Raimon Panikkar i Alemany

(2007)
Nom original	(es) Raimon Panikkar
Biografia
Naixement	(es) Raimundo Paniker Alemany 2 novembre 1918 Barcelona
Mort	26 agost 2010 (91 anys) Tavertet (Osona)
Sepultura	Cementiri de Tavertet
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Universitat de Mysore Universitat Complutense de Madrid Universitat de Barcelona Universitat Hindu de Benares Universitat de Bonn Universitat Pontificia Lateranense
Director de tesi	Juan Zaragueta y Bengoechea
Activitat
Ocupacio	filosof , professor d'universitat , escriptor , teoleg , sacerdot catolic
Ocupador	Universitat Harvard Universitat de California a Santa Barbara
Familia
Germans	Salvador Paniker i Alemany i Merce Paniker i Alemany
Premis (2008)   doctorat honoris causa per la Universitat de Girona (1999)   Creu de Sant Jordi   doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears
Lloc web	raimon-panikkar.org

Raimon Panikkar i Alemany ( Barcelona ,   2 de novembre de 1918   - Tavertet ,   26 d'agost de 2010 ) fou un filosof i teoleg catala . Era germa de Salvador Paniker . Desenvolupa una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al dialeg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia te com a objectiu transformar la civilitzacio determinada per un sistema occidental imposat com una unica alternativa. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Raimon Panikkar va neixer a Barcelona el 2 de novembre de 1918 , fill de mare catalana i pare hindu , ^[2] que va arribar el 1916 com a representant d'una empresa alemanya. Es germa del tambe filosof i escriptor Salvador Paniker i Alemany i de l'empresaria i activista social Merce Paniker i Alemany . Estudia Batxillerat al col·legi dels jesuites de Sarria . El 1941 es va llicenciar en ciencies quimiques per la Universitat de Barcelona i esquiva la guerra civil espanyola a causa de la seva condicio de ser fill d'estranger. Se'n va anar a Alemanya , on va continuar els estudis de ciencies a la Universitat de Bonn . ^[2] El 1942 va obtenir la llicenciatura en Lletres, que combinava amb la de ciencies, per la Universitat de Madrid . A la mateixa universitat es va doctorar en Lletres el 1946. ^[2] Va cofundar revistes com Arbor .

La II Guerra Mundial el va fer tornar a Espanya, on conegue Josepmaria Escriva de Balaguer , fundador de l' Opus Dei , institucio de la qual seria membre fins al 1966. Va ser ordenat sacerdot el 1946 a Roma i participa en les trobades anuals de filosofia que organitzava el filosof Enrico Castelli . Del 1942 al 1957 va ser membre del Consell Superior d'Investigacions Cientifiques (CSIC). Del 1946 al 1950 va ser capella del Col·legi Major de la Moncloa (Madrid). Va romandre a Europa fins al 1954 , quan per primera vegada va anar a l' India , on comenca la difusio de doctrines ecumeniques i on trava amistat amb Henri Le Saux . Alla tambe va ser investigador a les universitats de Mysore i Benares .

El 1958 obte el doctorat en Quimica a la Universitat de Madrid i el 1961 el de Teologia a la Universitat Pontificia Lateranense (Roma). ^[2] El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat Harvard i durant vint anys va repartir el temps entre l'India i els Estats Units . El 1971-1978 va ser catedratic d'Estudis Religiosos de la Universitat de California a Santa Barbara . Tambe va ser professor de les universitats de Roma i Madrid. ^[2]

Els seus estudis han estat enfocats a la cultura india, la historia i la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment marcada per multiples polaritats: est i oest; cristianisme , hinduisme i budisme ; el mon de la ciencia i el domini de les lletres; l'ambit dels estudis i de les vivencies religioses i el de la perspectiva secular de les cultures. El 1984 es casa amb Maria Gonzalez-Haba . Domiciliat a Tavertet ( Osona ) des d'aquell any, continua fent la seva obra intercultural. El 1988 funda, a Tavertet , Vivarium - Centre d'Estudis Interculturals (posteriorment denominada Fundacio Vivarium Raimon Panikkar). ^[3]  El 1989 va impartir les Gifford Lectures a Edimburg . Va ser professor convidat en nombroses universitats i institucions culturals en diversos paisos. ^[2]

El 1997 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears . ^[4] L'any seguent va rebre el Memorial Joan XXIII per la Pau en reconeixement per la recerca personal en favor del dialeg i la construccio d'una societat mes lliure i convivencial. ^[2] El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya . El 2008 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat de Girona . ^[5] La seva Opera omnia (obra completa) esta essent publicada en catala per Fragmenta Editorial (el primer volum va sortir el 2009), aixi com en italia, en frances, en angles i, des de 2015, en castella. Panikkar traspassa a Tavertet el 26 d'agost del 2010 . ^[6] Des del mateix any, el fons bibliografic personal es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Girona Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine . ^[7] i s'ha obert al public el 2015. ^[8]

Estudis [ modifica ]

Ha sigut un destacat intel·lectual i comptava amb el seguent curriculum:

• Llicenciatura en Ciencies Quimiques per la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en Filosofia, amb la tesi: El concepto de Naturaleza. Analisis historico y metafisico de un concepto .
• El 1958 va obtenir el doctorat en Quimica per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: Ontonomia de la ciencia: sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofia , que fou publicada el 1961 .
• Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada a la Universitat Pontificia Lateranense el 1961, amb el titol: The unknown Christ of Hinduism .

Pensament [ modifica ]

El seu pensament es un punt de trobada entre Orient i Occident . A la seva obra convergeixen multiples realitats: la realitat humana amb el seu multiple origen hindu-cristia, la realitat academica i intel·lectual interdisciplinaria, pero tambe intercultural i interreligiosa. D'aqui ve la importancia que al seu pensament te el dialeg . ^[9] Una de les exigencies fonamentals es la coincidencia en un mateix llenguatge . Te un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no son mers termes conceptuals, objectius i univocs, sino veritables simbols. Entenent al simbol com a l'expressio de la realitat, i aixi, la paraula (simbolica) expressa l'arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No es cap vocable objectiu i intemporal; sino temporal, compromes i que expressa el seu propi significat.

Per a Panikkar la realitat es sempre mes rica que qualsevol teoritzacio o conceptualitzacio seva. Tot concepte es una parcialitzacio, i aquesta es inevitable a l'evolucio dels multiples universos culturals.

Filosofia i teologia [ modifica ]

La filosofia no es nomes "l'amor a la saviesa" , sino tambe "la saviesa de l'amor" . Al seu pensament no hi ha cap contraposicio entre filosofia i teologia , sino que per contra cal superar aquesta possibilitat, perque per a ell, pensament i religio estan intimament units. ^[10] Dintre de les diverses experiencies de les diferents religions, el que es preten, es que cada part te l'exigencia d'ajudar a descobrir el tot, es a dir a la salvacio, l'alliberament, etc. No es tracta que tothom sigui cristia o hindu, o de qualsevol altra religio, sino de buscar un dialeg obert que ens vagi duent a una fecundacio mutua: l'un apren de l'altre. ^[11]

Pluralisme [ modifica ]

El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del mon molt diverses i alhora es veuen forcades a coexistir i a vetllar per la mutua supervivencia. Aquest pluralisme comenca amb el reconeixement de l'altre; aixo implica la propia identitat. L'esser huma es un esser de relacio; per tant l'autentic pluralisme es manifesta quan es descobert l'altre. Es a dir l'altre, com a font de comprensio i no nomes com a terme d'intel·ligibilitat. El pluralisme no pot ser resolt pel manteniment d'una postura unitaria. Cada grup huma te el seu propi sistema de coherencia, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sino que detectem moltes formes, que no podem reconeixer com les uniques maneres d'obtenir un objectiu.

Dialeg [ modifica ]

Es important considerar que hi ha o pot haver mes entitats a mes d'aquelles que tractem. El "jo" no es el centre. Es per aixo que tota societat ha d'estar oberta i no tancar-se a la seva propia autointerpretacio. S'ha de ser capac d'acceptar un punt transcendent incomprensible, per a aixi poder superar l'esquema hegemonic del "jo" com el posseidor d'una rao unitaria. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-lo no es que alguna de les parts tracti de convencer a l'altra, sino mitjancant el dialeg , es a dir que l'altre no es nomes un, mer objecte del meu coneixement, sino un altre per ell mateix, que es una font de comprensio i no necessariament comprensio reduible a la meva. Es tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap no controli. Per aixo l'actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. Cada cas implica una nova creacio. No es pot oblidar que l'altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent. ^[9]

Filosofia comparativa [ modifica ]

El terme comparar s'enten com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables. Tota filosofia es considera una filosofia comparativa quan aquesta es compara ella mateixa amb unes altres visions filosofiques. Es l'estudi filosofic d'un o alguns problemes a la llum de mes d'una tradicio. Es una mena d'analisi formalitzada dels models comuns presents als sistemes filosofics.

Per a comparar les filosofies en cal una comprensio; es a dir, cal una activitat hermeneutica propia. Aquesta hermeneutica es un metode d'interpretacio per a superar la comprensio no nomes de la distancia entre una cultura singular, sino tambe per a l'entesa entre dues cultures, que s'han desenvolupat independentment, considerant els seus propis metodes de filosofar i les seves maneres d'arribar a la intel·ligibilitat, a mes de les seves propies categories.

Llegat [ modifica ]

Per mantenir viu el pensament de Panikkar hi ha diverses iniciatives. La cura del llegat de Panikkar correspon a la Fundacio Vivarium Raimon Panikkar, creada per ell, amb seu a Tavertet . ^[12] Des de 2007 ja hi ha un Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural a la Universitat de Girona . El novembre de 2011 van celebrar-se les I Jornades Raimon Panikkar a la Universitat de Barcelona. ^[13] Entre 2013 i 2014 van celebrar-se uns "Dialegs panikkarians" al palau Robert de Barcelona per parlar dels volums publicats fins aleshores de la seva Opera omnia. ^[14] El maig de 2015 va celebrar-se el Simposi internacional Raimon Panikkar: Intercultural and Interreligious Dialogue ^{[15] [16]} a Tavertet i Girona, amb la participacio de destacats experts. Tambe el 2015 se n'ha publicat una biografia en catala i en castella. ^[17]

El 29 d'agost del 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar incloure, entre les commemoracions oficials del 2018, la celebracio del centenari del naixement de Raimon Panikkar. ^[18]

Fons Raimon Panikkar [ modifica ]

El 28 d'abril de 2008, en el transcurs de l'acte d'investidura de Raimon Panikkar com a doctor honoris causa de la Universitat de Girona, es va fer publica la seva voluntat de llegar a la Biblioteca de la Universitat de Girona la seva biblioteca personal. ^[19] El 2010, despres de la mort de Panikkar, el seu fons va arribar a la Universitat de Girona. ^[20] El 2011 va comencar la tasca de catalogacio, i al 2015 el fons va ser presentat en el marc del Simposi Internacional de la Catedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani “ Raimon Panikkar Intercultural and Interreligious Dialogue ”. ^[21] El fons esta integrat per uns 13.000 volums i es pot consultar a la Biblioteca del campus de Barri Vell de la Universitat de Girona. ^[22]

Obres en catala [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Bassas , Antoni. El mati amb Raimon Panikkar . La Butxaca , 2012. ISBN 9788499300894 .  
• Bielawski , Maciej. Panikkar. Una biografia . Barcelona: Fragmenta Editorial , 2014, p. 368. ISBN 978-84-15518-10-5 .  
• Boada , Ignasi (ed.). La filosofia intercultural de Raimon Panikkar . Barcelona: Portic, 2004. ISBN 9788473068871 .  
• Meza Rueda , Jose Luis. La antropologia de Raimon Panikkar (en castella). Bogota: Universidad Javeriana, 2010. ISBN 978-958-716-336-0 .  
• Pigem , Jordi . El pensament de Raimon Panikkar: interdependencia, pluralisme, interculturalitat . Institut d'Estudis Catalans , 2007. ISBN 978-84-7283-903-8 . OCLC   159592435 .  
• TAMAYO , Juan Jose. ≪Raimon Panikkar: Dialogo e interculturalidad≫. A: Cincuenta intelectuales para una conciencia critica (en castella). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2013, p. 181-186. ISBN 978-84-92416-77-6 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Raimon Panikkar i Alemany

• Lloc web oficial de Raimon Panikkar (catala)
• Opera Omnia de Raimon Panikkar
• Fons Raimon Panikkar (Universitat de Girona)
• Raimon Panikkar en castella
• Web Any Panikkar ^{[ Enllac no actiu ]}