El
pronunciament de Sagunt
o
pronunciament de Martinez Campos
fou un
pronunciament
fet pel
General Martinez Campos
a
Sagunt
el
29 de desembre
de
1874
, que va suposar la
restauracio borbonica
, la fi al
Sexenni Democratic
(1868-1874) i de la
Primera Republica Espanyola
(1873-1874)
El 27 desembre de 1874, el General Martinez Campos surt de
Madrid
cap a
Sagunt
, requerit pels
alfonsins
valencians perque es
pronuncies
, va rebre un telegrama amb el text
Taronges en condicions
, expressio en clau ideada pels conservadors valencians, perque dirigis el moviment.
Aquest mateix dia, el general de brigada
Luis Daban
, cap de la brigada de
Sogorb
, va traslladar part de la seva tropa (dos batallons d'infanteria, diversos esquadrons i algunes peces d'artilleria, en total uns 1.800 homes) fins a Sagunt.
El
29 de desembre
, Martinez Campos es posa al capdavant de la brigada i, amb els soldats formant un quadre en un lloc anomenat "Les Alquerietes", prop de Sagunt, on s'inicia la carretera Sagunt-Burgos, Martinez Campos arenga a la tropa, demostrant la necessitat d'efectuar la restauracio borbonica en la persona del princep Alfons, fill d'
Isabel II
com
Alfons XII
,
Rei d'Espanya i les Indies
. Alfons havia heretat els drets de successio de la
Corona d'Espanya
, en abdicar Isabel II en l'exili (1870).
Va acabar amb el crit de
Visca Don Alfons XII rei d'Espanya
, sent contestat per tota la tropa. Finalitzat el pronunciament, les tropes es dirigiren a
Valencia
, on es va rebre la noticia amb grans mostres de goig.
Aquest mateix dia a dos quarts de quatre de la tarda, el general
Jovellar
, cap de l'exercit del centre, va escriure un telegrama al
Ministeri de Guerra
, indicant que s'unia al pronunciament.
En tenir noticia de l'alcament els generals
Comte de Xest
, Reyna,
Gasset
, San Roman,
Quesada
, Macias, Larrocha i Molto, reunits a casa del primer el mateix
dia 29, van acordar secundar el moviment i lluitar i morir si calia.
En el mati del
30 de desembre
, el general
Fernando Primo de Rivera
, capita general de Madrid, va acceptar el pronunciament.
El govern, en aquests moments en mans del general
Serrano
com a Ministre de la Guerra despres del
cop d'estat del general Pavia
el gener de 1874, es va oposar al pronunciament. En presentar-se el general Primo de Rivera en el Consell de Ministres convocat per analitzar la situacio, va mostrar l'adhesio de la tropa de Madrid, els ministres van protestar i es van retirar, quedant el general Primo de Rivera encarregat de tots els poders.
Primo de Rivera constitui un govern provisional el
31 de desembre
de 1874 sota la direccio de
Canovas
, qui decreta la restauracio de la monarquia, posant fi de la Primera Republica Espanyola (1873-1874).
Carta de Martinez Campos a Canovas del 27 de desembre de 1874, justificant el pronunciament
| ≪
|
Excm. Sr. D. Antonio Canovas del Castillo. Madrid 27 de desembre de 1874.
Molt senyor meu i de tot el meu respecte: Quan rebi Voste aquesta haure iniciat el moviment en favor d'Alfons XII: carrec amb la responsabilitat d'aquest acte, al qual arrossego als meus amics: no tinc dret a la proteccio del partit: vostes son els jutges de si han o no de donar-me-la: la desitjo, pero he perdut, separant-me de l'opinio de vostes, fins a la trista satisfaccio de queixar-me o disculpar-me.
Tinc menys elements de forca per al primer moment que fa mes i mig; gairebe estic per dir que tinc menys de la tercera part, doncs he anat perdent-los pas a pas, jo crec que per dilacions; tal vegada estigui equivocat: fa mes i mig podia iniciar alhora Almeria, Cadis, Badajoz, Lleida, Valencia i exercit del Centre; avui nomes puc fer-lo amb l'exercit del Centre: no culpo a ningu; la decisio que prenc avui la vaig haver de prendre fa quaranta-cinc dies.
No em llanco per amor propi ni per despit; ho faig per la fe i conviccio que tinc; ho faig perque vostes asseguren que l'opinio esta feta.
No em barrejo en politica: donare per manifest la contestacio de S.A.: exigeixo, si, que si el moviment triomfa a Madrid, sigui voste el que es posi al capdavant del Govern; prec que si es possible, s'encarregui del Ministeri de la Guerra el general... persona dignissima i molt competent, i que hi hagi a mes d'aquest tres Ministres de l'antic partit moderat, els altres quatre del partit mes liberal; cal que hi hagi conciliacio, almenys als primers moments...
Desitjo que ja voluntaris, ja sortejats, vagin 60 homes per batallo a aquella Antilla, sense excloure els de provincials i reserva; havent de sortir en el mes de gener, unica manera de contrarestar el missatge de Grant i salvar l'illa.
Si em consideren Vostes una molestia, estic preparat per anar-hi a manar una divisio; si be desitjo que se'm deixi de caserna a Barcelona, i que tinc el ferm proposit de no acceptar cap comandament, ni ascens, ni titol, ni remuneracio. Si aconsegueixo el meu objecte, el posar a aquest pais en vies de tranquil·litat, la meva ambicio queda satisfeta.
No hi ha de mi a voste antipatia politica alguna, i ho comprendra voste quan li digui que no ha estudiat el meu pensament, i no vull entendre d'aquestes coses. La diferencia entre voste i jo estava en les diferents maneres de procediments en la questio d'alcament.
|
≫
|
Bibliografia
[
modifica
]
- Los amigos politicos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauracion (1875-1900)
Jose Varela Ortega. Marcial Pons, Madrid. 2001
- Boletin de la Real Academia de la Historia
. Tomo CXCVI. Numero III. Ano 1999
- La Restauracion y el Rey en el Ejercito del Norte
. Agustin Fernando de la Serna, Capitan de Infanteria. Madrid. 1875
- Discurs del general Martinez Campos al Senat. Diari de Sessions del Senat, sessio 12 de juny de 1880.