Pavlo Petrovitx Skoropadski
(
ucraines
:
Павло? Петро?вич Скоропа?дський)
, nascut el
3 de maig
de
1873
a
Wiesbaden
,
Alemanya
i traspassat el
26 d'abril
de
1945
a la clinica del
Monestir de Metten
a
Baviera
, fou un politic
ucraines
. S'uni tardanament al moviment nacional ucraines i representa la seva ala dretana.
Pavlo Skoropadski era un aristocrata i un general condecorat de l'exercit imperial rus, que esdevingue un cap conservador en la lluita d'Ucraina per la independencia durant la
Revolucio Russa de 1917
. Era un membre de la
logia maconica
anomenada "Jove Ucraina", que es va formar durant aquest periode
[1]
i despres integra la logia dels Martinistes de Kiev.
[2]
El
29 d'abril
de
1918
despres d'un
cop d'Estat
contra la
Rada Central
Skoropadskyi fou proclamat
Hetman
(lider) del Govern d'un "Estat Ucraines" (
Ukrainska Derjava
). El seu govern, i el seu periode en el poder, son tambe coneguts com a "
Hetmanat
".
Tecnicament, la
Republica Popular d'Ucraina
va ser abolida per un Congres dels grangers de tots els ucrainesos. En realitat el cop va ser sancionat per l'exercit alemany, que ocupa
Kiev
i altres parts d'Ucraina a la primavera de 1918. Aquesta ocupacio es porta a terme amb l'acord del govern de la Republica d'Ucraina, per repel·lir la invasio de les forces bolxevics russes. A canvi, el govern de la Republica es comprometia a proporcionar a les forces alemanyes subministraments d'aliments requisats. Rapidament, el comandament de l'exercit alemany no es mostra satisfet amb la ineficacia i la incompetencia del govern republica, que amb prou feines aconseguia subministrar les provisions a temps, potser perque aquest acord era molt impopular
Pavlo Skoropadski a la part central, cap a la dreta de la fotografia.
Els altres politics ucrainesos acusaren Skoropadski de ser el titella dels alemanys, amb el suport d'un gran nombre de terratinents locals. Aixi mateix, es considerava tambe que era pro-rus i dictatorial: va conformar un nou gabinet format principalment per monarquics russos, favorables a una federacio amb un futura Russia no-bolxevic.
Malgrat aquestes critiques, en contrast amb l'anterior
Rada
socialista, el seu govern va aconseguir crear una organitzacio administrativa eficac, va establir relacions diplomatiques amb molts paisos, va concloure un tractat de pau amb la Russia sovietica i construi diversos escoles i universitats.
El novembre de 1918, Skoropadskyi va ser enderrocat en un aixecament dirigit per
Simon Petliura
. Aquest aixecament restaura nominalment la
Republica Popular d'Ucraina
, pero el poder estava en mans d'un
Directori
, un organisme no elegit, compost per cinc consellers presidits per
Volodimir Vinnitxenko
.
Tot i estar enderrocat, Skoropadski mai no va renunciar al seu titol de
Hetman
. Instal·lat a Alemanya, mante estrets vincles amb el govern alemany i els oficials de l'exercit, als quals l'uneixen llacos personals d'amistat que es remunten als anys de formacio a l'academia militar. Skoropadskyi va fugir davant l'avanc de les forces sovietiques amb l'exercit alemany en retirada. Va morir a l'exili a Alemanya, despres d'haver estat ferit per una bomba aliada.
El moviment continua fins a principis dels
anys 1980
. Aquest presenta des dels anys vint un programa ucraines de monarquia hereditaria ucrainesa basat en el model britanic, tot refereint-se al
Hetmanat cosac
. Desapareix amb l'envelliment de les comunitats d'emigrants de l'est d'Ucraina.
La filla de Skoropadski, Olena Ott-Skoropadska, es considerada com l'hereva dels seus titols i honors. Resident a
Suissa
, va visitar diverses vegades Ucraina i va ser recompensada pels seus escrits historics.
- ↑
Wolodymyr Kosyk,
La politique de la France a l'egard de l'Ukraine Mars 1917 - Fevrier 1918
, Publications de la Sorbonne, Paris, 1981, p. 244
- ↑
(angles)
Bohdan Kravtsiv i Oleksandr Ohloblin,
Encyclopedia of Ukraine
, 1984,
en linia