Pistolerisme

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Paisos Catalans . Va ser la confrontacio armada entre dos grups socials: empresaris contra obrers, o viceversa. El sector empresarial va contractar pistolers per assassinar liders sindicalistes i aixi intimidar i aturar les reivindicacions obreres. [1] D'altra banda, els treballadors responien de la mateixa manera, enviant pistolers contra les forces empresarials. [2]

Pistolerisme patronal [ modifica ]

El pistolerisme va tenir una importancia especial a Catalunya , on es va produir despres de l'espectacular ascens numeric de l'afiliacio de treballadors al sindicat de la Confederacio Nacional del Treball (CNT) durant 1918 i 1919. [3]

La Federacio Patronal , a mes d'intentar una politica de total intransigencia enfront de les demandes obreres, va financar una onada d'atemptats contra els quadres sindicals.

Les bandes de pistolers van comptar amb la proteccio dels governadors civils del moment, el comte de Salvatierra, el general Severiano Martinez Anido i del cap superior de la policia Miguel Arlegui . Fins al 1920 els pistolers, sota el comandament successiu de Manuel Bravo Portillo i el baro de Koning, van actuar amb una relativa independencia.

Despres, l'aparicio dels Sindicats Lliures va significar, a part de la continuacio del pistolerisme, un intent de dividir el moviment obrer. Van assassinar, entre molts d'altres, als caps sindicalistes Pau Sabater el 1919, Evelio Boal el 1921 i Salvador Segui El Noi del Sucre l'any 1923.

Pistolerisme obrer [ modifica ]

Com a reaccio, tambe hi va haver l'actuacio de grups terroristes i de pistolers de bandols proxims a la CNT el que es va anomenar anarquisme terrorista . Aquests van assassinar, entre d'altres, al mateix Bravo Portillo l'any 1919, al comte de Salvatierra el 1920 i al president del govern Eduardo Dato el 1921 .

En conjunt hi va haver a Barcelona 109 atemptats socials l'any 1919 i 304 l'any 1920.

Durant el periode republica del segle XX encara es va produir algun rebrotament del pistolerisme dels Sindicats Lliures , com en el cas de la banda de Francisco Blasco a Badalona.

Es caracteritza per ser un moviment d'accio directa, que consistia en atacs a ma armada contra la burgesia.

Antecedents historics [ modifica ]

A principis del segle  xx , Espanya estava dirigida per una monarquia parlamentaria , tambe coneguda com a regim de la Restauracio espanyola, nascuda l'any 1874 despres de la fi de la Primera Republica Espanyola i la Restauracio de la monarquia amb Alfons XII . El sistema politic s'organitzava al voltant de l'anomenat turno pacifico , l'alternanca dels dos principals partits, liberal i conservador , i la composicio dels governs es decidia abans de les eleccions politiques mitjancant un proces de negociacio entre el ministeri de l'Interior , el rei i els caps locals. [4]

L'Estat liberal espanyol es va construir sobre tres elements principals: la monarquia, l' Esglesia catolica i l’ exercit . Despres de la mort d' Alfons XII el 1885, el seu fill postum Alfons XIII esdevingue rei d'Espanya . Va regnar fins al naixement de la Segona Republica Espanyola el 1931. [5]

En aquella epoca l'Esglesia va tenir una gran influencia en la societat espanyola. Organitzava el sistema educatiu i s'encarregava de diversos hospitals i residencies d'avis. Despres de l'eleccio del papa Lleo XIII el 1878 es produi un escalfament de les relacions entre l'Estat espanyol i l'Esglesia i el 1883 els membres moderats del Partit Catolic s'incorporaren al Partit Liberal Conservador . Aquest fet va permetre als clergues recuperar el suport dins la burgesia espanyola, que a principis de segle va adquirir mes poder i influencia en la vida social i politica. No obstant aixo, el mon eclesiastic tambe va ser un entorn perfecte per a les idees antiliberals i a finals de segle es va crear un moviment catolic integralista per promoure aquest tipus d'idees. [6]

El tercer baluard del regim va ser l'exercit, que a partir de mitjan segle XIX esdevingue l'arbitre de la vida politica. Les autoritats estatals no van aconseguir sotmetre'l al seu control i, com a consequencia, els soldats van afirmar el seu paper de defensors de l'ordre social. A mes, els partits politics solien mobilitzar l'exercit cada vegada que hi havia vagues, desordres civils i manifestacions. Aquesta actitud va augmentar el nombre de xocs socials i va afavorir la percepcio que la violencia era un instrument disponible per resoldre problemes socials i economics. [7]

Factors de crisi [ modifica ]

El pistolerisme va tenir les seves arrels en la crisi del Regim de la Restauracio, que des de finals del segle XIX va mostrar la seva debilitat per afrontar les transformacions socials i economiques de la societat espanyola. La fragilitat de l'Estat espanyol, que va ser consequencia de factors interns i externs, va produir una creixent inestabilitat social que va provocar l'explosio de la violencia. [8]

Industrialitzacio i mobilitzacio social [ modifica ]

En les ultimes decades del segle XIX Espanya va viure un rapid proces d' industrialitzacio que va caracteritzar nomes algunes zones del pais, especialment la Catalunya. Molts treballadors es van traslladar de les zones rurals a les grans ciutats com Barcelona , Valencia i Saragossa per trobar feina a les fabriques. [9]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Balcells, p.9
  2. ↑ Hernandez Cardona , Francesc Xavier. Barcelona & Catalunya - Historia d'un binomi . Rafael Dalmau Editor, p. 186, 187 i 188.  
  3. ↑ Casals Meseguer , Xavier ≪ Auge y declive del “partido militar” de Barcelona (1898-1936) ≫. Iberic@l. Revue d'etudes iberiques et ibero-americaines , 4, 2013, pag. 167.
  4. ↑ Romero Salvado , Francisco J.; Smith , Angel. The agony of Spanish liberalism : from revolution to dictatorship 1913-23 . Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan , 2010, p. 2?3. ISBN 978-0-230-55424-5 . OCLC   290433063 .  
  5. ↑ Albanese , Giulia. Dittature mediterranee : sovversioni fasciste e colpi di Stato in Italia, Spagna e Portogallo . 1st. Roma: Laterza , 2016, p. 5?6. ISBN 978-88-581-1961-7 . OCLC   939396075 .  
  6. ↑ Romero Salvado , Francisco J.; Smith , Angel. The agony of Spanish liberalism : from revolution to dictatorship 1913-23 . Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan , 2010, p. 4?5. ISBN 978-0-230-55424-5 . OCLC   290433063 .  
  7. ↑ Romero Salvado , Francisco J.; Smith , Angel. The agony of Spanish liberalism : from revolution to dictatorship 1913-23 . Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan , 2010, p. 6. ISBN 978-0-230-55424-5 . OCLC   290433063 .  
  8. ↑ Hermet , Guy. Storia della Spagna nel Novecento . Bologna: Il Mulino , 1999. ISBN 88-15-07207-1 . OCLC   797393792 .  
  9. ↑ Albanese , Giulia. Dittature mediterranee : sovversioni fasciste e colpi di Stato in Italia, Spagna e Portogallo . 1st. Roma: Laterza , 2016, p. 10?13. ISBN 978-88-581-1961-7 . OCLC   939396075 .  

Bibliografia [ modifica ]

  • Albert Balcells i Gonzalez. El pistolerisme: Barcelona (1917-1923) . Editorial Portic.  
  • Josep Fontana . La formacio d'una identitat - Una historia de Catalunya . Eumo Editorial, Vic - 2014 (capitol 8, pagines 326, 327 i 328)
  • Francesc Xavier Hernandez Cardona . Barcelona & Catalunya - Historia d'un binomi . Rafael Dalmau Editor, Barcelona - 2017 (capitol: L'estabilitzacio de la ciutat industrial, pagines 186, 187 i 188)
  • Jesus Mestre i Godes . Breu historia de Catalunya . Edicions 62, Barcelona - 1998 (capitol 10, pagines 297 i 298)
  • Manel Risques, capitol: Els gangsters de Barcelona , dins el llibre Historia Mundial de Catalunya . Edicions 62, Barcelona - 2018.
  • Josep Maria Planes, Els gangsters de Barcelona . Editorial Proa, 2002.
  • Soledad Bengoechea, Organitzacio patronal i conflictivitat social a Catalunya. Tradicio i corporativisme entre finals de segle i la Dictadura de Primo de Rivera , Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pistolerisme&oldid=33072868 ≫