Partit Popular (Espanya)

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
≪ PP ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ PP (desambiguacio) ≫.
Infotaula d'organitzacióPartit Popular
(es) Partido Popular Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Lema Himno del Partido Popular Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt PP, populares i populars Modifica el valor a Wikidata
Tipus partit politic espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica Conservadorisme , liberalisme economic , democracia cristiana , [1] nacionalisme espanyol
Alineacio politica Dreta , centre-dreta
Historia
Reemplaca Alianza Popular
Creacio 1977 (Alianca Popular)
1989 (Partit Popular)
Fundador Manuel Fraga Iribarne Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de Unio Internacional Democrata
Internacional Democrata de Centre
Partit Popular Europeu (1991?) Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Alberto Nunez Feijoo (2022?) Modifica el valor a Wikidata
Secretaria general Cuca Gamarra (2022?) Modifica el valor a Wikidata
Joventuts Noves Generacions de Partit Popular Modifica el valor a Wikidata
Afiliacio internacional Internacional Democrata de Centre
Afiliacio europea Partit Popular Europeu
Altres
Color      Modifica el valor a Wikidata
Lloc web pp.es Modifica el valor a Wikidata
Telegram: Partido_Popular Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

El Partit Popular ( PP ; en castella , Partido Popular ) es un partit politic espanyol situat en la dreta politica. S'autodenominen democristians i conservadors liberals. [1] [2] Va ser fundat en el gener de 1989, encara que va ser refundat, substituint l'antiga Alianca Popular. Des de 2011 i fins 2018, va ser el partit que va ocupar el Govern d'Espanya, sota el mandat de Mariano Rajoy, fins que va ser desplacat a causa de l'aprovacio d'una mocio de censura en la seva contra liderada per Pedro Sanchez. La sentencia de la investigacio judicial del cas Gurtel el converteix en el "primer partit politic en democracia condemnat per corrupcio a Espanya". [3]

El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004 , amb Jose Maria Aznar com a president. La primera legislatura del govern Aznar, el PP va obtenir majoria simple, amb 156 escons, i va rebre el suport en la investidura de CiU , CC i el PNB . La segona legislatura, a partir del 2000 , va governar amb majoria absoluta (amb 183 escons). Actualment governa a diverses comunitats autonomes, entre elles en Galicia o Madrid . Forma part del Partit Popular Europeu .

Historia [ modifica ]

El Partit Popular sorgeix de l'evolucio d' Alianza Popular , un dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el periode de la transicio democratica espanyola , dirigit per Manuel Fraga Iribarne [4] (amb llarga experiencia de govern com a ministre franquista). Fou creat el 9 d'octubre de 1976 i que incorporava molts antics governants del regim franquista :

A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 16 escons i el 8,2% dels vots. Durant els anys 80 , va formar coalicio amb el PDP , i rebe el nom de Coalicio Popular , i finalment es va refundar en l'actual Partit Popular .

El Partit Popular va sorgir de la refundacio d' Alianza Popular feta en el IX COngres d'Alianca Popular (gener de 1989). [4] Com a consequencia de la refundacio, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Aixo fa que sigui considerat com un partit democratacristia i no conservador.

Evolucio de l'Alianca Popular i el Partit Popular

A partir de les eleccions generals del 1982 , en les que es presenta amb el Partit Democrata Liberal [5] esdeve el principal partit de l'oposicio, ocupant l'espai de la desapareguda UCD formant la Coalicio Popular amb el Partit Democrata Liberal i el Partit Liberal , procedents de la UCD, i els partits regionalistes Unio Valenciana , Union del Pueblo Navarro , Partido Aragones Regionalista i Centristes de Galicia i guanyant governs autonomics i municipals. [ cal citacio ]

Els governs d'Aznar [ modifica ]

Dirigit per Jose Maria Aznar des del X Congres del partit d'abril de 1990, en les eleccions generals aconsegui 141 escons (34 mes que en les de 1989), consolidant-se com a partit d'oposicio. [4] El PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles , en les eleccions del 1996 , despres de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidencia del govern amb el suport de CiU i el PNV . La seva politica va estar dominada per una reeixida agenda economica, afavorida per la bonanca internacional, amb ajustaments pressupostaris per tal d'assolir el deficit zero , i amb l'objectiu de complir els criteris de convergencia amb l' euro . Sota el seu govern l' economia espanyola va mostrar una forca considerable al creixer mes rapid que la de molts altres paisos europeus, donat el baix nivell del que partia. Es va reduir l' atur (de mes del 20% l'any 1996 a prop de l'11% el 2003 ), es va mantenir la inflacio dintre dels marges marcats per la Unio Europea i es van sanejar els comptes publics per primera vegada des del retorn de la democracia a Espanya . Seguint les idees liberals economiques amb les quals havia arribat al poder, part d'aquest creixement economic es va fer mitjancant una politica de privatitzacions de serveis publics. Entre 1996 i 1999 es va procedir a la plena integracio d'Espanya en l'estructura militar de l' OTAN i en la Unio Europea, tenint el pais una major projeccio internacional.

En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta. Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats economics i uns notables exits en la lluita contra el terrorisme d' ETA , tot i que des de l'oposicio se'l va acusar de manca de dialeg amb els altres partits politics, sobretot amb els nacionalistes bascos ( PNV ). A partir de 2002 es va produir un gran desgast del Govern a causa d'una gran agitacio politica i social entorn de certes questions: la conflictivitat laboral, incloent una vaga general el 2002, el decret de reforma universitaria ( LOU ), l'aplicacio del Pla Hidrologic Nacional (PHN), la gestio de l'accident del petrolier " Prestige " (que va provocar una marea negra a les costes gallegues i cantabriques ). Tambe rebe critiques ciutadanes pel seu suport a George Bush i Tony Blair , a pesar de la important mobilitzacio en contra de la intervencio armada, en l' ocupacio de l'Iraq .

El 30 d'agost de 2003 Mariano Rajoy va ser proposat per Jose Maria Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidencia del Govern, esdevenint el nou lider del partit despres del XIV Congres del Partit Popular. El PP, ja amb Rajoy al front, va quedar segon en les eleccions del 2004 , perdent aixi el govern. Aquestes eleccions van tenir lloc nomes tres dies despres de l'atemptat de l' 11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organitzacio integrista islamica Al-Qaeda i que el govern del PP va atribuir en un primer moment a ETA .

Amb Mariano Rajoy a l'oposicio [ modifica ]

Al XV Congres del partit [6] Jose Maria Aznar fou nomenat president d'honor del partit, fins que renuncia en 20 de desembre de 2016 per desavinences amb la linia del partit. [7] Des de l'oposicio del govern d'Espanya, el PP sempre ha estat radicalment en contra del Nou Estatut de Catalunya , tambe en l'actualitat. S'ha oposat energicament a la llei del matrimoni homosexual participant en les manifestacions del Forum de la familia. A Galicia , Fraga queda primer en les autonomiques, pero no pogue impedir que un pacte PSG-BNG li tragues el govern.

Govern i corrupcio en la decada de 2010 [ modifica ]

En la decada de 2010 s'ha vist esquitxat per nombrosos casos de corrupcio, com el cas Barcenas de sobresous ala dirigents, [8] el Cas Gurtel , [9] el Cas Palma Arena , [10] el Cas Noos , el cas Fabra , [11] o l'operacio Punica, amb desenes d'imputats. [12] El 2016, El Mundo va aconseguir un document PowerPoint que explicava als alcaldes del partit de la Comunitat de Madrid com financar-se de manera irregular sense que el Tribunal de Comptes (Espanya) poguera assabentar-se. Aquesta practica va ser exercida per desenes d'alcaldes i se sap que la primera consulta del document data del 13 de gener de 1999. [13]

El govern popular va iniciar l' operacio Catalunya despres de la manifestacio de l'11 de setembre del 2012 amb el lema ≪Catalunya, nou estat d'Europa≫ , en la que un milio i mig de persones es manifesten pels carrers de Barcelona a favor del dret a decidir, a partir d'una reunio mantinguda el 26 d'octubre de 2012 entre el comissari del Cos Nacional de Policia d'Espanya Jose Manuel Villarejo , la secretaria general del Partit Popular i presidenta de Castella-la Manxa, Maria Dolores de Cospedal , i Ignacio Lopez del Hierro . [14] Mariano Rajoy , el president del govern, era coneixedor de les maniobres de les clavegueres de l'estat contra els seus enemics politics. [15]

Minuts mes tard de la Declaracio d'Independencia , el 27 d'octubre de 2017 Mariano Rajoy anuncia l'aplicacio de l' article 155 de la Constitucio , pel qual la Generalitat de Catalunya passa a estar sota control del Govern del Regne d'Espanya i delega les funcions de la presidencia de la Generalitat en la vicepresidenta del Govern Espanyol, Soraya Saenz de Santamaria , i les funcions de cada conselleria son assumides pels diferents ministres del Govern Espanyol. Aixi mateix, declara dissolt el Parlament de Catalunya i convoca eleccions autonomiques a Catalunya pel dia 21 de desembre de 2017. [16] El President Puigdemont i diversos consellers/eres s'exilien a Brussel·les , [17] i altres consellers son imputats pel Tribunal Suprem amb carrecs de rebel·lio, sedicio o desobediencia; i acaben en preso preventiva.

La sentencia del cas Gurtel , feta el maig de 2018, va concloure que durant mes de dos decades el partit ha tingut una comptabilitat economica fora del circuit economic, implicant un mecanisme de financament irregular, [18] provocant la mocio de censura a Mariano Rajoy , i que fos investit president Pedro Sanchez del Partit Socialista Obrer Espanyol . [19] Es van convocar primaries per a l'eleccio del nou lider del partit [20] en les que Pablo Casado , considerat hereu d'Aznar va guanyar a Soraya Saenz de Santamaria , considerada hereva de Rajoy amb el 57% dels vots. [21]

Liderat de Pablo Casado [ modifica ]

El 2019 es van celebrar dues eleccions generals a Espanya, les primeres el 28 d'abril i, despres de la investidura fallida del socialista Pedro Sanchez , d'altres el 10 de novembre . En totes dues va concorrer Pablo Casado com a lider del PP i cap de llista per Madrid, en les primeres es consolida l'esperada baixada de vots del PP, que passa de 137 a 66 diputats obtenint el pitjor resultat de la seva historia per la divisio del vot de dreta amb Ciutadans i Vox . [22] A les segones, el partit recupera un 14,8 % de vots i 23 diputats, fins als 89. [23] El bloc de l'esquerra, amb 158 diputats va superar el de la dreta amb 149 diputats, pero no aconsegueix majoria absoluta i obte menys escons que a l'abril, quan va obtenir 158 davant de 166 de la dreta. [24]

Liderat d'Alberto Nunez Feijoo [ modifica ]

Despres de la victoria del Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 2023 , en que el partit va aconseguir 137 escons, 48 mes que en 2019, Felip VI d'Espanya va encarregar a Alberto Nunez Feijoo intentar la investidura pero no va ser capac d'aconseguir els suports suficients a la segona votacio de la seva investidura, [25] amb 172 vots a favor del Partit Popular, Vox , Coalicio Canaria i Unio del Poble Navarres i 177 en contra, [26] i finalment fou escollit Pedro Sanchez . [27]

Liders [ modifica ]

Presidencia [ modifica ]

Actualitza ara

Informacio actualitzada per un bot . Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Numero Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1
Manuel Fraga Iribarne 20-01-1989 01-04-1990 Modifica les dades a Wikidata
2
Jose Maria Aznar Lopez 01-04-1990 02-10-2004 Modifica les dades a Wikidata
3
Mariano Rajoy Brey 02-10-2004 21-07-2018 Modifica les dades a Wikidata
4
Pablo Casado Blanco 21-07-2018 02-04-2022 Modifica les dades a Wikidata
5
Alberto Nunez Feijoo 02-04-2022 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Secretaria general [ modifica ]

Actualitza ara

Informacio actualitzada per un bot . Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Numero Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1
Francisco Alvarez-Cascos Fernandez 20-01-1989 30-01-1999 Modifica les dades a Wikidata
2
Javier Arenas Bocanegra 30-01-1999 04-09-2003 Modifica les dades a Wikidata
3
Mariano Rajoy Brey 04-09-2003 02-10-2004 Modifica les dades a Wikidata
4
Angel Acebes Paniagua 02-10-2004 21-06-2008 Modifica les dades a Wikidata
Alfonso Rueda 01-01-2006 01-01-2016 Modifica les dades a Wikidata
5
Maria Dolores de Cospedal Garcia 21-06-2008 21-07-2018 Modifica les dades a Wikidata
6
Teodoro Garcia Egea 26-07-2018 22-02-2022 Modifica les dades a Wikidata
7
Cuca Gamarra 02-04-2022 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Presidents de les Comunitats Autonomes [ modifica ]

El Partit Popular te presencia en totes les comunitats autonomes d'Espanya, a mes de les dues ciutats autonomes . Despres de les eleccions autonomiques espanyoles de 2015 el partit popular governa en cinc de les disset autonomies i en les dues ciutats autonomes. En el periode anterior (2011-2015) governava en onze autonomies i les dues ciutats.

Noves Generacions [ modifica ]

Vegeu tambe: Nuevas Generaciones del Partido Popular
Bandera de "Nuevas Generaciones"

La branca juvenil del Partit Popular, a tot Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions)

Partit Popular de la Comunitat Valenciana [ modifica ]

Article principal: Partit Popular de la Comunitat Valenciana

La seccio del Pais Valencia del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, esta dirigida actualment per Isabel Bonig Trigueros. Es la segona seccio mes forta del partit a tot Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congres dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa a la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres provincies, totes elles amb majoria absoluta. Va recolzar-se del partit Unio Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de Valencia a 1991 i el de la Comunitat el 1995 i despres ha ocupat l'espai politic d'aquesta formacio. A banda del president son figures rellevants de la dreta valenciana Eduardo Zaplana , Rita Barbera , Carlos Fabra i Luis Diaz Alperi . [28]

El partit popular, al Pais Valencia , ha estat acusat de facilitar la destruccio del territori facilitant la requalificacio de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'aco seria Marina d'Or a Orpesa , o la investigacio que la comissio europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular. [29] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de TV3 al Pais Valencia, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant frequencies sense assignar propietat del Govern d'Espanya . [30]

En els ultims temps hem sentit com alguns dels seus membres negaven la unitat de la llengua catalana , com es el cas d' Esteban Gonzalez Pons , que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalan no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondran su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d' ERC i CiU .

Destaca tambe la subvencio que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament public, sobretot a les ciutats de Valencia i Alacant, [31] la construccio d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de publics com el de Sant Joan [32] es una altra caracteristica, aquesta de politica sanitaria. Per ultim destaca la promocio d'esports com la vela amb esdeveniments com la Copa America de vela [33] o la Volvo Ocean Race. [34] [35] Altre exit de la politica popular de portar esdeveniments de fama mundial al Pais Valencia va ser el Gran Premi d'Europa de Formula 1 , que es va portar a terme per primera vegada a Valencia l'any 2008. [36]

Partit Popular de Catalunya [ modifica ]

Article principal: Partit Popular Catala

La seccio catalana del Partit, tot i que sense cap mena d'autonomia, coneguda com a Partit Popular de Catalunya , esta dirigida, des de novembre de 2018, per Alejandro Fernandez Alvarez , vuite president de la formacio politica .

El Partit Popular de Catalunya ha donat a vegades suport a CiU en el passat per tal que el seu candidat fos investit president i formes govern al Principat (quan la federacio nacionalista no havia obtingut majoria absoluta), si be sempre sense incorporar-se propiament al govern. Ha estat aixi fins al 2003, quan aquesta combinacio no tenia majoria i en canvi es forma un govern tripartit d'esquerres.

Partit Popular de Balears [ modifica ]

Article principal: Partit Popular de les Illes Balears

El pacte subscrit entre el PSIB-PSOE , Bloc per Mallorca , UM , PSM-eV i Eivissa pel Canvi despres de les eleccions de 2007 va deixar el PP fora de totes les principals institucions illenques ( Govern Balear , Consell de Mallorca , Consell de Menorca , Consell d'Eivissa , Consell de Formentera i Cort ( Ajuntament de Palma ), provocant la partida del seu president Jaume Matas , que deixa la politica i se n'ana al sector privat dels Estats Units . Rosa Estaras Ferragut fou nomenada coordinadora i l' 11 de setembre de 2009 anuncia la seva dimissio a causa de "problemes de salut" [37] i el nou president passa a ser Jose Ramon Bauza , vicepresident del partit fins aleshores, i batle de Marratxi . [38]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 Cardona , Diego. Encrucijadas de la seguridad en Europa y las Americas (en castella). Universidad del Rosario, 2004, p. 173. ISBN 9588225167 .  
  2. ↑ Encarnacion , Omar G. ≪ The Ghost of Franco Still Haunts Catalonia ≫. Foreign Policy , 05-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017]. ≪It is nonetheless mystifying why Rajoy, a seasoned politician, allowed the crisis in Catalonia to mushroom into a full-fledged constitutional crisis that threatens the very integrity of Spain. Equally mystifying is why, knowing that the world's eyes would be fixed on Catalonia, he chose to display Madrid's brute power to subjugate a rebellious region. After all, he already had the courts and much of the political class (save for the separatists in Catalonia) on his side, and no major international actor had officially endorsed the referendum; even Google had agreed to disable an app to tell people where to go vote. So why the use of force then? This is where historical perspective becomes necessary. It’s impossible to make sense of this question without understanding how right-wing forces in Spain have traditionally overreacted, to put it mildly, to the issue of sub-nationalism.≫
  3. ↑ ≪ L'Audiencia Nacional condemna Barcenas a 33 anys de preso i Correa a 52 ≫. A Punt , 24-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018]. Arxivat 25 de maig 2018 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2018-05-25. [Consulta: 8 maig 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 (en castella). Madrid: LAMA, 1998, p. 641. ISBN 84-930048-0-4 .  
  5. ↑ ≪ La coalicion AP-PDP ≫ (en castella). El Pais, 28-09-1982. [Consulta: 1r octubre 2023].
  6. ↑ ≪ Jose Maria Aznar sera presidente de honor del PP y formara parte del Comite Ejecutivo Nacional ≫ (en castella). El Mundo, 09-09-2004. [Consulta: 18 maig 2024].
  7. ↑ Reyero , Itziar. ≪ Aznar no tendra sucesor como ≪presidente de honor≫ del PP ≫ (en castella). ABC, 02-01-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
  8. ↑ ≪ Los papeles de Barcenas muestran pagos periodicos a la cupula y otros gastos ≫. El Pais , 30-01-2013.
  9. ↑ (castella) Dons i suborns a autoritats , per J. Yoldi i M. Altozano en El Pais, publicat el 13/02/2009.
  10. ↑ Anticorrupcio investigara els comptes del Palma Arena ( Diario de Mallorca , 10-07-2008) Arxivat 2008-08-09 a Wayback Machine . (castella)
  11. ↑ ≪ La Fiscalia Anticorrupcio recorrera la sentencia contra Carlos Fabra, condemnat a quatre anys de preso per frau fiscal ≫. 3/24 , 27-11-2013.
  12. ↑ ≪ Casos de corrupcion que afectan al PP ≫ (en castella). El Pais, 29-10-2014. [Consulta: 26 desembre 2014].
  13. ↑ Urreiztieta , Esteban ≪ El PP instruia a sus alcaldes con un 'powerpoint' sobre financiacion ilegal ≫. El Mundo , 10-10-2916 [Consulta: 13 abril 2019].
  14. ↑ Angeles Vazquez, Tono Calleja. ≪ Una reunion con Cospedal fue el origen de la 'Operacion Cataluna', segun las agendas de Villarejo ≫ (en castella). El Periodico, 20-11-2021. [Consulta: 13 juny 2022].
  15. ↑ Jordi de Planell. ≪ Mariano Rajoy coneixia l'operacio Catalunya almenys des de l'octubre del 2012 ≫. Rac1, 06-05-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  16. ↑ Diez , Rafa de Miguel, Anabel ≪ Rajoy toma el control de la Generalitat ≫ (en castella). EL PAIS , 22-10-2017.
  17. ↑ Claudi Perez, Pere Rios. ≪ Puigdemont y cinco exconsejeros se refugian en Bruselas ≫ (en castella). El Pais, 31-10-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
  18. ↑ ≪ La sentencia de Gurtel describe el fraude en el Partido Popular desde su fundacion ≫. eldiario.es , 24-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  19. ↑ Ruiz Sierra , Juan ≪ El Congreso tumba a Rajoy en la mocion de censura y elige a Sanchez presidente ≫. El Periodico , 01-06-2018 [Consulta: 16 setembre 2018].
  20. ↑ ≪ El PP solo logra 64.523 inscritos de los supuestos 850.000 afiliados para su proceso de primarias ≫. Valencia Plaza , 26-06-2018 [Consulta: 27 juny 2018].
  21. ↑ Junquera , Natalia. ≪ Por que gano Pablo Casado y por que perdio Soraya Saenz Santamaria ≫ (en castella). El Pais, 22-07-2018. [Consulta: 29 novembre 2020].
  22. ↑ Garrido , Hugo. ≪ El PP perdio 1,6 millones de votos con Vox y 1,4 con Ciudadanos ≫ (en castella). El Mundo, 30-04-2019. [Consulta: 18 maig 2024].
  23. ↑ ≪ El PP gana 22 escanos y Casado no cierra ninguna puerta ≫ (en castella). El Pais, 11-11-2019. [Consulta: 17 maig 2024].
  24. ↑ Mayo , M. G. ≪ Resultados de las elecciones generales: La pirrica victoria del PSOE dificulta aun mas la gobernabilidad ≫ (en castella). Expansion, 10-11-2019. [Consulta: 19 maig 2024].
  25. ↑ Alberto Ortiz, Aitor Riveiro, Jose Enrique Monrosi. ≪ El Congreso tumba la investidura de Feijoo ≫ (en castella). El Diario, 29-09-2023. [Consulta: 19 maig 2024].
  26. ↑ ≪ Resultados de la segunda votacion de investidura de Feijoo el 29 de septiembre ≫ (en castella). El Pais, 29-09-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  27. ↑ ≪ Pedro Sanchez, investit per majoria absoluta en un Congres polaritzat per l'amnistia ≫. CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
  28. ↑ ≪ No se conocera al sucesor de Zaplana hasta finales de la semana proxima o principios de la siguiente ≫ (en castella). Libertad Digital, 16-04-2004. [Consulta: 18 gener 2014].
  29. ↑ Europa jutjara la destruccio del territori valencia per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  30. ↑ El govern valencia tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar [1] Arxivat 2008-04-30 a Wayback Machine ..
  31. ↑ [2] raco catala
  32. ↑ [ enllac sense format ] http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  33. ↑ [ enllac sense format ] http://www.americascup.com/es/ Arxivat 2008-09-05 a Wayback Machine .
  34. ↑ [ enllac sense format ] http://www.alicante2008.com/main.php Arxivat 2008-09-15 a Wayback Machine .
  35. ↑ [ enllac sense format ] http://www.comunitatvalenciana.com/geventos/volvorace.htm Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine .
  36. ↑ Valencia es prepara per acollir la Formula 1 Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine . Pagina26.com
  37. ↑ ≪ Rosa Estaras dimiteix ≫. Arxivat de l' original el 2014-12-26. [Consulta: 25 desembre 2014].
  38. ↑ Jose Ramon Bauza nou president PP Balears

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Partit Popular
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_(Espanya)&oldid=33519032 ≫