Santa Alianca

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentSanta Alianca
Modifica el valor a Wikidata
Tipus alianca militar Modifica el valor a Wikidata
Format per

La Santa Alianca fou un acord internacional de tres paisos amb monarques absoluts ( Austria , Prussia i Russia ), [1] els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels paisos monarquics i absolutistes.

Historia [ modifica ]

La Santa Alianca es va crear despres de la derrota final de Napoleo i el Govern dels cent dies a instancies d' Alexandre I de Russia i es va signar a Paris el 26 de setembre de 1815. [2] L’alianca pretenia frenar el liberalisme i el laicisme a Europa arran de les devastadores guerres revolucionaries franceses i les guerres napoleoniques , i nominalment va tenir exit fins a la guerra de Crimea . El Regne Unit es va incorporar en 1815 , formant la quadruple alianca , [3] i Franca en 1818 formant la quintuple alianca , amb l’objectiu de mantenir la solucio de pau europea i l'equilibri de poder en el Concert d’Europa celebrat al Congres de Viena i establint una serie de conferencies en el Concert europeu .

Congres de Viena (1814-1815) [ modifica ]

Article principal: Congres de Viena

El congres es va obrir a Viena l' 1 d'octubre de 1814 i el 30 de desembre es va produir una situacio de forca quan el rei de Sardenya va annexionar la Republica de Genova , abans de ser-li atribuida pel congres (com un ducat autonom). Un altre problema va ser la solucio de compromis per Saxonia ( 28 de gener ), la qual reclamava Prussia amb l'oposicio del Regne Unit i Austria ; com que Prussia no en va rebre mes que una part, se li va compensar amb el Gran Ducat de Posen a Polonia , i amb la ciutat de Thorn (amb previsio de convertir-la en ciutat lliure sota proteccio de Prussia i Russia ).

Entre els acords principals figuren la creacio de la Confederacio Germanica [4] (actes del 8 i 9 de juny ), l'establiment de la nova Confederacio Helvetica amb Valais , Neuchatel i Ginebra (i part de l'antic bisbat de Basilea ); [5] l'ampliacio dels territoris de Hannover , sota el govern del rei angles (que va rebre Frisia oriental , Hildesheim , Lingen , Meppen i alguns altres petits districtes, i va renunciar al ducat de Saxonia-Lauenburg a favor de Prussia, que la va permutar amb Dinamarca ); la fixacio dels limits i titols dels estats alemanys (fins i tot la cessio de Jever a Russia, que la va cedir a Oldenburg , i l'establiment del comtat independent de Kniphausen sota la dinastia britanica dels Bentick ); la creacio del Regne Llombardovenet [6] assignat a Austria (amb les antigues Provincies Il·liriques , que comprenien Dalmacia , Eslovenia i Istria ); l'establiment dels estats italians menors, inclos el restabliment de la independencia de Monaco sota protectorat de Sardenya, i el reconeixement del Regne Unit dels Paisos Baixos que va rebre Luxemburg com unio personal.

Un dels objectius del tractat era aillar Franca , mitjancant la creacio o el reforc dels estats veins del nord i de l'est ( Regne d'Holanda , que forma el Regne Unit dels Paisos Baixos rep els Paisos Baixos austriacs [7] i el Principat de Lieja , i Luxemburg com unio personal), i el Regne de Sardenya-Piemont , que rep Liguria (l'antiga Republica de Genova ). [8]

El tractat va confirmar tambe el control per Anglaterra de nombroses possessions i el control el passatge entre el Mediterrani occidental i oriental, que li va donar la supremacia maritima fins a la Primera Guerra mundial.

Les discussions continuaven malgrat el retorn de l'exemperador Napoleo I de l'exili i la represa de poder per Franca el marc de 1815. L'acta final del congres se signava nou dies abans de la seva derrota definitiva a la batalla de Waterloo , el 9 de juny durant el Govern dels cent dies i fou reconeguda per Franca al novembre, junt amb el tractat de Paris (1815) .

Congres d'Aquisgra [ modifica ]

Article principal: Congres d'Aquisgra (1818)

El 29 de setembre de 1818, Alexandre, l'emperador Francesc I d'Austria i el rei Frederic Guillem III de Prussia es van reunir amb Lord Castlereagh i el duc de Wellington i el duc de Richelieu al Congres d'Aquisgra . Franca va aconseguir el seu objectiu de reduir les obligacions imposades pel Tractat de Paris de 1815 , que l'obligaven a mantenir un exercit d'ocupacio entre altres reparacions de les Guerres Napoleoniques . L'ocupacio va ser formalment conclosa en la conferencia de 30 de setembre de 1818, tot i que l'evacuacio no es va completar fins al 30 de novembre. El representant frances Duc de Richelieu va aconseguir que Franca fos admesa com una part important en els forums de discussio europeus i la posicio de Franca com potencia europea va ser restaurada. [9] Els mitjans per preservar la unitat de les potencies europees, que nomes es va estendre al manteniment de la Quadruple Alianca . Metternich va rebutjar els plans idealistes d' Alexandre I de Russia per (entre altres coses) un exercit europeu unic. Les seves propies recomanacions als prussians per a un major control de la llibertat d'expressio van ser igualment dificils de donar suport obertament a altres potencies com la Gran Bretanya. [10]

Congres de Karlsbad [ modifica ]

Article principal: Conferencia de Karlsbad

L'assemblea es va reunir a peticio del ministre austriac Klemens Wenzel von Metternich despres que un estudiant desequilibrat membre d'una Burschenschaft anomenat Karl Ludwig Sand assassines l'escriptor conservador August von Kotzebue el 23 de marc de 1819, i de l'intent d'assassinat del president de Nassau Karl von Ibell per part de l'apotecari Karl Loning el 23 de marc de 1819. Es va parlar d'aplicar mesures severes contra els demagogs universitaris , que es materialitzaria als decrets de Karlsbad de l'any seguent. [11]

Congres de Troppau [ modifica ]

Article principal: Congres de Troppau

Al Congres de Troppau el 1820 Gran Bretanya es va oposar a la suggerida accio concertada contra els liberals napolitans . Per tant, no va enviar cap plenipotenciari, sino que estava representada per Lord Stewart, ambaixador a Viena i mig germa del secretari d'Afers Exteriors, el vescomte Castlereagh. Franca tampoc no havia donat poders plens als seus representants, tot i que la seva politica estava menys clarament definida. Aixi, des de l'inici del Congres, va quedar clar que creixia una divisio entre les potencies orientals i occidentals.

Metternich va intentar comprometre els estats a intervenir en el Regne de les Dues Sicilies, Espanya i Portugal, on despres de les guerres napoleoniques les idees republicanes van posar en dubte la continuitat de les monarquies, que estaven en perill de ser enderrocades pels carbonaris , la Revolucio liberal de Porto i el Pronunciament de Riego respectivament. El 19 de novembre, els monarques d'Austria, Russia i Prussia van signar un protocol que els alineava amb Metternich per intervenir i suprimir les revolucions emergents per tal de preservar l' statu quo de 1815. [12] Gran Bretanya va protestar contra aquest acord. El 20 de desembre, el Congres va acabar sense un acord precis sobre la intervencio al Regne de les Dues Sicilies. Tanmateix, es va acordar continuar el congres a Ljubljana el 26 de gener de 1821, on finalment s'havien d'aclarir els detalls.

Congres de Laibach [ modifica ]

Article principal: Congres de Laibach

Al seguent Congres de Laibach (l'actual Ljubljana ) el 1821, Metternich va intentar alinear els seus aliats en la supressio de la revolta dels carbonaris contra el rei Ferran I de les Dues Sicilies . [13]

A Laibach l' emperador Alexandre va rebre la noticia de la invasio dels Principats danubians per part d' Alexandros Ypsilantis , que anunciava l'esclat de la Guerra d'independencia de Grecia , i des de Laibach, Ioannis Kapodistrias d'origen grec va transmetre al lider grec el rebuig del tsar a la seva accio. La noticia de la revolucio va ser rebuda amb consternacio pels liders conservadors d'Europa, compromesos a mantenir el sistema establert al Congres de Viena , pero acollida amb entusiasme per molta gent comuna d'arreu d'Europa. [14] Despres de l'execucio del patriarca Gregori , l'emperador Alexandre I de Russia va trencar les relacions diplomatiques amb la Sublim Porta despres que Ioannis Kapodistrias , el seu ministre d'Afers Exteriors, envies un ultimatum exigint promeses als otomans de deixar d'executar sacerdots ortodoxos, que la Porta no va respondre. [15]

La conferencia es va tancar el 12 de maig de 1821 quan Russia, Austria i Prussia van emetre una declaracio per proclamar els principis que els van guiar per acudir en ajuda dels pobles sotmesos refermant els principis del Congres de Troppau . La declaracio, sense les signatures dels representants de Gran Bretanya i Franca va proclamar la desunio de l'alianca; dins del qual, per utilitzar les paraules de Lord Stewart, existia una triple comprensio que obligava les parts a portar endavant les seves propies opinions malgrat qualsevol diferencia d'opinio entre ells i els dos grans governs constitucionals. [16]

Congres de Verona [ modifica ]

Article principal: Congres de Verona

La Quintuple Alianca es va reunir per ultima vegada al Congres de Verona el 1822 , en la que es va pactar la retirada dels austriacs del Piemont i el seu aquarterament a Napols; la retirada dels otomans dels principats de Moldavia i Valaquia , la proteccio de l'esglesia ortodoxa a Orient i la no intervencio en la Guerra d'independencia de Grecia ; i es va decidir la intervencio francesa per restaurar Ferran VII a Espanya i a les colonies espanyoles independitzades (a America). Anglaterra es va oposar a aquesta darrera decisio , que no es va dur a terme, i es van enviar l'anomenat Cent Mil Fills de Sant Lluis l'any 1823 com a resposta a la peticio d'ajuda que feu Ferran VII d'Espanya perque fos restaurat com a monarca absolut. [17]

El final de l'Alianca [ modifica ]

Les darreres reunions havien revelat el creixent antagonisme amb Gran Bretanya i Franca, especialment sobre la unificacio italiana , el dret a l'autodeterminacio i la questio d'Orient . L'Alianca va desapareixer amb la mort d' Alexandre I de Russia el 1825. [18] En 1830 , Metternich va plantejar un congres de la Quadruple Alianca pero els russos van rebutjar el seu pla per restaurar l'antiga Alianca, tot i acordar el Chiffon de Karlsbad pel que els dos aliats es van comprometre a mantenir els principis de 1815 advertint al nou govern frances que no mostres ambicions territorials a Europa. [19]

Vormarz [ modifica ]

Vormarz ("abans de marc") es el nom d'una era historica i literaria en el context de la Confederacio Germanica i l' Imperi Austriac que te lloc entre Congres de Viena de 1815 i els esdeveniments de marc de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848 . Mentre que l'epoca es compresa com un periode d'estabilitat, el terme Vormarz posa l'emfasi sobre les diferents corrents que intentaren derrocar l'ordre establert. Es a dir, mentre que sota d'altres termes que descriuen aquesta epoca, com la idea del concert europeu , o ≪l'era de Metternich ≫, es parla d'un continent dominat per la influencia d' Austria i el seu govern conservador, quan els historiadors es refereixen a l'epoca previa al marc de 1848 solen fixar-se en aquells factors ideologics i sociopolitics que semblen reafirmar posicions contraries al poder de l'epoca i que anticipen l'epoca seguent, aixi com els greus problemes causats per l'autoritarisme estatal a la Confederacio Germanica i Austria, i la lluita pel liberalisme , en el context reaccionari d'una davallada dels drets assolits durant la Il·lustracio .

Lliga dels Tres Emperadors [ modifica ]

Article principal: Lliga dels Tres Emperadors

Otto von Bismarck va aconseguir ressuscitar la Santa Alianca en forma de la Lliga dels Tres Emperadors ( Dreikaiserbund ) [20] despres de la unificacio d'Alemanya el 1871, pero l'alianca va tornar a trontollar pels anys vuitanta sobre els conflictes d'interessos austriacs i russos per la dissolucio de l'Imperi otoma. [21]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Holy Alliance - Europe ≫ (en angles). [Consulta: 30 juliol 2021].
  2. ↑ Holy Alliance , Catholic Encyclopedia
  3. ↑ van Panhuys , Haro Frederik. International Law in the Netherlands . BRILL, 20 octubre 1978, p. 52?. ISBN 90-286-0108-2 .  
  4. ↑ Muller , Jurgen. Der Deutsche Bund: 1815 - 1866 (en alemany). Oldenbourg Verlag, 2006. ISBN 3486550284 .  
  5. ↑ Journals of the House of Commons (en angles). vol.71. Great Britain House of Commons, 1816, p. 734-735.  
  6. ↑ Nafziger , George F. Historical Dictionary of the Napoleonic Era (en angles). Scarecrow Press, 2002, p.21. ISBN 0810840928 .  
  7. ↑ Murphy , Craig N. Joel Krieger. The Oxford Companion to Comparative Politics, Volum 2 (en angles). OUP USA, 2012, p. 83. ISBN 9780199738595 .  
  8. ↑ Ramirez-Faria , Carlos. Concise Encyclopeida Of World History (en angles). Atlantic Publishers & Dist., 2007, p. 644. ISBN 9788126907755 .  
  9. ↑ Phillips , Walter Alison. ≪Aix-la-Chapelle, Congresses of≫. A: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. Vol. 1 (en angles). 11th ed. Cambridge University Press, 1911, p. 449?450.  
  10. ↑ Palmer , Alan. Metternich: Councillor of Europe (en angles). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 169-180. ISBN 978-1-85799-868-9 .  
  11. ↑ Schurz , Carl. Lebenserinnerungen: bis zum Jahre 1850 (en angles). Allyn and Bacon, 1913.  
  12. ↑ Mendelssohn-Bartholdy , Karl. Friedrich von Gentz: ein Beitrag zur Geschichte Oesterreichs im neunzehnten Jahrhundert: mit Benutzung handschriftlichen Materials (en alemany). Leipzig: S. Hirzel, 1867, p. 85.  
  13. ↑ ≪ Congress of Laibach ≫ (en angles). Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
  14. ↑ Brewer , David. The Greek War of Independence (en angles). London: Overlook Duckworth, 2011, p. 135-137. ISBN 1-58567-395-1 .  
  15. ↑ Brewer , David. The Greek War of Independence (en angles). London: Overlook Duckworth, 2011, p. 107. ISBN 1-58567-395-1 .  
  16. ↑ Phillips , Walter Alison. ≪Laibach≫. A: Encyclopædia Britannica. Vol. 16 (en angles). 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 82?83 [Consulta: 19 agost 2022].  
  17. ↑ Williams , Chris. A Companion to Nineteenth-Century Britain (en angles). John Wiley & Sons, 2006, p. 36. ISBN 1405156791 .  
  18. ↑ Palmer , Alan. Metternich: Councillor of Europe (en angles). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 218?224. ISBN 978-1-85799-868-9 .  
  19. ↑ Paxton , J. The Statesman's Year-Book 1974-75: The Encyclopaedia for the Businessman-of-the-World (en angles). Springer, 2016, p. 760. ISBN 0230271030 .  
  20. ↑ ≪ Dreikaiserbund ≫ (en angles). Britannica. [Consulta: 6 setembre 2021].
  21. ↑ E.J. Knapton, "The Origins of the Treaty of Holy Alliance." History 26.102 (1941): 132-140. online
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Santa_Alianca&oldid=32814834 ≫