Soneixa

Soneja (es)
Bandera de Soneixa Escut de Soneixa
Localitzacio
39° 48′ 55″ N, 0° 25′ 52″ O  /  39.8153°N , 0.4311°O  / 39.8153; -0.4311
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Pais Valencia
Provincia	Castello
Comarca	Alt Palancia
Capital	Soneja
Poblacio humana
Poblacio	1.508 (2023) (51,82 hab./km² )
Gentilici	Soneixi, soneixina
Idioma oficial	castella ( predomini linguistic )
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palancia
Superficie	29,1 km²
Altitud	263 m
Limita amb	Alfondeguilla Sogorb Sot de Ferrer Algar de Palancia Xovar Assuevar Castellnou Almedixer Sagunt
Partit judicial	Sogorb
Dades historiques
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	Crist de la Sang i Sant Miquel Del 20 al 30 de setembre
Organitzacio politica
• Alcalde	Benjamin Escriche Rivas
Identificador descriptiu
Codi postal	12480
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12106
Codi ARGOS de municipis	12106
Lloc web	soneja.es…

Soneixa (en castella i oficialment, Soneja ) es un municipi del Pais Valencia a la comarca de l' Alt Palancia .

Geografia [ modifica ]

El terme municipal de Soneja esta travessat pel riu Palancia . La major part del terme esta situada en la vall del riu que comenca a eixamplar-se. Per aixo a pesar de trobar-se en els contraforts de la Serra d'Espada no hi ha elevacions muntanyenques de rellevancia. El nucli urba es troba molt prop del curs fluvial, a una altitud de 263 metres.

Accessos [ modifica ]

La manera mes senzilla d'arribar a Soneja es a traves de l'autovia A-23 , de Sagunt a Somport. El poble es troba a 50 km de Valencia , 57 km de Castello de la Plana , 23 km de Sagunt i 95 km de Terol . Tambe te acces ferroviari a traves de la linia de rodalia C-5 (Vegeu: Estacio de Soneixa ), que enllaca Valencia i Caudiel , i mitjancant autobus des de Castello i Valencia.

Localitats limitrofes [ modifica ]

Fita amb els municipis d' Alfondeguilla , Almedixer , Assuevar , Castellnou , Xovar , Sogorb , Sot de Ferrer , Algar de Palancia i Sagunt .

Historia [ modifica ]

L'emplacament de poblacio en terres soneixines s'ha datat des de molt antic. L'entorn de La Dehesa ha revelat assentaments humans de l' Epipaleolitic , ^[1] i els historiadors consideren que, ubicada al cami natural entre Sagunt i l'antiga Segobriga , totes dues aliades, es va haver d'establir un emplacament roma, com ho demostra un castrum descobert en la Muntanya Gomez, limitrof entre els termes municipals de Soneixa i Sot de Ferrer . D'altra banda, s'han trobat restes de finals dels temps iberics i de la plena romanitzacio en diversos punts del territori, encara que hi ha raons per a pensar que l'emplacament on actualment es troba el nucli urba de Soneixa no es podria considerar com a tal, com a poblacio, fins al segle  x o xi .

Despres de la conquesta del Regne de Valencia per Jaume I , es permete als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, a canvi de pagar imposts als nous senyors cristians. Es per aixo que des de llavors s'anomenaren " mudejars ". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, un aqueducte medieval que encara hui complix la seua funcio. L'any 1260 el rei la va cedir, junt amb Assuevar , Mosquera i Pollinos , a Simo Perez d'Arenos, a la familia del qual va ser confirmada l'any 1330 per Alfons IV (1299-1336), i a la qual va pertanyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle  xv .

A partir especialment de la guerra de les Germanies , els mudejars del Regne de Valencia van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavors moriscs . En 1534 es van crear noves parroquies en llocs habitats per moriscs , com ara les de Soneixa, Assuevar i Xovar, ^[2] encara que va continuar unida a l'esglesia parroquial d'Almedixer i el seu curat.

El 8 de febrer de 1563 va tindre lloc el desarmament dels moriscs valencians , amb la confiscacio a Soneixa de 27 espases , 5 punyals , 2 ballestes , 1 rodela, 3 broquers, 3 cervellera i 1 daga. ^[3] L'any 1599 la parroquia de Soneixa, Assuevar i Xovar es va convertir en curat , deslligant-se de l'esglesia parroquial d'Almedixer, i s'aprova la fundacio d'una esglesia parroquial en el lloc de Soneixa, a fi de forcar la conversio real dels seus moriscs. ^[4]

Despres de l' expulsio dels moriscs del Regne de Valencia , decretada 22 de setembre de 1609 , Soneixa va quedar despoblada, ja que la totalitat dels habitants eren moriscs . El lloc va ser novament poblat per 39 families quan Jose Folch de Cardona els va atorgar ?junt amb les 6 families arribades a Assuevar ? la carta de poblament el 27 de novembre de 1609 . ^[5]

Encara que tenia una esglesia anterior (construida en 1633), el 5 d'octubre de 1751 es va iniciar la construccio de l'actuals esglesia de Sant Miquel Arcangel , que fon acabada l'any 1768 . ^[6]

Durant la primera guerra carlina va patir diverses incursions de les forces carlistes, com ara el saqueig i incendi causat en 1836 per Josep Miralles Marin el Serrador , en el que es coneix com a batalla de Soneixa . ^[7] Per eixe i altres motius, la vila es va fortificar amb tres recintes emmurallats entre els anys 1839 i 1840 .

Trenta anys mes tard, entre 1861 i 1869 , es dugueren a terme les tasques de delimitacio i amollonament per a la completa separacio dels termes municipals de Soneixa i Assuevar . ^[8]

Ja en el segle  xx , Soneixa va patir novament els rigors de la guerra civil i de la postguerra , ja que en els seus voltants va existir un camp de concentracio que va albergar presoners republicans una vegada va acabar la guerra (entre altres, hi havia el que seria posteriorment destacat dramaturg, Antonio Buero Vallejo ).

Toponim [ modifica ]

Pel que fa a la seua toponimia, tradicionalment s'ha pensat que el seu nom podria derivar del nom Sonexa , ates que ?segons dades facilitades per qui fon procurador del Comte de Cervello? " en el sitio que hoy ocupa el Palacio habia una Alqueria con su correspondiente torre, habitada por un moro llamado Sonexa; alfaqui de un grupo de moros establecidos en lo que hoy es la calle de la Hombria ". ^[9] No obstant aixo, la toponimia actual proposa la tribu berber dels sanhaja (Sanhaga, Sinhaja, Sinhaya) com a la hipotetica fundadora de l'aljama de Soneixa, que degue sorgir al voltant del segle  xi a la part alta del tossal on actualment hi ha la placa de l'esglesia. ^[10]

Demografia [ modifica ]

Evolucio demografica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
1.814	1.804	1.713	1.855	1.656	1.720	1.801	1.607	1.525	1.435	1.379	1.365	1.429	1.533

Economia [ modifica ]

La seua economia es repartix quasi a parts iguals entre l' agricultura , la industria i el sector servicis , encara que en l'actualitat guanya terreny el sector industrial.

Politica i govern [ modifica ]

Composicio de la Corporacio Municipal [ modifica ]

El Ple de l' Ajuntament esta format per 9 regidors . En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Soneixa
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del Pais Valencia-PSOE		Benjamin Escriche Rivas	655	74,01%	7 ( +1 )
	Partit Popular		Ricardo Navarre Bon	216	24,41%	2 ( -1 )
	Vots en blanc			14	1,58%
Total vots valids i regidors				885	100 %	9
	Vots nuls			27	2,96%
Participacio (vots valids mes nuls)				912	78,28%**
Abstencio				253*	21,72%**
Total cens electoral				1.165 *	100 % **
Alcalde: Benjamin Escriche Rivas (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV-PSOE [11] )
Fonts: JEC, [12] JEZ Sogorb, [13] M. Interior, [14] Periodic Ara. [15] (* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes [ modifica ]

Des de 2007 l' alcalde de Soneixa es Benjamin Escriche Rivas del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democratiques de 1979

Periode	Alcalde o alcaldessa	Partit politic	Data de possessio	Observacions
1979?1983	Ilidio Zorita Ballester	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983?1987	Gerardo Soriano Piquer	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987?1991	Emilio Gines Rivas	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991?1995	Emilio Gines Rivas	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995?1999	Emilio Gines Rivas	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999?2003	Emilio Gines Rivas	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003?2007	Emilio Gines Rivas	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007?2011	Benjamin Escriche Rivas	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011?2015	Benjamin Escriche Rivas	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015?2019	Benjamin Escriche Rivas	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Benjamin Escriche Rivas	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana [16]

Monuments [ modifica ]

Monuments religiosos [ modifica ]

• Esglesia de Sant Miquel Arcangel . Del segle  xviii .

Acabada en 1766 , encara que construida entre 1751 i 1768 , es d'estil neoclassic , amb cor alt i capella de la comunio independent. A la dreta del creuer hi ha una marededeu dels Dolors d' Esteve Bonet i dues imatges representant a Santa Rosa i la Mare de Deu del Rosari. El campanar es de base quadrada i d'escassa altura, i remata la terrassa amb un templet. Com tantes altres esglesies, potser esta construida sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes mes antigues del Pais Valencia (l'altra es troba a Torrent , datada en 1250 ). L'edifici fon u dels primers projectes d' Antoni Gilabert , en col·laboracio amb Felip Rubio .

• Ermita de Sant Francesc Xavier . Edifici d'interes arquitectonic. Beneida l'any 1692 , esta ermita va complir funcions d'escola des de 1777 i fins als anys 60 del segle  xx . La seua campana data de 1691.

• Ermita del Crist de la Providencia o del Calvari . Esta situada a la part alta del Parc Municipal, a l'antic Calvari. Es va coneixer com "el Castell" en el passat, perque va exercir de baluard defensiu durant la primera guerra carlista . ^[17]

Monuments civils [ modifica ]

• Ajuntament . Del segle  xix .
• Palau dels Ducs de Montellano
• Aqueducte "El Arco" . Interessant mostra de l'arquitectura hidraulica de l'epoca musulmana que encara hui conduix les aigues de la sequia mare, presa del riu Palancia per al reg de l'horta.
• Cisterna . Aljub subterrani de finals del segle  xvii o, amb major probabilitat, del segle  xviii , que es nodria de les aigues de la sequia mare. El seu us es va reduir considerablement despres de l'arribada de l'aigua potable des de la deu del Minguet ( Sogorb ), l'any 1891 , i que va proveir primerament la font de Sant Joan . ^[18] El seu us com a magatzem d'aigua es va extingir a mitjan segle  xx , quan l'aigua potable va arribar ja a l'interior dels habitatges.
• Restes de la muralla . Es va construir entre 1839 i 1840 , amb motiu de les incursions carlines a la localitat. Conserva encara part de les seues espilleres defensives. ^[19]

Llocs d'interes [ modifica ]

• La Dehesa . Paratge Natural Municipal. Per la seua importancia mediambiental va ser declarat paratge natural municipal el 2002 per la Generalitat Valenciana , si be la declaracio va ser anul·lada l'any 2008 i es va tornar a declarar eixe mateix any. El paratge compta amb un Centre d'Interpretacio situat al km 1 de la carretera CV-230 , Soneixa-Borriana.

• Museu del Guix . Es va inaugurar el 12 d'abril de 2008 i esta situat al numero 11 de la centrica placa del Meson, davall dels fonaments de l'esglesia de Sant Miquel Arcangel.

• Area recreativa "Las Fuentes" . Zona arbrada i amb taules i paellers, situada a l'eixida del nucli urba, al costat de la ribera del riu Palancia . Al costat hi ha l'aqueducte "El Arco".

• Area recreativa "El Rodeno" . Xicoteta zona de descans, poblada de pins, al paratge natural municipal "La Dehesa".

• Via verda d'Ojos Negros .

• Llavador Noyanta . Originari de mitjans del segle  xix . El seu nom es deu al fet que no era necessari endur-se el yantar quan s'anava a fer la bugada , ja que estava proxim al poble.

• Llavador de la Mirla . Safareig datat de l'any 1952 , que va substituir un d'anterior (de 1923 ) que estava sobre la sequia que transitava l'antiga placa del Pou i actual placa de la Mirla .

Gastronomia [ modifica ]

La gastronomia de Soneja es molt similar a la de la resta de la comarca de l' Alt Palancia a on esta enclavada, i es un dels aspectes mes destacables del seu patrimoni cultural. Es de transicio entre la valenciana i aragonesa, es basa en la tradicio mediterrania de les terres d'interior. Es una cuina senzilla, basada en la qualitat de les materies primeres , amb les quals s'elaboren embotits , un excel·lent oli d'oliva , o fruites i hortalisses de l'horta. Entre els plats de la cuina soneixera cal destacar l' olla , en les seues tres variants (de dejuni, amb cap de porc i de col), i l' arros al forn .

La seua rebosteria esta representada pels "coquitos", els "cocotes" (empanades de tomaca), les coques de tomaca, la coca de "mollas", les "orilletas", els pastissos de Nadal ( moniato i cabell d'angel ), els "rosigones", els mantecados, les torrades d' ametla , els rotllos d'anis o vi, les coques de poma i les "margaritas" (magdalenes).

Festes i celebracions [ modifica ]

• Festes patronals . Se celebren l'ultim cap de setmana de setembre, en honor del Crist de la Sang i Sant Miquel Arcangel . En elles destaquen, a mes dels actes liturgics, una mes que centenaria Cavalcada, el ball de mantons de Manila, la presentacio de la Reina de les Festes, l'homenatge a la Tercera Edat, el Gran Fons (cursa a peu amb un recorregut semiurba de 15 km), aixi com nombroses activitats ludiques i festives.
• Festa de Sant Antoni . Del 17 al 20 de gener . El dia 17 de gener se celebra la festa, encara que les festes es realitzen durant el cap de setmana mes proxim. Inclouen la benediccio d'animals davall de la imatge de sant en el carrer Llarg, actes taurins i un sopar de rostit de sardines a la foguera.
• Festa de Sant Maties . L' 1 de febrer . Se celebra l'ultim cap de setmana de febrer per a commemorar el trasllat del Santissim Sagrament al nou temple parroquial (ocorregut l'any 1766 ) i la seua consagracio (en 1966 ). La vigilia se celebren vaquetes, bou embolat i revetla .
• Setmana taurina . Te lloc entre l'ultim cap de setmana de juliol i la primera setmana d'agost. Se celebra el festival musical Rock & Bulls, vaquetes, bous embolats, discomobils i revetles.
• Jornades Culturals . Tenen lloc en la segona quinzena de juliol. S'organitzen nombroses activitats de caracter cultural, com ara musica, teatre, exposicions, conferencies, etc.

Soneixins destacats [ modifica ]

• Adolfo Gil y Morte : catedratic de Fisiologia , investigador dels processos tuberculosos i diputat republica.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Aguilar Serrat, Francisco de Asis (1975). Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diocesis . Parte primera. Segorbe (Castellon): Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe.
• Iquino Parra, Felix (1982). Historia de Soneja . Soneja (Castellon): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe. ISBN 84-7231-680-7 .
• Palomar Macian, Vicente (1984). ≪El poblamiento prehistorico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos≫. Boletin del Centro de Estudios del Alto Palancia, 1 (gener-marc), p. 9?18.
• Rodriguez Rodriguez, Miguel Angel (2009). ≪Diagnostico territorial planificacion estrategica de la villa de Soneja≫ [CD]. En Joan Noguera Tur, Mª Dolores Pitarch Garrido y Javier Esparcia Perez (Coord.). Gestion y promocion del desarrollo local . Valencia: Publicacions de la Universitat de Valencia. ISBN 978-84-370-7616-4 .
• Rodriguez Rodriguez, Miguel Angel (2009). La carta puebla de Soneja y Azuebar. Estudio preliminar y edicion . Soneixa (Castello): Ajuntament de Soneixa. ISBN 978-84-606-4960-1 .
• Sarthou Carreres, Carlos (1913). Geografia general del reino de Valencia. Provincia de Castellon . Tom IV. Barcelona: Alberto Martin Editor.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Soneixa

• Web oficial
• Pais Valencia, poble a poble, comarca a comarca , de Paco Gonzalez Ramirez, d'on se n'ha tret informacio amb el seu consentiment.
• Institut Valencia d'Estadistica Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine ..
• Portal de la Direccio General d'Administracio Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine ..