El
pinyin
, o mes formalment el
hanyu pinyin
(
xines tradicional
: 漢語?音,
xines simplificat
: ???音, pinyin:
Hany? P?ny?n
) es un sistema de
romanitzacio
de l'idioma
mandari
que utilitza l'
alfabet llati
.
Hanyu
es refereix a la llengua mandarina (literalment ≪llengua dels
Han
≫), i
pinyin
vol dir ≪lletrejar sons≫.
[1]
D'altres sistemes de transcripcio fonetica de mandari tambe es diuen pinyin, per exemple el
Tongyong pinyin
, el sistema oficial de la
Republica de la Xina
entre el
2002
i el
2008
, i el sistema
Wade-Giles
, anomenat
W?itu?m? P?ny?n
en mandari.
El pinyin es fa servir com a sistema oficial de romanitzacio a la
Xina continental
i
Taiwan
, i arreu del mon per a ensenyar el mandari com a
segona llengua
. Tambe es fa servir per a escriure noms xinesos en publicacions en escriptura romana, i en alguns sistemes informatics per a teclejar caracters xinesos.
D'una banda, l'escriptura xinesa es basa en un sistema morfosil·labic amb caracters o sinogrames,
els quals no han variat gaire els ultims 2000 anys. D'altra banda, el xines, mes que una llengua, es una familia de llengues, amb una gran variacio de pronunciacions. Durant el segle
xx
es van impulsar diferents metodes per a homogeneitzar les diferents pronunciacions. Un d'ells es la transcripcio fonetica en pinyin, que es basa en l'idioma putonghua o mandari (xines tradicional: 普通話, xines simplificat: 普通?, pinyin: p?t?nghua) i en la variant dialectal de
Pequin
.
El sistema pinyin va ser desenvolupat per un comite de la
Republica Popular de la Xina
i va ser aprovat el
1958
.
L'
Organitzacio Internacional per a l'Estandarditzacio
(ISO) el va escollir com a romanitzacio estandard el
1982
, i el govern de
Taiwan
va canviar el seu sistema de romanitzacio oficial al pinyin el
2009
. A causa que el pinyin va ser desenvolupat fa relativament poc temps, tanmateix, encara es veuen sovint paraules i noms romanitzats amb el sistema Wade-Giles en llengues europees.
D'altres transcripcions fonetiques per al xines son:
- el sistema
Wade-Giles
, obsolet pero encara usat en alguns prestecs com, per exemple,
Tao
i
I Ching
- el sistema
Tongyong pinyin
, molt semblant al sistema hanyu pinyin, que va ser el sistema oficial de Taiwan entre el 2002 i el 2008.
- el sistema
Gwoyeu romatzyh
, el qual, unicament entre sistemes de transcripcio del xines, fa servir canvis de lletres per a indicar el
to
d'una sil·laba i no signes diacritics (com el pinyin) o numeros (com el Wade-Giles)
- bopomofo
(????), utilitzat a
Taiwan
Encara que el sistema pinyin ignora completament l'
Alfabet fonetic internacional
, ha resultat ser molt efectiu. Avui dia, en ciutats com
Pequin
o
Xangai
es poden trobar textos escrits en pinyin en molts llocs publics, al costat del xines, per a facilitar la lectura als estrangers. El pinyin tambe es fa servir per a introduir els caracters xinesos als
ordinadors
amb teclats occidentals, mitjancant un sistema de substitucio automatica.
Pinyin en Unicode
[
modifica
]
Aquesta taula mostra l'equivalencia Unicode dels caracters accentuats que fa anar el Pinyin. El pinyin fa servir quatre
signes diacritics
per a indicar el
to
de les paraules: el
macron
per al primer to, l'accent
tancat
per al segon, l'
anticircumflex
(o el "caron" o "hatxec") per al tercer, i l'accent
obert
per al quart. En paraules compostes hi pot haver sil·labes sense to, o be amb el "to neutral", i en pinyin s'indiquen tons neutrals per l'omissio de signe diacritic.
To
neutre
|
Primer to
|
Segon to
|
Tercer to
|
Quart to
|
| a
|
? = ā
|
a = á
|
? = ǎ
|
a = à
|
| e
|
? = ē
|
e = é
|
? = ě
|
e = è
|
| i
|
? = ī
|
i = í
|
? = ǐ
|
i = ì
|
| o
|
? = ō
|
o = ó
|
? = ǒ
|
o = ò
|
| u
|
? = ū
|
u = ú
|
? = ǔ
|
u = ù
|
| u
|
? = ǖ
|
? = ǘ
|
? = ǚ
|
? = ǜ
|
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari