Nizami Gandjawi
,
Ely?s Y?sof Ne??m? Ganjav?
, (en
persa
:
????? ?????
/
Ne?ami Ganjavi
, que literalment significa ≪Nizami de Gandja≫; en
kurd
: Nizami Gencewi, ?????? ?????????), (
Gandja
,
1141
? Gandja,
1209
), el nom complet del qual es
Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas
fou un dels mes grans poetes, escriptors i pensadors perses.
[1]
Tot i neixer i morir a Gandja els seus origens eren de
Qom
.
[2]
[3]
Va ser sobretot un gran erudit i autor de
poemes epics
romantices, profundament influenciat pel misticisme.
Nizami, un poeta persa, va neixer a Ghahestan, un poble proper a
Qom
situat
150 km
al sud-oest de
Teheran
i no a
Ganja
(actualment a l'
Azerbaidjan
). Pero hi va viure, ja que els seus pares s'hi van instal·lar. Nizami va dedicar les seves obres escrites en persa a diversos princeps
iranians
La seva familia era originaria de la ciutat de
Qom
, prop de
Teheran
[4]
Com diu al
Llibre d'Alexandre
:
≪
|
Encara que estigui perdut a Ganja com una perla,
Soc de Ghahestan de Qom.
|
≫
|
Aixi, el seu pare Moayyad va deixar Qom, la seva ciutat natal, per establir-se a Gandja.
Tots els membres de la familia de Nizami eren estudiosos. Des de ben petit va comencar a estudiar totes les branques de la ciencia, la filosofia, la teologia, etc. del seu temps. Sobre aixo diu:
≪
|
Tot el que hi ha en astronomia, detalls en totes les ciencies,
Els vaig aprendre, i vaig buscar en totes les seves pagines, els seus misteris.
|
≫
|
Hi ha molt poca informacio disponible sobre la seva vida. Va quedar orfe a una edat primerenca i va ser criat pel seu oncle matern,
[5]
Khadjeh Omar, que era particularment culte. Es ell, a mes, qui transmet tots els seus coneixements a Nizami. La seva mare, Raissa, es d'origen irania, pero d'una tribu
kurda
, i el seu pare, Youssouf, d'origen irania.
Es va casar tres vegades.
[5]
El princep de Darband, Fakhr-e din Bahramshah, li presenta una jove i bonica esclava
cumans
. Es deia Afagh. Es casa amb ella. Va ser la seva primera dona, i la seva estimada, amb qui va tenir un fill, a qui va anomenar Mohammad Afagh. La seva dona va morir just despres de la finalitzacio de
Khosrow i Shirin
. Curiosament, les altres dues esposes de Nizami moren poc despres de completar una de les seves epiques. Aquesta es la rao per la qual es queixa amargament a Deu amb aquest vers: ≪Oh Deu, per que fer cada masnavi que he de sacrificar una dona?≫
Des de poemes lirics fins a poemes
didactics
de contingut moral i mistic, les seves obres estan il·lustrades amb anecdotes, i molt riques en
persa
,
roma
/
grec
i
arab
, enigmes i enigmes mitologics matematics, astronomics, literaris i llegendaris, etc. El seu art es la construccio de quatre novel·les en poesia:
- Khosrow i Chirine
narra la vida i els amors del rei
sassanida
,
Cosroes II
, i de la princesa cristiana, Chirine.
- Leila i Madjnoun
, inspirada en una antiga llegenda arab, es la historia d'una passio amorosa mutua que nomes es compleix amb la mort.
[6]
- Les Set Belleses
tenen com a heroi el rei sassanida,
Bahram V
, famos per les seves gestes i els seus amors.; les seves set dones, filles dels reis dels
Set Climes
, cadascuna li expliquen una historia meravellosa)
[7]
- El Llibre d'Alexandre
[8]
exalta la saviesa sobrehumana del conqueridor
Alexandre el Gran
, ≪figura divinitzada, com a component dels missatges profetics≫,[8] en la tradicio del mon islamic.
Tambe es molt dificil d'accedir, ja que te un llenguatge codificat i molt complex. Seyyed Mohammad Ali Oraizi (1882-1954), erudit irania, va dedicar bona part de la seva vida a les obres de Nizami, per intentar interpretar-les.
Comparacions
[
modifica
]
Amb Khadjou Kermani
(llibre: Homa i Homayoon)
Amb
Firdawsi
(llibre: Bijan i Manijeh)
Amb
Saadi
Amb
Shakespeare
'
Hi ha una logica obvia a l'hora de comparar Layli [Layla] i Majnun de Nizami amb
Romeu i Julieta
de Shakespeare. Cadascun encarna l'idil·li dels amants protagonitzats en la seva propia tradicio i, per tant, convida qualsevol persona que conegui les dues obres a llegir-les l'una contra l'altra. Intentar fer-ho, pero, es buscar un punt en comu que sigui mes ampli i ferm que el pensament expressat en el pensament antic, la paraula antiga, el proverbi vell o el vell adagi. El cami cap a l'amor veritable mai ha transcorregut sense problemes. A mes de les diferencies obvies i significatives de temps, llenguatge i context historic, hi ha distincions formals entre elles que alteren fonamentalment la manera com el poeta aborda les questions de caracter, argument i ritme.
En definitiva, Romeu i Julieta es una obra molt especial, una tragedia, i va ser escrita per ser vista i escoltada en una representacio publica que duraria poc menys de dues hores. El poema de Nizami es un conte romantic que va ser escrit per ser llegit a un ritme molt mes pausat, i normalment, es suposa, en solitud
[9]
Afegim tambe que en totes les seves obres, " Shakespeare dibuixa el naixement i el proces de formacio de l'
estat nacio
a
Anglaterra
[10]
". Es per aixo que Romeu i Julieta representen les Guerres de les Roses a Anglaterra, que van tenir lloc entre la
Casa de Lancaster
i la
Casa de York
. L'objectiu de Shakespeare es resoldre aquests enfrontaments i mostrar l'absurd d'aquest conflicte
[11]
La poesia iraniana va representar totes les particularitats de la poesia classica de caracter moral i social de la qual Nezami es un dels pioners. Sobre aquest tema, en el seu treball titulat
Anthologie persane
, destaca Henri Masse: Nizami es el mestre de l'epica romantica, es a dir, de la novel·la versificada. Es el Chrestien de Troyes de la literatura persa. Tan habil com erudit, posseidor de tots els recursos de la professio poetica, es un artista admirable.
[12]
≫
El
Khamse
consta de cinc obres diferents:
[13]
- El tresor dels misteris
(en
persa
:
????????????
/
Makhzan-al-Asrar
; 1165);
- Khosrow i Shirin
(en
persa
:
???? ? ?????
/
Khosrow o Shirin
; 1180);
- Leili i Madjnoun
(en
persa
:
???? ? ?????
/
Leili o Madjnoun
; 1188);
- Les set belleses
(en
persa
:
????????
/
Haft-Peikar
, tambe traduit com " Les set figures [de la bellesa] ≫, ≪ Els set idols o Els set retrats ”) o el
Llibre de Bahram
(en
persa
:
??????????
/
Bahram-Name
; 1191);
- el
Llibre d'Alexandre
(en
persa
:
??????????
/
Eskandar-Name
; 1198).
La seva influencia en l'ambit literari es gegantina. No nomes va enriquir la poesia persa en la seva totalitat, sino que sobretot va obrir diversos camins.
Caracteristiques
[
modifica
]
Les seves obres es caracteritzen especialment per:
[14]
- universalitat, ja que uneix totes les figures;
- forca infinita;
- us de metafores, al·legories, etc.;
- imaginacio i innovacio;
- eloquencia;
- primacia.
Commemoracions
[
modifica
]
El 880 aniversari del seu naixement, la Republica de l'Azerbaidjan va proclamar l'any 2021 ≪Any Nizami Ganjavi ≫.
[15]
Enllacos externs
[
modifica
]
- ↑
≪
Ne??m?. Persian poet
≫ (en angles). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juny 2015].
- ↑
Larousse
, Editions. ≪
Ilyas ibn Yusuf Nezami ou Ilyas ibn Yusuf Nizami - LAROUSSE
≫ (en frances). [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑
J. Rypka.
History of Iranian Literature
(en angles). Springer Science & Business Media, 2010, p. 210 et s..
- ↑
Œuvres completes de Hakim Nizami Gandjavi
, preface et biographie par le Pr. Shabli Naamani, avec la collaboration de M. Darvish, Teheran, Djavidan, 1995, p. 17.
- ↑
5,0
5,1
≪
Le Haft Peykar de Nezami a la lumiere d'une lecture psychanalytique - La Revue de Teheran | Iran
≫. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑
Mathias Enard
≪
Mathias Enard a lu ≪ Layla et Majnun ≫, ≪ la plus belle histoire d’amour de tous les temps ≫
≫ (en frances).
Le Monde
, juliol 2017.
- ↑
Z. Safa,
Anthologie de la poesie persane (segles XI-XX)
, Paris, Gallimard/Unesco, 1964, p. 154.
- ↑
Iskandar-n?ma< Ni??m?
(en frances).
- ↑
Jerome W. Clinton, “A Comparison of Nizami’s Layli and Majnun and Shakespeare’s Romeo and Juliet”, in Kamran Talattof and Jerome W. Clinton (Eds.),
The Poetry of Nizami Ganjavi: Knowledge, Love, and Rhetoric
, Basingstoke, Palgrave, 2000, p 15-27.
- ↑
M. A. Oraizi,
La Culpabilite americaine: Assaut contre l'Empire du droit international public
, Paris, L'Harmattan, 2005, p. 45.
- ↑
M. A. Oraizi,
La culpabilite…
,
Ibid
.
- ↑
Majid Yousefi Behzadi, ≪ L’Iran ideal dans la pensee poetique de Theophile Gautier ≫, in
Revue de Teheran
, n° 89, abril 2013.
- ↑
Mohammad Javad Kamali,
Bibliographie francaise de la litterature persane
Mashhad, Sokhangostar, 2014, p. 65.
- ↑
Seyyed Mohammad Ali Oraizi,
Assaig sobre Nizami de Gandja
.
- ↑
≪
Az?rbaycan Prezidentinin R?smi internet s?hif?si - S?N?DL?R S?r?ncamlar
≫ (en azeri).
president.az
. [Consulta: 5 gener 2021].
Bibliografia
[
modifica
]