La teologia (del grec θεο?, theos , " Deu ", + λογο?, logos , "estudi") es la disciplina que s'ocupa de l' estudi de Deu i, per extensio, tambe s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religio . ^[1] El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plato .

Historia [ modifica ]

A la filosofia antiga ocupa un lloc important dins les doctrines filosofiques: Plato , que no utilitza el terme de manera sistematica, realitza una contraposicio entre la seva interpretacio del fenomen divi i la tradicio anterior, principalment Homer i Hesiode , tot i que com afirma en el Fedo no pot ser estudiat de forma sistematica. ^[2] Aristotil es el primer a incloure-la dins de les disciplines d'estudi, com veiem a aquests dos fragments de la seva Metafisica : ^[3]

" Aixi, doncs, el genere de les especulatives es el major, i d'aquestes mateixes, l'ultima esmentada (la teologia). Versa, en efecte sobre el mes excels dels ents, i cada una rep el qualificatiu de millor o pitjor segons l'objecte que li es propi ." Aristotil, Metafisica , Llibre XI, 8.

" per conseguent, hi haura tres filosofies especulatives: la matematica, la fisica i la teologia, perque a ningu se li oculta que, si en algun lloc esta el que es divi, esta en tal naturalesa, i cal que la mes valuosa s'ocupe del genere mes valuos. Aixi, doncs, les explicatives son mes nobles que les altres ciencies, i aquesta (la teologia), mes que les especulatives " Aristotil, Metafisica , Llibre VI, 1.

Amb l'aparicio del cristianisme , aquest terme d'origen filosofic es assumit dins la nova religio, on obtindra un caracter especial. En un primer moment els apologistes cristians rebutjaran la filosofia, ja que una interpretacio filosofica del cristianisme porta a les sectes gnostiques , i l'ortodoxia ho rebutja. Tot i que existeixen precedents, es Agusti d'Hipona (354 - 430) qui concilia una relacio entre filosofia i teologia, sense rebutjar el saber antic, pero posant-li el limit de les Sagrades Escriptures. ^[4]

Cal destacar les aportacions a la reflexio racional sobre Deu d' Anselm de Canterbury , als intents de donar una prova a priori de l'existencia de Deu al Proslogion.

La delimitacio clara apareixera al segle  xi ; abans d'aquest periode l'estudi de teologia se circumscrivia al glossament de les Sagrades Escriptures, alguns d'aquests se separaren dels textos i constituiren els Llibres de Sentencies que contrastaven els comentaris de distints autors, el mes important era el de Pere Llombard . Amb l'aparicio de les traduccions d'Aristotil, principalment de la ma de Guillem de Moerbeke , s'introdueixen dins dels ambits academics l' aristotelisme i l' averroisme .

Contra les desviacions esmentades Sant Tomas d'Aquino establira una delimitacio clara filosofia-teologia: la primera sols tindra un caracter auxiliar per ajudar a la comprensio de la segona, philosophia ancilla theologicae , tambe diferenciara entre teologia natural i teologia cristiana, la primera es de la que hem parlat en Aristotil i la segona, a mes de ser teoricament superior, com ja passava a l'aristotelica, es, a mes, superior entre les disciplines practiques, ja que versa sobre la salvacio , essent l'objectiu ultim de l'existencia humana, " considerada des del punt de vista practic, es la felicitat eterna cap a la qual tendeixen les altres ciencies practiques, com cap al fi ultim " Tomas d'Aquino S. Th. I, q. 1 a. 5 co.

Als posteriors estadis la teologia tindra un paper secundari fora de l'ambit academic, on mantindra la seva primacia quasi intacta fins al segle  xviii . Pero ja no sera considerada com a ciencia de conjunt: sera dividida en teologia natural o racional i teologia dogmatica. ^[5]

Algunes adjectivacions de la teologia [ modifica ]

• Teologia sistematica : Integra les diferents afirmacions de la fe amb la seva comprensio.
• Teologia fonamental : Comprensio de la Teologia com explicacio de l'esdeveniment Deu, a partir de les experiencies humanes, on es troba el fonament de la fe.
• Teologia dogmatica : Estudia l'auto manifestacio de Deu en Crist per l'Esperit Sant tal com s'expressa en la predicacio de la l'Esglesia, amb un caracter vinculant per la vida cristiana.
• Teologia pastoral o teologia practica : Reflexio sistematica amb sensibilitat per orientar teologicament els diferents aspectes de la vida cristiana, a partir d'una metodologia inductiva.
• Teologia moral :teologia que tracte d'establir les regles de conducta humana segons l'Evangeli.
• Teologia espiritual o ascetica o mistica: construccio teologica orientada a fomentar la vida espiritual dels fidels.
• Teologia transcendental : Planteja la pregunta emmarcada per les condicions de possibilitat d'un subjecte vers un objecte de Revelacio i de fe.
• Teologia natural : Especulacio de deu sense l'ajuda de la Revelacio
• Teologia biblica : Estudi critic de la Sagrada Escriptura com a text fonamental de la Revelacio judeocristiana.
• Teologia historica :Examens critic de les interpretacions de la Revelacio al llarg de la historia del cristianisme.
• Teologia patristica : Estudi de la presentacio del missatge cristia per part dels pares de l'Esglesia.
• Teologia monastica : Elaboracio dels elements ascetics i contemplatius de la tradicio teologica dels pares de l'Esglesia.
• Teologia escolastica : Reflexio de la fe des de les raons adoptades de la filosofia aristotelica.
• Teologia controversista : Teologia que sorgira a partir de la reforma protestant.
• Teologia positiva : Extraccio de la fe a partir de l'estudi de l'escriptura, dels pares, de la liturgia, etc.
• Teologia especulativa : Procura mitjancant la rao il·luminada per la fe, situar les veritats cristianes vers els coneixements filosofics.
• Teologia de la Creu : Expressio que utilitzara Luter per expressar el que per a ell es la veritable teologia. Negacio de buscar el coneixement de deu a partir de la creacio i de la filosofia, ja que aquest coneixement es trobara unicament en la Creu de Crist .
• Teologia de la Gloria : Nom que designara el mateix Luter per denominar la Teologia Escolastica.
• Teologia ecumenica : Esforc teologic, a traves de dialeg dogmatic s'intenta aconseguir l'acostament de diferents confessions cristianes vers la Unitat.
• Teologia de l'alliberament : Teologia iniciada en l'America Llatina i s'esten en l'Asia i Africa; sensible a l'opcio dels pobres, a partir de la unitat de teoria critica i de la praxis alliberadora.
• Teologia feminista : Teologia critica on no nomes es basa en l'especificitat de la dona com a tal, sino en l'experiencia historica del sofriment i d'opressio tan psiquica com sexual derivades del sexisme imperant tan en l'Esglesia com en la societat.
• Teologia politica : Reflexio sobre el context en que la teologia i la religio son politica. L'analisi de les seves consequencies politicoidelogiques. Aquesta teologia intenta superar la privatitzacio de la fe i accentuar la seva dimensio social.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Rosino Gibellini, La teologia del siglo XX , Sal Terrae 1998, ISBN 84-293-1271-4 .
• Jose Luis Illanes i Josep-Ignasi Saranyana , Historia de la Teologia , Biblioteca de Autores Cristianos 2002, ISBN 84-7914-517-X .
• Miguel Nicolau. Iniciacion a la teologia . I.T. San Ildefonso, 1984. ISBN 9788439818250 .  
• Jose Morales. Iniciacion a la teologia . Ediciones Rialp, 2001. ISBN 9788432133237 .   ^{[ Enllac no actiu ]}
• Victor Codina. Los caminos del Oriente cristiano: iniciacion a la teologia oriental . Sal Terrae, 1998. ISBN 9788429312492 .  
• Juan Belda Plans. Historia de la Teologia . Palabra, 2010. ISBN 9788498403930 .  
• Vilanova, Evangelista. Para comprender la Teologia . Editorial Verbo Divino Nº39, 2003,

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Teologia

• Teologia cristiana
• kalam
• ESWTR