|
Aquest article tracta sobre transatlantic de la companyia anglesa White Star Line. Vegeu-ne altres significats a ≪
Titanic (desambiguacio)
≫.
|
 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
L'
RMS
Titanic
(en
angles
:
Royal Mail Steamship Titanic
, Vaixell Correu Reial Titanic) era el segon de tres
transatlantics
de la companyia
anglesa
White Star Line
(juntament amb l'
RMS
Olympic
i l'
HMHS
Britannic
) que pretenien dominar el negoci dels viatges transoceanics a principi del
segle
xx
. El
Titanic
fou varat el
1911
i entra en servei l'any seguent. Era aleshores el vaixell de passatgers mes gran i luxos de l'epoca, juntament amb l'
RMS Olympic
.
Durant el seu viatge inaugural entre
Southampton
(
Gran Bretanya
) i
Nova York
, la nit del
14
al
15 d'abril
del
1912
topa amb un
iceberg
, fet que provoca la seva destruccio i enfonsament i la mort de mes de 1.515 persones (d'un total de 2.224). Com a consequencia de les circumstancies que envoltaren la tragedia i de l'atencio publica mundial provocada pel naufragi, el sinistre del
Titanic
ha esdevingut un dels naufragis mes famosos de la historia.
El RMS
Titanic
, a punt per a la seva inauguracio
Els tres transatlantics, dits de
classe Olympic
, van ser dissenyats per
Thomas Andrews
i foren construits a les drassanes de Harland and Wolff a
Belfast
(
Irlanda del Nord
). L'RMS
Olympic
fou avarat l'any
1910
i entra en servei el 1911, i l'HMHS
Britannic
(originalment, RMS
Gigantic
) fou avarat el
1914
i entra en servei el
1915
, si be l'esclat de la
Gran Guerra
feu que mai prestes servei comercial com que va ser destinat a
vaixell
hospital. Tots tres destacaven per la seva grandaria, luxe i avencos tecnics davant els transatlantics de la competencia, l'
RMS
Mauretania
i l'
RMS
Lusitania
, de la
Cunard Line
.
El Titanic es va dissenyar emprant algunes de les tecnologies mes avancades de l'epoca, com mampares hermetiques que dividien el
buc
en 18 seccions independents i que es creia que podien mantenir-lo a la superficie en cas de trencament d'una part del buc; anava dotat de
telegrafia
, un nou disseny d'
helix
de tres pales i les instal·lacions de primera classe no tenien comparacio amb les d'altres vaixells pel que fa a luxe. Complia amb totes les normes de seguretat de la legislacio britanica i nord-americana.
El
Titanic
sortint del port de
Belfast
el dia
2 d'abril
de
1912
L'unic gimnas a bord del vaixell pertanyia a la primera classe
Pel seu temps, el
Titanic
no tenia un rival igual en luxe i elegancia. La
White Star Line
oferi una piscina interior, un gimnas, una pista d'esquaix, uns banys turcs, una biblioteca, una sala per rebre, entre altres luxes (per us exclusiu de primera classe). Les cabines estandard de primera classe van ser decorats amb revestiments de
fusta
blancs, mobles costosos i altres decoracions elegants. Comptaven, a mes, amb banys compartits que disposaven d'
aigua
calenta i freda. Hi havia tambe estufes electriques.
En el cas de les suites s'empraren en les sales d'estar unes xemeneies formosament encastades. Com una innovacio en els viatges de l'epoca, el Titanic oferia tres ascensors per a primera classe i un per a la segona.
Coberta de bots
[
modifica
]
Els bots estaven ubicats en dos grups, un cap a la proa i un altre cap a la popa. En la part davantera n'hi havia dotze, sis a cada costat: dos de fusta per salvament (nums. 1 i 2, capacitat de 40 persones per unitat), quatre plegables Engelhardt (A, B, C, i D, capacitat de 47 persones per unitat i sis de fusta) tres a cada costat (capacitat de 65 persones per unitat). Cap a popa, n'hi havia vuit de fusta amb capacitat de 65 persones per unitat, quatre a cada costat.
El nivell superior de la gran escala, on s'ubicava el rellotge inserit en un panell de fusta tallada i la cupula de vidre que donava llum natural a l'escala al llarg dels seus nivells.
El nivell superior de la gran escala, on hi havia el
rellotge
emmarcat per una talla de fusta i la cupula de vidre que donava llum natural a l'escala al llarg dels seus nivells.
Cap a
proa
tambe hi havia el pont i el primer bloc, que comprenia les habitacions dels oficials, la sala marconi, les maquines que movien els ascensors i sis habitacions simples de primera classe. En les parets d'aquest bloc hi havia finestres circulars que il·luminaven les habitacions interiors de primera classe de la coberta inferior.
El segon bloc el conformaven l'escalinata de primera classe i el gimnas. L'escalinata recorria des d'aquesta coberta fins a la coberta E, al nivell superior hi havia la cupula de
vidre
. El gimnas era al costat d'estribord, al costat de l'entrada d'amenitats. El lloc estava condicionat per un major confort i tenia un plafo de fusta contra la paret de l'espai de la xemeneia on s'apreciaven dues figures: un mapamundi i un tall transversal del vaixell.
La segona classe tenia acces a la coberta de bots i comptava amb la seva coberta de passeig.
Entre la segona i tercera xemeneia hi havia el sostre elevat del salo general i la sala de lectura de la primera classe. Mes enlla de la tercera xemeneia hi havia un petit bloc destinat als tancs d'aigua, l'entrada de llum a la sala de maquines i un espai reservat amb coberta de passeig pels enginyers. Al costat d'aquest bloc hi havia una lluerna que cobria la cupula que anava sobre l'escala del darrere de primera classe. La quarta
xemeneia
no complia la funcio d'expulsar fum de les calderes, per aixo li donaren la funcio de donar ventilacio a les cuines inferiors i la segona sala de maquines on hi havia la turbina que movia l'helix de quatre pales. A ambdos costats de la quarta xemeneia hi havia el sostre elevat de la sala de fumadors de primera classe a la coberta inferior. Al final de la coberta hi havia l'entrada i escala de segona classe (la qual descendia fins a la Coberta F). Aixi mateix, els passatgers comptaven amb la seva respectiva coberta de passeig.
Coneguda tambe com la coberta de passeig, aquest nivell te les cabines, la sala de lectura, el salo comu, la sala de fumadors i els cafes Verandah de la primera classe. L'escalinata de segona classe no tenia sortida a aquesta coberta.
L'escala de primera classe, pel petit i simple rellotge que es veu al canto superior esquerra s'infereix que es l'escala ubicada mes a popa.
La sala de lectura de primera classe fou, generalment, per a us de les dames. Originalment es planeja construir-la amb la part mitjana superior oberta com en el cas de l'
Olympic
, i aixi es feu. Despres
Bruce Ismay
decidiria fer-hi un canvi: la coberta de passeig davantera seria tancada i comptaria amb finestres. Aixo va deure's a que a l'altre vaixell, observa que la gent es queixava de la brisa marina en llurs cambres. El resultat final fou que la meitat de la coberta fou tancada fins on acabava la sala de lectura i l'altra meitat romandria oberta des del comencament del salo comu fins al final. En la part davantera, prop de la primera xemeneia, s'ubicaven les habitacions estandard de primera classe, les quals estaven decorades amb plafons de
pi
blanc, comptaven amb estufes electriques i amb mobles de caoba luxosos de l'epoca. Les habitacions interiors en aquesta coberta tenien la facilitat de rebre il·luminacio de la coberta superior.
El salo comu de primera classe acolli els passatgers abans que es dones l'ordre de comencar l'evacuacio. Darrere l'escala i l'entrada, es localitzaven els tres ascensors per a us exclusiu de primera classe, els quals transportaven els passatgers fins a la Coberta E, la gran escalinata feia la seva primera parada just abans de la segona xemeneia. Despres venia el passadis que estava decorat en el mateix estil que l'entrada de primera classe i que comptava amb una porta giratoria. Aquest corredor portava a la sala de lectura i al salo comu de primera classe. La sala de lectura era un ambient decorat en estil gregoria amb plafons de fusta blancs i finestrals que s'estenien fins a la coberta de bots, el que li donava una bona il·luminacio. A mes tenia una xemeneia d'ornamentacio.
Al costat de la sala de lectura i enmig de la segona i la tercera xemeneies hi havia el salo comu de primera classe, el qual estava decorat en l'estil
Lluis XV
, inspirat en el
Palau de Versalles
. Estava entapissat i comptava amb plafons de fusta bellament tallada a les parets. A la part davantera, prop de la porta hi havia una xemeneia de decoracio sobre la qual hi havia una miniatura de Diana de Versalles, mes coneguda com a Artemisa i sobre tot aixo, un gran mirall. Les finestres s'estenien, com en la sala de lectura, fins a la coberta de bots. Un dels seus majors atractius era el seu gran canelobre, el qual estava ubicat en un petitissim dom amb tallats. El salo estava subdividit en petites arees privades separades per murs amb
miralls
i llums de paret de
bronze
. Aqui es podien treure llibres gracies a un prestatge ubicat en la part davantera de la tercera xemeneia. A ambdos costats d'aquest hi havia el rellotge i un
barometre
. A la part posterior, del costat de babord, hi havia un passadis que comptava amb una altra porta giratoria i que connectava el salo amb l'escala posterior, molt semblant a la gran escalinata davantera, pero una mica mes petita i amb menys detalls (el rellotge del seu primer nivell era diferent del de L'Honor i la Gloria coronant el Temps).
El salo de fumadors, el lloc predilecte dels cavallers de primera classe despres dels sopars. Cap a
popa
s'entrava a la sala de fumadors, decorada en estil gregoria pero amb plafons de caoba fosca. En aquests plafons hi havia ornaments de bronze, que li conferien certa elegancia. Les finestres no eren translucides, sino vitralls. A mes, comptava amb preciosos vidres tintats encastats en les parets.
El
cafe
d'estribord es converti en una sala de jocs temporal per a nens de primera classe durant el viatge. El terra era de
linoleum
amb un motiu que fou emprat en altres arees del vaixell. La seva alcada era major a la de la coberta, ja que el seu sostre estava elevat uns centimetres de mes en la coberta de bots. En aquesta elevacio hi havia uns petits vitralls que tenien la forma de la meitat d'una el·lipse allargada. Al centre de la paret posterior, la sala comptava amb una xemeneia de marbre blanc que era l'unica emprada en tot el vaixell per calefaccio, per aixo comptava amb dos cistells de
carbo
, un a cada costat; sobre aquesta peca blanca hi havia un quadre titulat
El pas del nou mon
. Els ultims espais de primera classe d'aquest nivell eren els dos cafes. Llur decoracio es basa en les cases de camp angleses i llurs parets estaven cobertes per heures i miralls, els quals li donaven un efecte d'amplitud. La il·luminacio natural provenia de les quatre grans finestres de
ferro
que tenia cada cafe, que sumades a la coberta oberta, permetien els comensals tenir una magnifica vista de l'
ocea
. Aqui s'hi servien menjars lleugers, pero no esmorzars. L'escala de segona classe passava de llarg aquest nivell, car no tenia sortida.
Aquest nivell estigue dissenyat principalment per allotjar els passatgers de primera classe i tenir una coberta de passeig que s'estenia des de la seva part davantera fins a la posterior, dividida just despres de l'escalinata posterior de primera classe per donar lloc a la coberta de passeig de segona classe. Igual que a la coberta superior, Ismay feu observacions en el viatge de l'RMS
Olympic
i va veure que aquest sector de passeig de la Coberta B no era tan popular com el del nivell superior. Les principals diferencies entre l'
Olympic
i el
Titanic
s'aprecien a les cobertes A i B.
Es aixi que es decideix transformar completament la Coberta B, afegint-hi mes cabines a la part davantera i fent-hi algunes modificacions a les parts mitja i posterior. Se'ls hi afegi les Parlor Suites (una a cada costat just despres de l'escalinata davantera), el conjunt mes car del
vaixell
, unes cobertes de passeig privades. Les altres suites es transformaren, essent esteses cap al buc del vaixell i canviant la ubicacio de llurs banys privats. El restaurant a la carta de primera classe va ser remodelat: les dispenses ja no es trobarien prop de l'ingres per l'escalinata, aquest espai seria solament d'ingres; s'amplia l'espai cap al costat de babord i cap a estribord, es crea el popularissim Parisian Cafe, el qual resulta ser tot un exit. Les finestres de la coberta eren semblants a les de la coberta de passeig tancada del nivell superior; pero, en fer-se els canvis, aquestes foren transformades en finestres estretes i nomes es conservaren les finestres originals en l'embarcament de primera classe, les cobertes privades i el cafe d'estribord.
Aquesta era la coberta que recorria tota l'eslora del
transatlantic
, tot i que estava dividida en tres parts, el castell de proa, la meitat del vaixell i la coberta de popa.
Una cabina estandard de primera classe, la suite B-21 a la coberta B
Al
castell de proa
hi havia el
pal
davanter, la primera escotilla, la qual (a diferencia de la resta) funcionava com a
claraboia
, gracies als petits
ulls de bou
sobre la seva coberta. El sistema que movia les dues ancores de proa deixava al descobert les pesants cadenes en aquest espai, aixi, la grua que s'ubicava darrere de l'
ancora
servia per transportar-la. Aquesta zona estava reservada per a la tripulacio exclusivament, pel que els passatgers de tercera classe no podien accedir-hi des del nivell inferior, encara que hi hagues escales.
La part mitjana d'aquesta coberta era la mes llarga. A la part davantera es localitzaven les cabines estandard de primera classe, les quals s'estenien fins a la gran escala. A ambdos costats d'aquesta s'ubicaven les entrades d'embarcament de primera classe; lamentablement, no existeix cap fotografia d'aquestes seccions al
Titanic
.
Davant de l'entrada de primera classe s'ubicaven les Parlor Suites, el conjunt mes costos del vaixell. Cadascuna constava d'una sala d'estar, dos dormitoris, dos vestidors, un bany i una coberta de passeig privada. Hi havia un conjunt a babord i un altre a estribord. Les dues cobertes de passeig estaven decorades en
estil Tudor
. La suite d'estribord fou ocupada per la familia Martinez Cardeza i la de babord per Bruce Ismay.
Aquesta coberta estava dedicada principalment a l'allotjament dels passatgers i els espais de la tripulacio (els quals estaven reduits a la
proa
). Aquesta coberta comptava amb quatre escotilles de carrega, dues a la proa i dues mes a la
popa
. A la part davantera, sota el castell de proa, hi havia dues cabines (un a cada costat del vaixell) per als homes de
coberta
. Aixi mateix, s'ubicaven dos menjadors per us del personal; el primer, amb capacitat per a 35 persones, li pertanyia als mariners i estava ubicat a babord, despres d'una cabina i abans de la cuina de la tripulacio. A estribord s'ubicava el menjador pels fogoners de les calderes, amb capacitat per 87 persones. A ambdos costats de l'estructura hi havia escales que conduien a les cabines dels fogoners a la coberta inferior. Finalment, juntament amb l'espai obert descendint pel castell de proa, hi havia l'hospital de la tripulacio. Aquesta coberta li pertanyia a la tercera classe, pel que s'hi instal·laren escales d'acces (una a cada costat) des del seu espai tancat de la coberta D.
La sala de recepcio de primera classe a la coberta D
A la part davantera hi havia les estances dels maquinistes i una sala comuna de tercera classe. Despres d'esser separats per una mampara seguien les habitacions de primera classe, les quals estaven decorades amb plafons de fusta blancs que es prolongaven fins abans dels elevadors. El bany de cavallers s'ubicava cap a proa juntament amb quatre banyeres compartides i el bany de dames s'ubicava cap a popa amb unes altres quatre banyeres. En aquesta seccio comptaven amb una petita dispensa. Despres hi havia les portes d'embarcament de primera classe (dues a cada costat), les quals es tancaven hermeticament adherint-s'hi al buc; cap endins es tancaven amb reixes dobles ornamentades. L'unica il·luminacio d'aquestes sales d'embarcament provenia de les dues finestres rectangulars que tenia cada porta i llur decoracio era de plafons blancs tallats amb terra de linoli blanc; tambe comptaven amb una porta doble del mateix disseny de les que connectaven al menjador (
fusta
amb
ferro
) i amb un
arc
que conduia als ascensors. Cap a popa, cada sala tenia una vitrina.
En baixar per l'escalinata, els passatgers entraven a la sala de rebudes, decorada amb butaques i taules de
vimet
i amb plafons de fusta blancs, aquesta sala estava afegida, mitjancant portes dobles, al salo-menjador de primera classe.
El menjador de primera classe era d'estil
jacobi
, en combinacio de plafons blancs i mobles de caoba, amb llums en totes les taules i vitralls en profusio, que rebien la llum natural d'una filera doble d'ulls de bou; cap a proa hi havia un espai pel
piano
, aquest era el salo mes espaios del
vaixell
. El menjador de segona classe estava situat a popa, amb plafons de fusta de color natural i cadires del mateix material, aquest menjador era gairebe tan espaios com el de primera classe i el menjar servit en aquest provenia de la mateixa cuina que el servit al menjador de primera classe.
En aquesta coberta tambe hi havia l'hospital del vaixell, comptava amb cinc cabines privades cadascuna amb una llitera i una farmaciola de primers auxilis molt completa segons relats dels supervivents, l'hospital nomes podia ser utilitzat per passatgers de primera i segona classe. La galeria dels passatgers de segona classe servia com punt de reunio de tots els passatgers d'aquesta classe despres del sopar.
Aquesta era l'ultima
coberta
a la qual arribava l'escalinata de primera classe de proa, en aquesta coberta estaven els banys
turcs
. Els banys turcs nomes podien ser utilitzats pels passatgers de primera classe, evidentment, estaven decorats amb rajoles de rics colors, columnes sobredaurades i llums de
bronze
.
En aquesta coberta hi havia la piscina, el menjador de tercera classe i la sala general de tercera. La piscina era una novetat tant en el
Titanic
com en l'
Olympic
, nomes la podien emprar els passatgers de primera classe, com els banys turcs, tenia una profunditat de sis metres i mig. Situat enmig del vaixell, el menjador de tercera classe era en realitat dos salons dividits per una mampara. Les seves parets estaven pintades d'esmalt blanc i decorades amb posters de l'empresa mare de la White Star Line, l'
International Mercantile Marine
(IMM). La sala general, amb els seus plafons de fusta de pi i els seus mobles robustos de teca, funcionava com el salo de tercera classe.
Estils decoratius
[
modifica
]
El
Titanic
comptava amb decoracions basades en estils classics, com l'Imperi, Regencia,
Lluis XIV
,
Lluis XV
,
Lluis XVI
, Adams, Modern,
Jacobi
, entre d'altres... un fou creat per l'autora Diana Coronado.
Viatge inaugural
[
modifica
]
La ruta del viatge inaugural; la X marca el lloc on va ocorrer l'enfonsament.
Els preparatius havien comencat feia una setmana: avituallaments, allotjament de la tripulacio contractada, habituacio a les seves tasques, etc. Quan arriba el dia en que el
Titanic
havia de salpar des del
port
de
Southampton
, el 10 d'abril de 1912 la gent estava tan emocionada que alguns deien que tot semblava un
somni
.
El vaixell era comandat pel vetera
capita
Edward John Smith, el mes experimentat i prestigios de la White Star Line, qui previament al viatge expressa que aquest seria l'ultim abans de jubilar-se, perque desitjava estar mes temps amb la seva esposa i filla. Smith havia comentat per a una revista de l'epoca: "No puc concebre que alguna cosa pugui enfonsar els vaixells d'avui, la construccio moderna va molt mes enlla d'aixo".
Bruce Ismay, que s'havia allotjat en un hotel prop de l'ancoratge del Titanic, s'hi embarca amb gran pompa en el
navili
. Entre la primera, segona i tercera classe, hi havia un total de 2.224 passatgers, qui gaudiren d'un formos palau surant, amb luxosos menjadors, piscina interior, biblioteques, gimnas, enllumenat a totes hores i banys turcs.
L'oficialitat del Titanic estava composta per:
La catastrofe
[
modifica
]
Bot salvavides del
Titanic
, fotografiat per un passatger des del
Carpathia
El
Titanic
va tenir un viatge agradable. Des de Southampton viatja a
Cherbourg
on embarcaren mes passatgers, despres atraca a Queenstown, Cork,
Irlanda
on embarcaren passatgers de tercera classe i el correu.
Els dies van transcorrer sense novetat, pero el 13 d'abril comencaren a arribar els primers informes d'albirament de blocs de gel en la ruta preestablerta; almenys una dotzena de missatges van poder ser rebuts abans que el
telegraf
Marconi falles per un lapsus de 10 hores.
Reestablerta la comunicacio a la cabina de
radio
, els radiotelegrafistes comencaren a rebre avisos de perill d'
icebergs
, els quals foren ignorats o no considerats d'importancia per l'oficialitat reemplacant.
El clima es refreda a mesura que s'apropaven als grans bancs de
Terranova
i el capita Smith mana alterar una mica el rumb per passar mes cap al
sud
dels grans sectors d'icebergs. La velocitat era de 22 nusos i Smith consulta Bruce Ismay si podia baixar-la, al qual aquest es nega fent veure que desitjava fer el millor temps en el viatge inaugural.
L'ultim vespre del 14 d'abril va sorprendre el
Titanic
navegant en aigues molt tranquil·les. Quan la nit, molt freda, va caure, el navili navegava en una zona d'aigues quietes sense onatge, un vertader
mirall
liquid
negre, el qual era un inconvenient per a albirar icebergs, ja que no hi ha onades que xoquin contra la seva base. Smith consulta de nou J. Bruce Ismay, vicepresident de la companyia, si podia reduir la
velocitat
, pero no obtingue l'aprovacio d'aquest; Smith mana llavors redoblar la guardia als pals.
23.45 h, l'impacte
[
modifica
]
Possible iceberg que impacta amb el
Titanic
. Fou fotografiat 5 dies despres de l'enfonsament pel mariner Stephan Rehorek, qui el fotografia per la linia vermella en la base.
Poc abans de la mitjanit (23:40) del 14 d'abril, amb una nit estelada i un
mar
excepcionalment tranquil, els guaites donaren alarma d'iceberg al davant, a 600?m de la proa. El primer oficial Murdoch, de guardia en aquell moment despres de la retirada del capita Smith a la seva cabina, intenta evitar la col·lisio, primer girant el
timo
tot a estribord, seguidament donant marxa enrere, la qual cosa fou fatal, car el timo va perdre pressio de virada. En l'ultim minut el vaixell arriba a evitar el xoc frontal (amb el que segurament no s'hauria enfonsat i hauria estat capac de seguir navegant fins a Nova York sense problemes). Finalment el navili va fregar l'iceberg i les plaques de babord es van obrir amb sis bretxes diferents que en total en sumaven cinc compartiments amb aigua. El
Titanic
queda sentenciat.
00.00 h, la mala noticia
[
modifica
]
Capita,
Edward John Smith
, del
Titanic
Smith, qui era a la seva cabina, sorti quan ja la panna de glac estava llunyana i s'informa del que havia passat. Va fer aturar immediatament el vaixell i feu repassar per un fuster tot el navili.
Cinc dels seus compartiments estancs davanters de babord es corbaren cap endins, saltant les rebladures i inundant-se. Al principi el dany no semblava fatal, tanmateix, el seu dissenyador Thomas Andrews, despres de repassar el vaixell amb el fuster Huchtkins, va predir l'increible: l'enfonsament del
Titanic
trigaria nomes de dues a quatre hores.
El capita i l'oficialitat varen quedar-se gelats i d'una peca, estupefactes. Intentant no difondre el panic, Smith va instruir els seus oficials per l'abandonament del vaixell.
Impactat i en estat de xoc, Smith sabia per simple
aritmetica
que molts passatgers moririen per l'escas nombre de bots. D'aqui endavant Smith, tot i la seva vasta experiencia, es mostra irrellevant amb l'escas temps, erratic i alie a la situacio i en la seva forma d'actuar.
Nomes s'embarcaren 711 persones d'un total de 1.100 places disponibles als bots, donant-se preferencia a la primera i segona classe, dones i nens principalment. El 50% de la tercera classe va morir. El
Titanic
havia col·lidit a unes 600 milles de l'illa de
Terranova
.
00.10 h, SOS
[
modifica
]
Jack Phillips, primer oficial de
radio
, rep l'ordre d'enviar telegrames demanant auxili. El primer de diversos missatges, sera: "CQD CQD CQD CQD CQD de MGY MGY MGY MGY MGY posicio 41,44 N 50,24 W" (CQD era la forma antiga de demanar auxili). A mes, en altres trucades utilitzara les sigles SOS, essent un dels primers (no el primer) a emprar aquest missatge.
A les 00.30 h la
proa
estava ja submergida, a les 1.45 h arribava a la coberta de bots. Aixo va desencadenar el panic entre els que quedaven i va haver-hi trets i confusio.
Opinions i proves sobre el final del Titanic
[
modifica
]
Moltes fotografies i il·lustracions mostren el
Titanic
arribant, sencer, a un
angle
de 30°. Actualment es creu que la nau es va partir en dos en un angle molt menor: de nomes 11°, i que es va partir de forma gradual, comenca a partir-se per les cobertes inferiors entre la 3a i 4a
xemeneia
, quan la zona del trencament estava ja coberta per l'
aigua
i la proa totalment inundada, i amb una empenta cap avall considerable comenca a partir el buc en sentit contrari al que s'estava fent fins al moment, la qual cosa aixafa les cobertes superiors i produi un tall net a la
quilla
. Es produi un trencament del buc al nivell del mar o sota l'aigua, la popa va caure lleument nomes fins que la proa, encara unida, s'enfonsa i deixa la seccio de popa en una posicio gairebe vertical. Un cop separades, la seccio de popa feu mitja volta de gairebe 180° sobre si, va romandre un minut immobil (segons testimonis) i finalment s'enfonsa en l'ocea.
Aquesta teoria, desenvolupada a la vista de noves proves trobades en 2005 pel vaixell d'investigacio rus Keldish i una expedicio d'
History Channel
, es la primera que explica que la nau s'hagi partit en dos i que hi hagues gent que hagi testificat que s'enfonsa intacta i una altra que es parti en dos.
Per molts observadors del
Titanic
no semblava haver-se partit ates que el trencament final es produeix sota l'aigua, per altres nomes propers o mes observadors si s'apreciaria com comenca a partir-se en dos de mica en mica i el trencament produi la curta caiguda i despres l'aixecament de la
popa
. Jack Thayer, un dels supervivents i testimonis de l'enfonsament, declara que el vaixell s'havia partit i dibuixa el
Titanic
en dues parts; la proa sembla sortir de l'aigua i la popa en angle de 80°. Posteriorment, gracies a l'History Channel, es trobaren dues seccions del fons del buc separades a 800 m entre si que encaixaven perfectament, una de les seccions correspondria al tros de proa i l'altre al sector de popa. Aixo recolza la teoria que el
vaixell
realitza un moviment cap avall i cap a dalt abans de separar-se les dues parts.
Segons una expedicio francesa de Le Soirot realitzada pel submergible
Nautilus
a bord de les naus
Nadir
i
Ocean Voyager,
el buc del
Titanic
estava especialment feble per l'extrem fred d'aquella
nit
, cosa que va contribuir a la seva fractura.
Despres de l'enfonsament, la part de la proa topa contra el fons del mar a uns 20 o 21 nusos (gairebe la mateixa velocitat que tenia quan va col·lidir) i, amb l'impacte, l'estructura sofri danys una mica greus. Una de les coses que resulten misterioses es el rastre de runes que el precedeix com una
catifa
estreta, que arriba fins al camp on es troba la part anterior.
Per la seva part, la popa, encara plena d'aire va caure rotant sobre si mateixa, amb implosions per la
pressio
que la deformaren i esqueixarent les cobertes, i finalment s'estampa de pla contra el fons i queda totalment destruida. Nomes el costat de babor es recognoscible.
Parts del vaixell, com les xemeneies, son dificils d'identificar car, despres de l'enfonsament d'ambdos segments del navili, aquestes seguien enllacades gracies a la increible velocitat adquirida per la proa i les violentes implosions que sofri la popa per la pressio, aquestes practicament es desintegren en ambdos casos.
Com a curiositat, l'HMHS
Britannic
?vaixell besso del
Titanic
i l'
Olympic
? que s'enfonsa en 1916 despres de topar amb una
mina
, s'enfonsa de forma molt similar al
Titanic
, pero no es parti en dos. El
Britannic
s'enfonsa per proa i aixeca la seva popa en l'aire en un alt angle, fins que la proa topa contra el fons (el
Britannic
s'enfonsa amb nomes 200?m d'aigua i la nau mesurava 275?m de llargada). Mentre encara estava aixecada la popa, el
Britannic
tomba i s'enfonsa de costat. Noti's que el
Britannic
s'enfonsa intacte al contrari que el seu germa. Els motius son que el
Britannic
s'enfonsa en aigues calentes en el canal de Kea, que el seu buc estava mes reforcat que el del
Titanic
, encara que l'
acer
era el mateix, i que no arriba a aixecar-se completament per l'impacte amb el sol mari.
Sequeles i consequencies
[
modifica
]
Memorandum de l'
Armada dels Estats Units
relatiu al Titanic.
A partir d'aquest accident, es feu carrec el jurisconsult de renom Lord Mersey i es convoca el 1913 a
Londres
la 1a Convencio sobre Seguretat de la vida en el Mar, que adopta en 1914 el primer Conveni Internacional per la Proteccio de la Vida Humana en el Mar (SOLAS), una serie de mesures per evitar la serie d'errors que havien motivat i agreujat tal catastrofe, entre ells l'habilitacio d'una ruta molt mes al
sud
en temps de desglac i una patrulla maritima que advertis periodicament d'
icebergs
en ruta.
Un dels supervivents mes vilipendiats i vituperats fou Bruce Ismay, qui a l'any es retira de la White Star Line i s'enclaustra a casa seva fins al dia de la seva mort en 1937, prohibint els habitants de parlar del tema en la seva presencia.
Un altre dels prejutjats fou el capita del
SS
Californian
, a qui se'l tracta de covard i negligent en esser el vaixell que estava mes a prop del
Titanic
(10 milles) i no haver fet res per intentar reconeixer la procedencia de les bengales blanques vistes pel guaita.
La figura del capita Edward John Smith s'aixeca en el sentiment popular com la d'un heroi, i al seu poble natal se l'ha erigit una estatua.
La catastrofe del
Titanic
seria novament recordada, tot i que en circumstancies diferents, amb l'enfonsament de l'RMS
Lusitania
a les aigues del Fastnet a
Irlanda
el 7 de marc de 1915. El
Lusitania
fou l'inspirador del luxe per la White Star Line.
Llegendes i mites
[
modifica
]
El naufragi mes gran de la historia?
[
modifica
]
Al contrari del que sol creure's, la major tragedia maritima de la historia no fou l'enfonsament del
Titanic
, sino el d'un transatlantic alemany anomenat
Wilhelm Gustloff
. Aquest desastre va succeir durant la fase final de la
Segona Guerra Mundial
.
Quan l'
exercit
alemany ja estava proper a la seva derrota final, milions de civils alemanys viatjaven cap a l'oest fugint de l'
Exercit Roig
. El
30 de gener
de 1945, el transatlantic
Wilhelm Gustloff
salpa des del port de
Gdynia
(
Polonia
) ple al maxim amb 8.000 refugiats a bord.
Sense navilis de
guerra
que l'escortessin i amb nomes 12 llanxes salvavides, era un blanc facil pels submarins russos. El
31 de gener
un torpede llencat per un
submari
sovietic
S-13
impacta en el vaixell, i el
Wilhelm Gustloff
s'enfonsa en menys d'una hora. Navilis de guerra alemanys varen rescatar 960 supervivents, molts dels quals moririen de fred poc despres. Es calcula que van morir unes 7.000 persones en total, cosa que equival a cinc cops mes que en l'enfonsament del
Titanic
.
Tot i que esta molt estesa la creenca que en l'enfosament del
Titanic
s'utilitza per primer cop el ≪
SOS
≫, en realitat no fou aixi. El SOS es proposa en la
Conferencia Internacional de la Comunicacio Sense Fil en Mar
de
Berlin
el 1906. Es ratifica per la comunitat internacional el 1908 i des de llavors se'n comenca a estendre's l'us. El senyal, tanmateix, rarament fou utilitzat pels operadors de
radio
britanics, que preferien l'anterior codi ≪CQD≫.
El primer operador de radio del
Titanic
, Jack Phillips, comenca retransmetent CQD fins que el segon operador Harold Bride suggeri, fent-se el gracios: ≪Envii SOS; es la nova trucada, i aquesta pot ser la seva ultima oportunitat d'enviar-lo≫. Llavors, Phillips, que va morir en l'enfonsament, comenca a escampar SOS entre els CQD tradicionals.
L'orquestra del
Titanic
[
modifica
]
Una de les mes famoses llegendes del
Titanic
es la relativa a la seva banda de
musica
. Durant l'enfonsament, els vuit membres de la banda, dirigits per Wallace Hartley, se situaren al salo de primera classe en un intent per fer que els passatgers no perdessin la calma ni l'esperanca. Mes tard van continuar tocant en la part de
popa
de la coberta de bots. La banda no deixa de tocar fins i tot quan ja era segur que el navili s'enfonsaria.
Cap dels integrants de la banda va sobreviure al naufragi, i des de llavors hi ha hagut molta especulacio respecte a quina fou l'ultima
melodia
que interpretaren. Alguns testimonis diuen que l'ultima canco fou ≪Nearer, my God, to Thee≫ ('Mes a prop, oh Deu, de tu'). Per una altra banda, existeixen tres versions d'aquesta canco i ningu ha pogut confirmar exactament quina d'elles s'interpreta, o si realment va ser aquesta l'ultima.
El cos de Hartley fou un dels que es van recuperar i ser identificats. El seu funeral a
Anglaterra
compta amb la presencia de milers de persones. Tot i ser considerat com un
heroi
al seu
pais
, la naviliera White Star Line li cobra a la familia la despesa de la perdua del seu uniforme.
Misteri poc conegut
[
modifica
]
Sobre el total de passatgers hi havia tres uruguaians, el senyor Francisco Carrau i el seu nebot, i el senyor Ramon Artagaveytia (resident a l'
Argentina
), que ocupaven cabines de la primera classe, i nomes un
mexica
, el diputat Manuel Uruchurtu. Artagaveytia puja al port de
Cherbourg
el 10 d'abril de 1912, i es un misteri el numero de cabina assignat, ja que mai no fou senyalat en la llista de l'assignacio trobada a la butxaca de l'administrador Herbert Cave; tot i que el seu cos fou recuperat mes endavant i poc se sap sobre el senyor Artagaveytia durant el viatge.
L'RMS
Carpathia
arribant amb els passatgers del
Titanic
a Nova York
L'
RMS
Carpathia
era un transatlantic menor de 13.000 t de la Curnard Line que venia des de Nova York en ruta vers
Italia
(Fiume). El comandava el vetera capita Arthur Rostron. Cap a les 0.25 del 15 d'abril de 1912 va rebre la increible noticia que l'RMS
Titanic
s'enfonsava despres d'impactar amb un
iceberg
. El CQD enviat era tan angoixant que Rostron no en va tenir dubtes i canvia unes 58 milles de distancia cap al sud de la posicio de l'RMS
Titanic
.
L'
SS
Californian
Avisa el
Titanic
que hi arribaria al cap de quatre hores, ja que estava a 58 milles de distancia cap al sud gairebe en linia recta.
L'
RMS
Carpathia
no era el
vaixell
mes proper. L'SS
Californian
, un navili de transport mixt, estava a menys de 10 milles de distancia i tenia al
Titanic
a la vista. Pero havia desconnectat el
telegraf
sense fil com a consequencia, entre altres raons, del pessim tracte donat pel telegrafista Jack Phillips del
Titanic
deu minuts abans del xoc, i el seu capita, Stanley Lord, havia desestimat els molts senyals visuals lluminosos enviats pel vaixell condenat, per la qual cosa no va prendre part en el rescat. (Les seves controversials i contradictories declaracions posteriors davant la Comissio Britanica acabaren amb la reputacio de Lord i fou desvinculat de la Leyland Co.)
L'RMS
Carpathia
arriba a les quatre de la matinada al sector i a l'alba descobri els bots salvavides de l'infortunat transatlantic enmig de les pannes de glac. Va poder rescatar 706 persones (un mort) i a mes va pujar a bord els bots del desaparegut vaixell, a excepcio dels plegables i es retira del lloc a les 8.50 h al moment que el SS
Californian
apareix en l'
horitzo
acudint al rescat tard i Rostron li encarrega escombrar la zona en cerca de supervivents.
El capita Rostron i
Molly Brown
al moment d'esser honrats amb un reconeixement
Va posar rumb de tornada a Nova York i durant la travessia alberga els passatgers segons la classe i mantingue silenci telegrafic fins a arribar a Nova York, on desembarca passatgers i els bots del
Titanic
enmig de la major expectacio periodistica.
Redescobriment
[
modifica
]
L'1 de setembre de 1985, l'investigador
Robert Ballard
i el seu equip ubicaren les restes submergides del
Titanic
a 4.000?m de la superficie, cosa que provoca gran expectativa mundial. S'utilitza l'equip submergible ARGO que anava equipat de cameres sensibles a la foscor.
Un cop explorat preliminarment, es descobri que el
Titanic
no estava sencer, sino que estava partit en dos, cosa que va suggerir que s'havia partit en el moment d'enfonsar-se: curiosament, practicament cap supervivent a excepcio del jove Jack Thayer recorda aquest succes; segons els mateixos dibuixos de l'epoca, apareguts en la premsa, el vaixell va enfonsar-se aparentment d'una peca i amb la popa en l'aire.
Una visio fantasmal va sorgir des del fons i es va poder veure la seccio de proa del famos navili plena de caramells d'
oxid
i en relatiu estat general, en tot cas pitjor del que van imaginar-se molts interessats en el tema, que esperaven un vaixell gairebe sencer i en bon estat en el fons.
El descobriment de les restes del navili l'any 1985 per l'equip liderat per Robert Ballard i Jean-Louis Michel ha tornat el
Titanic
a l'actualitat. S'han realtzat nombroses exposicions d'objectes rescatats de la carcassa, aixi com de l'interior del vaixell, i han apareigut diverses societats historiques i culturals que difonen i investiguen tot el relacionat amb el mitic transatlantic.
Altres missions
[
modifica
]
Un any mes tard del seu descobriment, l'any 1986, una altra missio, aquest cop tripulada per tres persones a bord del vehicle d'immersio profunda ALVIN de la Woods Hole Oceanographic Institution (WHOI), arriba fins al lloc del naufragi del
Titanic
. El 1987, una expedicio de francesos arriba al lloc amb l'objectiu de rescatar objectes del fons mari. Va sorgir la controversia de si era mes valuos deixar les restes al seu lloc historic o rescatar els objectes per exhibir-los en museus o mostres itinerants.
El 1994, la companyia RMS
Titanic
, Inc. es reconeguda com l'organitzacio amb els drets sobre les possessions del
Titanic
. L'ordre dictada per una cort dels
Estats Units
es reconfirmada l'any 1996. Aixo inclou el dret a recuperar artefactes del naufragi. Durant les set expedicions realitzades els anys 1987, 1993, 1994, 1996, 1998, 2000 i 2004, RMS Titanic, Inc. ha recuperat 5.500 artefactes, des de part del buc fins petites peces. Mes de quinze milions de persones de tot el mon han vist els artefactes, que s'exhibeixen en una mostra itinerant.
El 1998, una expedicio recupera una peca del buc del vaixell de disset tones per esser exhibida.
Estat actual del buc
[
modifica
]
El
Titanic
esta partit en dues seccions separades entre si per uns 600 o 800?m. La
corrosio
marina ha fet els seus efectes omplint de caramells d'oxid cada espai del navili i la tomba que es en si el vaixell esta molt oxidada i degradada. Alguns perfils ni tan sols son reconeixibles, la coberta de
fusta
i tots els objectes exteriors d'aquest material han desaparegut i esta nomes present la base d'
acer
coberta en part per les restes del fang (la part inferior) i unes altres concrecions marines.
La seccio de
popa
esta greument malmesa i ni tan sols es reconeixible. Per les caracteristiques del dany, els investigadors sostenen que aquesta part del vaixell va caure gairebe de pla sobre el fons (des d'una alcada de mes de 3 km), i es va desarmar i aixafar per la forca de l'impacte.
Tambe es creu que, a diferencia de la seccio de proa, la de popa en enfonsar-se no estava completament inundada, cosa que, durant el descens, va poder provocarun sobtat aixafament del buc en arribar a una profunditat determinada, a causa de l'enorme
pressio
de l'aigua.
La seccio de proa esta en un relatiu millor estat respecte a la de popa i les seves estructures son reconeixibles encara. Falta una seccio mitjana del
vaixell
d'uns 104?m aproximadament que es creu esta enterrada en el llim i prop d'aquesta seccio.
L'estat general de les restes del
Titanic
ha preocupat ultimament la comunitat cientifica, car s'ha verificat un augment de la velocitat de corrosio tot i l'escassa proporcio d'oxigen en les fredes aigues. Aixo es consequencia dels forts corrents imperants com el de Loreley, que recorre tot el fons mari de la zona.
Els investigadors associen el millor estat de la seccio de proa al fet que aquesta "planeja" en l'
aigua
i es posa amb relativa suavitat en el fons.
Algunes expedicions han arribat a introduir-hi robots amb cameres al seu interior. Aquests van recorrer algunes habitacions de la coberta A i s'han trobat que algunes instal·lacions interiors -com xemeneies en les habitacions de luxe, ceramiques, pianos, cadires i catres- encara son recognoscibles, en especial els llums.
A la seccio de popa, el camp de restes associat a aquesta porcio conte una gran quantitat d'objectes que es van desprendre del seu interior. Maletes, cassoles, porcellanes i ampolles estan barrejades entre els ferros fantasmals del voltant. En investigar la seccio de proa, alguns exploradors creuen haver trobat la fisura provocada per la panna de glac i han llencat algunes teories que han rebutjat la idea que l'iceberg esquerdes l'obra viva.
S'ha acceptat que l'iceberg va desprendre les rebladures de les planxes del buc corbant-les, cosa que va permetre que l'aigua hi penetres. A l'interior, les peces de fusta que subsisteixen son escasses i estan en avancat estat de descomposicio. La idea original de fer apareixer el buc es absolutament impracticable.
Alguns fragments del buc que han estat analitzats han demostrat el perque del naufragi: segons els investigadors, l'
acer
emprat en la construccio contenia una alta proporcio de sofre i fosfor, elements que conferien a aquest acer una alta fragilitat en navegar per aigues molt fredes; nomes va caldre una moderada tensio transversal (el fons de la panna de glac) perque les rebladures saltessin i es produis la fatal via d'aigua. En poques paraules, el desastre del
Titanic
fou de tal magnitud que obliga i segueix obligant els actuals constructors de navilis i autoritats governamentals a prendre i establir les mes estrictes normes de seguretat.
Despres de Ballard, les restes del
Titanic
han estat sistematicament saquejades, i se n'han extret centenars d'artefactes com porcellanes, ampolles, maletes, etc.
Primers supervivents morts
[
modifica
]
- Maria Nackid - passatgera de 3a classe, 30 de juliol de 1912 (2 anys) per
meningitis
.
- Eugenie Baclini - passatgera de 3a classe, 12 d'agost de 1912 (4 anys) per meningitis.
- Coronel Archibald Gracie - passatger de 1a classe, 4 de desembre de 1912 per un coma diabetic.
- Marie Eugenie Spencer - passatgera de 1a classe, octubre de 1913 (55 o 56 anys).
- Maximilian Frolicher - passatger de 1a classe, 22 de novembre de 1913 (62 anys) per hipotermia.
- Kornelia Andrews - passatgera de 1a classe, 4 de desembre de 1913 (64 anys) per
pneumonia
.
Ultims supervivents morts
[
modifica
]
Les tretze ultimes persones que van sobreviure del
Titanic
son:
- Ruth Elizabeth Blanchard (1899-1990)
- Bertram Vere Dean (1910-1992)
- Louise Gretchen Pope (1908-1992)
- Beatriz Irene Sandstrom (1910-1995)
- Eva Miriam Hart (1905-1996)
- Edith Brown (1896-1997)
- Louise Laroche (1910-1998)
- Eleonor Johnson (1910-1998)
- Michel Marcel Navrati (1908-2001)
- Winnifred Vera Quick (1904-2002)
- Lillian Asplund (1906-2006)
- Barbara West (1911-2007)
- Millvina Dean (1912-2009)
Ultima supervivent
[
modifica
]
- Elizabeth Gladys Dean, nascuda el 1912
- Elizabeth Gladys Dean ha estat l'ultima persona a morir de totes les que varen embarcar al
Titanic
. L'ultima que encara podia recordar l'enfonsament era Lillian Asplund, ja que quan va ocorrer tenia 5 anys, pero va morir el 6 de maig de 2006 a
Massachusetts
, Estats Units. A mes, com la seva mare, sempre es nega a donar testimoni sobre la tragedia. Barbara West, que comptava 10 mesos i 22 dies, tambe va morir l'octubre de 2007. Per tant, Millvina Dean (Elizabeth Gladys Dean), amb 10 setmanes en el moment de l'enfonsament, fou la persona mes jove de totes les que embarcaren i mori el 31 de maig de 2009.
[1]
Passatgers catalans del Titanic
[2]
[3]
[
modifica
]
Entre els nombrosos viatgers del
Titanic
hi havia cinc
catalans
, quatre dels quals van sobreviure:
- Emili Pallas i Castello (1883-1940
[4]
) de
Basturs
(Pallars Jussa) i resident a Barcelona, va embarcar a
Cherbourg
en segona classe amb la intencio d'anar a l'Havana. Va aconseguir pujar al bot numero 9 i va sobreviure. Va ser rescatat pel
Carpathia
, ana a Nova York i despres a
l'Havana
, pero despres va tornar a Barcelona, on amb els diners de la indemnitzacio va muntar una fleca al carrer Consell de Cent. Es casa amb Aurora Rabassa i va morir el 18 d'abril de 1940 per causes naturals.
- Julia Padro i Manent (1885-1968
[5]
), de
Llica de Munt
, que es trasllada a Barcelona, on treballava de xofer, va embarcar a Cherbourg en segona classe. Amic d'Emili Pallas, se salva tambe en el bot numero 9. Rescatat pel
Carpathia
, ana a Nova York i despres a l'Havana, on es casa amb una altra supervivent catalana, Florentina Duran, i munta una companyia d'autobusos.
- Florentina Duran i More (1882-1959
[6]
), originaria de
Sant Adria de Tendrui
(
Pallars Jussa
), embarca a Cherbourg en segona classe amb la seva germana Assumpcio. Va aconseguir pujar al bot numero 12 i va sobreviure. Rescatada pel
Carpathia
, ana a Nova York i despres a l'Havana, on es casa amb Julia Padro, tambe supervivent del
Titanic
.
- Assumpcio Duran i More (1884-?), germana de l'anterior, va embarcar a Cherbourg en segona classe i, com la seva germana, va pujar al bot numero 12 i va sobreviure. Rescatada pel
Carpathia
, ana a Nova York i acompanya la seva germana a Cuba, pero poc despres va tornar a Barcelona.
- Joan Monros (1892-1912
[7]
), de Barcelona, va viure a Paris i despres a Londres, on es va enrolar en la tripulacio del
Titanic
com a cambrer del restaurant a la carta. Va morir en l'enfonsament.
Tambe van morir en l'enfonsament del
Titanic
dos fills de catalans
[8]
que navegaven amb passaport uruguaia. Eren en:
- Francisco M. Carrau Rovira (1884-1912
[9]
), de 28 anys i nascut a
Montevideo
. Era fill de Pere Carrau Ferres de
Vilassar de Mar
(el Maresme), comerciant establert a l'
Uruguai
i casat amb Antonia Rovira Pareta amb origens a Malgrat de Mar.
I el seu cosi de 17 anys:
- 'Jose Pedro Carrau Esteve (1894-1912
[10]
), nascut a
Santiago del Estero
(Argentina) i fill de Francesc Carrau Perez, comerciant nascut a
Vilassar de Mar
, i de Margarita Esteve Etchebury, igualment establerts a Montevideo.
Els dos Carrau van embarcar a
Southampton
i viatjaven a primera classe. En Francisco M. Carrau era el director general de Carrau & Cia, empresa fundada pel seu pare. Tornaven d'un viatge de negocis amb visita inclosa als seus parents de Vilassar de Mar.
Cultura popular
[
modifica
]
Willy Stower: Untergang der Titanic (L'enfonsament del Titanic).
El
Titanic
ha inspirat un gran nombre de pel·licules i series, la mes destacada de les quals es la pel·licula estrenada l'any 1997, obra del director canadenc
James Cameron
, que aconsegui ser un gran exit de critica i public; guanya 11
Oscars
i es converti en la pel·licula mes taquillera de la historia, amb una recaptacio mundial total de 1.800 milions de dolars. Unes altres obres que relaten la historia del
Titanic
son:
- Saved from the Titanic
('Salvada del
Titanic
') (1912)
- In Nacht und Eis
(1912)
- Atlantic
(1929)
- Titanic
(1943)
- Titanic
(1953)
- A Night to Remember
('Una nit per recordar') (1958)
- The Sinking of the Titanic
('L'enfonsament del
Titanic
'), musica composta per
Gavin Bryars
en 1969.
- SOS Titanic
, pel·licula de TV (1979)
- Raise the Titanic
(1980)
- La cambrera del Titanic
(1997)
- Titanic
(1996). Protagonitzada per
Catherine Zeta-Jones
.
- Titanic (1997)
. Protagonitzada per
Leonardo DiCaprio
i
Kate Winslet
.
- El 1997, s'estrena a Broadway el
musical
Titanic
, que guanya 5
Premis Tonys
(entre ells al de
Millor Musical
) i es representa en 804 funcions
- L'Enfonsament del Titanic
(
2002
), obra de teatre coproduida conjuntament pel Festival Internacional de Sitges, el Festival d'Estiu de Barcelona Grec 2002, el Govern de les Illes Balears amb Germinal Productions. La direccio va estar a carrec del director teatral mallorqui
Rafael Duran
. Basada en un text de
Hans Magnus Enzensberger
(premi Princep d'Asturies de Comunicacio i Humanitats del 2002), on el poeta, assagista i filosof alemany va utilitzar l'enfonsament del famos vaixell com una metafora del segle
xx
per descriure el desencant per la crisi de les ideologies d'esquerres. El muntatge teatral va comptar amb escenografia de Rafael Lledo i l'actuacio dels actors Oscar Intente, Asun Planas, Caterina M. Alorda, Xavi Morte, Philip Rogers -que tambe va traduir l'obra- i el music Joaquim Alfaro.
Enllacos externs
[
modifica
]
Vaixells famosos de tots els temps
|
|---|
| 1500-1000 aC
| |
|---|
| Grecia classica
| |
|---|
| Roma classica
| |
|---|
| Segle XIV
| |
|---|
| Segle XV
| |
|---|
| Segle XVI
| |
|---|
| Segle XVII
| |
|---|
| Segle XVIII
| |
|---|
| Segle XIX
| |
|---|
| Segle XX
| |
|---|
| Segle XXI
| |
|---|