La
segona guerra etiop-somali
, mes coneguda com la
Guerra de l'Ogaden
, fou un conflicte armat convencional entre
Somalia
i
Etiopia
que va durar del
1977
al
1978
, pel domini de la regio de l'
Ogaden
a
Etiopia
.
En el repartiment de l'
Africa
derivat de la
Conferencia de Berlin
del
1885
, es va produir el repartiment de les terres somalis.
[1]
Franca va adquirir
Obock
,
Gran Bretanya
la
Somalia Britanica
,
Italia
Benadir
i la que fou la
Somalia Italiana
i els etiops es van considerar amb dret a l'Ogaden. El concepte de la
Gran Somalia
, abracant totes les terres somalis va ser difos per la
Lliga de la Joventut Somali
, creada el
1943
com a club i el
1947
com a partit. La idea es va fer popular i quan Somalia Britanica va esdevenir independent es va unir, com ja s'havia pactat, a la Somalia Italiana (independent 4 dies despres) per formar la Republica de Somalia; un referendum al nord-est de
Kenya
deixava suposar que aquesta regio (sota administracio britanica) seria transferida a la nova republica, pero els britanics es van fer enrere sota pressio dels partits kenyans i es va produir la
Guerra Shifta
(finals del
1963
) amb Somalia donant suport a un moviment d'alliberament dels somalis a Kenya en una lluita que va durar fins al
1967
; quan els somalis de l'Ogaden es van revoltar tanmateix a finals del
1963
, Somalia els va donar suport i per mes de dos mesos (finals de gener a marc del
1964
) es va produir el primer conflicte amb Etiopia (
primera guerra etiop-somali
).
Quan es va produir l'enderrocament del negus
Haile Selassie
per un consell militar (
Derg
) el
1974
, Etiopia va estar per un temps poc organitzada amb lluites pel poder dins el mateix consell i sorgiment de moviments oposats al consell, molts de caracter nacionalista. Entre aquestos moviments hi havia el
Front d'Alliberament de Somalia Occidental
(FASO) que amb suport de Somalia va comencar a actuar i el
1975
dominava algunes posicions etiops. El
1976
l'ajut de Somalia es va incrementar mentre seguien les lluites al
Derg
. Aquest moment fou aprofitat per Somalia que disposava d'un exercit de 35.000 homes (inferior en nombre a l'exercit etiop) superior en nombre de tancs i amb una millor aviacio; l'exercit estava ben proveit de material sovietic i entrenat per assessors sovietics.
L'
11 de febrer
de
1977
les lluites pel poder al
Derg
s'havien acabat amb el triomf de la faccio del militar comunista pro sovietic
Menguistu Haile Mariam
. En aquest moment la
Unio Sovietica
va decidir donar suport a la revolucio etiop, ja que tenia moltes possibilitats de desenvolupar un autentic estats socialista marxista-leninista. Es va oferir ajut a Menguistu que la va acceptar. La missio americana a Etiopia i el centre de comunicacions foren tancats l'abril del
1977
.
El juny de
1977
Menguistu va acusar a Somalia d'introduir les seves tropes a l'Ogaden, cosa que el regim de Somalia va negar contra tota evidencia, i va declarar que nomes s'havia permes a voluntaris de lluitar al costat del FASO. El
13 de juliol
l'
Exercit Nacional de Somalia
va envair Ogaden (altres fonts indiquen el
23 de juliol
).
[2]
Els etiops van informar que es tractava de 70.000 soldats, 40 avions de combat, 250 tancs, 350 vehicles pesats i 600 peces d'artilleria, encara que aquestes estimacions semblen ser una mica mes elevades que la realitat.
[2]
A final del mes de juliol el 60% de l'Ogaden estaven en mans dels somalis (oficialment del FASO), incloent Gode al riu
Shabele
. Combats molts forts es van produir a
Dire Dawa
i
Jijiga
on els somalis van tenir moltes baixes. Progressivament l'aviacio etiop, tot i ser inferior en nombre a la somali, va comencar a establir la superioritat per disposar de millors aparell i bases mes properes.
La Unio Sovietica va intentar un alto el foc; quan els esforcos van fallar els sovietics van abandonar Somalia i van aturar tota ajuda a
Siad Barre
, comencant a proveir massivament a Etiopia. L'ajut sovietic fou el segon mes important despres del d'octubre
1973
quan l'exercit siria fou proveit durant la
Guerra del Yom Kippur
; tambe van arribar consellers sovietics i 15.000 soldats cubans; Ajut va arribar tambe del
Iemen del Sud
,
Corea del Nord
i
Republica Democratica Alemanya
.
[3]
La major victoria somali fou l'atac a
Jijiga
a la meitat de setembre de
1977
; les tropes etiops van evacuar la ciutat i els milicians locals no van ser rivals pels somalis. Els etiops es van retirar cap al darrere del pas estrategic de Marda, a mig cami entre Jijiga i
Harar
. En aquest moment Etiopia admetia que nomes dominava el 10% de l'Ogaden i que havia perdut tambe arees no somalis de
Harerge
, de la provincia de
Bale
i de la de
Sidamo
. Pero la manca de subministraments pels tancs, afectats pels atacs aeris etiops, va impedir als somalis anar mes lluny i amb l'arribada de les pluges, que van fer els camins intransitables, l'ofensiva va quedar aturada. Mentre Etiopia havia aixecat una gran milicia de cent mil homes per integrar-la a l'exercit regular.
De l'octubre del
1977
al gener del
1978
els somalis van provar d'ocupar Harar defensada per 40000 etiops, 1500 sovietics i 11.000 cubans. Van arribar als afores de la ciutat el novembre, pero estaven massa cansats i mancats de material per ocupar-la i es van haver de retirar a l'espera del contraatac etiop-cuba.
El novembre del
1977
Somalia va trencar relacions diplomatiques amb la Unio Sovietica i va expulsar a tots els seus ciutadans
Al costat de Somalia va quedar
Xina
, que va aportar ajut diplomatic i material.
Romania
va mantenir bones relacions amb Barre pero sense ajudar-lo.
L'ofensiva etiop cubana, que incloia atacs de
MiG-21
i
MiG-23
pilotats per pilots cubans
[4]
es va produir el febrer: d'un costat van atacar a les forces somalis a la zona d'Harar pero de l'altra van fer un by-pass per Marda (defensat pels somalis) entre Jijiga i la frontera somali, i aixi van poder atacar als somalis des de dues direccions. Van reconquerir Jijiga on en dos dies van morir 3000 defensors. La defensa somali es va enfonsar i els etiops i cubans van reconquerir l'Ogaden en les seguents setmanes.
El
9 de marc
de
1978
Barre va ordenar la retirada de l'exercit somali de territori d'Etiopia. La darrera unitat va sortir el
15 de marc
de
1978
el que de fet significava el final de la guerra. El FASO va continuar la lluita. El maig del
1980
encara controlaven una part de l'Ogaden, amb ajut de soldats voluntaris somalis, pero el
1981
ja estaven reduits a petits focus de resistencia i atacs aillats
Somalia va perdre a la guerra un terc dels seus soldats, un 37% dels tancs, i la meitat dels aparell de la Forca Aeria. Aquesta derrota va provocar malestar a l'exercit i els militars
majeerteen
van intentar un cop d'estat, que va fracassar, i del que va sortir despres el
Front Democratic de Salvacio de Somalia
.
Des de
1978
Somalia va esdevenir un aliat dels Estats Units als que va cedir bases (
Berbera
)
Enllacos externs
[
modifica
]