Jose Angel Iglesias Sanchez
, conegut artisticament com a
Pepe Iglesias
≪
El Zorro
≫ (
Buenos Aires
,
11 de febrer
de
1915
-
Santiago de Xile
,
4 de marc
de
1991
) va ser un
humorista
argenti
que, si be va desenvolupar gran part de la seva carrera al seu pais natal, tambe va estar establert temporalment a
Xile
i
Espanya
.
Fill d'immigrants espanyols, despres de desenvolupar la seva carrera artistica a la seva
Argentina
natal, on va intervenir en una desena de pel·licules i va col·laborar en programes de radio, es va instal·lar a Espanya el 2 de maig de 1952 i poc despres va debutar davant el public espanyol a traves d'una emissora de radio,
Radio Madrid
, de la
Cadena SER
, Societat Espanyola de Radiodifusio.
Un any mes tard va debutar al cinema espanyol amb la pel·licula
¡Che, que loco!
, de
Ramon Torrado
, al costat de
Jose Isbert
i
Emma Penella
.
[1]
Seguidament va ser fitxat per la Cadena SER i es va convertir en una de les estrelles radiofoniques mes cotitzades a Espanya. Dotat d'una sorprenent capacitat per interpretar diferents veus, atribuides a diferents personatges, com Don Tapadora i Finado Fernandez, que va ser un dels mes populars, tots ells convivint en un imaginari Hotel la Sola Cama (on hi ha brega tota la setmana). Aixi mateix, executava melodies amb una entolacio extraordinariament brillant. Iglesias, sota el sobrenom d'"El Zorro", va passar a ser un dels comics per excel·lencia de l'Espanya dels anys cinquanta. El
1954
va rebre un
Premi Ondas
a la millor atraccio internacional de l'any.
Els seus afegitons aviat van passar al llenguatge quotidia i era habitual escoltar frases que va fer famoses com "
Sere bereve
" en lloc de "
sere breve
"; "
esta loca la pelota
",
"¡Ay que risibilidad me dan las cosas risibles!"
o
"del Finado Fernandez nunca mas se supo".
Tambe es va fer famosa la sintonia amb la qual comencaven els seus programes: "
Yo soy 'El Zorro', zorro, zorrito, para mayores y pequenitos; yo soy El Zorro,
senoras, senores, de mil amores, voy a empezar
", seguida d'una de les seves caracteristiques melodies.
Amb l'arribada de la televisio a Espanya, va provar sort en el nou mitja (
Gran parada
). Tot i aixo, la seva forma de fer riure, eminentment linguistica no va superar l'adaptacio als nous temps.
Va tornar a l'Argentina el 1964, i a poc a poc va anar alternant els seus espectacles fins a la seva retirada definitiva.
En aquest periode, va aconseguir recuperar la seva gran popularitat en cicles televisius com
Zorrorisas
de 1964 a 1970 al
Canal 11
de Buenos Aires, amb la direccio de Muzaccio, i despres al
Canal 9
.
Va tornar a Espanya a finals de la decada de 1970 i se'n va tornar al seu pais natal el 1980 amb
Peperrisas
(1980) i
Service de Humor
(1981/82), tots dos cicles emesos per
Canal 13
de Buenos Aires, on Iglesias realitzava esquetxos reeixits com "Los Polonios" (al costat de Manuel Emilio Cativa, que el va acompanyar en tots els programes de televisio fins a 1982) i "La Senora Porhora".
Per radio va fer
Supershow
(1980), els dissabtes per
Radio Belgrano
de Buenos Aires, on feia personatges com a "Comandante Caruso". Es recorden les frases dels seus personatges, com "
No se lo diga, Polonio, que adivine
", "
Docena mais um: Treece
", "
Hecho por Delo
" i "
¿Como se llama este programa (sic)?
".
La seva ultima actuacio radiofonica va ser el 1988, al programa
Dandonos la mano
, de
Radio America
.
[2]
El 1981 va rebre el Diploma al Merit atorgat per la
Fundacio Konex
, en la disciplina d'actor de comedia.
Va morir a
Santiago de Xile
el 4 de marc de 1991, als 76 anys.
- Pobre pero honrado
(1955)
- Como yo no hay dos
(1952)
- ¡Che, que loco!
(1953) .... Pepe Valdes
- Los sobrinos del zorro
(1952)
- El heroico Bonifacio
(1951)
- Si usted no puede, yo si
(1951)
- El zorro pierde el pelo
(1950) ...Pedro Medina
- Piantadino
(1950)
- Avivato
(1949)
- Una noche en el Ta Ba Rin
(1949)
- Recuerdos de un angel
(1948)
- El barco sale a las diez
(1948)
- Un angel sin pantalones
(1947)
- El tercer huesped
(1946) ...Antonio Larrau / Gomez
- Mi novia es un fantasma
(1944)
- Llego la nina Ramona
(1943)
- 24 horas en libertad
(1938)
- El mono relojero
(1938)... Veus i sons
- Dos amigos y un amor
(1937)
Banda sonora
- La proxima estacion
(1982)
- Las tres coquetonas
(1960)
- La nave de los monstruos
(1960)