Sichuan
(
?·
pag.
)
(
xines tradicional
i
simplificat
:四川,
pinyin
:
Sichu?n
,
Wade-Giles
:
Ss?-ch?uan
,
transcripcio antiga
:
Szechwan i Szechuan
; antigament tambe s'anomenava ≪Xina Occidental≫ per les
missions protestants
) es una provincia de la zona centreoriental de la
Republica Popular de la Xina
amb capital a
Chengdu
. Limita al nord amb la provincia de
Gansu
, al nord-oest amb la provincia de
Shaanxi
, a l'est amb el municipi de
Chongqing
, al sud-est amb la provincia de
Guizhou
, al sud amb la provincia de
Yunnan
, a l'oest amb la
Regio Autonoma del Tibet
i al nord-oest amb la provincia de
Qinghai
.
Esta situada al sud-oest de la Xina, travessada pel riu Yangzi a l'est de la depressio anomenada conca vermella. Es una regio molt fertil i amb un clima calid d'hiverns suaus. A l'oest dominen els altiplans freds, muntanyes verges i profundes goles mes aptes per als pastors tibetans. Es una de les portes de comunicacio amb el
Tibet
.
Subdivisions
[
modifica
]
Sichuan es divideix en 18 prefectures i 3 prefectures autonomes:
La poblacio esta composta per habitants de 53 etnies diferents, entre les quals destaquen la minoria
tibetana
i la
Yi
.
La seva economia es basa en la produccio de cereals, cucs de seda i oli. Disposa tambe d'industries metal·lurgiques, electroniques i farmaceutiques. A Sichuan hi ha mines de ferro i d'altres minerals.
Brocat sichuanes
amb patro de cavall alat, segle
vii
? segle
x
. Sichuan es coneguda per la seva seda i el seu teixit de brocat.
Segons modernes investigacions, foren els pobles Ti i Ch'iang del Sichuan els que van inventar la industria de la seda. Segons els Annals Han, l'emperador Wu va enviar un ambaixador de nom Ch'ang Ch'ien a l'
Asia central
, el qual va trobar sedes i objectes manufacturats al pais de T'a Hsia (modern
Afganistan
) vers el 139-126 aC i es creu que ja llavors hi havia una ruta comercial entre Sichuan i l'Asia central; la ruta era anterior (700 anys mes antiga) que la primera ruta de la seda coneguda que anava cap a l'oest (西域 Xi yu， paisos de l'oest) amb sortida al pais dels xiongnu (匈奴). La ruta sortia de Chengdu, la capital del Sichuan, i es dividia en dues branques: la via d'aigua oriental que seguia el riu Min i entrava a
Yunnan
cap a
Kumming
, i la via terrestre occidental que partia del centre siderurgic de Chiunglai i anava cap al Yunnan occidental per diverses valls per arribar a
Tali
o Dali, on les dues rutes es trobaven; seguien a cavall i entraven a
Birmania
i cap a l'
India
. La ruta s'anomenava
Shu-Junt'u Tao
('passatge Sichuan-India'). De l'India anava per mar cap a
Arabia
i per terra cap a l'Asia central.
La regio va passar a l'imperi durant la
dinastia Qin
(221 aC fins al 206 aC), pero se'n va independitzar l'any 24. Dos segles abans de l'inici de l'era cristiana la cultura
han
ja havia penetrat al Sichuan i es va acabar consolidant en els primers dos segles de l'era comuna. Es part de la Xina de manera permanent d'enca el segle
x
. L'islam no va penetrar a la provincia fins a la conquesta mongola, per primera vegada el 1253, quan un contingent de l'exercit mongol fou enviat per
Kubilai Khan
per conquerir
Sichuan
i
Yunnan
. Despres de la conquesta soldats musulmans s'hi van establir. Durant tres dinasties (
Yuan
,
Ming
i
Qing
) els musulmans van seguir emigrant, com a soldats o com a comerciants, generalment procedents del
Kansu
i el
Shensi
, pero tambe d'altres llocs. La mesquita de Ku-ch'ie Lou a Chengdu fou construida sota els Ming (reconstruida al segle XVII). Durant la dinastia Qing (1644-1911) la poblacio musulmana va augmentar al Sichuan, especialment al segle
xix
, despres del fracas de les revoltes de
Ma Hualong
a Shensi i Kansu, i de
Du Wenxiu
a Yunnan, quan van arribar milers de refugiats que fugien de les massacres. Llavors es va expandir a la regio la confraria de la Nakshbandiya-Djahriyya, pero la confraria dels
Kadiriyya
i la dels Nakshbandiya-Khufiyya ja havien pres peu de Sichuan al segle
xvii
.
Sota el govern comunista els musulmans foren integrats en la majoria han i avui dia no es pot distingir un
hui
del Sichuan d'un han de la mateixa regio excepte perque els musulmans no mengen porc. Els musulmans constituien a finals del segle
xx
(1990) el 2,2% de la poblacio (unes 109.000 persones). La ciutat de
Chongqing
, on va neixer el reformador
Deng Xiaobing
, va obtenir el 1997 l'estatus de municipalitat i va quedar separada de la provincia.
El
sichuanesos
son un subgrup dels xinesos han que viuen majoritariament a la provincia de Sichuan i al municipi de
Chongqing
. A principis del segle
ix
aC,
Shu
(a la plana de Chengdu) i
Ba
(que va tenir la seva primera capital a la ciutat de
Enshi
, a
Hubei
i controlava part de la vall del
riu Han
) van destacar com a centres culturals i administratius on es van establir dos regnes rivals. Tot i que finalment la
dinastia Qin
va destruir els regnes de Shu i Ba, el govern Qin va accelerar els avencos tecnologics i agricoles de Sichuan fent-lo comparable al de la vall del
riu Groc
. La llengua actualment extingida dels
Ba-Shu
derivava dels colonitzadors de l'era Qin i representa la divisio documentada mes primerenca del que ara s'anomena
xines mitja
.
Durant les dinasties
Yuan
i
Ming
, la poblacio de l'area va disminuir a causa de les guerres i la
pesta bubonica
i van arribar nous pobladors de l'area de l'actual Hubei, reemplacant el xines comu mes primerenc amb un estandard nou.
El Memorial Li Bai, ubicat a
Jiangyou
, es un museu en memoria de
Li Bai
, poeta xines de la
dinastia Tang
(618?907) construit al lloc on va criar-se. L'edifici es va comencar el 1962 en ocasio del 1200e aniversari de la seva mort, es va completar el 1981 i es va obrir al public a l'octubre de 1982. El memorial es construit amb l'estil del jardi Tang classic.
El 2003, Sichuan tenia 88 companyies artistiques, 185 centres de cultura, 133 biblioteques i 52 museus. Les empreses radicades a Sichuan tambe va produir 23 series televisives i una pel·licula.
[1]
Domini linguistic actual del dialecte sichuanes.
Els sichuanesos havien parlat la seva propia varietat del xines anomenat xines ba-shu, o antic sichuanes, abans que s'extingis durant la dinastia Ming. Ara la majoria parla
mandari sichuanes
. Alguns linguistes creuen que els dialectes minjiang son descendents genuins de l'antic sichuanes, pero no hi ha cap evidencia concloent que els dialectes Minjiang siguin derivats de l'antic sichuanes o del mandari sud-occidental.
Les llengues parlades a Sichuan pertanyen principalment a tres subfamilies de les
llengues sinotibetanes
.
La varietat de xines parlat mes ampliament utilitzada a Sichuan es
mandari sichuanes
, el qual es la
lingua franca
a Sichuan,
Chongqing
i parts de la
Regio Autonoma del Tibet
. Tot i que el sichuanes es classifica generalment com a dialecte del
mandari
, es altament divergent en fonologia, vocabulari, i fins i tot gramatica del
xines estandard
.
[2]
El
dialecte minjiang
resulta especialment dificil d'entendre a parlants d'altres dialectes mandarins.
[3]
[4]
[5]
[6]
La
Prefectura Autonoma Tibetana de Garze
i la
Prefectura Autonoma i Qiang d'Aba
a l'oest de Sichuan es poblat per
tibetans
i
qiangs
. Els tibetans parlen
Khams
i
Amdo
, que son dues
llengues tibetiques
, aixi com diverses
llengues qianguiques
. Els qiang parlen llengues qianguiques i sovint tambe llengues tibetiques. Els
Yis
de la
Prefectura Autonoma Yi de Liangshan
, al sud de Sichuan parlen la
llengua nuosu
, de la familia de les
llengues lolo-birmanes
. El
Yi
s'escriu utilitzant l'
escriptura yi
, un
sil·labari
estandarditzat el 1974. Una altra llengua minoritaria es l'
ersu
, de la familia burmo-qianguica,
[7]
amb uns 13.000 parlants, que te un sistema d'escriptura propi per als textos religiosos, l'
escriptura pictografica shaba
, reservada als oficiants de la religio tradicional
shaba
. La
Universitat del Sud-oest per a Nacionalitats
te un dels departaments mes prominents de tibetologia de la Xina, i l'
Editorial de les Minories del Sud-oest
publica literatura de les llengues minoritaries.
[8]
A les regions autonomes de minories la senyalitzacio es bilingue i hi ha escoles publiques amb llengua vehicular diferent del mandari.
La gastronomia de Sichuan es caracteritza pels seus plats picants. Dos dels menjars mes coneguts son el
pollastre G?ng B?o
i el
mapo doufu
; tots dos es poden trobar actualment arreu de la
Xina
.
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
≪
Sichuan: Education and Culture
≫.
newsgd.com
, 26-05-2004 [Consulta: 4 gener 2014].
- ↑
Cui
, Rongchang (崔?昌).
{{{titol}}}
(en xines simplificat).
Sichuan University
Press, 1996.
ISBN 7-5614-1296-7
.
- ↑
Li
, Bin (李彬);
Tu
, Minghua (???).
{{{titol}}}
(en xines simplificat). Fujian People's Press, 2007, p. 563.
ISBN 978-7-211-05482-4
.
- ↑
;
Liang
, Xiaoming (梁?明) ≪四川交通："?口"??普通?≫ (en xines simplificat).
中?交通?
, 23-11-2005.
- ↑
;
Yu
, Yong (余勇) (en xines simplificat)
北京晨? (Morning Post)
, 01-06-2009.
- ↑
≪走?大山的志愿者≫ (en xines simplificat).
四川?年?
(Sichuan Youth Paper)
, 18-07-2009.
- ↑
≪
Glottolog 3.3 - Ersu
≫. [Consulta: 10 gener 2019].
- ↑
≪
The Wuhou District (武侯?), a Tibetan enclave in Chengdu
≫. TibetInfoNet, 24-03-2009. Arxivat de l'
original
el 2014-01-05. [Consulta: 4 gener 2013].