El
renaixement celtic
abasta una gran varietat de moviments i tendencies dels segles XIX i XX que es basaven en les tradicions de la
literatura
i de l'
art celta
, o el que sovint els historiadors anomenen art
hibernosaxo
. Tot i que aquest renaixement era un moviment complex i polifacetic, puix que es va donar en molts camps i a diversos paisos del nord i oest d'Europa, la seva millor encarnacio fou potser el
renaixement literari irlandes
, tambe conegut com a
crepuscle celtic
("celtic twilight"). Escriptors irlandesos com
William Butler Yeats
,
Lady Gregory
,
"AE" Russell
,
Edward Martyn
i
Edward Plunkett
(Lord Dunsany) estimularen una nova apreciacio de la
literatura
i poesia irlandeses.
[1]
En moltes de les seves facetes, pero no en totes, el renaixement representa una reaccio contra la modernitzacio. Aixo era particularment cert a Irlanda, on les relacions entre l'arcaic i el modern eren antagoniques, la historia era fracturada i on, segons
Terry Eagleton
, "en el seu conjunt [la nacio] no havia fet el salt de la tradicio a la modernitat".
[2]
Fou part i corol·lari del moviment de
medievalisme
, tot reconeixent que Anglaterra havia tingut una herencia celta preanglosaxona.
A partir del segle
xvii
els
antiquaris
van fer recerques sobre cultura celta i historia de la Gran Bretanya i Irlanda, destacant-hi
Owen Jones
a Gal·les i
Charles O'Conor
a Irlanda. Les fonts manuscrites clau foren localitzades i editades gradualment, els monuments foren identificats i publicats, i van fer treball de camp essencial recollint histories, musica i paraules. L'escriptor i antiquari gal·les
Iolo Morganwg
va alimentar la creixent fascinacio amb tot el celtic fundant el
Gorsedd
, que (amb els seus escrits) es convertirien en l'espurna del moviment
neodruida
. L'interes per la cultura gaelica escocesa augmenta considerablement durant l'inici de l'epoca romantica a la fi del segle
xviii
, amb l'
Ossian
de
James Macpherson
assolint fama internacional juntament amb les novel·les de Sir
Walter Scott
i la poesia i cancons de l'irlandes establit a Londres
Thomas Moore
, amic i marmessor de
lord Byron
. Arreu d'Europa el moviment romantic inspira un gran renaixement de l'interes pel
folklore
, els contes populars i la musica
folk
; fins i tot
Beethoven
[3]
fou comissionat a produir una serie d'arranjament de cancons populars escoceses. D'altra banda, en el que llavors era el Regne Unit de tot l'arxipelag, aixo va encoratjar i va alimentar d'un augment del
nacionalisme
, que va ser especialment intens a Irlanda.
A mitjans del segle
xix
el renaixement va continuar amb Sir
Samuel Ferguson
, el moviment
Jove Irlanda
i altres a Irlanda, i una gran munio, ara gairebe obligada, d'escriptors que popularitzaren histories, obres historiques dubtoses i altre material de treball de nacions que reclamaven tenir origen celtic. Al mateix temps els treballs historics i arqueologics comencaren a fer progressos en la construccio d'un millor enteniment de la historia celtica. Tambe augmenta l'interes en l'art ornamental celta i s'usaren els motius celtics en arquitectura i en decoracio com a la
Grammar of Ornament
d'
(un altre) Owen Jones
. Entre d'altres, la mateixa reina
Victoria d'Anglaterra
portava imitacions de l'ornament
insular
fermall celta
del segle VII-IX a finals de 1840,
[4]
molts d'ells elaborats a Dublin
[5]
per
West & Son
i altres artesans.
La formacio de la Unio Social d'Edinburg el 1885, que incloia un nombre de figures significatives de les arts, l'artesania i els moviments estetics que esdevingue part d'un intent de facilitar un renaixement celtic a Escocia, similar al que tenia lloc a Irlanda, utilitzant la historia i els mites antics per a produir art en llengua moderna.
[6]
Figures clau foren el filosof, socioleg, urbanista i escriptor
Patrick Geddes
(1854?1932), l'arquitecte i dissenyador
Robert Lorimer
(1864?1929) i l'artista dels vidres de colors
Douglas Strachan
(1875?1950). Geddes establi un col·legi informal en habitatges per als artistes a
Ramsay Garden
a Castle Hill d'Edinburg el 1890. Entre les figures implicades en el moviment hi era
Anna Traquair
(1852?1936), comissionat per la Unio a fer les pintures murals de la Capella Mortuoria de l'
Hospital per a Nens Malalts d'Edinburg
(1885?1886 i 1896?1898) i tambe treballa en metall, il·luminacio, il·lustracio, brodat i enquadernacio.
[7]
L'exponent mes significatiu del renaixement artistic a Escocia fou el nadiu de Dundee
John Duncan
(1866?1945). Entre els seus treballs mes influents hi les pintures de personatges celtes
Tristan and Iseult
(1912) i
St Bride
(1913).
[8]
El
renaixement literari irlandes
encoratja la creacio de treballs escrits en l'esperit de la
cultura irlandesa
com a firma distinta de la cultura anglesa. Aixo es devia en part a les necessitats politiques d'una identitat irlandesa individual. Aquesta diferencia es mantenia viva per la invocacio del passat historic d'Irlanda, els seus mites, llegendes i folklore. Hi hague un intent de revitalitzar el ritme i la musica del gaelic irlandes.
Figures com
Lady Gregory
,
William Butler Yeats
,
George Russell
,
J.M. Synge
i
Sean O'Casey
va escriure moltes obres i articles sobre la situacio politica d'Irlanda en aquells moments. El
renaixement gaelic
i el
nacionalisme irlandes
frequentment se superposaven en llocs de reunio com
An Stad
, un estanc a North Frederick Street propietat de l'escriptor Cathal McGarvey i frequentat per figures literaries com
James Joyce
(encara que Joyce va tractar el moviment de forma forca menyspreativa, sentint que traia les realitats sobre la Irlanda urbana) i Yeats, juntament amb liders del
moviment nacionalista
com
Douglas Hyde
,
Arthur Griffith
i
Michael Collins
.
[9]
Estaven relacionats amb un altre gran simbol del renaixement literari, l'
Abbey Theatre
, que va servir com a escenari de molts dels nous escriptors i dramaturgs irlandesos de l'epoca.
En 1892, Sir
Charles Gavan Duffy
va dir:
≪
|
"Un grup de joves, entre els mes generosos i desiteressats dels nostres annals, eren ocupats desenterrant les reliquies de la nostra historia, il·luminant el present amb el coneixement del passat, posant novament en llurs pedestals les estatues dels procers irlandesos, assaltant errors que han estat impunement inquestionables i fins i tot venerables, i escalfant com el vi fort el cor de la gent amb cancons de valor i esperanca; i felicment no es trobaren aillats en la seva obra pia, sino que encoratjaren i sostingueren unicament un exercit d'estudiants i simpatitzants que jo veig avui".
[3]
|
≫
|
El renaixement celtic, sovint conegut tambe com a
Crepuscle Celtic
, fou un moviment internacional. El dissenyador
irlandes dels Estats Units
Thomas Augustus "Gus" O'Shaughnessy
va fer una eleccio conscient per connectar el seu art amb les arrels del disseny irlandes. L'arquitecte de Chicago
Louis Sullivan
incorpora el dens entrellacat d'inspiracio celta en l'adorn dels seus edificis. El pare de Sullivan va ser un music tradicional irlandes i tots dos eren ballarins, mostrant com la seva creativitat no estava arrelada en la seva educacio oficial. Format en la forja del vidre i treballant en un estil Art Nouveau, O'Shaughnessy dissenya una serie de finestres i plantilles interiors per la vella esglesia de Sain Patrick de Chicago, un projecte iniciat a 1912.
L'"estil plastic" del primer art celtic fou un dels elements que alimentaven l'estil decoratiu del
modernisme
, molt conscientment pel que al treball de dissenyadors com el
mannes
Archibald Knox
, qui va fer molta feina per
Liberty & Co
, especialment per als dissenys metal·litzats tundric i cymric en peltre i or o plata. Molts dels exemples mes extravagants de l'estil plastic provenen de la moderna
Republica Txeca
, i van influir en el dissenyador i artista modernista txec
Alfons Mucha
.
L'interllacat, que encara es vist com una forma "celtica" de decoracio, ignorant una mica els seus origens germanics i el seu llco prominent en l'art medieval anglosaxo i escandinau, ha quedat com un motiu en moltes formes de disseny popular, especialment als paisos celtics i sobretot a Irlanda, on encara queda com a signatura d'estil nacional. En la decada del 1960 hi hague un renaixement del disseny, per exemple en el logotip
Biba
, i ha estat usat arreu del mon en tatuatges i en diversos contexts i mitjans en treballs de fantasia amb un ajustament quasi dels
anys obscurs
.
The Secret of Kells
es un llargmetratge d'animacio filmat en 2009 durant la creacio del Llibre de Kells que fa servir molt disseny insular.
El terme
renaixement celtic
s'usa sovint per a referir-se al renaixement cultural celtic de
Cornualla
de comencaments del segle
xx
. Es caracteritza per un creixent interes pel
cornic
iniciat per
Henry Jenner
i
Robert Morton Nance
en 1904. La
Federation of Old Cornwall Societies
es va formar en 1924 per a "mantenir l'esperit celtic de Cornualla", seguit pel
Gorseth Kernow
en 1928 i la formacio del partit politic cornic
Mebyon Kernow
en 1951. Aquest renaixement s'ha propagat a traves del mar d'Irlanda cap al nord d'Anglaterra, amb els intents de reconstruccio de nombrosos tipus de gaita (com la gran gaita de Lancasire) i un creixent interes per les
Northumbrian smallpipes
. Tambe hi ha intents de reconstruir el
cumbric
, l'antiga llengua
britanica
del nord-oest d'Anglaterra, un romanent dels regnes celtics d'
Hen Ogledd
.
Galicia
te tambe el seu propi renaixement celtic.
[10]
Durant la dictadura de
Francisco Franco
, totes les formes de cultura regional foren suprimides en favor d'una "cultura espanyola" unificadora, tot i que el mateix Franco era gallec. Despres de la mort de Franco el 1975 les cultures regionals tornaren a florir. Entre els musics gallecs mes destacats tenim
Carlos Nunez
,
Luar na Lubre
i
Susana Seivane
.
[11]
Tambe s'ha destacat en el reviscolament del
gallec
com a llengua oficial i quotidiana.
[12]
[13]
[14]
[15]
Bibliografia
[
modifica
]
- Brown, Terence (ed.),
Celticism
(1996),
ISBN 90-5183-998-7
.
- Castle, Gregory.
Modernism and the Celtic Revival
. Cambridge: Cambridge University Press, 2001.
- Foster, R. F. (1997).
W. B. Yeats: A Life, Vol. I: The Apprentice Mage
. New York:
Oxford UP
.
ISBN 0-19-288085-3
.
- Foster, R. F. (2003).
W. B. Yeats: A Life, Vol. II: The Arch-Poet 1915?1939
. New York: Oxford UP.
ISBN 0-19-818465-4
.
- Gardiner, M. (2005).
Modern Scottish Culture
. Edinburgh: Edinburgh University Press.
ISBN 0-7486-2027-3
.
- MacDonald, M. (2000)
Scottish Art
. London: Thames and Hudson.
ISBN 0500203334
.
- ↑
Foster (2003), pp. 486, 662.
- ↑
Castle, 2-3.
- ↑
3,0
3,1
Castle, 239
- ↑
Royal Collection
, Brooch given in November 1849, and
Christmas 1849
.
- ↑
Fermall celta victoria del
V&A Museum
.
- ↑
Gardiner (2005), p. 170.
- ↑
MacDonald, (2000), pp. 155-6.
- ↑
MacDonald (2000), pp. 156-7.
- ↑
[1]
;
[2]
;
[3]
;
[4]
;
[5]
- ↑
Alberro
, Manuel ≪
Celtic Legacy in Galicia
≫.
E-Keltoi: Journal of Interdisciplinary Celtic Studies
, 6, 2005, pag. 1005?1035. Arxivat de l'
original
el 2013-06-01 [Consulta: 3 juliol 2013].
Arxivat
2013-06-01 a
Wayback Machine
.
- ↑
Melhuish
, Martin.
Celtic Tides: Traditional Music in a New Age
. Ontario, Canada: Quarry Press Inc., 1998, p. 28.
ISBN 1-55082-205-5
.
- ↑
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-07-16. [Consulta: 3 juliol 2013].
- ↑
≪
Gallaic Revival Movement
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-02. [Consulta: 3 juliol 2013].
- ↑
≪
Gallaic Revival
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-08-18. [Consulta: 3 juliol 2013].
- ↑
≪
Old Celtic Dictionary
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-11-04. [Consulta: 3 juliol 2013].
Enllacos externs
[
modifica
]