Tallinn

Bandera Escut d'armes
Localitzacio
59° 26′ 14″ N, 24° 44′ 42″ E  /  59.4372°N , 24.745°E  / 59.4372; 24.745
Pais	Estonia
Comtats	Comtat de Harju
Municipi urba	Tallinn
Capital de	Estonia (1991?)
Poblacio humana
Poblacio	457.572 (2024) (2.871,13 hab./km² )
Geografia
Superficie	159,37 km²
Banyat per	Golf de Finlandia
Altitud	143 m
Dades historiques
Creacio	Abans de 1154
Esdeveniment clau 1221 Siege of Tallinn (en) 21 agost 1570 Siege of Reval (en) 18 agost 1710 The Siege of Reval (en)
Organitzacio politica
• Alcalde	Mihhail Kolvart (2019?)
Membre de	Federacio Mundial de Ciutats Turistiques Organization of World Heritage Cities (en) Union of the Baltic Cities (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	10111
Fus horari	UTC+02:00
Prefix telefonic	64
Altres
Agermanament amb	Vilnius (1993?)
Lloc web	tallinn.ee

Tallinn es la capital, i ciutat mes important demograficament i economica, d' Estonia . La ciutat esta situada al golf de Finlandia , davant de Helsinki , que es 80 km al nord. Te uns 400.000 habitants, gairebe un terc de la poblacio total del pais.

Fou una ciutat hanseatica .

El 1980, durant l'ocupacio sovietica , acolli proves nautiques dels Jocs Olimpics que es celebraren a Moscou .

Tallinn es el centre politic i economic de l'estat. La ciutat acull la seu del parlament estonia ( Riigikogu ), el palau presidencial i els ministeris. A mes, s'hi troben radicades la borsa i les principals empreses del pais.

La ciutat va sorgir com un port comercial a la ruta maritima que unia Europa occidental amb Russia i va coneixer el seu maxim apogeu com a ciutat hanseatica al mig de l' edat mitjana . Despres de la independencia d' Estonia , el 1991 , Tallinn ha tornat a ressorgir, aquesta vegada merces al turisme i l'aposta ferma per les noves tecnologies .

El centre historic de la ciutat forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit l'any 1997, per la UNESCO . ^[1]

Etimologia [ modifica ]

Historicament coneguda pel seu antic nom germanic Reval o Revel , Tallinna va reemplacar l'anterior nom de Reval (en rus : Ревель ) el 1918 , quan Estonia va aconseguir la independencia. A principis de la decada de 1920 , aquesta denominacio ha estat modificada, passant a ser Tallinn , cas excepcional en l'idioma estonia , en que els toponims de les poblacions sempre acaben en vocal. Encara hi ha confusio en alguns parlants estrangers sobre aquest terme, confusio sostinguda pel fet que en estonia el genitiu acaba amb el sufix -a; aixi, l'aeroport de Tallinn es diu, Tallinna Lennujaama .

La terminacio -linna , com en germanic -burg i en eslau -grad o -gorod significava originariament 'fortalesa', encara que posteriorment es va utilitzar com a sufix en la formacio dels noms de ciutat. De fet, en estonia, linn vol dir 'ciutat'.

Es debat l'origen del nom Tallinn , pero se sap que es d'origen estonia. Segons la teoria mes acceptada, deriva de Taani-linn , que significa 'ciutat danesa', terme que es justifica en la primera construccio d'una fortalesa al turo de Toompea pels danesos ; altres teories afirmen que procedeix de Talu linn , que significa 'ciutat de l'agricultura', o de Tali-Linna que ve a significar 'ciutat d'hivern'.

Tallinn
Centre historic de Tallinn
Dades
Tipus	Centre historic i espai urba
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Tallinn (Estonia)
Localitzacio	Vanalinn
59° 26′ 14″ N, 24° 44′ 43″ E  /  59.4372°N , 24.7453°E  / 59.4372; 24.7453
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural   → Europa-America del Nord
Data	1997 (21a Sessio), Criteris PH : (ii) i (iv)
Identificador	822
Archaeological monument (en)
Data	30 agost 1996

La ciutat te diversos noms historics, Koluvan , Lindanisse , aixi com variacions del nom germanic Reval : Revalia , Revel i Reveln . El nom de Reval es utilitzat pels alemanys i els suecs per a designar Tallinn, i va ser una de les denominacions oficials de la ciutat fins a comencaments del segle  xx . Aquest nom s'origina al segle  xiii i procedeix del nom de l'antic comtat de Raval que ocupava el nord de l'actual Estonia . Hi ha altres noms per a designar Tallinn: especialment significatius son Lindanisse i les seves variants, Lyndanisse en danes , Lindano en suec i Ledenets en antic eslau eclesiastic . Kesoniemi i Raaveli en fines i Kolyvas ( Колывань ) en antic eslau de l'est son tambe antics noms de Tallinn.

Historia [ modifica ]

Es creu que la costa sud del golf de Finlandia estava habitada per tribus ugrofineses des del segon mil·lenni aC .

La primera mencio de Tallinn apareix en una obra del cartograf almoravit Muhammad al-Idrisi . En aquest mapa, que data del 1154 , la poblacio apareix sota el nom de Kaluria .

Tallinn va adquirir importancia com a port estrategicament situat entre Escandinavia i Russia ; aixo va convertir la ciutat en objectiu dels ordes religiosos militars germanics i del Regne de Dinamarca durant el periode de les croades baltiques a comencaments del segle  xiii .

Periode danes [ modifica ]

Tallinn i el nord d'Estonia van caure en poder danes l'any 1219 despres de la Batalla de Lyndanisse . Segons les croniques, els estonians varen resistir ferotgement el setge que el rei Valdemar II de Dinamarca va imposar sobre la ciutat, encara que finalment el rei danes va aconseguir la captura de la placa. Els danesos van construir una fortalesa al turo de Toompea .

No obstant aixo, el poder danes no es va poder mantenir durant gaire temps a causa de l'oposicio local, que va assetjar Toompea el 1220 i el 1223 , i l'expansio dels alemanys amb els germans Livonians de l'Espasa , els quals el 1227 conqueriren Tallinn, i construiren a Toompea la primera fortalesa de pedra. Possiblement amb l'objectiu de consolidar el poder alemany davant els vassalls locals, el 1230 van arribar a la ciutat provinents de Visby , ciutat de l'illa de Gotland , un grup de comerciants alemanys que van fundar sota la fortalesa una colonia d'uns 200 membres. L'acta fundacional d'aquesta colonia no ha arribat fins avui en dia, pero probablement aquest sigui el moment en que es va comencar a aixecar la ciutat baixa, que amb el nom de Reval va constituir una entitat separada de la ciutat alta o Toompea. El 1236 , els germans Livonians van patir una estrepitosa derrota davant els lituans i sengals a la Batalla de Saule , cosa que precipita la seva unio a l'any seguent amb l' orde Teutonic . A causa del tractat de Stensby els germans Livonians tornaren Tallinn amb la resta d' Harju i Vironia a Dinamarca el 1238 . Durant aquest periode, els danesos van construir un castell a Domberg (Toompea). Igualment es va establir un bisbat dependent de l' arquebisbat de Lund .

El 1248 , els vassalls i ciutadans de Tallinn ja posseien un organ legislatiu local, el Ritterschaft . El 1285 , la ciutat va esdevenir el membre mes septentrional de la lliga Hanseatica , organitzacio controlada pels alemanys, a la qual pertanyeria fins al 1865 . Tallinn va experimentar un rapid creixement economic en esdevenir un port clau de la lliga Hanseatica entre Novgorod i Occident. Es transportaven pells , mel , cuir i greix de foca cap a l'oest i sal , arengades , teles i vi cap a l'est. A mes, l' llengua alemanya hi va comencar a adquirir una preponderancia que no perdria fins al 1889 , quan va deixar de ser oficial a Tallinn.

Periode alemany [ modifica ]

El 1343 , els camperols estonians es van rebel·lar contra la dominacio estrangera en les revoltes conegudes com l'aixecament de la Nit de Sant Jordi , en que Tallinn fou assetjada pels estonians. Aquestes revoltes, finalment sufocades pels cavallers Teutonics, van suposar el declivi final del poder danes. Tres anys mes tard, van vendre el seu territori a Estonia a l' orde Teutonic per 19.000 marcs ; ^[2] amb aixo, els germans sumaven el domini politic a l'economic que ja tenien, gracies a la lliga Hanseatica . A Dinamarca , nomes li va quedar el poder eclesiastic dirigit des de Lund . Amb l'adveniment del nou poder teuto, l'enfrontament entre el bisbe i els cavallers es va aguditzar, i la ciutat baixa es va veure envoltada per una muralla defensiva que tenia 66 torres. ^[3]

Amb la Reforma luterana , la influencia germanica es va fer mes forta i la ciutat es va convertir al luteranisme el 1525 . D'aquesta epoca, 1530, data el penell que des de dalt de l'agulla de l'Ajuntament de Tallinn ha esdevingut simbol de la ciutat; el penell representa la figura d'un antic guerrer anomenat Vana Toomas (vell Tomas).

Periode suec [ modifica ]

Com a consequencia de l'enfonsament de l'orde Teutonic despres de l'ofensiva de Russia, Tallinn es va posar sota vassallatge de Suecia , que actua en qualitat de protector del nord de l'actual Estonia contra el tsar Ivan el Terrible , que va assetjar la ciutat durant 29 setmanes entre els anys 1570 i 1571 .

A les darreries del segle  xv , es va construir una nova torre gotica de 159 metres per a l'esglesia de Sant Olaf ( Oleviste ). En aquella epoca, era una de les torres mes altes d'Europa, possiblement la construccio mes alta del mon. Despres d'una reconstruccio a causa d'un incendi ocorregut el 1629 , la torre va quedar amb l'actual alcada de 123 metres.

Periode rus i primera independencia [ modifica ]

La ciutat romangue en poder suec fins a la gran Guerra del Nord de 1710 , quan les tropes sueques acantonades a Tallinn i delmades per la pesta capitularen davant l' Imperi Rus . No obstant aixo, les institucions locals van mantenir la seva independencia economica i cultural dins de Russia mitjancant el ducat d'Estonia , de manera que fins i tot es va mantenir l' alemany com a idioma oficial en el comerc. Fins al 1889 , amb l'inici de les politiques de russificacio dutes a terme per l' Imperi Rus , no va ser abolida la magistratura de Reval.

Durant el regnat de Pere el Gran , va ser construit el palau de Kadriorg , mes enlla de les muralles de la ciutat. El tsar Pere I tenia molt d'interes en aquest port, i l'arriba a visitar en 11 ocasions, i fins va celebrar una Nadal alla. El 1870 , es va inaugurar la linia de ferrocarril que unia Tallin amb Sant Petersburg , convertint la ciutat en un important port de l' Imperi Rus . Des de l'alliberament dels camperols de la servitud, es va iniciar un flux de camperols estonians, i a la ciutat es va modificar drasticament el percentatge de nacionals, passant d'un 52% el 1867 a un 89% vint anys despres.

Durant la Primera Guerra Mundial , el Govern Provisional Rus va cedir mes poder als estonians, i Tallinn va ser nomenada capital de la recent creada Governacio Autonoma d'Estonia , l'abril de 1917 . El 25 de febrer de 1918 , un dia despres que Estonia proclames la seva independencia, l' exercit Imperial Alemany va ocupar la ciutat. Els alemanys la van abandonar al novembre, en finalitzar la guerra.

Des de llavors, els estonians van lluitar en una guerra contra els bolxevics , que es van acostar a diversos quilometres de Tallinn, encara que no van arribar a entrar-hi. Aquest port va ser fonamental per a la causa estoniana, ja que a traves d'aquest, els estonians van rebre ajuda militar del Regne Unit .

Com a consequencia de la signatura del pacte Molotov-Ribbentrop , els sovietics van entrar a Estonia a l'agost de 1940 . Tallinn va esdevenir la capital de l' RSS d'Estonia i la principal base naval de la Unio Sovietica, a causa del seu port lliure de gel. Politics, intel·lectuals i ciutadans sospitosos d'anticomunisme van ser arrestats i deportats.

Durant la invasio de la Unio Sovietica , 20.000 soldats sovietics van ser apostats per a la defensa de Tallinn, pero el 26 d'agost de 1941 , l'armada Sovietica va haver d'evacuar els vaixells de guerra, en fer-se insostenible la defensa de la base. La caiguda d'aquesta ciutat va aclarir el cami cap a Leningrad als alemanys, que la van assetjar (vegeu setge de Leningrad ). Durant la invasio alemanya, la persecucio va ser soferta per suposats comunistes i jueus, i la poblacio va ser practicament exterminada.

El 9 de marc de 1944 , l'11% de la ciutat va ser destruit pels bombardejos sovietics, que van provocar 600 morts. El 18 de setembre d'aquest any, el govern independent d'Estonia va ser restituit i despres de la sortida dels soldats alemanys, durant el 20 i el 22 del mateix mes, la bandera nacional estoniana va onejar sobre la torre de Pikk Hermann , abans de l'entrada de l' exercit Roig . Aquest fet, encara que breu en el temps, es determinant com a prova de la il·legalitat de l'ocupacio sovietica d'Estonia, ja que aquest govern va marxar a l'exili i va donar continuitat a la Republica d'Estonia fins a la seva nova independencia el 1991 .

Durant l'epoca sovietica, Tallinn va experimentar un gran creixement economic i demografic. Es va convertir en el principal port de transport de cereals de l'URSS i a la seva rodalia s'hi van instal·lar industries pesants i alimentaries. El 1980 , les proves de regates dels jocs Olimpics d'estiu es van celebrar a Tallinn, mes concretament a les instal·lacions de Pirita.

A les darreries de la decada de 1980, es va iniciar a Tallinn el moviment d'independencia estonia; l'acte catalitzador de l'independentisme va ser el festival de la canco estonia; aquest esdeveniment tradicional se celebra al pais com a simbol de la identitat nacional. S'hi interpreten cancons tipiques en idioma estonia. Aquests festivals van adquirir durant aquests anys un gran significat politic. El de 1988 va arribar a concentrar 300.000 persones i el de 1990 al voltant de 500.000. Aquests actes van donar lloc a l'anomenada revolucio cantada , que va concloure amb la independencia de les republiques baltiques.

Segona independencia [ modifica ]

Quan va caure el mur de Berlin , Estonia es va independitzar de la Unio Sovietica i, el 20 d'agost de 1991 , Tallinn es va convertir de nou, despres de 51 anys, en la capital de la proclamada Republica d'Estonia. Despres de la independencia, Tallinn va experimentar un gran creixement economic; el centre es va rehabilitar i al seu costat va creixer el barri de negocis amb moderns edificis com el del banc d'Estonia; van sorgir noves zones residencials com Peetri, barri d'habitatges unifamiliars aixecat en un antic panta dessecat situat al sud de l'aeroport. La ciutat antiga de Tallinn va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.

Tallinn va ser, a finals d'abril de 2007, escenari dels avalots mes greus ocorreguts des de la independencia. La causa d'aquests va ser el trasllat del monument del soldat de bronze de Tallinn, erigit pels sovietics en finalitzar la Segona Guerra mundial com a commemoracio de la victoria sobre els nazis, cap al cementiri de les forces de Defensa d'Estonia. Les revoltes i saquejos es van succeir durant cinc dies, i van enfrontar radicals russos amb la policia, i va morir un ciutada rus.

Historicament, Tallinn ha consistit en tres parts:

• El turo de la Catedral ( Toompea ), on se situava l'autoritat central, primer dels bisbes, despres de l'orde, i de la noblesa baltica; avui es seu del govern estonia i de diverses ambaixades i residencies.
• La ciutat vella, que es l'antiga ciutat hanseatica, la "ciutat dels ciutadans". Aquesta part de la ciutat no va estar administrativament unida a Toompea fins a finals del segle  xix . Va ser centre del comerc medieval de la sal , gracies al qual va prosperar i va creixer economicament.
• La ciutat s'esten al sud de la ciutat antiga, on els estonians es van establir. Aquests no van formar la majoria de la poblacio de Tallinn fins a mitjans o finals del segle  xix .

Geografia [ modifica ]

Clima [ modifica ]

Demografia [ modifica ]

La poblacio de Tallinn ha estat sempre multietnica. No en va els seus fundadors van ser germanics i des de llavors fins a la Segona Guerra mundial , els ciutadans d'aquest origen van tenir una important presencia a la ciutat.

Durant l' edat mitjana , la poblacio estava repartida entre alemanys i estonians . Els primers eren comerciants i artesans que es concentraven a la ciutat antiga, els segons eren treballadors i serfs . Generalment, habitaven extramurs per raons economiques. La poblacio de 1.000 habitants va anar creixent al mateix temps que l'economia fins a arribar al segle  xv a uns 4.000 habitants. L'expansio de la ciutat en aquesta epoca arriba a ocupar el que avui es Vanalinn, l'antiga ciutat.

Amb la crisi comercial, la Guerra de Livonia i la pesta al segle  xvi i principis del XVII , la poblacio no experimenta un gran creixement. Despres de la gran Guerra del Nord , la poblacio de Tallinn es va veure reduida en mes de tres tercos. Si el 1708 la poblacio rondava els 10.000 habitants, el 1710 aquesta xifra va baixar als 2.000. Nomes en la decada de 1780 es va tornar als nivells d'abans de la guerra. A principis del segle  xix , la poblacio va creixer de forma continua, pero no es fins a la segona meitat d'aquest segle quan, gracies al proces industrialitzador de la ciutat, el nombre d'habitants experimenta un augment en el creixement. De 44.000 habitants el 1881 es va passar a 160.000 el 1917 . En aquesta etapa, la ciutat s'expandeix pel sud i l'est, i es creen els barris de Nomme i Merivalja. A pesar de la politica de russificacio iniciada en els ultims anys del segle  xix per l'imperi tsarista, la composicio de la poblacio de Tallinn no es va modificar de manera sensible. Durant aquest periode la ciutat s'obre cap a l'est.

Nacionalitat	Percentatge
estonians	53,7%
russos	36,5%
ucrainesos	3,6%
belarussos	1,9%
finlandesos	0,6%
jueus	0,3%
tartars	0,3%
lituans	0,2%
polonesos	0,2%
letons	0,2%
alemanys	0,1%
altres	1,9%
Font: Statistics Estonia 01.01.2008 [4]

Despres de la Primera Guerra Mundial , la poblacio va baixar en prop d'un terc. Pero despres de la independencia d'Estonia i l'eleccio de Tallin com a capital de la republica, la poblacio va tornar a creixer de manera constant fins a la irrupcio de la Segona Guerra mundial . El 1939 , la capital tenia 145.000 habitants i despres de la guerra arriba als 127.000 habitants. Amb el final de la guerra, es produeixen tambe l'expulsio dels ultims ciutadans d' origen alemany .

L'ocupacio sovietica va comportar un fort creixement poblacional a causa sobretot de la migracio que des de Russia i altres republiques sovietiques arribava a Estonia, concentrant-se especialment al nord-est i a la capital. El 1956 , la poblacio arriba als 267.000 habitants i vint anys despres ja eren 408.500. Aquest creixement accelerat tambe va portar una rapida expansio de la ciutat, on es van crear barris sencers com Mustamae i Oismae a l'oest Lasnamae a l'est. Aquest transvasament de poblacio va transformar radicalment la composicio de Tallinn, on la poblacio no estoniana percentualment va comencar a baixar; aquesta constant es mante fins a finals dels anys 1980 , quan la ciutat assoleix la maxima poblacio de la seva historia, prop de 500.000 habitants.

Despres de la nova independencia, el 1991 Tallinn comenca a perdre poblacio a causa del fet que molts habitants d'altres republiques sovietiques abandonaren la ciutat: el 1995 hi havia 434.800 persones censades a la capital. Aquesta tendencia descendent nomes es va trencar el 2005 quan la poblacio va comencar a incrementar-se timidament.

La poblacio de Tallinn es de 397.617 habitants segons el cens de data d' 1 de gener de 2008 . ^[5] El 28% de la poblacio de l'estat es concentra a la capital, a causa d'una constant migracio des d'altres zones del pais provocada pel major nivell de vida de Tallinn. Les poblacions del voltant s'han anat adaptant a les necessitats de la capital, conformant un cinturo de ciutats dormitori tals com Keila , Saue , Maardu , Kehrer , Aegviidu , Loksa i Paldiski .

Divisio administrativa [ modifica ]

Tallinn es subdivideix en vuit districtes (en estonia linnaosa ) administratius. Cadascun d'ells te un govern de districte (en estonia linnaosa valitsus ) que es gestionat per un carrec anomenat linnaosavanem (ancia del districte) que es designat pel govern de la ciutat. La funcio dels "governs de districte", pero, no es governar directament, sino que es limita a assessorar el govern de la ciutat i l'ajuntament sobre questions relacionades amb l'administracio dels districtes respectius.

Els districtes es divideixen administrativament en 84 subdistrictes o asum amb fronteres definides oficialment. ^[6]

Districte	Bandera	Escut	Poblacio (2022) [7]	Extensio	Densitat
Haabersti			50.200 hab.	22,26 km²	2.157,2 hab/km²
Kesklinn			68.476 hab.	30,56 km²	2.128,3 hab/km²
Kristiine			34.069 hab.	7,84 km²	4.175,4 hab/km²
Lasnamae			119.695 hab.	27,47 km²	4.269 hab/km²
Mustamae			68.510 hab.	8,09 km²	8.156,1 hab/km²
Nomme			37.497 hab.	29,17 km²	1.282,1 hab/km²
Pirita			19.670 hab.	18,73 km²	1.016,1- hab/km²
Pohja-Tallinn			62.190 hab.	15,9 km²	3.751,6/km²

Relacions internacionals [ modifica ]

Ciutats agermanades [ modifica ]

Tallinn participa en programes internacionals entre ciutats per a fomentar les bones relacions internacionals. Les ciutats agermanades son: ^[8]

Annapolis , MD , Estats Units d'America Beijing , Xina Berlin , Alemanya Carcassona , Franca [9] Chengdu , Xina Dartford , Anglaterra , Regne Unit [10] Florencia , Italia Gant , Belgica [11] Goteborg , Suecia

Groningen , Paisos Baixos [12] [13] Hangzhou , Xina Helsinki , Finlandia Kiel , Alemanya Kotka , Finlandia (1955) [14] Los Gatos , CA , Estats Units d'America Malmo , Suecia [15] Moscou , Russia Portland , OR , Estats Units d'America

Riga , Letonia [16] Saint Petersburg , Russia Schwerin , Alemanya Estocolm , Suecia Turku , Finlandia Venecia , Italia Viena , Austria Vilnius , Lituania Erevan , Armenia

Fills il·lustres [ modifica ]

Pre 1900 [ modifica ]

• Michael Sittow (ca. 1469?1525), Pintor educat en la tradicio dels primitius flamencs va treballar com a retratista de la cort, d' Isabel de Castella , els Habsburgs i altres nobles d'Espanya i els Paisos Baixos.
• Jacob De la Gardie (1583?1652), estadista i mariscal de camp de l' imperi Suec . ^[17]
• Magnus Gabriel De la Gardie (1622?1686), estadista i militar suec. ^[18]
• Jacob Johan Hastfer (1647?1695), oficial i governador de la provincia de Livonia entre 1687 i 1695.
• Thomas Johann Seebeck (1770-1831, Berlin), fisic prussia descobridor de l' efecte Seebeck o efecte termoelectric.
• Otto von Kotzebue (1787?1846), explorador germanic del Baltic al servei de la Marina Imperial Russa. ^[19]
• Alex Theodor Lvof (1799-1870), militar i compositor musical.
• Alexander Friedrich von Hueck (1802?1842), professor d' anatomia a la Universitat de Tartu .
• Franz Anton Schiefner (1817?1879), linguista i tibetoleg alemany del Baltic .
• Julius Gottlieb Iversen (1823?1900), fal·lerista i professor de grec i llati.
• Carl Wilhelm Hiekisch (1840?1901), geograf.
• Edmund August Friedrich Russow (1841?1897), bioleg, investigador d'anatomia vegetal i histologia .
• Kristjan Raud (1865?1943), pintor simbolista , conegut pel seu estil artistic del primitivisme .
• Anton Hansen (pseudonim A. H. Tammsaare) (1878?1940), escriptor. La seva pentalogia Veritat i justicia es considerada "La novel·la estoniana".
• Marie Under (1883?1980), poeta, nominada al Premi Nobel de literatura diverses vegades.
• Wolfgang F. Kohler (1887-1967), psicoleg.
• Alfred Rosenberg (1893?1946), cap del Ministeri del Reich per als Territoris Orientals Ocupats, executat per crims de guerra.

1900-1930 [ modifica ]

• Ants Oras (1900?1982), traductor i escriptor.
• Albert Kusnets (1902?1942), lluitador grecoroma de pes mitja. Va competir als Jocs Olimpics d'Estiu de 1924 i als de 1928 .
• Valter Palm (1905?1994), boxejador professional de pes welter. Va competir als Jocs Olimpics d'estiu de 1924 i als Jocs Olimpics d'estiu de 1928 .
• Vidrik "Frits" Rootare (1906?1981), jugador d'escacs.
• Andrus Johani (1906?1941), pintor.
• Miliza Korjus (1909-1980), Cantant d'opera i actriu de cinema de Hollywood, nominada a l'Oscar com a millor actriu secundaria el 1938.
• Edmund S. Valtman (1914?2005), Autor de comic. Va guanyar el Premi Pulitzer per a reportatges il·lustrats el 1962.
• Evald Okas (1915?2011), pintor.
• Evi Rauer (1915?2004), actriu de teatre, cinema i televisio i directora de televisio.
• Paul Kuusberg (1916?2003), escriptor.
• Ellen Liiger (1918?1987), actriu de teatre, televisio, radio i cinema i professora de teatre.
• Udo Kasemets (1919?2014), Compositor canadenc d'origen estonia d'obres orquestrals, vocals, piano i electroacustiques.
• Jaan Kross (1920?2007), novelista, nominat al Premi Nobel de literatura diverses vegades.
• Vincent Zigas (1920?1983), oficial medic a Papua Nova Guinea durant la decada de 1950.
• Harry Mannil (1920?2010), empresari i col·leccionista d'art.
• Kaljo Raid (1921?2005), compositor, violoncel·lista i pastor .
• Valve Pormeister (1922?2002), arquitecta. De les primeres dones que van influir en el desenvolupament de l'arquitectura estoniana.
• Vello Viisimaa (1928?1991), cantant d'opera i actor de teatre, va apareixer mes en operetes .
• Olaf von Wrangel (1928-2009), Periodista i politic alemany (NDR), membre del Bundestag .
• Andreas Meyer-Landrut (1929), diplomatic alemany.
• Lennart Georg Meri (1929?2006), politic, escriptor, director de cinema i estadista. Segon president d'Estonia , 1992 a 2001.
• Eino Tamberg (1930?2010), compositor, promotor del neoclassicisme a la musica estoniana.

1930-1950 [ modifica ]

• Enno Penno (1930-2016) politic. Va ocupar interinament el carrec de Primer Ministre del 1990 al 1992.
• Uno Loop (1930?2021), cantant, music, esportista, actor i pedagog.
• Vladimir-Georg Karassev-Orgusaar (1931?2015), director de cinema i membre del Congres d'Estonia .
• Martin Puhvel (1933?2016), investigador de literatura, professor emerit de literatura anglesa antiga i medieval a la Universitat McGill .
• Allan Murray (1934?2009), arquitecte. Va dissenyar el memorial de guerra de Tehumardi .
• Ingrid Ruutel (1935), folklorista i filologa .
• Peter Peet Silvester (1935?1996), enginyer electric , especialitzat en l'analisi numerica de camps electromagnetics.
• Juri Arrak (1936?2022), artista i pintor.
• Enn Vetemaa (1936?2017), escriptor.
• Arvo Antonovich Mets , (1937?1997) poeta.
• Mikk Mikiver (1937?2006), actor de teatre i cinema i director de teatre.
• Neeme Jarvi (1937), director d'orquestra.
• Linnart Mall (1938?2010), historiador, orientalista, traductor i politic
• Ene Riisna (1938), productora de televisio.
• To the Class (1939?2016), director. Lider de la Orquestra Simfonica de la Radio dels Paisos Baixos.
• Andres Tarand (1940), politic, exprimer ministre d'Estonia i diputat al Parlament Europeu .
• Leila Saalik (1941), actriu de teatre, cinema i radio.
• Paul-Eerik Rummo (1942), poeta i politic.
• Eili Sild (1942), actriu de teatre, cinema, radio i televisio.
• Kalle Lasn (1942), Cineasta, autor, editor de revistes i activista estonia-canadenc.
• Urjo Kareda (1944?2001),critic musical, dramaturg i director d'escena.
• Mari Lill (1945), actriu de teatre, cinema i televisio.
• Sulev Maeltsemees (1947), estudios de l'administracio publica i del govern local.
• Siiri Oviir (1947), politic i ex diputat al Parlament Europeu .
• Siim Kallas (1948), economista, politic i professor unviersitari. Primer Ministre entre 2002 i 2003.
• Lepo Sumera (1950?2000), compositor, professor i politic.

1950-1970 [ modifica ]

• Raido Ruutel (1951), pilot de carreres.
• Joel Tammeka (1951), pilot de ral·li.
• Robert Lepikson (1952), politic i pilot de ral·li.
• Urmas Alender (1953?1994), cantant i music. Vocalista dels grups Ruja i Propeller .
• Ivo Lill (1953?2019), artista del vidre.
• Tonu Kaljuste (1953), director d'orquestra. Va dirigir l'Opera Nacional d'Estonia del 1978 al 1995.
• Andres Mustonen (1953), director d'orquestra i violinista, director artistic del Mustonenfest Tallinn Tel Aviv Festival.
• Ain Lutsepp (1954), actor i politic.
• Kalle Randalu (1956), pianista
• Alexander Leonidovich Goldstein (1957?2006), escriptor i assagista.
• Peeter Jarvelaid (1957), jurista, historiador i professor a la Universitat de Tallinn .
• Doris Kareva (1958), poeta i cap de la Comissio Nacional d'Estonia a la UNESCO .
• Anu Lamp (1958), actriu de teatre, cinema, televisio, veu i directora d'escena.
• Jaan Ehlvest (1962), jugador d'escacs. Te el titol de Gran Mestre des de 1987.
• Tonu Onnepalu (1962), poeta i escriptor sota els pseudonims d' Emil Tode i Anton Nigov .
• Tonis Lukas (1962), politic i vicepresident d' Isamaa .
• Marina Kaljurand (1962), politic, ex Ministre d'Afers Exteriors.
• Kiiri Tamm (1962), actriu i directora d'escena, televisio i cinema.
• Andrew Siim (1962), arquitecte, dissenyador de l'edifici del Nissan Center a Tallinn.
• Paavo Jarvi (1962), director d'orquestra, fill de Neeme Jarvi .
• Tonu Trubetsky (1963), music de punk rock / glam punk , director de cinema i videos musicals.
• Ivo Uukkivi (1965), actor i productor d'escenari, cinema, radio, televisio, fundador i cantant de la banda de punk Velikije Luki .
• Liina Tennosaar (1965), actriu de teatre, cinema i televisio.
• Juhan Parts (1966), politic, Primer Ministre d'Estonia del 2003 al 2005.
• Margit Mutso (1966), arquitecta i dissenyadora de l'estacio d'autobusos de Rakvere .
• Elmo Tiisvald (1967), director, director de l'Opera Studio de l'Academia de Musica i Teatre d'Estonia.
• Mart Sander (1967), cantant, actor, director, autor, artista i presentador de televisio.
• Kaisa Roose (1969), directora musical de l'opera de Malmo.
• Indrek Sirel (1970), general de les Forces de Defensa d'Estonia

1970-1990 [ modifica ]

• Toomas Krom (1971), futbolista.
• Gert Kullamae (1971), jugador de basquet.
• Toomas Kallaste (1971), futbolista.
• Indrek Pertelson (1971) judoka . Va guanyar el bronze als Jocs Olimpics d'estiu de 2000 i als de 2004 .
• Jaan Tallinn (1972), programador i inversor.
• Syria Vallner (1972), arquitecte, dissenyador del Museu d'Ocupacions i Llibertat de Vabamu de Tallinn.
• Anu Tali (1972), director musical de la Sarasota Orchestra.
• Mart Poom (1972), futbolista i entrenador de porters de la seleccio de futbol d'Estonia .
• Jan Uuspold (1973), actor i music d'escenari, televisio, radio i cinema.
• Today Employee (1973), arquitecte. Va dissenyar la vila Otepaa, al sud d'Estonia.
• Katrin Koov (1973), arquitecta, dissenyadora de la Sala de Concerts de Parnu .
• Eva-Maria Liimets (1974), politica. Ministra d'Afers Exteriors del 2021 al 2022.
• Urmas Paet (1974), politic i diputat al Parlament Europeu.
• Ken-Marti Vaher (1974), politic. Ministre de Justicia del 2003 al 2005 i Ministre de l'Interior del 2011 al 2014.
• Martin Muursepp (1974), jugador de basquet i entrenador.
• Urmas Reinsalu (1975), politic. Ministre de Defensa del 2012 al 2014 i Ministre de Justicia des del 2015.
• Kristen Michal (1975), politica. Ministra d'Afers Economics del 2015 a l2016 i Ministra de Justicia del 2011 al 2012.
• Mailis Reps (1975), politic. Ministre d'Educacio i Recerca del 2002 al 2003 i del 2005 al 2007.
• Harriet Toompere (1975), actriu de teatre, televisio, cinema i escriptora de llibres per a nens.
• Maria Kall (1976), filologa, traductora i professora estoniana.
• Tanel Ingi (1976), actor teatral i de cinema, actua principalment al teatre Ugala .
• Kaja Kallas (1977), politica. Presidenta del Partit Reformista Estonia i primera ministra des del 2021.
• Katrin Parn (1977), actriu i cantant d'escenari, cinema i televisio.
• Johann Urb (1977), actor, productor i model nord-america nascut a Estonia.
• Sergei Pareiko (1977), porter de futbol.
• Andres Oper (1977), futbolista i entrenador.
• Carmen Kass (1978), model. Es va presentar al Parlament Europeu el 2004, presidenta de la Federacio d'Escacs d'Estonia del 2004 fins al 2011.
• Juri Ratas (1978), politic del Partit del Centre Estonia , alcalde de Tallin del 2005 al 2007 i primer ministre del 2016 al 2021.
• Taavi Roivas (1979), politic i economista. Primer ministra del 2014 al 2016, fou el mes jove cap de govern de la Unio Europea. ^[20]
• Kristen Viikmae (1979), futbolista. Va jugar a Nomme Kalju FC .
• Urmo Aava (1979), pilot de ral·li.
• Mikk Murdvee (1980), director i violinista.
• Irina Embrich (1980), tiradora d'esgrima.
• Joel Lindpere (1981), futbolista.
• Lauri Lagle (1981), actor teatral i de cinema, guionista, director i dramaturg.
• Sten Pentus (1981), pilot de carreres.
• Ursula Ratasepp (1982), actriu d'escenari, cinema i televisio.
• Ott Sepp (1982), actor, cantant, escriptor i presentador de televisio.
• Toomas Triisa (1982), pilot de ral·li.
• Katrin Siska (1983), music, membre de la banda de pop-rock Vanilla Ninja .
• Priit Loog (1984), actor d'escenari, televisio i cinema.
• Marko Asmer (1984), pilot de carreres.
• Tiiu Kuik (1987), model.
• Paaru Oja (1989), actor d'escenari, cinema, veu i televisio.
• Klaudia Tiitsmaa (1990), actriu d'escenari, televisio i cinema.

1990 en endavant [ modifica ]

• Remy Pold (1992), jugador de basquet.
• Karl Kruuda (1992), pilot de ral·li.
• Kevin Korjus (1993), pilot de carreres.
• Anett Kontaveit (1995), jugadora de tennis, jugadora d'individuals d'Estonia amb la millor classificacio.
• Martin Rump (1996), pilot de carreres.
• Johanna Maria Tougu (1998), activista mediambiental i politica del Partit Verd Estonia .
• Ralf Aron (1998), pilot de carreres.
• Georg Linnamae (1998), pilot de ral·li.
• Juri Vips (2000), pilot de carreres al FIA Formula 2 .
• Paul Aron (2004), pilot de carreres.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Pagina oficial de la ciutat (en estonia, rus i angles).

Precedit per: Essen Istanbul Pecs

Capital Europea de la Cultura (juntament amb Turku ) 2011

Succeit per: Guimaraes Maribor