La portada es un element propi dels llibres i opuscles (i d'alguna revista academica), inclos entre els preliminars, que consisteix en la pagina inicial (nomes susceptible d'esser precedida per full de respecte i per portadella ) on figuren, almenys: Titol (i subtitol , si n'hi ha); autor o autors (o entitats responsables); i peu d'impremta (ciutat, editorial i any ). Pot incloure la marca d'impressor .

En llibres i opuscles, la portada es l'element identificador per antonomasia: per definicio, el titol del document es el que apareix a la portada, i analogament pel que fa a la data, etc.

En el llibre, el verso de la portada pot anar en blanc, pero modernament constitueix la pagina de credits, on s'agrupa una serie de dades tecniques sobre l'edicio: drets d'autor ; numeros de diposit legal i d' ISBN ; mencio d' edicio o de reimpressio (si no figura a la portada); titol original i traductor (quan s'escau, i sempre que no figurin a la portada); etc.

En els diaris , l'equivalent de la portada es la capcalera (que figura a la primera plana ); a les revistes , o be la capcalera (que figura a la coberta ) o be la tira editorial (que apareix en alguna de les planes inicials). Tan sols algunes revistes de caracter academic tenen portada propiament dita.

Historia [ modifica ]

El rotlle , el codex i el llibre manuscrit mancaven de portada; amb sort, calia cercar el titol a l' incipit o, a voltes, a l' explicit , i la data de produccio al colofo .

La portada comenca a sorgir amb el llibre impres: sembla que la primera portada propiament dita es la del Calendario de Regiomontano (Venecia, Erhard Ratdolt, 1476). Empero, l'us no es generalitza fins a mitjan segle  xvi , be que en aquella epoca incloia mes elements que els actuals (com ara llicencia o privilegi, nihil obstat eclesiastic, adreca del distribuidor, etc.). El model actual de portada resta fixat a cavall dels segles xviii i xix .

Precisions terminologiques [ modifica ]

Conve assenyalar que la portada del catala equival a l'angles title page , al frances page de titre , a l'italia frontespizio o primera pagina (que d'altra banda, no hem de confondre amb el catala frontispici ), al portugues rosto/pagina de rosto , etc.

Es forca habitual en la parla quotidiana d'emprar el mot portada per a designar el que, en realitat, es la coberta , mentre que el concepte mateix de ‘portada’ resta inadvertit, com si es tractes d'un element adventici. Hom ha arribat a traduir malament el frances page de titre i l'angles title page per "pagina de titol"!

Aquest mal us del terme portada es un calc de l'espanyol col·loquial, en que esta forca generalitzat aquest equivoc (en contrast amb l'us academic i especialitzat, en que l'espanyol distingeix acuradament entre portada 'portada' i cubierta 'coberta'). Es probable que aquesta confusio popular provingui del fet que, tradicionalment, els llibres es comercialitzaven sense coberta, de manera que el primer element que hi havia a la vista era la portada; en generalitzar-se les cobertes editorials il·lustrades juntament amb el llibre popular (al llarg del segle XIX), la gent hauria continuat a designar amb portada el primer element a la vista, encara que aquest ja no era la portada, sino la coberta . Tambe es estrany que aixo tan sols es produis en castella (i no en altres llengues), i solament a Espanya (i no sembla pas que a l'America hispanofona).

Per la mateixa via, en les darreres decades el mot portada tendeix a esser emprat, erroniament, per a designar la primera plana dels diaris (que no tenen portada), la coberta de les revistes (que rarament tenen portada) i, fins i tot, la funda dels discos.

Bibliografia [ modifica ]

• Bohigas, Pere. Resum d'historia del llibre . Barcelona: Barcino, 1933. (Col·leccio popular Barcino; 90)
• Carreras, Concepcio; Martinez, Concepcio; Rovira, Teresa. Organitzacio d'una biblioteca: popular, escolar o infantil . 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1991. (Didactiques; 10) ISBN 84-297-1631-9
• Dahl, Svend. Historia del libro . Madrid: Alianza, 1982. (Alianza Universidad; 336) ISBN 84-206-2336-9
• Dictionarium bibliothecarii practicum: ad usum internationalem in XXII linguis = The librarian's practical dictionary: in 22 languages = Worterbuch des Bibliothekars: in 22 Sprachen . Herausg. von Dr. Zoltan Pipics. 7. Auflage. Munchen: Dokumentation, 1977. ISBN 3-7940-4110-0
• E xtracte del Reglament del Diposit Legal; Normes per a l'establiment del numero d'ISBN; Normes per a la inscripcio d'obres en el Registre de la Propietat Intel·lelctual; Recomanacions per a la impressio dels fulls de portada i portadella . 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1987. ISBN 84-393-0812-4
• Martinez de Sousa, Jose . Diccionario de edicion, tipografia y artes graficas . Gijon: Trea , 2001. (Biblioteconomia y administracion cultural; 46) ISBN 84-95178-96-6
• Pujol, Josep M.; Sola, Joan. Ortotipografia: manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador grafic . 2a ed., rev. Barcelona: Columna, 1995. ISBN 84-7809-632-9
• TERMCAT, Centre de Terminologia. Lexic d'arts grafiques i edicio . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Industria i Energia, 1993. (La industria a Catalunya) ISBN 84-393-2698-X

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viccionari