Petxenegs

Tipus	grup etnic historic
Llengua	petxeneg
Religio	tengrianisme i paganisme
Part de	pobles turquesos
Periode	860 - 1091 (Gregoria)
Mapa de distribucio

Els petxenegs ^[1] ( llati : Расinасае , Romanes : pecenegi, armeni : badzinag , Bulgar / Rus : petxenegui (Печенеги), grec : Patzinaki/Petsenegi (Πατζιν?κοι/Πετσεν?γοι) o menys frequent Πατζινακ?ται , hongares : Beseny? , turc antic (suposat): *Becenek , Turc : Pecenekler ) foren una horda turquica seminomada de les estepes de l' Asia central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengues turqueses . ^[2] Van formar part del kanat dels Turcs Occidentals (vers 560 - 700 ) i despres foren expulsats pels karluks cap al baix Sirdaria i la mar d'Aral ^[3] i van establir com a terres de pastura les situades entre l' Ural (Yayiq) i el Volga (Itil).

Etimologia [ modifica ]

El seu nom es incert i s'ha proposat com a etimologia bajanak o bajinak que vol dir 'per alianca', es a dir una tribu o clan format per alianca. ^[4] Al segle  vii els xinesos esmenten els Pei-ju identificats com els petxenegs per Pelliot, pero tambe amb els Sui-shu i els alans. Un document tibeta del segle  viii esmenta els Be-?a-nag i els Hor (oghuz) a la regio del Sirdaria . Estarien aliats amb els Kangar (probablement els kengeres de Transcaucasia o l'Asia central).

Llengua [ modifica ]

Mahmud al-Kaixgari , un home de lletres del segle  xi especialitzat en dialectes turcs, va argumentar que la llengua parlada pels petxenegs era una variant dels modismes cuman i oghuz. ^[5] Va suggerir que les influencies estrangeres sobre els petxenegs van donar lloc a diferencies fonetiques entre la seva llengua i l'idioma parlat per altres pobles turcs. ^[6] Anna Comnena tambe va afirmar que els petxenegs i els cumans compartien una llengua comuna. ^[5] Encara que la propia llengua petxenega es va extingir fa segles, ^[7] els noms de les ≪provincies≫ petxenegues documentades per Constanti Porfirogenit demostren que els petxenegs parlaven una llengua turca. ^[8] Es creu que els petxenegs pertanyien a la branca oghuz de la familia turca, pero la seva llengua esta poc documentada i, per tant, es dificil de classificar. ^[9]

Historia [ modifica ]

Origens [ modifica ]

Entre el 889 i el 893 ^[10] foren expulsats de les seves terres pels turcs oghuz , karluks i kimaks i van entrar a territoris dels khazars , als que probablement abans pagaven tribut (o els en van pagar llavors), pero que posteriorment els van refusar; llavors es van dirigir mes a l'oest i es van establir a un pais que van anomenar Lebedia (que era el nom dels seus caps) al nord de la mar d'Azov , on fins llavors vivien els magiars . Segons Constanti Porfirogenit parlaven la mateixa llengua que els cumans o qiptxaqs pero Mahmud al-Kashghari els associa mes aviat amb els bulgars, parlant un turc especial amb els finals amputats ^[11] Van continuar avancant cap a l'oest i van arrabassar als magiars el pais anomenat Atelkuzu (la part occidental de l'estepa russa entre el Dnieper i el baix Danubi . Vers el 900 portaven una vida nomada entre la desembocadura del Dnieper i la del Danubi.

Simeo I de Bulgaria (893-927) els va utilitzar per combatre els magiars, aliats romans d'Orient (894-895). El 915 estaven en relacions amb els russos, eren aliats de Bizanci, i atacaven els bulgars. El 920 s'enfrontaven als russos. El 934 es van aliar als hongaresos per envair l' Imperi Roma d'Orient per Tracia; el 944 el princep rus Igor va baixar fins a Constantinoble i va tenir el suport dels petxenegs, pero aquestes accions foren puntuals. El 972 van caure en una emboscada fatal del sobira rus Sviatoslav. Les relacions amb els russos encara van empitjorar sota el regnat de Wladimir (978-1015), la qual cosa els va dur a la guerra (988-1006 o 1007).

El 1026 van passar el Danubi pero foren rebutjats per Constanti Diogenes; el 1036 Iaroslav I de Kiev els va infligir una greu derrota que, junt ama la seva alianca amb els cumans i oghuz, va comportar que fossin foragitats de l'estepa russa i que fossin obligats a dirigir les seves ambicions cap a territori roma d'Orient; aixi el 1051 , pressionats pels oghuz, van envair l'Imperi; el 1060 els russos van derrotar els oghuz occidentals i poc despres els cumans entraven a l'estepa pontica, i altre cop van ser empesos i van haver d'envair territori de Bizanci 1064 per Tracia, arribant fins a les portes de Constantinoble; els romans d'Orient els utilitzaven com a mercenaris pero amb el perill que aquest turcs d'Europa no guardessin fidelitat a l'emperador quan lluitessin contra els turcs a l' Asia Menor , com efectivament va passar el 1071 en vespres de la Batalla de Mantziciert , quan els mercenaris petxenegs van abandonar les tropes imperials i es van passar a Alp Arslan , el sulta seljucida .

El 1087 els petxenegs van atacar altre cop l'Imperi entrant a Tracia fins a Koule (entre Enos i Constantinoble) on foren finalment rebutjats; el seu kan, Tzelgu, va morir. Aleix I Comne els va perseguir i fou derrotat a Dristra ( Silistria ) la tardor del 1087 , i els imperials es van salvar per l'arribada d'un altra horda turca, els cumans o kiptxak (polovtzes dels russos) sorgits de l'estepa russa al darrere dels petxenegs, als que van derrotar a la vora del Danubi.

Quan els cumans o kiptxak van retornar a l'estepa russa els petxenegs van tornar a l'atac ( 1088 - 1089 ) i van arribar fins a Ipsala, al sud d' Adrianopolis , on Aleix Comne va haver de comprar la pau. El 1090 es van aliar als seljucides d'Asia Menor per atacar Constantinoble per la vall del Maritza , d'Adrianopolis a Enos, mentre la flota dels seljucides, amb base a Esmirna , atacava les costes, i des de Nicea , l'exercit seljucida amenacava Nicomedia . Els petxenegs van passar l'hivern a Luleburgaz , davant de les linies romanes d'Orient que s'havien retirat fins a Txorlu; Aleix va cridar altre cop els cumans o kiptxak que, dirigits per Togortak i Maniak, van tornar de Russia i van sorprendre els petxenegs per la rereguarda; el 29 d'abril del 1091 els romans d'Orient i kiptxak units van derrotar decisivament els petxenegs a Lebuni . Els petxenegs foren delmats i molts es van unir als cumans o van passar a ser mercenaris per a Bizanci, per a Russia (on foren anomenats Caputxes Negres o ?ernii Koblutsi) o per al rei d'Hongria. Els que van sobreviure com a lliures es van retirar a Valaquia i encara van fer un nou intent, una generacio despres, el 1121 , limitada a Bulgaria, pero foren sorpresos i massacrats per l'emperador Joan Comne la primavera del 1122 .

En les croniques del segle  xi de Mahmud Kashgari Divanu Lugati't-Turk , el nom de Becenek rep dos significats. El primer es refereix a "una nacio turca que viu als voltants del pais de Rum ", on "Rum" s'utilitzava entre els turcs per referir-se a l' Imperi Roma d'Orient . La segona definicio de Kashgari era la d'una branca de turcs Oghuz i descrivia els Oghuz com un llinatge de 22 branques, sent la 19 l'anomenada Becenek . Max Vasmer deriva el nom de la paraula turca "cunyat, parent" ( Bacanak en Turc actual).

Sigui quin sigui l'origen, els petxenegs apareixen tan sols a les fonts escrites de la historia als segles  viii i ix , com a habitants de la regio de les valls inferiors del Volga , el Don i les muntanyes dels Urals . Entre els segles  ix i x controlaven les estepes del sud-est d'Eurasia i la Peninsula de Crimea . Encara que van representar un poder regional important a la zona, com moltes altres tribus nomades el seu concepte d'estat no va anar mes enlla que la d'efectuar atacs i pillatges ocasionals als pobles veins i de llogar-se com a mercenaris a altres estats i pobles.

Si hem de fer cas a les fonts de Constanti Porfirogenit , escrites el 950 , Patzinacia , el regne petxeneg, arribava a l'oest fins al riu Siret (i fins i tot a la franja oriental dels Carpats ), i es trobava a quatre dies de marxa de "Tourkias" (segurament l'actual Hongria ).

De les fonts armenies [ modifica ]

A les croniques armenies de Mateu d'Edessa els petxenegs son anomenats un parell de vegades. La primera mencio es al capitol 75, on es diu que l'any 499 del calendari armeni, que correspon als anys 1050 -51 del calendari gregoria ) el poble Badzinag va atacar diversos estats de Roma , p. ex. al territori roma d'Orient . La segona mencio es fa al capitol 103, que tracta de la batalla de Mantziciert . En aquest capitol es diu que els aliats de Roma , els Padzunak i els Uz (branques dels turcs Oghuz ) van canviar de bandol durant la batalla i van comencar a lluitar contra les tropes de l' Imperi Roma d'Orient (al costat dels turcs Seljucides ). En el capitol 132e es descriu una guerra entre Roma i els Padzinags que segueix amb la derrota de les tropes romanes d'Orient, i un setge fracassat contra Constantinoble pels Padzinags . En aquest capitol, els Patzinags es descriuen com una exercit d' arquers . En el capitol 299, el princep armeni, Vasil , que lluitava a l'exercit roma d'Orient, va enviar una expedicio de Padzinags (que habitaven la ciutat de Misis, prop de l'actual Adana , molt lluny de les terres que habitaven els petxenegs) a l'ajuda dels cristians.

Alianca amb l'Imperi Roma d'Orient [ modifica ]

Al segle  ix , els romans d'Orient van aliar-se amb els petxenegs, utilitzant-los per defensar-los d'altres tribus mes perilloses com les tribus eslaves i els magiars . Es tracta d'una antiga estrategia romana de dividir i vencer que va ser continuada durant la fase medieval utilitzant les enemistats tribals.

Els Uz , un altre poble turc de les estepes, van ser expulsats pels petxenegs de la seva terra; degut a aixo van efectuar pillatges i atacs per aconseguir aliments i altres bens. Una alianca dels oghuz , kimaks i karluks tambe va pressionar els petxenegs, pero un altre grup, els samanides , derrotaren aquesta alianca. Pressionats cap a l'oest pels khazars i els cumans el 889 , els petxenegs igualment van empenyer els magiars a l'oest del Dnieper el 892 .

El 894 , els bulgars entraren en guerra contra l'Imperi Roma d'Orient. A principis del 895 , l'emperador Lleo VI el Savi va demanar l'ajuda dels magiars, que van enviar un exercit sota el comandament de Levente a l'interior de Bulgaria . Levente va liderar una campanya excel·lent i va envair el cor de Bulgaria, mentre que l' exercit roma d'Orient va envair Bulgaria des del sud. Atrapat en la pinca dels magiars i els romans d'Orient, el tsar Simeo I va adonar-se que no podia lluitar en dos fronts, i rapidament va concloure un armistici amb l'Imperi Roma d'Orient.

El tsar Simeo va utilitzar els petxenegs per defensar-se dels magiars. Els petxenegs van ser tan efectius que fins i tot van expulsar els magiars de les estepes pontiques empenyent-los a l'oest del baix Danubi , fins a la planuria de la Pannonia , on mes tard fundarien el regne d' Hongria .

Decadencia [ modifica ]

Des del segle  ix , els petxenegs van iniciar una relacio inestable amb el Principat de Kiev . Durant mes de dos segles van efectuar pillatges i atacs a les terres eslaves, que a vegades van esdevenir guerres a gran escala (com la guerra del 920 d' Igor de Kiev recollida a les croniques), pero tambe van crear-se algunes aliances temporals (p. ex. el 943 en la campanya de Igor contra els romans d'Orient). ^[13] El 968 , els petxenegs atacaren i assetjaren la ciutat de Kiev .

Alguns petxenegs acompanyaren el princep de Kiev Sviatoslav I en la seva campanya contra Bizanci el 970 - 971 , encara que els petxenegs van matar el princep de Kiev en una emboscada el 972 , i d'acord amb les croniques, el Kan petxeneg Kurya va fer una tassa amb la seva calavera ; una costum tradicional dels nomades de les estepes. La balanca de les lluites entre els eslaus i els petxenegs va canviar durant el regne de Vladimir I de Kiev ( 990 - 995 ), qui va fundar la ciutat de Pereiaslav en el lloc de la victoria sobre els petxenegs, ^[14] pero va seguir amb la derrota dels petxenegs durant el regnat de Iaroslav I de Kiev (1037). Poc despres, els petxenegs van ser reemplacats de les estepes pontiques per un altre poble nomada turc els cumans o Polovtesos .

Despres de segles de lluites contra tots els seus veins: L' Imperi Roma d'Orient , Bulgaria , el principat de Kiev , Khazaria i els magiarss. Els petxenegs van ser exterminats com a forca independent a la batalla de Lebuni per un exercit combinat de romans d'Orient i cumans sota el comandament de l'emperador Aleix I Comne el 1091 . Atacats un altre cop el 1094 pels cumans , molts petxenegs van ser assassinats o assimilats. Van ser una altra vegada derrotats pels romans d'Orient a la Batalla de Beroe el 1122, al territori de l'actual Bulgaria. Durant algun temps, comunitats significatives de petxenegs romangueren encara a Hongria , pero finalment van deixar de distingir-se com a poble per ser finalment assimilats pels seus veins? bulgars , magiars i Gagaus . Durant el segle  xv va haver a Hongria un cert renaixement de gent que addicionava al seu nom el nom de petxeneg. Gran part dels petxenegs vivien a la regio de Tolna . Abu-Hamid al-Gharnati a finals del segle  xii es referia a petxenegs que habitaven a Hongria. Altres van sobreviure amb grups de tribus nomades de pastors de les terres altes dels Balcans com a Yoruks i finalment van adoptar l' islam .

Costums [ modifica ]

• Incineraven els morts
• N'hi havia que portaven barba i altres que no
• Vestien tuniques curtes
• Des de finals del segle  x es van fer cristians (vers 988-991), pero el 1009-1010 per influencia d'un fakih captiu molts es van fer musulmans.

Kans [ modifica ]

• Kurya c. 970
• Metiga c. 980
• Kuchug c. 990

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Paloczi-Horvath, A. (1989). Petxenegs, Cumans, Iasians: Gents de les estepes a l'Hongria medieval . Hereditas. Budapest: Kultura [distributor]. ISBN 963-13-2740-X
• Pritsak, O. (1976). The Pe?enegs: un cas de transformacio economica i social . Lisse, Netherlands: The Peter de Ridder Press.
• Spinei , Victor. The Great Migrations in the East and South East of Europe from the Ninth to the Thirteenth Century (Translated by Dana Badulescu) , 2003. ISBN 973-85894-5-2 .  
• Spinei , Victor. The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth century . Koninklijke Brill NV, 2009. ISBN 978-90-04-17536-5 .  
• Rona-Tas , Andras. Hungarians and Europe in the Early Middle Ages: An Introduction to Early Hungarian History (Translated by Nicholas Bodoczky). . CEU Press, 1999. ISBN 978-963-9116-48-1 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Petxenegs

• www.patzinakia.ro
• Cronica Primera
• Dels petxenegs