Sulfur de carboni
 |
| Substancia quimica
| tipus d'entitat quimica
 |
|---|
| Massa molecular
| 75,944 Da
|
|---|
| Trobat en el taxon
| |
|---|
| Rol
| neurotoxina
,
toxic per a la reproduccio femenina
,
toxic per a la reproduccio masculina
i
toxic per al desenvolupament
|
|---|
|
| Formula quimica
| CS₂
|
|---|
 |
| SMILES canonic
| |
|---|
| Identificador InChI
| Model 3D
|
|---|
|
| Densitat
| 1,26 g/cm³ (a 20 °C)
|
|---|
| Velocitat del so
| 1.140 m/s (25 °C,
liquid
)
|
|---|
| Solubilitat
| 0,3 g/100 g (
aigua
, 20 °C)
|
|---|
| Moment dipolar electric
| 0 D
|
|---|
| Punt de fusio
| ?112 °C
?112 °C
?111,5 °C
|
|---|
| Punt d'ebullicio
| 47 °C (a 760 Torr)
46 °C (a 101,325 kPa)
|
|---|
| Moment dipolar electric
| 0 D
|
|---|
| Pressio de vapor
| 297 mmHg (a 20 °C)
|
|---|
|
| Limit inferior d'explosivitat
| 1,3 vol%
|
|---|
| Limit superior d'explosivitat
| 50 vol%
|
|---|
| Limit d'exposicio mitjana ponderada en el temps
| 3 mg/m³ (10 h, cap valor)
62,2 mg/m³ (8 h,
Estats Units d'America
)
|
|---|
| Limit d'exposicio a curt termini
| 30 mg/m³ (cap valor)
|
|---|
| Limit d'exposicio sostre
| 311 mg/m³ (
Estats Units d'America
)
93,3 mg/m³ (
Estats Units d'America
)
|
|---|
| Punt d'inflamabilitat
| ?22 °F
|
|---|
| IDLH
| 1.555 mg/m³
|
|---|
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response
()
|
|
| liquid inflamable de la classe IB
|
El
sulfur de carboni
o disulfur de carboni (CS₂), es un liquid volatil, incolor i molt facilment imflamable. Es fa servir en
quimica
organica i industrialment com a
solvent
no polar. Te una olor caracteristica encara mes accentuada si esta impur degut la
hidrolisi
parcial o total que allibera
sulfhidric
(H₂S).
Es mescla amb la majoria dels solvents organics i dissol el
iode
,
sofre
elemental,
fosfor blanc
, etc.
Petites quantitats de sulfur de carboni s'alliberen per les erupcions dels volcans i en aiguamolls.
El CS₂ s'havia fabricat combinant carboni i coke i sofre a altes temperatures.
El sulfur de carboni s'obte per reaccio directa dels elements (vapor de sofre i carboni) en absencia d'aire entre 800 i 1000 °C.
En la natura es forma en alguns processos de degradacio anaerobica.
En presencia d'aigua el sulfur de carboni s'hidrolitza lentament per donar
oxosulfur de carboni
(COS),
dioxid de carboni
i
acid sulfhidric
.
Amb bases es formen els
xantogenats
(sals de l'
acid ditiocarbonic
).
- C + 2S → CS₂
La major part del sulfur de carboni es fa servir en la fabricacio de fibres de
cel·lulosa
. En presencia d'
Hidroxid de sodi
forma amb la cel·lulosa xantogenats solubles que es passen per injectors i despres precipiten.
Els xantogenats de coure s'utilitzen com
plaguicida
.
En quimica de vegades es fa servir de dissolvent en l'esprectroscopia de infrarroig.
El sulfur de carboni es un compost de partida en la sintesi de
tetratiofulvale
usat en
semiconductors
organics.
Els productes de reaccio amb
amines
, els
ditiocarbamats
, tenen importancia en la
vulcanitzacio
.
El
fosfor blanc
dissolt en sulfur de carboni es fa servir en armament com bombes incendiaries.
L'exposicio perllongada a vapors de sulfur de carboni dona simptomes d'intoxicacio com enrogiment de la cara, euforia i posterior
perdua del coneixement
, coma i paralisi de la respiracio. Tambe hi pot haver intoxicacio cronica que inclou danys vasculars i danys en el fetge.
Enllacos externs
[
modifica
]