Una
caricatura
per
Carlos Latuff
, que representa una fitxa de
Hosni Mubarak
a punt de caure, despres que ho fes el regim de Tunisia, amb
efecte domino
.
La
primavera arab
es el nom d'una serie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions politiques dels paisos arabs entre
2010
i
2011
.
[1]
[2]
Comenca amb la
Revolucio de Tunisia
, seguit per la
revolucio egipcia de 2011
. Llevat de Tunisia on hi ha haver un canvi de regim, en molts altres paisos va ser l'inici d'un periode d'incertesa i inestabilitat:
[1]
el
Iemen
,
[3]
la
Guerra Civil de Libia
,
[4]
la
Guerra Civil siriana
i
Jordania
, i amb menor incidencia a
Mauritania
,
[5]
l'
Arabia Saudita
,
[6]
Oman
,
Sudan
[7]
i el
Liban
.
[8]
[9]
Van derrocar els governs d'
Egipte
,
Tunisia
i
Libia
. L'aixecament del poble tunisia va crear un efecte a les altres nacions arabs, un punt d'inflexio del qual l'impacte final ?malgrat els retrocessos com a Egipte i Siria? encara no es clar.
[10]
L'onada de revolucions i protestes inicials es va esvair a mitjan 2012, ja que moltes manifestacions de la primavera arab van rebre respostes violentes per part de les autoritats.
[11]
La primavera arab es considerada la primera gran onada de protestes laiques i democratiques del mon arab al segle
xxi
. Les protestes, d'indole social i en el cas de Tunisia, recolzada per l'
exercit
, van estar causades per factors estructurals i demografics, unes condicions de vida dures arrelades en l'atur, al que s'afegien regims corruptes i autoritaris. Segons explica Pedro Fuentes des del
PSOL
, aquests regims, nascuts dels
nacionalismes arabs
d'entre les decades de 1950 i 1970, es van anar convertint en governs repressors que impedien una oposicio politica creible que va donar lloc a un buit omplert per moviments islamistes de diversa indole.
Juan Goytisolo
llista altres causes com les males condicions de vida, a mes de la desocupacio i de la injusticia politica i social dels seus governs, que radiquen en la manca de llibertats, l'alta militaritzacio dels paisos i la manca d'infraestructures en llocs on tot el benefici d'economies creixents va a parar a mans d'uns pocs corruptes.
Manuel Castells
les amplia amb els empresonaments foscos.
[12]
Alguns havien analitzat per que aquestes revolucions no van poder ocorrer abans en el
mon arab
. S'ha dit que fins a la
Guerra Freda
els paisos arabs supeditaven els seus interessos nacionals als de les superpotencies estatunidenca i sovietica, enfrontades per l'hegemonia global. No es fins a la fi de la Guerra Freda quan, llevat d'excepcions, es permet a aquests paisos mes llibertat politica, coincidint amb un ampli proces de
globalitzacio
que va difondre les idees d'
Occident
per la difusio d'internet i la gran presencia de les
xarxes socials
. La xarxa, al seu torn, va implementar la seva presencia a la decada dels 2000 gracies als plans de desenvolupament de la
Unio Europea
. La majoria dels manifestants van ser joves (no en va les protestes d'Egipte han rebut el nom de
revolucio dels joves
), propers a internet i la principal diferencia amb les generacions predecessores es que compten amb estudis basics, i fins i tot de vegades superiors i universitaris.
Immanuel Wallerstein
considera la Primavera arab actual com una segona rebel·lio arab, hereva del que s'anomena
esperit o corrent de 1968
anticolonialista -davant l'exterior- i antiautoritaria -enfront del interior- que no va arribar a triomfar en el seu dia i que ara torna a ressorgir -encara amb contradiccions-, i que s'ha d'entendre com a part fonamental dels moviments mundials de protestes (
protestes a Grecia de 2010-2011
,
Moviment 15-M
,
Mobilitzacio estudiantil a Xile de 2011-2013
,
Moviment #Yosoy132
a Mexic,
mobilitzacions estudiantils a Colombia de 2011 i 2012
,
Occupy Wall Street
,
vagues a la Xina el 2011
).
[13]
La revolta va comencar el 17 de desembre de 2010 a la ciutat de
Tunisia
, quan la policia va arrabassar a
Mohamed Bouazizi
, un venedor de fruita ambulant, les seves mercaderies. La immolacio de Mohamed Bouazizi davant del palau del governador de
Sidi Bou Zid
, una ciutat de 90.000 habitants al sud-oest de Tunisia al costat de la frontera algeriana, va ser el disparador de l'escalada de les protestes contra la corrupcio, injusticia i males condicions de vida que van conduir a la revolucio democrata.
[14]
Tunisia
ja havia experimentat una serie de conflictes durant els tres anys previs, el mes notable s'havia produit a la zona minera de
Gafsa
el 2008, on les protestes van continuar durant molts mesos.
[15]
Alguns s'han referit als conflictes successius i encara en curs com l'
hivern arab
.
[16]
[17]
A maig de 2018, nomes l'aixecament a Tunisia ha donat lloc a una transicio cap a la governanca democratica constitucional.
[18]
Les recents revoltes al Sudan i Algeria mostren que les condicions que van iniciar la primavera arab no s'han esvait i que encara es produeixen moviments politics contra l'autoritarisme i l'explotacio.
[19]
El 2019, multiples aixecaments i moviments de protesta a Algeria, Sudan, Iraq, Liban i Egipte s'han vist com una continuacio de la primavera arab.
[20]
[21]
| Inici
|
Pais
|
Fi
|
Tipus de protestes
|
Reaccio
|
Morts
|
| 9 d'octubre
de
2010
|
 Sahara Occidental
|
9 de novembre
de
2010
|
Campament de protesta, protestes multitudinaries i atacs d'oficines del govern.
|
Negociacions entre el Ministeri de l'Interior del Marroc i el comite del campament de protesta (Nov. 4-5), intervencio de la policia par desmantellar el campament (Nov. 8), disturbis a
Al-Aaiun
i altres poblacions, enfrontaments entre manifestants saharauis i policia i colons marroquins (Nov. 8-9), cese del governador d'Al-Aaiun (Nov. 26).
|
18 (Marroc oficial)
38 (Front Polisario)
|
| 18 de desembre
de
2010
|
 Tunisia
|
Revolucio de Tunisia
Govern derrocat el 14 de gener de 2011
|
Revolucio
:
Immolacio pel foc de
Mohamed Bouazizi
; manifestacions multitudinaries per tot el pais; ocupacio d'espais publics; atacs d'oficines del partit al govern i tambe d'algunes comissaries de policia.
|
Derrocament del president
Ben Ali
[22]
i del primer ministre
Ghannouchi
; dissolucio de la policia politica i de l'antic partit governamental; alliberament dels presos politics
[23]
|
338
[24]
|
| 28 de desembre
de
2010
|
 Algeria
|
10 de gener
de
2012
[25]
|
Multitudinaries
:
manifestacions; immolacions.
|
El president
Bouteflika
promet el final de l'estat d'emergencia promulgat des de fa 19 anys en un futur molt proper (3 febrer), el primer ministre Ahmed Ouyahia diu el 16 febrer que l'estat d'emergencia sera eliminat a la fi del mes.
[26]
|
8
|
13 de gener
de
2011
15 de febrer
de
2011
|
 Libia
|
Govern derrocat el
22 d'agost
de 2011
|
Revolta armada
:
manifestacions per tot el pais contra l'oligarquia i la corrupcio. Les protestes mes importants van comencar a
Bengasi
i es van escampar a altres ciutats;
[27]
xocs violents entre els manifestants i els seguidors del govern i la policia, producte de la forta repressio. Opositors al regim controlen diverses ciutats incloent Misurata i Bengasi i envolten Tripoli. L'oposicio constitueix un govern paral·lel reconegut per diversos paisos i per la
Lliga Arab
.
|
El govern libi promet inicialment millores en habitatge i economia.
[28]
Davant de protestes, ataca militarment opositors i aconsegueix recuperar territori, envoltant Bengasi i Misurata. Les
Nacions Unides
rebutgen les accions de Gaddafi, embarguen bens del govern a l'estranger i posteriorment estableixen una
zona d'exclusio aeria
. Una coalicio internacional executa accions militars contra l'exercit lleial a Gaddafi.
El
22 d'agost
, les tropes rebels entren a
Tripoli
amb el suport de les forces aeries de l'
OTAN
i acorralen el lider libi, que fuig a
Sirte
, i cau el
20 d'octubre
. L'OTAN va bombardejar la caravana en que al-Qaddafi intentava fugir, pero aquest va sobreviure a l'atac, i fou linxat pels rebels i mort per un tret al cap.
[29]
|
4.700 morts
2100 desapareguts
[30]
|
| 14 de gener
de
2011
|
 Jordania
|
4 octubre de 2012
|
Menors
:
manifestacions
|
Canvi de govern: el rei
Abdallah II
anuncia la caiguda del
Primer Ministre
i la convocatoria d'un nou govern.
[31]
El 30 de setembre de 2011 el rei aprova canvis als 42 articles de la constitucio
[32]
i l'octubre destitueix el primer ministre
Marouf al-Bakhit
i el seu gabinet despres de queixes de progressos lents en les reformes promeses.
[33]
A l'abril de 2012, mentre continuen les protestes,
Awn Al-Khasawneh
va dimitir i el rei nomena
Fayez Tarawneh
com a nou primer ministre de Jordania
[34]
i l'octubre de 2012, Abdullah dissol el parlament per a noves eleccions anticipades i nomena
Abdullah Ensour
com a nou primer ministre.
[35]
|
3
[36]
|
| 17 de gener
de
2011
|
 Mauritania
|
2013
|
Menors
:
immolacio
|
|
1
[37]
|
| 17 de gener
de
2011
|
 Sudan
|
26 d'octubre
de
2013
|
Menors
:
manifestacions
|
En 21 de febrer de 2011 Omar al-Bashir anuncia que no es presenta en les eleccions de 2015,
[38]
tanmateix el
Partit del Congres Nacional del Sudan
l'escull com a candidat en 2015 en les que resulta escollit.
[39]
|
mes de 200
[40]
|
| 17 de gener
de
2011
|
 Oman
|
8 d'abril
de
2011
|
Menors
:
manifestacions
|
El sulta Qaboos fa canvis en el govern
[41]
i anuncia un increment en el salari minim dels empleats del sector privat de 140 rials als 200 rials
[42]
|
0
|
| 18 de gener
de
2011
|
 Iemen
|
27 de febrer
de
2012
|
Multitudinaries
:
protestes a nivell nacional; disturbis
|
Despres de la
Revolucio Iemenita
, el president
Salih
deixa el carrec a principis del 2012 com a part d'un acord entre el govern iemenita i grups d'oposicio.
[43]
Continua la
crisi iemenita
|
2000
[44]
|
| 20 de gener
de
2011
|
 Albania
|
|
Menors
:
manifestacions poc massives pero violentes.
[45]
|
|
0
|
| 21 de gener
de
2011
|
 Arabia Saudita
|
24 de desembre
de
2012
|
Menors
:
|
Concessions economiques, expansio dels drets de les dones, que poden votar i ser elegides a les eleccions municipals del 2015
[46]
i ser nominades al Consell Shura.
|
20
[47]
|
| 25 de gener
de
2011
|
 Egipte
|
3 de juliol
de
2013
|
Revolucio
:
immolacions; importants aldarulls als carrers; protestes per tot el pais; atacs contra comissaries i oficines; enfrontament entre protestants i afins al govern; ocupacio d'espais publics.
|
Revolucio egipcia de 2011
. Caiguda del govern de
Hosni Mubarak
[48]
i dels primers ministres
Ahmed Nazif
i
Ahmed Shafiq
, assumpcio del poder pel Consell Suprem de les Forces Armades, suspensio de la Constitucio i dissolucio del Parlament, el Servei d'Investigacions de Seguretat de l'Estat, el NDP i transferencia dels seus bens a l'Estat, detencio i processament de Mubarak, la seva familia i els seus antics ministres, aixecament de l'estat d'emergencia de 31 anys i eleccions democratiques celebrades per substituir Mubarak com a president; Mohamed Morsi elegit i investit.
|
365.
[49]
|
| 26 de gener
de
2011
|
 Siria
|
15 de marc
del
2011
, esclat de la
Guerra Civil siriana
|
Immolacions; manifestacions pacifiques i, despres de la repressio policial amb victimes, multitudinaries; destrosses de simbols del poder, importants desercions de l'exercit i combats entre soldats i desertors, formacio de l'
Exercit Lliure de Siria
[50]
i
revolta
que acaba en
guerra civil
.
[51]
|
El president
Bashar al-Assad
promet reformar el govern (31 de gener).
[52]
[53]
|
1000-5000
[54]
|
| 30 de gener
de
2011
|
 Liban
|
15 de desembre
de
2011
|
Manifestacions; enfrontaments entre la policia antiavalots i els partidaris de
Saad Hariri
|
|
0
|
| 20 de febrer
de
2011
|
 Marroc
|
Febrer-marc de 2012
|
Multitudinaries
:
immolacions; el
moviment del 20 de febrer
[55]
reclama "igualtat, justicia social, ocupacio, habitatge, educacio i salaris mes alts".
|
El rei
Mohammed VI
convoca el
Referendum constitucional marroqui de 2011
[56]
i eleccions parlamentaries anticipades el
7 d'octubre
de 2011.
|
6
[57]
|
| 1 de febrer
de
2011
|
Djibouti
|
11 de marc
de
2011
|
Menors
:
manifestacions
|
|
0
|
| 10 de febrer
de
2011
|
 Iraq
|
23 de desembre
de
2011
|
Multitudinaries
:
immolaciones; manifestacions a diverses ciutats. Dia de la ira
|
El primer ministre
Nuri Al Maliki
anuncia que no es presentara per un tercer mandat (5 de febrer),
[58]
Haider al-Abadi
guanya les eleccions, i
Estat Islamic
pren grans parts del pais.
|
23
[59]
|
| 13 de febrer
de
2011
|
 Somalia
|
|
Menors
:
manifestacions
|
|
5.
[60]
|
| 14 de febrer
de
2011
|
 Bahrain
|
18 de marc
de
2011
|
Multitudinaries
:
manifestacions massives; ocupacio dels principals espais publics
|
El rei
Hamad bin Isa Al Khalifa
promet 1.000 dinars ($2.652) per familia.
[61]
El 22 de febrer el rei decideix alliberar els presos politics.
[62]
|
30
[63]
|
| 14 de febrer
de
2011
|
 Iran
|
14 de febrer
de
2012
|
Multitudinaries
:
manifestacions massives; ocupacio d'espais publics
|
|
3
[64]
|
| 18 de febrer
de
2011
|
 Kuwait
|
Desembre de 2012
|
Menors
:
manifestacions
|
Dimissio del primer ministre
Nasser Al-Sabah
i dissolucio del Parlament
[65]
|
0
|
| Victimes totals:
|
entre
3.500
i mes de
10.000
|
Paper de les xarxes socials
[
modifica
]
Les xarxes socials van ser l'eina mitjancant la qual els col·lectius arabs de ideologies analogues sobre la decadent situacio de la seva poblacio, es reunien virtualment i organitzaven i difonien les manifestacions arreu. Gracies a l'abast mundial sense fronteres que proporcionen les xarxes, la situacio de la poblacio arab va ser rapidament coneguda internacionalment. Tant es aixi que la causa va esdevenir
tema del moment
a
Twitter
, obtenint una amplia repercussio mundial. La digitalitzacio del conflicte a les xarxes va causar un impacte de tals magnituds que diversos governs, com per exemple, el d'Egipte, va tallar internet i totes les connexions internacionals immediatament, aillant el poble de la seva eina mes poderosa. Actualment, les xarxes socials com
Facebook
i Twitter son considerades com una icona de les revolucions de la Primavera Arab.
Llegat deu anys despres
[
modifica
]
Les revolucions i revoltes al mon arab deixaren un bagatge de derrotes, pero tambe la memoria d'un desastre ≪diferent≫ a partir del qual aixecar-se de nou. La mort de Mohamed Bouazizi va produir una sacsejada sismica regional que es va estendre des del nord d'Africa fins al golf Persic i va enderrocar diversos dictadors locals:
Ben Ali
a Tunisia,
Hosni Mubarak
a Egipte,
Ali Abdallah al-Salih
al Iemen i
Gaddafi
a Libia.
[66]
Els tunisians van popularitzar el lema que despres repetirien milions de persones ≪pa, llibertat, dignitat≫, mentre la paraula
karama
(≪dignitat≫) va creuar el Mediterrani i va resumir tambe les protestes dels indignats europeus. Durant algunes setmanes, aquest tsunami democratic va semblar capac d'eliminar, o almenys erosionar seriosament, el poder de les sinistres forces trigemines que havien mantingut aquesta zona del mon en el cep obsolet de la Guerra Freda: la dictadura, el gihadisme, la intervencio estrangera.
[66]
En alguns dels paisos les dictadures es mantenen intactes com al golf Persic o han tornat amb impetu redoblat: n'hi ha prou amb evocar els almenys 60.000 presos politics d'Egipte, mentre el seu dictador, el general
Al-Sisi
, va ser rebut amb tots els honors a
Paris
i condecorat per
Macron
amb la
Legio d'Honor
, en una declaracio simbolica depriment de ≪retorn a la normalitat≫.
[66]
- ↑
1,0
1,1
≪
Primavera Arab
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
The Arab World's 'Unprecedented' Protests
≫ (en angles).
Council on Foreign Relations
, 20-01-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-01-31. [Consulta: 29 gener 2011].
- ↑
Bakri
, Nada;
Goodman
, J. David. ≪
Thousands in Yemen Protest Against the Government
≫ (en angles).
The New York Times
, 27-01-2011.
- ↑
≪
Gadafi: "No dejare Libia. Morire como un martir"
≫ (en castella).
La Vanguardia
, 25-02-2011.
- ↑
≪
Mauritanie: mecontent du regime, un homme s'immole par le feu a Nouakchott
≫ (en frances).
Le Parisien
, 17-01-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-02-24 [Consulta: 29 gener 2011].
- ↑
≪
Man dies after setting himself on fire in Saudi Arabi
≫ (en angles).
BBC News
, 23-01-2011.
- ↑
Muawia
, Amani. ≪
Sudan opposition leader arrested
≫ (en angles). Press TV, 19-01-2011.
- ↑
Cassel
, Matthew. ≪
Lebanon convulses on 'Day of Rage'
≫ (en angles).
Al-Jazeera
, 27-01-2011.
- ↑
≪
El germen de la revolta tunisiana es reprodueix en altres paisos arabs
≫.
3cat24.cat
, 29-01-2011. [Consulta: 29 gener 2011].
- ↑
Ignacio
, Alvarez-Ossorio ≪
Mes enlla de la primavera arab
≫.
Ara
, 04-03-2016.
- ↑
Bowen
, Jeremy. ≪
Fading optimism of the Arab Spring
≫ (en angles). BBC, 26-05-2012. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑
Rodriguez
, Delia. ≪
¿Existen las Twitterrevoluciones?
≫ (en castella). [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑
Wallerstein
, Immanuel. ≪
Contradictions of the Arab Spring
≫ (en angles). [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑
≪
Revolucions en cadena
≫.
El Punt Avui
, 12-02-2011, pag. 21.
- ↑
Mas
, Cristina ≪
Tunisia: la revolta continua
≫.
Ara
, 14-01-2012.
- ↑
≪
Middle East review of 2012: the Arab Winter
≫.
The Telegraph
. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑
≪
Analysis: Arab Winter is coming to Baghdad
≫.
The Telegraph
. The Jerusalem Post. [Consulta: 8 octubre 2014].
- ↑
Ruthven
, Malise ≪
How to Understand ISIS
≫.
New York Review of Books
, 63, 11, 23-06-2016. Arxivat de l'
original
el 7 agost 2016 [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑
≪
The Long Arab Spring
≫ (en angles america).
- ↑
≪
From Lebanon to Iraq, the Arab Spring never ended, it just gets bigger
≫.
- ↑
≪
Are we seeing a new Arab Spring?
≫.
- ↑
≪
Tunisia President Ben Ali 'will not seek new term'
≫.
BBC News
, 13-01-2011.
- ↑
≪
Tunisia forms national unity government amid unrest
≫.
BBC News
, 17-01-2011.
- ↑
≪
Report: 338 killed during Tunisia revolution
≫.
Associated Press
, 05-05-2012.
- ↑
≪
10 injured, several arrested in Algeria protests
≫ (en angles). AFP, 10-01-2012. Arxivat de l'
original
el 25 de maig 2012. [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑
.
≪
Algeria to End State of Emergency, PM Says'
≫. VOA News, 17-02-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-02-18. [Consulta: 17 febrer 2011].
- ↑
≪
Protests in Libya
≫, 16-02-2011.
- ↑
≪
Libia esta al borde de una guerra civil
≫, 20-02-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-09-01. [Consulta: 27 marc 2011].
- ↑
≪
El govern de Libia retarda l'enterrament de Gaddafi
≫. El Punt Avui, 22-10-2011. [Consulta: 22 octubre 2011].
- ↑
Black
, Ian. ≪
Libyan revolution casualties lower than expected, says new government
≫ (en angles). The Guardian, 08-01-2013. [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑
.
King Abdullah Ii of Jordan sacks government amid street protests
, The Telegraph, February 1, 2011.
- ↑
Yesilyurt
, Nuri ≪Jordan and the Arab Spring: Challenges and Opportunities≫ (en angles).
Perceptions 19
, 4, 01-12-2014, pag. 169?194.
- ↑
Derhally
, Massoud A. ≪Jordan's King Appoints PM After Cabinet Resigns≫ (en angles).
Bloomberg
, 17-10-2011.
- ↑
≪
https://www.aljazeera.com/news/2012/04/26/jordans-prime-minister-resigns-2/
≫ (en angles). Al Jazeera, 26-04-2012. [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑
Khadder
, Kareem. ≪
Jordan's king appoints new PM to form new government
≫. CNN, 11-10-2012. Arxivat de l'
original
el 1 de juny 2013. [Consulta: 13 octubre 2020].
- ↑
≪
Region ? World ? Ahram Online
≫. English.ahram.org.eg. Arxivat de l'
original
el 29 maig 2013. [Consulta: 30 maig 2013].
- ↑
≪
Mauritania’s Bouazizi Died Today
≫ (en angles). Dekhnstan, 23-01-2011. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑
≪
28/04/2015
≫ (en angles). BBC, 21-02-2011. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑
Valdehita
, Carolina. ≪
Omar Al Bashir, reelegido presidente con el 94,5% de los votos
≫ (en angles). El Mundo, 28-04-2015. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑
≪
UN rights monitor condemns deadly Sudan crackdown
≫ (en angles). Daily News Egypt, 04-10-2013. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑
≪
Oman shuffles cabinet amid protests
≫ (en angles). Aljazeera, 26-02-2011. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑
Bahrein protesters urgeix visqui pressure on rulers
Arxivat
2011-02-23 a
Wayback Machine
., The Washington Post, February 16, 2011.
- ↑
≪
La violencia i la confusio es disparen al Iemen despres de la marxa de Salih
≫. elperiodico.cat, 05-06-2011. [Consulta: 7 juny 2011].
- ↑
≪
Yemen says more than 2,000 killed in uprising
≫ (en angles). The Washington Post, 19-03-2012. [Consulta: 18 octubre 2020].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
.
≪
Violentas protestas en Albania contra el Gobierno
≫, 21-01-2011.
- ↑
Withnall
, Adam. ≪
Saudi women are registering to vote in elections across the country for the first time ever
≫ (en angles). The Independent, 18-08-2015. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑
≪
Reporting Saudi Arabia's hidden uprising
≫ (en angles). BBC, 30-05-2014. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑
≪
Mubarak dimiteix i cedeix el poder a l'exercit
≫.
Vilaweb
, 11-02-2011. [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑
.
http://dostor.org/society-and-people/variety/11/february/16/36406
Arxivat
2011-02-22 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Free Syrian Army Founded by Seven Officers to Fight the Syrian Army
≫ (en angles). Syria Comment, 29-07-2011. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑
≪
Syrie: Ban Ki-Moon hausse le ton, de plus en plus d'attaques contre l'armee - Liberation - article del 17 d'octubre del 2011
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-03-09. [Consulta: 25 octubre 2020].
- ↑
.
Syria's Assad talks of reform as protests loom
, washingtontimes.com, February 15, 2011.
- ↑
.
Syria Strongman: Time for 'Reform'
, wsj.com, February 15, 2011.
- ↑
≪
Syria's bloody uprising: reported deaths over 2011
≫ (en angles). The Guardian, 13-12-2011. [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑
Mas
, Cristina. ≪
L'anunci de reformes del rei del Marroc no atura les protestes
≫. Ara, 22-05-2011. [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑
≪
El Marroc celebrara el referendum sobre la nova Constitucio l'1 de juliol
≫.
RTVV.es
, 17-06-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Miller
, David E. ≪
Demonstrator's death energizes Moroccan protesters
≫ (en angles). Jerusalem Post, 07-06-2011. [Consulta: 22 novembre 2020].
- ↑
Iraqi prime minister won't run for third term
, msnbc.com, February 5, 2001.
- ↑
Ahmed
, Nasim. ≪
Iraq after the Arab Spring
≫ (en angles). Middle East Monitor, 19-01-2016. [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑
.
http://www.nytimes.com/2011/02/16/world/africa/16briefs-Somalia.html
- ↑
.
Bahrain's king gives out cash ahead of protests
Arxivat
2011-02-16 a
Wayback Machine
., Reuters,
11 de febrer
de
2011
- ↑
.
Noticia en 20minutos.es
- ↑
≪
Arab uprising: Country by country - Bahrain
≫ (en angles). BBC, 16-12-2013. [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑
Najibullah
, Farangis. ≪
Iranian Students Say The Number Of Arrests Show Regime Is Nervous
≫. Radio Free Europe, 22-02-2011. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑
Kenneth Katzman. ≪
Kuwait: Security, Reform, and U.S. Policy
≫.
Congressional Research Service
, 30-08-2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
- ↑
66,0
66,1
66,2
Alba Rico
, Santiago. ≪
Deu anys despres
≫.
Directa
, 23-12-2020. [Consulta: 21 gener 2021].
Enllacos externs
[
modifica
]
Protestes ciutadanes i revoltes a la decada del 2010
|
|---|
| Primavera Arab
| |
|---|
| Altres
| |
|---|