Una obra literaria es una creacio artistica en que l'autor expressa sentiments i emocions o expressa una idea a traves de les paraules . Les funcions de l'obra literaria son l'entreteniment o diversio, i la didactica o ensenyament amb la intencio de comunicar i produir goig estetic. Hi ha diversos generes literaris com la poesia (produccio en vers); la prosa (produccio sense metrica ); o el teatre (produccio en dialeg per ser representat). La transmissio pot ser oral (obra que es transmet parlant), les formen els contes rondalles , llegendes i cancons. Sol ser anonima i es transmet de pares a fills; escrita (creada per autors coneguts i esta pensada per ser llegida); o tactil : quan l'obra esta dirigida a lectors, esta escrita amb el sistema braille . L'obra ha de seguir certes normes linguistiques i d'utilitzar certs recursos literaris, en funcio de l'epoca en que fou elaborada pel seu autor i en funcio del genere literari al qual pertany.

Transmissio [ modifica ]

Les obres literaries poden ser transmeses a traves de diversos mitjans:

• Oral : Son les obres normalment anonimes que han estat transmeses de boca a orella, p. ex. de pares a fills, i que s'han reelaborat en cada generacio. En formen part els contes populars , les llegendes i les cancons populars. Al nord de la Xina hi ha una forma d'entreteniment i d'educacio de masses anomenada Pingshu que destaca pel seu alt grau de refinament. ^{[1] [2]}
• Escrita : Les obres literaries escrites majoritariament han estat creades per autors coneguts i el seu text es transmet amb pocs canvis (a excepcio de les modificacions provocades per la censura de l'epoca en que es va produir, les noves edicions que publica voluntariament el mateix autor o els canvis realitzats fins i tot per altres autors, sobretot si l'obra va quedar inconclusa en la seva primera edicio).
• Tactil : Les obres literaries dirigides a lectors cecs son transmeses a traves del tacte a traves del sistema Braille . Aquestes es presenten en forma escrita i no en forma grafica, tot i que el lector utilitza el sentit del tacte per a llegir enlloc del de la vista.
• Audiovisual : en temps contemporanis les obres literaries s'han adapta als nous mitjans de comunicacio de masses i son transmeses tambe sobre suports audiovisuals.

Classificacio [ modifica ]

Les obres literaries es classifiquen en diversos generes literaris segons els temes que tractin o la seva forma.

Lirica [ modifica ]

Les obres literaries liriques son composicions en vers . Aquests poden ser enquadrats, si s'escau, en els seguents subgeneres:

• Himne : Obres literaries en vers que volen expressar els sentiments patriotics o religiosos de l'autor. Normalment expressa sentiments positius, d'alegria i celebracio. Poden ser obres liriques o cancons que tracten sobre un esdeveniment o realitat molt elevat que pot estar dedicat a deus, sants o a una persona celebre; tambe pot estar dedicat a celebrar una victoria o un esdeveniment remarcable per a una col·lectivitat. A mes a mes pot ser una obra que identifica un grup social, una regio, un poble o una nacio i que uneix als que l'interpreten o escolten.
• Elegia : Obra literaria que expressa sentiments de dolor de l'autor. En aquestes obres s'hi lamenta una perdua de l'autor: la il·lusio, la vida, el temps, la mort, etc. Durant l'epoca greco-romana la poesia elegiaca es referia al tipus metric utilitzat, el distic elegiac . A l'edat medieval va sorgir l'elegia funeral ( plany ) que eren poemes de dol per la mort d'un personatge public o un esser estimat. Al segle  xx fou conreada sobretot pels poetes modernistes l'elegia amorosa i l'elegia funebre. Als Paisos Catalans, l'elegia es va desenvolupar a l'edat mitjana sota les denominacions de plany, complanta o lamentacio per autors com Guillem de Bergueda , Guillem de Cervera i Ramon Llull . A l'epoca moderna destaquen les elegies de Joan Alcover , Josep Maria Lopez-Pico i Carles Riba i Bracons .
• Satira : Obra literaria lirica que expressa indignacio vers algu o alguna cosa amb proposit moralitzador, ludic o burlesc. La satira s'inspira en la poesia iambica grega i es va desenvolupar sobretot en la literatura llatina. Tambe es troba satira en les arts grafiques o esceniques. En la satira, addiccions, ximpleries, abusos o defectes individuals o humans son exposats a la censura a traves del ridicul, derisio, parodia , ironia o altres metodes amb la intencio de produir millorances. ^[3] En llengua catalana, ja trobem obres satiriques des de l'edat medieval. Tambe hi ha obres satiriques populars i durant la Renaixenca van neixer les revistes satiriques, que continuaran sent importants a la Primera i Segona Republica espanyoles, aixi com als darrers temps del franquisme i la transicio. Les auques son un subgenere popular de la satira.
• Ditirambe : Obres liriques corals dedicades al deu Dionis desenvolupades pel poeta Ario i que fou portat a Atenes per Lasus d'Hermione. El ditirambe es va convertir en un element de competicio en els festivals dionisiacs.
• Refrany : Obra lirica que exposa, en forma de sentencia, una idea de la que traspua una conclusio, ensenyament o norma de conducta. Es una oracio popular que sempre es diu igual i que no admet variacions. Sol utilitzar el recurs de la rima i de vegades conte metafores .
• Oda : Obra literaria lirica en vers que esta destinada a lloar un personatge, lloc o idea. Va neixer a l'antiga Grecia. En catala destaquen les odes de Bonaventura Carles Aribau , Jacint Verdaguer i Santalo i Joan Maragall .
• Egloga : Es una obra literaria lirica que es desenvolupa mitjancant un monoleg pastoral o un dialeg en el que uns pastors s'expliquen les seves penes d'amor enmig d'un paisatge ideal. Aquest subgenere posseeix motius rurals i topics de la poesia pastoral i va ser creat i perfeccionat en el mon hel·lenistic a partir del segle  iv  aC.
• Canco : Es una obra literaria lirica musical que conte com a minim una melodia vocal (amb text) cantada. El text de la canco s'anomena la lletra. Aquesta es un text poetic amb una estructura metrica de gran regularitat i amb una rima clara. Tot i aixo, tambe hi ha cancons religioses amb lletra en prosa.
• Romanc : Es un tipus de composicio poetica compost d'una serie de versos heptasil·labs amb rima assonant en els versos parells. S'origina en la canco de gesta de la qual es destacaven fragments que van acabar esdevenint poemes independents.
• Balada : Una balada es una obra literaria lirica de genere trobadoresc que tenia la finalitat d'estar ballada.
• Sonet : Un tipus d'estrofa poetica d'origen italia que esta composta per catorze versos amb sil·labes variables que estan organitzats en quatre estrofes, dos quartets i dos tercets. Respecte al contingut, en el primer quartet es presenta el tema del sonet, en el segon es desenvolupa, en el primer tercet es reflexiona sobre la idea central i el segon, mes emotiu, remata el tema amb una reflexio greu o un sentiment profund. En la llengua catalana l'utilitza per primera vegada Pere Torroella i el seu maxim exponent es Pere Serafi .
• Salm : Obre poetica destinada a ser cantada. En l'actualitat nomes designa certs poemes religiosos inclosos en la Biblia.

Epica [ modifica ]

Les obres literaries epiques tambe estan escrites en vers. Recullen les gestes dels deus i els herois. La seva forma d'expressio tradicional foren els poemes epics que tenien la finalitat d'exaltar el propi poble o pais. Tambe hi ha obres epiques orals que no estaven escrites i que eren explicades pels rapsodes . Mes tard, tambe es van escriure obres epiques en prosa , incorporant elements de descripcio i dialeg i van conformar primer la Novel·la de cavalleries i posteriorment la Fantasia heroica .

El genere literari epic te els seguents subgeneres:

• Epopeia: Les epopeies foren escrites pels sumeris , grecs , romans , hinduistes i perses per alabar les gestes d'un heroi arquetipic que representava els valors tradicionals col·lectius de la seva nacio i d'altres personatges com deus i homes. Aquestes obres incloien elements fantastics.

• Cantar de gesta: Un cantar de gesta es una obra epica medieval en la que hi comencen a escassejar els elements divins i fantastics. Tambe serveix per a fomentar un heroi nacional.
• Llibres de cavalleries: Els Llibres de cavalleries son un subgeneres epic protagonitzat per un personatge vulgar que ironitza sobre els herois.
• Contes tradicionals: Els contes tradicionals son narracions anonimes de caracter oral que normalment s'expliquen als nens. Durant els segles  xviii i xix , van comencar a compilar-se i a editar-se en llibres.
• Llegenda: Una llegenda es una obra literaria en vers o en prosa caracteristica del segle  xix i que narra fets amb alguna base historica veridica pero amb un contingut inventat lliure.
• Mite: Els mites son unes obres literaries epiques curtes que tenen una funcio cognoscitiva, explicativa o etiologica i que tenen un caracter al·legoric. En ella es parla sobre personatges divins o extraordinaris que formen part de les creences d'un poble.
• Relat: Un relat es una narracio curta escrita per un autor conegut que te pocs personatges i mes senzill que la novel·la classica.
• Fantasia heroica o epica: La fantasia heroica es un subgenere de les obres epiques que, a banda de la literatura, tambe esta present en els comics, el cinema fantastic i els jocs de rol. Esta caracteritzada per la presencia d'essers mitologics o fantastics, una ambientacio ficticia de caracter medieval o antic amb un fort component magic o epic. ^[4]

Dramatica [ modifica ]

Les obres literaries dramatiques expliquen histories representant-les davant de public. Els subgeneres dramatics son:

• Tragedia : Son obres dramatiques protagonitzades per personatges victimes de passions extremes i que te el seu maxim exponent en el teatre grec . Te un final desesperat o trist. en els segles  xvi i xvii William Shakespeare va triomfar amb aquest subgenere. A part del teatre, tambe hi ha tragedies al cinema.
• Comedia : Es un subgenere dramatic oposat a l'anterior que es caracteritza per mantenir un to optimista amb un final felic i per tenir elements d' humor o d' ironia . ^[5] Algunes vegades es construeix una comedia com a parodia d'una altra obra. Hi ha diversos tipus de comedies: humor negre , comedia de caracters o estereotips, comedia de costums, Commedia dell'arte , successio de gags, slapstick , comedia surrealista o de l'absurd, parodia i satira , farsa , comedia d'enginy o de jocs verbals i la comedia romantica . A banda de ser un genere teatral, la comedia tambe es un genere cinematografic.
• Drama : Es un genere dramatic que barreja la tragedia i la comedia i que es divideix en generes realistes i no realistes. Aquestes obres son ficcions o situacions de la vida real complexes i dificils que tenen un final favorable o felic. La paraula prove del drama satiric de l'Antiga Grecia, estretament associat a la tragedia. Els drames satirics es representaven en honor del deu Dionis. L'unic drama satiric complet grec que es conserva es El Ciclop d' Euripides . Al segle  xviii va sorgir el drama burges i el drama romantic .
• Hi ha altres subgeneres dramatics posteriors: acte sacramental , entremes , sainet , tragicomedia , peca, melodrama , obra didactica i farsa . En el teatre contemporani hi ha els seguents estils: teatre de l'absurd , teatre existencialista , teatre surrealista , teatre realista , teatre epic , teatre de la crueltat , teatre social , teatre d'agitacio , teatre de vanguarda i teatre experimental .

Narrativa [ modifica ]

Es un genere literari en el que l'autor vol exposar fets historics o reals, imaginaris o fantastics. ^[6] Es basa l'obra narrativa es basa en un text que explica una historia des d'un punt de vista determinat. La narrativa acostuma a estar escrita en prosa. Els textos narratius s'oposen als descriptius, als expositius (a on hi ha explicacio), als instructius i als argumentatius. La narrativa, doncs, es pot trobar en textos de no ficcio. La unitat minima de la narracio es un narrema .

La narrativa classica te els seguents generes:

• Novel·la : Narracio en prosa que te una extensio considerable, en la que es relaten les vivencies d'un o mes personatges. Normalment esta dividida en tres parts: el punt d'arrencada, el desenvolupament dels fets i el desenllac de la historia.
• Epopeia : es un genere epic que normalment esta escrit en vers . En la majoria d'epopeies, que estaven pensades per a la transmissio oral, s'hi explicaven els diferents episodis de les aventures d'un heroi .
• Llegenda : Es una narracio, oral o escrita, d'aparenca mes o menys historica, que te diferents graus d'elements imaginatius o mites.
• Faula : Es un relat breu de ficcio, en el que els personatges son animals o plantes que parlen. Te un caracter didactic, normalment, etic.
• Mite : Es un relat fictici protagonitzat per personatges amb poders sobrenaturals.
• Conte : Es una narracio breu escrita generalment en prosa. Els contes poden ser ficticis o reals.
• Epistola : Es un text escrit amb finalitats de comunicacio, literaries o de predicacio religiosa en el cristianisme.
• Sermo : Un sermo o Homilia es na modalitat del genere oratori que consisteix en un discurs de tema religios, normalment pronunciat durant la missa cristiana.

A banda, una narracio pot tenir dos tipus basics de punts de vista: Intern, en el que el narrador participa en la historia i parla en primera persona, ja que es un personatge mes de la mateixa (moltes vegades n'es el protagonista) i extern, en el que el narrador es un simple observador dels fets que narra amb distancia i esta escrita en tercera persona.

Didactica [ modifica ]

La didactica es un genere literari que te com a finalitat l'ensenyament o la divulgacio d'idees expressades de forma artistica, amb un llenguatge elaborat i recursos de la filosofia . La didactica sol enquadrar els seguents subgeneres:

• Assaig , text en prosa que analitza, interpreta o avalua un tema. Sol estar caracteritzat per ser un escrit serios i argumentat, per posseir un caracter preliminar i per presentar arguments i opinions sustentades.
• Ensenyament general: Es un subgenere didactic que preten fer particip a cada persona d'una part de la cultura i les realitzacions practiques desenvolupades per la humanitat. Es subdivideix en llicons, discursos, conferencies i altres.
• Dialeg : es un subgenere molt cultivat a l'epoca classica i renaixentista, en el que es fa exposicio de les idees de l'autor mitjancant el debat entre diversos personatges que poden tenir discussions en les que es tracten temes diversos. Historicament es va dividir en tres subgeneres: platonics, ciceronians i lucianescos. ^{[ cal citacio ]}
• Tractat : es un subgenere didactic extens en prosa, generalment escrit per a especialistes.
• Poema didactic : Subgenere didactic extens en vers, generalment destinats a profans en una materia. Cal destacar els poemes didactics d' Hesiode .
• Oratoria : Es un subgenere didactic en el que l'autor preten convencer nomes mitjancant la comunicacio oral. Te els subgeneres del discurs , l' arenga (oratoria militar), la dissertacio , el sermo i el panegiric , entre d'altres.

Referencies [ modifica ]