. Ron Barrett. Aghor Medicine . University of California Press, 2008, p. 12. ISBN 978-0-520-25218-9 .  
  4. Capriles , Elias ≪ Ciencia, chamanismo y liberacion: tres enfoques de la "enfermedad" y de la terapia en desequilibrios "fisiologicos" y "psicologicos" ≫. webdelprofessor , pag. 1-12.
  5. Jones , Clifford R. ≪Source Materials for the Construction of the N??yama??apa in the ?ilparatna and the Tantrasamuccaya ?ilpa Bh?gam≫. Journal of the American Oriental Society , 93, 3, 1973, pag. 286?296. DOI : 10.2307/599461 [Consulta: 15 octubre 2016].
  6. Stella Kramrisch (1958), Traditions of the Indian Craftsman, The Journal of American Folklore , Vol. 71, No. 281, pages 224?230
  7. Padoux, Andre (2013). The Heart of the Yogini. Oxford: Oxford University Press. p. 1.
  8. Geshe Kelsang Gyatso. Essence of Vajrayana: The Highest Yoga Tantra Practice of Heruka Body Mandala . Motilal Banarsidass, 2000, p. x, 5?7. ISBN 978-81-208-1729-6 .  
  9. Arthur Avalon, trans. Tantra of the Great Liberation: Mahanirvana Tantra (London: Luzac & Co., 1913); Avalon, ed. Principles of Tantra: the Tantratattva of Shriyukta Shiva Chandra Vidyarnava Bhattacharyya Mahodaya (London: Luzac & Co., 1914?16); Woodroffe, Shakti and Shakta: Essays and Addresses on the Shakta Tantrashastra (London : Luzac & Co., 1918)
  10. Hugh B. Urban. Tantra: Sex, Secrecy, Politics, and Power in the Study of Religion . Motilal Banarsidass, 2008, p. 26?27. ISBN 978-81-208-2932-9 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]