Un sistema d'escriptura es un metode simbolic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge . Els sistemes d'escriptura es diferencien d'altres possibles sistemes de comunicacio basats en simbols en que normalment cal comprendre almenys part de la llengua parlada en questio per poder llegir i entendre el text. Contrasten amb altres possibles sistemes simbolics com els senyals de transit, la pintura , els mapes i les matematiques , que no necessariament depenen d'un coneixement previ d'una llengua parlada per extreure'n el significat associat.

Tota comunitat humana te una llengua parlada, ja sia oralment, ja sia per signes. Es un tret considerat per alguns com una condicio innata i definidora de la condicio humana. No obstant aixo, el desenvolupament i adopcio dels sistemes d'escriptura nomes ha passat unes poques vegades. Una vegada establerts, els sistemes d'escriptura en general es modifiquen molt mes lentament que la propia llengua, i sovint conserven trets i expressions que ja no son corrents en la llengua parlada de la comunitat. El gran avantatge conferit pels sistemes d'escriptura es la seva capacitat de mantenir un registre persistent d'informacio expressable en alguna llengua, que es pot recuperar independentment de l'acte inicial de formulacio.

Tots els sistemes d'escriptura requereixen un conjunt d'elements base o simbols definits (anomenats caracters o grafemes ); un conjunt de regles i convencions entes i compartit per una comunitat, que assigna arbitrariament significat , ordenacio i interrelacions als elements base; una llengua representada (generalment una llengua parlada); la interpretacio dels elements i regles del sistema d'escriptura permeten reproduir les construccions d'aquesta llengua; i algun mitja fisic per a representar clarament els simbols d'una manera permanent o semipermanent sobre algun suport, per tal que puguin ser interpretats (en general visualment, encara que tambe s'han inventat sistemes tactils).

Terminologia basica [ modifica ]

L'estudi sobre els sistemes d'escriptura ha seguit linies mes o menys independents en l'examen de cadascuna de les escriptures i, com a tal, la terminologia en us pot variar en els diferents camps.

El terme generic text es pot fer servir per a referir-se a qualsevol producte concret de l'us d'un sistema d'escriptura. L'acte de compondre un text pot anomenar-se ≪escriure≫, i l'acte d'interpretar el text pot anomenar-se ≪llegir≫. En l'estudi de sistemes d'escriptura, l' ortografia es refereix al metode i les regles d'estructura de l'escriptura considerada "correcta".

Un ≪ grafema ≫ es el terme tecnic creat per a referir-se a les unitats minimes o indivisibles d'un sistema d'escriptura concret. Els grafemes son els elements ≪minimament significatius≫, que en conjunt comprenen el joc de components basics , a partir dels quals es poden construir els textos d'un sistema d'escriptura concret, amb les seves regles de correspondencia i us. Es un concepte similar al de fonema , usat en l'estudi de les llengues parlades. Per exemple, al sistema d'escriptura del catala estandard contemporani, que es un alfabet bicameral , els grafemes inclouen les formes majuscules i minuscules de les vint-i-sis lletres de l'alfabet (que corresponen a diversos fonemes) i les seves variants, els signes de puntuacio (sobretot no fonematics), i altres simbols com els numerals ( logogrames per a nombres ).

Cal notar que un grafema particular es pot representar amb diferents variacions, on cada variacio es visualment diferent de l'altra, pero totes son interpretades com a representants del mateix significant o grafema. Aquestes variacions concretes son conegudes com a al·lografs d'un grafema (vegeu el paral·lelisme amb el terme al·lofon utilitzat en l'estudi de les llengues parlades). Per exemple, la lletra minuscula a te al·lografs diferents quan esta escrita de forma cursiva , grotesca o mecanografiada . La seleccio entre al·lografs diferents pot estar influenciada pel tipus de mitja utilitzat per a escriure, l'opcio estilistica de l'escriptor, o fins i tot per trets en gran part inconscients d'un us particular.

Els termes jeroglific , signe o caracter tambe es fan servir per a referir-se a la representacio grafica d'un grafema. L'us varia segons la branca d'estudi; hi ha els signes cuneiformes , els jeroglifics maies i els caracters xinesos . Els grafemes de la major part de sistemes d'escriptura estan compostos de linies (o tracos) i per aixo s'anomenen escriptura lineal, pero hi ha grafemes en escriptures no-lineals compostos d'altra mena de marques, com l'escriptura cuneiforme o el Braille.

Els sistemes d'escriptura son sistemes conceptuals, com son les llengues parlades que representen. Poden ser considerats com complets segons el grau en que son capacos de representar tot el que es pot expressar en la llengua parlada.

Historia dels sistemes d'escriptura [ modifica ]

L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. ^[1] Va apareixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l' agricultura i el desenvolupament urba a l'aire lliure: a Mesopotamia cap a 3300 aC, a Egipte 3200 aC, a Xipre 2200 aC, a Creta 1900 aC, a la Xina 1400 aC i a America Central cap a 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebe tots els sistemes grafics actualment coneguts. ^[2]

Generalment es creu que el primer sistema va ser l'escriptura sumeria que va originar l' escriptura cuneiforme . Els jeroglifics egipcis son aproximadament de la mateixa epoca. Altres sistemes d'escriptura primerencs, probablement influits per aquestes innovacions, i que encara no s'han pogut desxifrar, son el proto-elamita i el de la vall de l'Indus (tot i que la condicio de sistema d'escriptura d'aquest ultim no esta gens clara). De manera semblant, no esta clar si l'anomenada escriptura vin?a de finals del neolitic hauria de considerar-se una mena de proto-escriptura o si era purament ornamental. El primer alfabet apareix al voltant del 2000 aC . A America els sistemes d'escriptura precolombins, que inclouen almenys el maia i l' asteca , es considera tambe que van evolucionar independentment.

Classificacio funcional dels sistemes d'escriptura [ modifica ]

Les formes mes antigues conegudes d'escriptura son principalment logogrifs a la natura, basats en els elements del pictograma i l' ideograma . La majoria dels sistemes d'escriptura poden en general ser dividits en tres categories:

• logografic
• sil·labic
• alfabetic (o segmental)

Tanmateix, els tres poden estar fundats en qualsevol sistema d'escriptura en diverses proporcions, sovint fent-los dificils de catalogar en un unic sistema. El terme sistema complex es de vegades usat per descriure alla on el mestissatge fa problematica la classificacio.

Tipus	Cada simbol representa	Exemple
Logografic	morfema	Escriptura xinesa
Sil·labari	sil·laba	Kana japones
Alfabet	fonema (consonant o vocal)	Alfabet llati
Abugida	fonema (consonant+vocal)	Devan?gar? hindu
Abjad	fonema (consonant)	Alfabet arabic
Composicional	trets fonetics	Hangul corea

Sistemes d'escriptura logografica [ modifica ]

Un logograma es un sol caracter escrit que representa un mot o morfema . La majoria de caracters xinesos es classifiquen com a logogrames.

Com que cada caracter representa un unic mot (o, mes precisament, un morfema), calen molts logogrames per escriure totes les paraules de l'idioma. La gran col·leccio de logogrames i la memoritzacio son l'inconvenient mes gran dels sistemes logografics en relacio als sistemes alfabetics. No obstant aixo, com que el significat va lligat al simbol, el mateix sistema logografic teoricament es pot fer servir per representar llengues diferents. En la practica aixo nomes es aixi amb llengues molt proximes, com les diferents llengues xineses , ja que les restriccions redueixen la portabilitat d'un sistema logografic concret. El corea i el japones utilitzen tots dos logogrames xinesos en els seus sistemes d'escriptura, i molts simbols tenen el mateix significat en els diferents sistemes. Pero, els resultats son prou diferents del xines i un text xines no es interpretat facilment per un lector japones o corea.

Mentre que la majoria de les llengues no fan servir exclusivament un sistema logografic molts idiomes fan servir alguns logogrames. Un bon exemple de logogrames moderns occidentals son les xifres arabigues . Tothom que fa servir aquests simbols compren que 1 significa u , uno , un , um , one , eins , egy , bat , o ichi . Altres logogrames occidentals son les lligadures & (i comercial) i @ (arrova), provinents respectivament de les particules llatines et i ad , amb funcions diferenciades en el pas del temps.

El mes important ?i fins i tot, l'unic supervivent? dels sistemes d'escriptura logografics actuals es el xines. Els seus caracters es fan servir, encara que en cert grau modificats, en xines, japones, corea, vietnamita (fins a 1910 ^[3] ) i en altres llengues de l'Asia oriental. Els jeroglifics egipcis i l'escriptura maia tambe son basicament sistemes logografics, per be que tambe marcaven caracteristiques fonetiques i estiguin extints.

Els logogrames son sovint anomenats ideogrames , una paraula que es refereix als simbols que graficament representen idees abstractes, pero els linguistes eviten aquest us, sobretot quan es fa referencia als caracters xinesos, ja que sovint son compostos semantico - fonetics , simbols que inclouen una part que representa el significat i una altra que representa la seva pronuncia.

Sistemes d'escriptura sil·labics [ modifica ]

Un sil·labari te un conjunt de simbols que representen (o s'aproximen a) sil·labes , que formen mots . Un simbol en un sil·labari representa generalment un so consonantic seguit d'un so vocalic , o simplement una vocal aillada. En un vertader sil·labari no hi ha una similitud grafica sistematica entre caracters semblants foneticament (encara que alguns tenen similitud amb les vocals). Es a dir, els caracters per a ≪ke≫, ≪ka≫, i ≪ko≫ no tenen una semblanca que indiqui un tret comu amb el so de [k]. Compareu amb els abugides , on cada grafema representa tipicament una sil·laba pero on els sons associats a la representacio dels caracters son graficament similars (normalment una base comuna consonantica es marca d'alguna manera mes o menys consistent per a representar la vocal de la sil·laba).

Els sil·labaris son mes indicats per a llengues amb una estructura sil·labica simple, com el japones, on existeixen dos sil·labaris derivats dels ideogrames xinesos originals: hiragana i katakana , ambdos tenen el mateix nombre de lletres o sil·labes i s'empren per a finalitats diferents, a part de les parelles de fonemes (consonant+vocal), tambe inclouen les vocals soles i la lletra "n". El catala , en canvi, permet estructures de sil·labes complexes, amb un inventari relativament llarg de vocals i complexos grups consonantics de manera que aixo faria enutjos d'escriure el catala amb un sil·labari. Per escriure catala amb un sil·labari, cada possible sil·laba en catala hauria de tenir un simbol propi, i mentre que el nombre de possibles sil·labes en japones nomes ronda la centena en catala aquestes es compten per milers (calculeu una trentena de sons consonantics inicials, per vuit sons vocalics, per una altra trentena de sons consonantics finals).

Altres llengues que fan servir el sistema d'escriptura sil·labic son: el grec micenic ( Lineal B ) i llengues natives americanes com el cherokee . Diverses llengues de l' antic Proxim Orient utilitzaven formes de cuneiforme , que es un sil·labari amb alguns elements no sil·labics.

Sistemes d'escriptura segmentals o alfabetics [ modifica ]

Dins dels alfabets es distingeixen basicament tres classes:

• alfabets plens, o complets, els que contenen consonants i vocals.
• alfabets sil·labics o abugides , i
• alfabets consonantics o abjads .

Abjad

El primer tipus d'alfabet que es va crear va ser l'abjad. Un abjad es un sistema d'escriptura alfabetic on hi ha un simbol per consonant. Difereixen d'altres menes d'alfabets en que nomes tenen caracters per a sons consonantics. Les vocals no son usuals en un abjad.

Tots els abjads coneguts (excepte potser el tifinag ) son de la familia d'escriptures semitiques, i deriven de l'original alfabet semitic septentrional . Aixo es aixi perque les llengues semitiques i les relacionades llengues amazigues tenen una estructura morfologica que fa que la denotacio de les vocals sigui redundant en molts casos.

Alguns abjads (com l'arab i l'hebreu) tenen notacions per a les vocals, pero nomes les usen en contextos especials, com ara l'ensenyament. Moltes escriptures que deriven d'abjads es van ampliar amb simbols vocalics per convertir-les en alfabets complets, el cas mes conegut es la derivacio de l' alfabet grec de l'abjad fenici. Aquesta ampliacio nomes va passar quan l'escriptura va ser adaptada a un llenguatge no semitic.

El nom abjad ve de l'antic ordre de les consonants de l' alfabet arab Alif, Ba, Jim, Dal, encara que la paraula pot tenir arrels antigues al fenici o ugaritic .

Abjad es encara la paraula per a alfabet a l'arab, malai, i indonesi.

Abugida

Un abugida es un sistema d'escriptura alfabetic, els signes basics del qual denoten consonants amb una vocal inherent i on una modificacio coherent del signe basic indica d'altres vocals seguents.

Aixi, en un abugida pot o no haver-hi un signe per a la "k" sense vocal, pero un tambe per "ka" (si "a" es la vocal inherent), i "ke" es escrita modificant el signe de "ka" en una manera que es coherent amb com un pot modificar "la" perque sigui "el". A molts abugides la modificacio es l'addicio d'un signe vocal, pero d'altres possibilitats son imaginables (i usades), com ara la rotacio del signe basic, addicio del signe diacritic, etc.

El contrast amb ≪veritables sil·labaris≫ es que l'ultim te un simbol distintiu per a cada sil·laba possible, i els signes per a cada sil·laba no tenen similitud sistematica. La similitud grafica de molts abugides venen del fet que son derivats dels abjads, i les consonants componen els simbols amb la vocal inherent, i els nous simbols vocals son afegits al simbol base. Els sil·labaris indigenes canadencs poden considerar-se abugides, encara que ells son rarament descrits en aquests termes. El mes llarg grup senzill d'abugides es la familia Brahamica d'escriptures, tanmateix, que inclou quasi totes les escriptures usades a l' India i l' Asia sud-oriental .

Sistemes composicionals [ modifica ]

Una escriptura composicional presenta detalls mes fins que un alfabet. Aqui els simbols no representen pas fonemes sencers, sino trets fonetics que caracteritzen els fonemes, com ara sonoritat , punt d'articulacio o mode d'articulacio . Teoricament, cada tret es podria escriure propiament com una sola lletra. Els abjads, abugides o sil·labaris poden ser composicionals, pero l'unic sistema general d'aquest tipus es el hangul corea . Al hangul, els tracos de cada tret fonetic es combinen per formar lletres alfabetiques, i aquestes lletres es combinen en blocs sil·labics, aixi que el sistema combina tres nivells de representacio fonologica.

Sistemes ambigus [ modifica ]

Molts sistemes d'escriptura no son sols d'un sol tipus. El sistema d'escriptura llati, per exemple, inclou nombres i d'altres logogrifs com #, $, i &, i les lletres fonetiques son una pobra igualacio de so. Com ja s'ha mencionat anteriorment, tots els sistemes logografics tenen components fonetics, i tambe es troben al llarg de les linies dels sil·labaris, com el xines ("logotip-sil·labic"), o un abjad, com l'egipci (≪logo-consonant≫).

Unes certes escriptures, tanmateix, son realment ambigues. Els semi sil·labaris de l'antiga Espanya son sil·labics per a les consonants oclusives com p, t, k, pero alfabetics per a altres lletres. En algunes versions, les vocals son escrites redundantment despres de lletres sil·labiques, de conformitat amb una ortografia alfabetica. L'antic cuneiforme persa es similar. De 23 consonants, set son totes sil·labiques, tretze son sols alfabetiques, i per a les altres tres, nomes n'hi ha una lletra per a /Cu/ i les altres /Ca/ i /Ci/. Tanmateix, totes les vocals son escrites clarament malgrat tot; com a les abugides Brahamiques, la lletra /Ca/ va ser usada per a una simple consonant.

Classificacio grafica dels sistemes d'escriptura [ modifica ]

Potser la distincio grafica primaria a les classificacions es la linealitat . Els sistemes d'escriptura lineals son aquells en els quals els caracters estan compostos de linies, com es el cas en l' alfabet llati i l' escriptura xinesa . Els caracters xinesos son considerats lineals si son escrits amb un boligraf o amb un raspall ligrafic, o modelats en bronze. De manera similar, els jeroglifics egipcis i els glifs maies son sovint pintats en un perfil amb forma lineal, pero en situacions formals son tallats en relleu . Els sistemes no lineals, d'altra banda, com el Braille , no estan compostos de linies. Els mes antics exemples d'escriptura son lineals: l' escriptura sumeria del 3300 aC era lineal, encara que els seus descendents cuneiformes no ho son.

La cuneiforme va ser probablement la mes antiga escriptura. Els seus glifs van ser formats prement el final d'una agulla amb llengueta en massilla humida, no tracant les linies en la massilla amb l'agulla com es va dir previament. El resultat va ser una radical transformacio de l'aparenca de l'escriptura.

El Braille es una adaptacio no lineal de l'alfabet llati que va abandonar per complet les formes llatines. Les lletres estan compostes de punts en relleu en el substrat de l'escriptura, que pot ser de cuir (el material original de Louis Braille ), paper rigid, plastic o metall.

Tambe hi ha altres adaptacions no lineals de l'alfabet llati, incloent-hi el codi Morse , l' alfabet dactilologic de diverses llengues de signes , i el semafor , en el qual les banderes i barres son posicionades descrivint angles. Tanmateix, si l'"escriptura" es defineix com un mitja potencialment permanent de gravar informacio, llavors aquests sistemes no es qualificarien realment com a escriptura, perque els simbols desapareixen despres d'un temps.

Si l' escriptura Edo es certament un sistema d'escriptura complet, pot ser l'unic exemple natural d'una escriptura en la qual el color dels grafemes es posa en contrast.

Direccio [ modifica ]

Les diferents escriptures s'escriuen en direccions diferents. El primer alfabet es podia escriure en qualsevol direccio: tant horitzontal (d'esquerra a dreta o de dreta a esquerra) o vertical (cap amunt o cap avall). Tambe es podia escriure ≪bustrofedicament≫ (tal com fa el bou amb l'arada en un camp): comencant horitzontalment en una direccio i llavors girant al final de la ratlla i invertint la direccio. El jeroglific egipci feia servir aquesta disposicio, l'inici d'una ratlla horitzontal ve indicat per cap a quina direccio miren els ideogrames amb figures animals o humanes.

L' alfabet grec i els seus successors, i entre aquests l'alfabet llati que, modificat, fem servir per al catala, van fixar una disposicio en ratlles horitzontals d'esquerra a dreta, de dalt cap avall de la pagina. Altres escriptures, com ara l' arab i l' hebrea , s'escriuen de dreta a esquerra. Moltes escriptures de l'Asia oriental, com el xines o el japones , s'escriuen tradicionalment en ratlles verticals de dalt cap avall, des de la dreta de la pagina cap a l'esquerra. Tambe hi ha escriptures que s'escriuen de baix cap a dalt de la pagina, com les que es feien servir antigament a les illes Filipines i altres illes del Pacific occidental.

Cal destacar per ultim l'escriptura a Internet, que segueix la direccio de l' hipertext , en el sentit que un discurs pot ramificar-se a partir de seguir un enllac, abandonant el discurs principal o retornant-hi mes endavant, de manera que el lector avanca a salts en lloc de fer-ho seguint linies horitzontals o verticals.

Suport [ modifica ]

Els materials que han servit de suport a l'escriptura han estat molt variats al llarg de la historia. Han aparegut escrits sobre tauletes d'argila , pedra , papir , pergami , taules de fusta cobertes de cera i paper, entre altres. Des de mitjan segle XX s'han estes els ordinadors com a suports virtuals de l'escriptura, amb la possibilitat d'imprimir els documents en format paper.

Sistemes d'escriptura i informatica [ modifica ]

En ordinadors i sistemes de telecomunicacions, els grafemes i altres unitats similars necessaries per al processament de text es representen amb ≪ caracters ≫ que tipicament es manifesten en una forma codificada .

Diferents estandards ISO / IEC son definits per acordar amb cada sistema d'escriptura individual per implementar-los als seus ordinadors o en forma electronica. Avui molts d'aquests estandards son tornats a definir en un millor estandard col·lectiu, l' ISO 10646 , tambe conegut com a Unicode . A Unicode, cada caracter, en cada sistema d'escriptura de cada llengua ?simplificant una mica? te un unic numero d'identificacio, conegut com a ≪code point≫. El software de l'ordinador utilitza el code point per col·locar el caracter corresponent a l'arxiu de font , aleshores els caracters poden ser reproduits a la pantalla o escena.

Un teclat d'ordinador es l'aparell mes conegut per a escriure a l'ordinador. Cada tecla es associada amb un codi estandard que el teclat envia l'ordinador quan es pressionada. Fent servir una combinacio de tecles alfabetiques amb tecles modificadores com ara Ctrl , Alt , Shift i AltGr , diversos codis de caracters son generats i enviats a la CPU . El sistema operatiu intercepta i converteix aquests signes en els apropiats caracters basats en ordre del teclat i l' input method , i aleshores delibera aquests codis convertits i caracters al software aplicador actiu, que en torns reprodueixen el glif apropiat a l'actualment usada font, i li demana al sistema operatiu que l'envii al monitor d'ordinador .

Sociolinguistica [ modifica ]

Un estudi publicat el 2017 troba diferencies en la manera de la qual el cervell processa els simbols i les paraules segons el sistema d'escriptura al qual estigui acostumada cada persona. L'estudi observa les diferencies entre infants xinesos mandarinofons , coreans, canadencs anglofons i grecs. ^[4]

Canvis de sistema d'escriptura [ modifica ]

Els canvis politics i socials al llarg de la historia d'una llengua poden desembocar en canvis de sistema d'escriptura. A finals del segle XX i principis del segle XXI, aquestes transicions es dugueren a terme notablement en els paisos de l'espai postsovietic. Per exemple, el kazakh , que despres d'haver utilitzat l' alfabet arab i l' alfabet llati , durant l'epoca de dominacio sovietica passa a fer servir l' alfabet ciril·lic , i actualment hi ha un projecte en curs per a tornar a l'alfabet llati. ^[5] Altres antigues republiques sovietiques tambe han dut a terme el canvi de l'alfabet ciril·lic al llati.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Transliteracio
• Paleografia
• Alfabets i escriptures del mon
• Cal·ligrafia
• Llenguatge escrit
• Llenguatge formal

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Daniels, Peter T. , i William Bright, eds. (1996). The world's writing systems . ISBN 0-19-507-993-0 .
• DeFrancis, John (1990). The Chinese Language: Fact and Fantasy . Honolulu: University of Hawaii Press. ISBN 0824810686
• Hannas, William, C. (1997). Asia's Orthographic Dilemma . University of Hawaii Press. ISBN 082481892X (paperback); ISBN 0824818423 (hardcover)
• Sampson, Geoffrey (1985). Writing Systems . Stanford, California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1756-7 (paper), ISBN 0-8047-1254-9 (cloth).
• Smalley, W.A. (ed.) (1964). Orthography studies: articles on new writing systems . United Bible Society, London.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sistema d'escriptura

• Sistemes d'escriptura (angles)
• Sobre sistemes d'escriptura africans de la John Henrik Clarke Africana Library a la Cornell University
• http://www.omniglot.com/index.htm
• Alphabetic Writing Systems
• Michael Everson's Alphabets of Europe
• The Unicode Consortium