 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El baro
Roman Fiodorovitx Ungern von Sternberg
(
Graz
,
22 de gener
de
1886
?
Novossibirsk
,
15 de setembre
de
1921
), conegut com el
Baro Negre
, fou un militar rus,
tinent general
de les
forces russes blanques
i mes tard
senyor de la guerra
pel seu compte.
[1]
Ungern va neixer a la ciutat
austriaca
de
Graz
, fill d'una familia noble d'
alemanys d'origen baltic
.
[2]
Es va graduar a l'academia militar Pavlovsk i va participar en la
Primera Guerra Mundial
.
Despres de la
revolucio de febrer del 1917
va ser enviat a l'
extrem orient rus
a les ordres del general cosac
Gregori Mikhailovitx Semionov
per a establir una presencia militar lleial a la zona. Es va distingir per la seva crueltat amb les poblacions locals i amb els seus subordinats i es va guanyar el sobrenom de baro negre. El
1920
es va separar de Semionov i va decidir restablir la
dinastia Qing
a la
Xina
. A final del
1920
va entrar a
Mongolia
que estava ocupada per les tropes xineses i n'era governador xines Hu Shuh Tseng. Anava al front d'un exercit de russos (blancs), i aventurers de diverses nacionalitats i l'
1 de maig
de
1920
havia format una tropa de voluntaris
buriats
i
mongols
a
Dauria
. Amb aquestes forces va expulsar els xinesos a comencaments de
1921
entrant a la capital
Urga
el
3 de febrer
de
1921
i declarant restaurada la independencia mongola (
13 de marc
de
1921
) sota la monarquia teocratica del
Jebtsundamba Kutuktu
Bogd Khan
. El baro va adoptar el titol de "wan", o sigui princep.
Segons Noskov (autor d'un llibre sobre el "baro negre" publicat a
Harbin
els
anys 1920
), la bandera que feia servir Ungern era groga amb l'aguila imperial negra. Segons el llibre de L. Iuzefovitx,
Emperor of desert
, la divisio asiatica del general Ungern tenia la bandera russa de tres colors amb la inscripcio daurada Miquel II (Mikhail II, germa de l'ultim emperador de Russia). Segons el vexil·loleg frances
Lucien Philippe
la bandera de l'exercit d'Ungern era blava i la personal era groga amb una
U
negra al centre.
Els seguents mesos Ungern i la seva gent es van desacreditar amb continues malifetes i les seves crueltats. El lider de les forces amigues dels
bolxevics
,
Damdin Sukhbaatar
amb l'ajuda de l'
exercit roig
va derrotar a Ungern. El maig, Ungern va intentar envair territori bolxevic prop de
Troitskosavsk
(avui
Kiakhta
,
Buriatia
) pero despres d'alguns exits inicials el maig i el juny, va ser derrotat el juliol i l'agost, i fou capturat pels seus propis soldats i entregat a l'
exercit roig
el
21 d'agost
de
1921
. Despres d'un rapid judici militar sumarissim fou executat a Novonikolaievsk (avui
Novossibirsk
,
Russia
) el
15 de setembre
de
1921
.
Aquest curios personatge apareix en una de les aventures de
Corto Maltes
del dibuixant italia
Hugo Pratt
.
La Primera Guerra Mundial
[
modifica
]
Durant la
Primera Guerra Mundial
, Ungern va lluitar a
Galitsia
. Se'l considerava un oficial molt valent, pero una mica imprudent i mentalment inestable. El
general Wrangel
esmentava a les seves memories que tenia por d'ascendir Ungern.
La Revolucio Bolxevic
[
modifica
]
Despres de la
revolucio de febrer del 1917
, va ser enviat pel
Govern Provisional Rus
a l'
Extrem Orient Rus
, sota el domini de Grigori Semionov, per a establir una presencia miliar lleial alla.
Despres de la
revolucio d'octubre
, Semionov i la seva ma dreta, Ungern, es van aixecar contra el nou govern bolxevic. Semionov, al qual donaven suport els japonesos, va nomenar a Ungern governador de l'area gran del Sud-est oriental mes enlla del
llac Baikal
. En els mesos seguents Ungern es va distingir per la seva crueltat extrema cap a la poblacio local i cap als seus propis subordinats. Aixi va ser com es va guanyar el renom del "Baro Sanguinari".
Semionov i Ungern, encara que eren antibolxevics, no eren part del
moviment Blanc
i van refusar reconeixer l'autoritat de l'Almirall
Aleksandr Koltxak
, el lider de l'
Exercit Blanc
. Tanmateix, tenien el suport dels japonesos amb diners i armes. La intencio japonesa era trobar un
estat titella
al Llunya Orient Rus encapcalat per Semionov.
L'exercit d'Ungern estava compost per una barreja de tropes russes,
cosacs
del
Transbaikal
i
buriats
. Diversos redactors, entre ells
Hugo Pratt
, es van referir a la unitat d'Ungern com la "Divisio Salvatge". El seu nom real era "Divisio Asiatica de Cavalleria". Aquesta unitat robava els trens d'alimentacio tant dels Blancs com dels Rojos. Des que Koltxak va instal·lar la seva base a Siberia, Semionov i Ungern operaven a l'est de Koltxak en l'area del Transbaikal. Els seus atacs als trens del
Transsiberia
obstaculitzaven els funcionaments de Koltxak als
Urals
.
Dictadura de Mongolia
[
modifica
]
La invasio d'Ungern a
Mongolia
, va immortalitzar el seu nom i va alterar el curs del desti de Mongolia.
Despres de la
Revolucio d'octubre
, va lluitar contra els
comunistes
en l'exercit de l'ataman Semionov, i abans d'anar a Mongolia va ser fet
general
. Ungern va viatjar centenars de quilometres a cavall fins a
Khovd
en haver sentit les noticies que havia de ser alliberat.
Quan Ungern va entrar a Mongolia a prop del riu
Onon
els veins li van donar una benvinguda calorosa. Els mongols van suposar que el mateix
Tsar
l'havia enviat per expulsar els soldats xinesos i alliberar Mongolia.
Els Mongols, dels quals l'odi als xinesos havia assolit un punt critic, van veure el Baro Ungern com el seu salvador i es van unir al seu exercit i li van donar provisions fresques. Ell era conscient de les expectatives dels mongols i va procurar despertar el suport mongol dient que el seu objectiu era alliberar Mongolia dels xinesos, restaurar el
Bogd Khaan
al seu tron legitim i reanimar la seva autonomia.
El Baro va reclutar
mongols
per a reforcar les seves forces i va atacar el 26 d'octubre de 1920. Despres de deu dies de batalla, Ungern no tenia cap altra opcio, nomes retirar-se. Va ser capac de mobilitzar molts mongols dient que l'alliberaria el Bogd dels xinesos i reanimaria la religio. Aquest rus es va posar un deel mongol (vestit nacional) amb la insignia d'un general sobre l'espatlla, es va proclamar
budista
i va nodrir els projectes grandiosos de reanimar l'Imperi de
Genguis Kan
. A comencaments de 1921, va fer un atac sorpresa sobre els xinesos, va entrar a Bogd i va rescatar el Bogd Khan. La batalla va continuar durant aproximadament deu dies i Urga va ser "alliberada" el 4 de febrer de 1921. Els xinesos van escapar.
Ungern va planificar tornar els reis de Mongolia, la Xina i
Manxuria
al poder. Com a primer pas, va posar el Bogd Khan de nou al tron, va restaurar l'autonomia i va formar cinc ministeris. En reconeixement a la seva gesta per retornar a la seva autonomia; el Bogd Khan va concedir Ungern amb el titol de
Khoshoi Chin Van
.
El nou govern va enviar una declaracio a paisos estrangers buscant el reconeixement per a l'autonomia de la Mongolia. Ungern va comencar un programa, que mes tard li faria guanyar l'epitet de
Baro Sanguinari
. Ell va afirmar que adorava Genguis Kan i confiava en els mongols, pero odiava els
bolxevics
i els
jueus
, dels quals n'hi havia molts a Urga. Un sadic
Coronel
Sepailov va ser designat el governador d'Urga per Ungern. Ell era boig i un assassi natural, i no estaria satisfet fins que tots els jueus i bolxevics d'Urga fossin morts. Les tropes de Xu Shuzeng que van ser concentrades a prop de
Kalgan
planificaven una altra ofensiva. Una gran batalla va ocorrer a prop de
Choir
on aproximadament de tres a quatre mil soldats xinesos van morir, marcant el final de la unitat xinesa militar.
Ara que Mongolia s'havia fet un bastio de les Guardies anticomunistes Blanques d'Ungern, les autoritats a
Moscou
i
Verkhneudinsk
van haver de prendre mesures d'emergencia. Els
Soviets
van comencar a conduir dues politiques diferents amb respecte a Mongolia. El
Comintern
i les autoritats de la
Republica de l'Extrem Orient
no volien perdre Mongolia, submergits en el romanticisme revolucionari. El seu objectiu era encendre les flames de la revolucio a l'Est i per aquesta rao havien d'entrenar revolucionaris enviant l'
Exercit Roig
a Mongolia per a expulsar la
Guardia Blanca
. No es van preocupar de si Mongolia era part de la Xina o no. La questio estava sent considerada mes pragmaticament a la Comissaria sovietica d'Assumptes exteriors i altres cercles diplomatics. Ells creien que la questio havia de ser resolta a
Pequin
. Eren una part de la Xina i pensaven que aquells mongols que se'ls acostaven demanant ajuda per a oposar-se a la Xina eren massa ingenus. Van demanar permis als xinesos per a enviar l'Exercit Roig al "seu" territori per lluitar contra Ungern.
El Comintern va crear un partit politic armat amb la teoria revolucionaria per a administrar aquest govern, i establir un exercit nacional.
Dos projectes van ser desenvolupats per enderrocar a Ungern i la seva Divisio de Cavalleria asiatica. El 1920-21 Xumiatski va perfilar el pla de crear una unitat mongola revolucionaria, armant-la i conduint les Guardies Blanques cap a la frontera. D'altra banda l'Exercit Roig els trobaria. El pla calculat pel govern de la Republica de l'Extrem Orient era totalment diferent, demanant a l'Exercit Roig d'avancar fins a Urga. La contradiccio entre els dos projectes no era si l'Exercit Roig ocuparia Urga, sino en les dues actituds diferents cap a la revolucio a Mongolia. El Primer ministre de la
Republica de l'Extrem Orient
Oriental N. Matveiev i el Comandant del Cinque Exercit A. Matiasevitx van considerar l'avenc de l'Exercit Roig a Urga com un acte imprudent. L'ocupacio era una questio diplomatica i havia de ser considerada separadament d'Ungern.
Derrota, captura i execucio
[
modifica
]
Despres d'escapar d'Urga, les dues divisions de cavalleria del Baro Ungern es van col·locar a prop de
Huitnii Am
a la part central de Mongolia. L'Exercit Roig, que havia entrat a Urga, va conduir Ungern al nord a la frontera de la
Russia Sovietica
. El Baro Boig va presentar una resistencia rigida a ambdos costats de la frontera Sovietica-Mongol, pero va ser capturat i lliurat a l'Exercit Roig el 22 d'agost de 1921 pels mateixos mongols que ell mateix havia reclutat. Ell no va ser capturat a
Irkutsk
, sino a
Novonikolaievsk
, que era la capital oficial de
Siberia
. El judici va rebre una amplia cobertura en la premsa. Va ser condemnat a ser afusellat. Quan les noticies de la seva mort van arribar a Urga, a iniciativa del Bogd els temples i monestirs van sostenir una cerimonia de res contra el seu nom. El primer ministre Magsarjav del govern d'Ungern va decidir silenciosament llancar al seu terreny amb el govern de la gent, i 21 de juliol de 1921 va massacrar els russos Blancos a
Uliastai
. Cap al final de l'any els exercits Blancs a Mongolia occidental havien estat o destruits o expulsats. L'exercit d'Oremburg va ser localitzat a prop de Chuguchak a
Xinjiang
. Havent apres de l'enorme gesta d'Ungern a Mongolia, van escapar cap a l'est, pero van trobar l'Exercit Roig a
Shar sum
. El general es va rendir i va ser posat sota detencio. Va ser executat silenciosament. Les tropes conduides per Baikalov i Khasbaatar van ser assetjades durant quaranta-dos dies pels romanents de les unitats Blanques. Cap a gener de 1922 la part occidental de Mongolia gairebe totalment havia estat alliberada de les Guardies Blanques. L'Exercit Roig va romandre alla, com ja havien concedit una demanda d'ells per quedar-se l'agost de 1921. Un nombre de factors van ajudar a fer el Baro Sagnant notori. Un d'ells era un llibre titulat
Besties, Homes i Deus
, escrit mes tard per un professor polones de la Universitat d'Omsk,
Fernindand Ossendowski
. Ell va viatjar per l'Est de Mongolia i Urga, va travar amistat amb Ungern i va testificar les batalles entre Ungern i els comunistes, i va escriure sobre ells amb eloquencia. Una altra cosa que va fer a Ungern una llegenda era l'or enterrat i els objectes de valor de la Divisio de Cavalleria asiatica. El seu valor es insignificant comparat a l'or de Tori que va desapareixer cap al final de la
Segona Guerra Mundial
; tanmateix, com Ossendowski competeix, molts artefactes valuosos i 1800 quilograms d'or, plata i pedres precioses van quedar ocultats. Encara que aixo fos el tresor del futur Imperi que "el Baro Boig" va planificar construir, despres de l'arribada de l'Exercit Roig, els va enviar a un banc a
Jailar
per al diposit. Els soldats que porten els tresors eren incapacos de travessar la frontera mongola i van enterrar tots els tresors a les estepes de Mongolia d'Est. Fins ara ningu no n'ha trobat l'amagatall i els rumors que envolten el tresor s'han convertit en llegenda.
|
|---|
| Esdeveniments
| |
|---|
| Grups
| |
|---|
| Partits
| |
|---|
| Figures
| |
|---|
| Internacional
| |
|---|