El
Partit Socialista Valencia
(PSV) fou un partit politic valencia fundat el
1964
per antics militants del
Moviment Social-Cristia de Catalunya
i
Accio Socialista Valenciana
, aixi com de l'
Agrupacio Democratica d'Estudiants Valencians
.
Agrupava diferents corrents socialistes, vinculades a la defensa de la identitat cultural i nacional i, molt especialment, a les Joventuts de
Lo Rat Penat
, pero era fortament influit pel socialisme catalanista de
Josep Pallach i Carola
, pels grups socialcristians de
Jordi Pujol
, la revista
Serra d'Or
i l'
Abadia de Montserrat
.
Part de la seua militancia provenia del
Front Marxista Valencia
(FMV), com
Vicent Ventura i Beltran
, d'altres independents, com
Eliseu Climent
, que sostenien posicions properes al socialisme cristia. El nucli principal del partit tambe aplegava una militancia de procedencia molt heterogenia:
Ferran Martinez Navarro
,
Josep Vicent Marques Gonzalez
,
Joan Josep Perez Benlloch
,
Valeria Miralles i Ortola
,
Francesc Candela
,
Josep Lluis Blasco
,
Ricard Perez Casado
,
Alfons Cuco
,
Jose Rodrigo
, Enric Jorda,
Vicent Albero
i
Vicent Alvarez
entre altres. No tenien lligams ideologics ni familiars amb els grups valencianistes anteriors a la
Guerra Civil espanyola
.
Ideologicament, eren socialistes i valencianistes, i en la universitat s'oposaren al
SEU
, pero tambe al PCE. D'antuvi no tenien un programa elaborat, sino grans linies d'actuacio del socialisme democratic que inspiraren la
Declaracio de Principis del PSV
de 1964. La majoria dels militants pertanyien a la petita burgesia, pocs eren fills de treballadors, i molts d'ells eren universitaris. No va passar dels 60 o 70 militants actius, i els que s'hi aplegaren no passaren mai de 150 individus. Fins i tot llencaren una iniciativa obrerista, promoguda per Vicent Alvarez i Vicent Albero provinent del F.L.P. l'
Alianca Sindical Obrera
(ASO) ajudant a organitzar la primera vaga a
Sagunt
contra la politica de la United Steel a Altos Hornos i a les reivindicacions de Cementos Turia, les primeres al Pais Valencia.
Es caracteritzaren per afirmar el caracter nacional i linguistic del
Pais Valencia
, que mantenia afinitats basiques amb
Catalunya
i les
Illes Balears
, amb els quals
forma la comunitat nacional dels
Paisos Catalans
. A nivell d'Espanya, proposaven la configuracio d'una Confederacio de Paisos Socialistes. Exigien un govern autonom propi amb l'us del catala com a llengua oficial i que integrara les
classes treballadores valencianes
. Tambe s'interessaven pels moviments d'alliberament del
Tercer Mon
, que inspirava la lluita contra la dictadura franquista.
Implantacio (1965-1967)
[
modifica
]
Degut a la procedencia dels seus militants, el seu principal lloc d'implantacio fou la
Universitat de Valencia
, pero van mantenir alguna presencia en una trentena de municipis valencians, arribant a editar tres revistes comarcals (Terra Forta, Solc i Xuquer). En col·laboracio amb
Omnium Cultural
van llancar la campanya "Vint mil valencians demanen l'us de la llengua a l'Esglesia". Van intentar connectar amb el
PSOE
a traves de
Ricard Perez Casado
, i mes tard mantingueren contactes amb la
CNT
i la
Unio Democratica del Pais Valencia
. Tingueren relacions molt fluides amb els grups cristians de
Jordi Pujol
i el
Moviment Socialista de Catalunya
(MSC) a traves de
Josep Pallach i Carola
,
Joan Reventos i Carner
i
Pau Verrie
, que els facilitaren reunions amb gent del
Partit Socialista Italia
; tambe mantingueren alguns contactes amb Josep M. Ferrer i Nuria Codina, del
FNC
. Per contra, les relacions amb el
PCE
foren inexistents.
Eliseu Climent
,
Ricard Perez Casado
,
Valeria Miralles
i
Vicent Albero
van mantenir contactes amb el viceconsol dels EUA a Valencia responsable de la
CIA
aleshores
Timothy Towell
i el 1965 els dos primers viatjaren als
EUA
per visitar la revista marxista
Monthly Review
dels economistes
Paul Baran
i Swizy, mentre que el 1967 ho va fer
Cipria Ciscar Casaban
(
SDEUV
). Jose Rodrigo, Vicent Albero i Valeria Miralles viatjaren a
Alemanya Occidental
convidats pel sindicat del metall alemany DGB, per assistir a la reunio organitzada per la Fundacio Friederich Ebert de l'
SPD
a
Bonn
amb tots els partits socialistes de l'Estat Espanyol. L'SPD va proporcionar mitjans de propaganda al PSV a traves de l'advocada madrilenya Josefina Arrillaga. Durant uns anys foren hegemonics a la Universitat de Valencia, on van fer un paper semblant al del
FOC
a Catalunya o del
FLP
a Madrid. Hi organitzaren la I Assemblea Lliure d'Estudiants de Valencia (
2 de marc
de
1965
) i col·laboraren en la fundacio del
SDEUV
. Van treure les revistes
Esquerra, Concret
i
Lluita
i organitzaren algunes de les actuacions de
Raimon
, aleshores vinculat al partit.
Tambe foren promotors de la campanya de pintades massives
Parlem Valencia
per tots els barris de la ciutat de
Valencia
el
9 d'octubre
del
1965
, i per aixo
Vicent Ventura i Beltran
fou detingut i interrogat per la
Brigada Politico-Social
. El
7 de marc
de
1966
van fer la campanya de pintades
Valencians unim-nos
, arreu del Pais Valencia, per la que
Valeria Miralles i Ortola
fou detingut i multat. Tambe organitzaren xiulades massives a la
Crida
de les Falles (feta en castella) de 1965 i 1968, fetes pel president de la
Junta Central Fallera
, Juan Bautista Marti Belda.
Participaren en la manifestacio de l'
1 de maig
de
1967
amb
CCOO
i
PCE
, i distribui pamflets amb el lema
Per un Pais Valencia Lliure i Socialista!
; la policia va carregar i practica detencions i tortures. Des del 1968, pero, el partit entra en crisi i es produiren algunes escissions, degudes sobretot a la pluralitat ideologica del grup que sovint provocava certa confusio ideologica (un sector obrerista se n'escindi el 1966).
El grup de Valencia es va dissoldre el
1968
, integrant-se una part dels seus membres en partits d'esquerra ja existents com el
PCE
, i d'altres contribuint a fundar grups nacionalistes com
Germania Socialista
(GS),
Grups d'Accio i Reflexio Socialista
(GARS),
Convergencia Socialista del Pais Valencia
,
Partit Socialista del Pais Valencia
, considerat hereu del PSV, o el
Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)
. El grup d'
Elx
, pero, no es va dissoldre fins al
1970
. D'altres, com Eliseu Climent, es dedicaren al mon editorial des de la
Llibreria Tres i Quatre
, que llencaria
Edicions Tres i Quatre
. Tot i la seua curta durada, va contribuir sobre manera perque l'esquerra del Pais Valencia adoptes posicions valencianistes, moltes d'elles abandonades arran la
Batalla de Valencia
, i en el
I Congres d'Historia del Pais Valencia
.