Nanquin
o
Nanjing
(en
xines
: 南京,
pinyin
:
Nanj?ng
,
Wade-Giles
:
Nan-ching
,
transcripcio antiga
:
Nanking
)
[1]
es la capital de la provincia de
Jiangsu
, a la
Republica Popular de la Xina
. Esta situada a la vora dreta del
Iang-Tse
, es la segona ciutat mes gran de la regio despres de
Xangai
, situada mes a l'est. Es un important nus ferroviari i un port actiu. Hi ha refineria de petroli, industries textils, quimiques, de fertilitzants, de tractors, de plastics i alimentaries. Posseeix un important observatori astronomic.
La ciutat es una de les viles mes antigues del sud de la Xina. Segons la llegenda, va ser fundada l'any
495 aC
per un dels reis de l'
estat de Wu
, Fu Chai, que li va donar el nom de
Yecheng
. Conquerida pel pais de
Yue
el
473 aC
, va rebre el nom de
Yuecheng
. El
333 aC
, va ser l'
estat de Chu
qui va ocupar la ciutat fent fora als de Yue i donant el nom de
Giuling Yi
a la ciutat.
Nanquin va esdevenir capital el
229
, quan
Sun Quan
del
regne de Wu
va desplacar sa capital cap a
Jianye
, com a extensio de
Jinling Yi
el
211
, durant el periode dels
Tres Regnes
. Despres de la invasio dels
Cinc Ancians de Wu
, els nobles i els rics de la
dinastia Jin (265-420)
van fugir a l'altra banda del
Iang-Tse
i establiren la seva capital a Nanquin, anomenada llavors
Jiankang
. Nanquin va ser llavors la capital del sud de la Xina durant el periode de
divisio nord-sud
, fins que la
dinastia Sui
va reunificar la Xina i va destruir la ciutat.
Mausoleu de
Sun Yat-sen
La ciutat fou reconstruida durant la
dinastia Tang
, i va tornar a ser capital durant el regnat episodic del regne dels
Tang del Sud
(
937
-
975
). La industria de Jiankang es va desenvolupar per arribar a la seva plenitud sota la
dinastia Song
, per be que va estar amenacada constantment pels invasors estrangers.
Es converti en ciutat imperial sota la
dinastia Ming
. El
1368
el primer emperador de la dinastia Ming,
Zhu Yuanzhang
, li dona el nom de
Yingtien
i la feu la seva capital, pero fou coneguda popularment com a
Nanjing
(capital del sud).
El
1403
,
Yongle
, el tercer emperador de la
dinastia Ming
trasllada la capitalitat a
Pequin
(capital del nord),
[2]
proces que finalitza en
1421
,
[3]
i Nanquin adopta la denominacio de
Kiangsing
, que mantingue durant el periode de la
dinastia Qing
.
Ocupada pels britanics el 1842, el 1858 fou declarada port franc, que no fou efectiu fins al
1894
. Durant la
Rebel·lio Taiping
, la ciutat fou ocupada pels rebels, que la convertiren en la seva capital des del 1853 fins que se n'ensenyoriren els britanics el 1864.
Durant la
Revolucio Republicana Xinesa
fou capturada per les forces de
Sun Yat-sen
el 1912 i la ciutat servi com a capital provisional. El 1927 caigue en mans de les forces nacionalistes i substitui
Pequin
com a capital nacional el 1928.
Ocupada pels japonesos
el desembre de
1937
, durant la
Segona Guerra Sinojaponesa
,
van massacrar els soldats i els civils
[4]
despres de la seva victoria contra els xinesos, i hi instal·laren la capital del govern de
Wang Tsing-wei
(
1938
?
1945
). Ocupada pels
comunistes
el
1949
, es des d'aleshores capital provincial.
Mapa que inclou Nanquin (etiquetat com a
南京
NAN-CHING (NANKING) (Emmurallat)) (AMS, 1955)
Mapa de Nanquin (etiquetat com a
南京
NAN-CHING (NANKING))
Regio de Nanquin: conca inferior del Iang-Tse i Xina oriental.
Nanquin, amb una superficie total de 6,598 km², es troba al cor de l’
Conca hidrografica
del curs inferior del riu Iang-Tse i al delta del riu Iang-Tse, una de les zones economiques mes grans de la Xina. El riu Iang-Tse passa pel costat oest i despres pel costat nord de la ciutat de Nanquin, mentre que la cresta de Ningzheng envolta els costats nord, est i sud de la ciutat. La ciutat es a 650 km (400 mi) al sud-est de
Luoyang
, 900 km al sud-sud-est de Pequin, 270 km a l'oest-nord-oest de Xangai, i 1,200 km a l'est-nord-est de
Chongqing
. El riu Iang-Tse flueix aigues avall des de Jiujiang, Jiangxi, passant per
Anhui
i Jiangsu fins al mar de la Xina Oriental. La part nord de la conca de drenatge inferior del Iang-Tse es la conca del riu
i la part sud es la conca del
riu Zhe
; estan connectats pel
Gran Canal
a l'est de Nanquin. L'area al voltant de Nanquin s'anomena Xiajiang (
下江
, Downstream River), amb Jianghuai dominant a la part nord i Jiangzhe dominant a la part sud. La regio tambe es coneguda com a Dongnan (
?南
, sud-est, sud-est) i
Jiangnan
(
江南
, i River South, South of Yangtze).
Nanquin limita amb
Yangzhou
al nord-est (una ciutat aigues avall quan segueix la riba nord del Iang-Tse);
Zhenjiang
a l'est (una ciutat aigues avall en seguir la riba sud del Iang-Tse); i
Changzhou
al sud-est. Al seu limit occidental hi ha
Anhui
, on Nanquin limita amb cinc ciutats en l'ambit de la prefectura: Chuzhou al nord-oest, Wuhu, Chaohu i Ma'anshan a l'oest i Xuancheng al sud-oest.
Nanquin es troba a la interseccio del riu Iang-Tse, una arteria de transport d'aigua est-oest, i el ferrocarril Nanquin-Beijing, una arteria de transport terrestre nord-sud, d'aqui el nom de ≪porta de l'est i l'oest, la gola del sud i del nord≫. A mes, la part oest de la serralada de Ningzhen es troba a Nanquin; la muntanya Zhong, semblant a Loong, s'enrosca al voltant del costat est de la ciutat, mentre que la muntanya de pedra semblant a un tigre s'ajupi a l'oest de la ciutat, d'aqui el nom ≪la muntanya Zhong, un drac que s'enrosca, i la muntanya de pedra, un tigre ajupit≫.
Clima i medi ambient
[
modifica
]
Fulles d'auro de tardor al temple de la muntanya de Qixia.
Nanquin te un
clima subtropical humit
(
Koppen
Cfa
) i esta influenciat pel
monso
d’Asia oriental. Les quatre estacions son diferents, amb condicions humides observades durant tot l'any, estius molt calorosos i bogosos, hiverns freds i humits i, entremig, la primavera i la tardor tenen una durada raonable. Juntament amb
Chongqing
i
Wuhan
, Nanquin es coneix tradicionalment com un dels ≪Tres Forns≫ al llarg del riu Iang-Tse per les temperatures perennes altes a l'estiu.
[5]
No obstant aixo, el temps des de mitjans de juny fins a finals de juliol es l'epoca de floracio de l'
albercoquer japones
en la qual es produeix la
meiyu
(estacio de pluges de l'Asia oriental; literalment ≪pluja de prunes≫), durant la qual la ciutat tambe experimenta un periode de pluja suau, com humitat. Des que es va fer el registre meteorologic l'any 1905, la temperatura ha experimentat un canvi, primer pujant, despres baixant i pujant. A l'hivern predomina el vent del nord-est. La temperatura mitjana al gener es de 2,7 °C i la temperatura minima diaria extrema es ?14,0 °C, que es va donar el 6 de gener de 1955. A l'estiu predomina el vent del sud-est, amb una temperatura mitjana de 28,1 °C al juliol i una temperatura maxima diaria extrema de 43,0 °C, que es va donar el 13 de juliol de 1934. El nombre de dies de precipitacio superior a 0,1 mm va ser de 113,7 dies, i els dies de precipitacio maxima extrema anual van ser de 160 dies el 1957. La precipitacio mitjana anual va ser 1.090,4 mm.
Els tifons son poc frequents, pero possibles a les ultimes etapes de l'estiu i la primera part de la tardor. La temperatura mitjana anual es d'uns 15,91 °C, amb la temperatura mitjana mensual de 24 hores que oscil·la entre 2,7 °C al gener fins als 28,1 °C al juliol. Els extrems des de 1951 han oscil·lat entre ?14,0 °C el 6 de gener de 1955 als 40,7 °C el 22 d'agost de 1959.
[6]
[7]
La precipitacio mitjana cau en 115 dies de l'any, i la pluviometria mitjana anual es de 1.090 mm. Amb un percentatge mensual de sol possible que va des del 37?% al marc fins al 52?% a l'agost, la ciutat rep 1.926 hores de sol brillant anualment. Nanquin esta dotat de rics recursos naturals, que inclouen mes de 40 tipus de minerals. Entre elles, les reserves de ferro i
sofre
en constitueixen 40 dels de la provincia de Jiangsu. Les seves reserves d'
estronci
ocupen el primer lloc a l'est d'Asia i la regio del
sud-est asiatic
. Nanquin tambe te abundants recursos hidrics, tant del riu Iang-Tse com d'aigues subterranies. A mes, te diverses aigues termals naturals com les aigues termals de Tangshan a Jiangning i les aigues termals de Tangquan a Pukou.
Sun Yat-sen va resumir i lloar una vegada la caracteristica de Nanquin al seu llibre
El desenvolupament internacional de la Xina
(
建國方略
):{{cita|Nanquin era l'antiga capital de la Xina abans de Pequin, i esta situada en una localitat privilegiada que inclou muntanyes altes, aigues profundes i una gran plana plana, un lloc rar que es pot trobar a qualsevol part del mon. Tambe es troba al centre d'un pais molt ric a banda i banda del baix Iang-Tse. Per ser mes exactes, envoltada pel riu Iang-Tse i les muntanyes, l'area urbana de la ciutat gaudeix del seu entorn natural paisatgistic. El llac Xuanwu i el llac Mochou es troben al centre de la ciutat i son facilment accessibles per al public, mentre que la Muntanya Porpra esta coberta de boscos caducifolis i de coniferes que conserven diversos llocs historics i culturals. Mentrestant, s'esta construint un canal d'aigues profundes del riu Iang-Tse per permetre a Nanquin gestionar la navegacio de 50.000 vaixells
DWT
del mar de la Xina Oriental.
[8]
Vista panoramica del centre de Nanquin des del Llac Xuanwu que es troba al nord-est de la ciutat emmurallada, el 2010
Questions ambientals, 2013
[
modifica
]
Imatge del 7 de desembre de 2013 del satel·lit Terra de la
NASA
del smog de la Xina oriental
Una onada densa de smog va comencar a les parts centrals i
est
de la Xina el 2 de desembre de 2013 a una distancia d'uns 1.200 km,
[9]
incloent Tianjin, Hebei, Shandong, Jiangsu, Anhui, Xangai i Zhejiang. La manca de flux d'aire fred, combinada amb
masses d'aire
de moviment lent que transporten emissions industrials, van recollir
els contaminants
de l'aire per formar una gruixuda capa de smog a la regio.
[10]
El fort smog va contaminar molt el centre i el sud de la provincia de Jiangsu, especialment Nanquin i als voltants,
[11]
amb el seu
index de contaminacio AQI
a "greument contaminat" durant cinc dies seguits i "molt contaminat" durant nou.
[12]
El 3 de desembre de 2013, els nivells de particules PM
2,5
de mitjana superen els 943 micrograms per metre cubic,
[13]
caient a mes de 338 micrograms per metre cubic el 4 de desembre de 2013.
[14]
Entre les 3:00 3 de desembre i 14.00 h pm, 4 de desembre, hora local, es van tancar diverses autopistes des de Nanquin a altres ciutats de Jiangsu i van quedar encallats desenes d'autobusos de passatgers a l'estacio d'autobusos de Zhongyangmen.
[11]
Del 5 al 6 de desembre, Nanquin va emetre una alerta vermella per contaminacio de l'aire i va tancar tots els jardins d'infants fins a les escoles secundaries. Els serveis ambulatoris de l'Hospital Infantil van augmentar en 33 percentatge; la incidencia general de bronquitis, pneumonia, infeccions del tracte respiratori superior va augmentar significativament.
[15]
El smog es va dissipar el 12 de desembre.
[16]
Els funcionaris van culpar la densa contaminacio a la manca de vent, les emissions d'escapament dels automobils a baixa pressio atmosferica i el sistema de calefaccio de districte alimentat amb carbo al nord de la Xina.
[17]
Els vents dominants van bufar masses d'aire baixes d'emissions de fabriques (principalment
SO₂
) cap a la costa est de la Xina.
[18]
Govern popular de la ciutat de Nanjing
Actualment, el nom complet del govern de Nanquin es ≪Govern popular de la ciutat de Nanquin≫ i la ciutat esta sota el govern unipartidista del
PCC
, amb el secretari del Comite de Nanquin del PCC com a governador
de facto
de la ciutat i alcalde com a cap executiu del govern que treballa sota el secretari.
Divisions administratives
[
modifica
]
La ciutat subprovincial de Nanquin esta dividida en 11 districtes.
[19]
| Subdivisio
|
xines
|
Hanyu Pinyin
|
Poblacio
(2010)
|
Area
(km²)
|
Densitat
(/km²)
|
| Ciutat
|
| Districte de Xuanwu
|
玄武?
|
Xuanw? Q?
|
651.957
|
75,46
|
8.639,77
|
| Districte de Qinhuai
|
秦淮?
|
Qinhuai Q?
|
1.007.992
|
49.11
|
20.525,19
|
| Districte de Jianye
|
建??
|
Jianye Q?
|
426.999
|
82,93
|
5.148,91
|
| Districte de Gulou
|
鼓??
|
G?lou Q?
|
1.271.191
|
53.00
|
23.998,47
|
| Districte de Qixia
|
栖霞?
|
Q?xia Q?
|
664.503
|
381.01
|
1.744,06
|
| Districte de Yuhuatai
|
雨花台?
|
Y?hu?tai Q?
|
391.285
|
132,39
|
2.955,55
|
| Suburba
|
| Districte de Pukou
|
浦口?
|
P?k?u Q?
|
710.298
|
910,49
|
780,13
|
| Districte de Jiangning
|
江??
|
Ji?ngning Q?
|
1.145.628
|
1.577,75
|
726.12
|
| Districte de Luhe
|
六合?
|
Luhe Q?
[20]
|
915.845
|
1.470,99
|
622,60
|
| Districte de Lishui
|
?水?
|
Lishu? Q?
|
421.323
|
1063,67
|
396,10
|
| Districte de Gaochun
|
高淳?
|
G?ochun Q?
|
417.129
|
790,23
|
527,86
|
| Total
|
8.004.680
|
6587.02
|
1.215,22
|
| Districtes desapareguts: Districte de Baixia i Districte de Xiaguan
|
Desenvolupament anterior
[
modifica
]
Riu Qinhuai a la decada de 1920
Ciutat vella de Nanquin
Hi va haver un conreu massiu a la zona de Nanquin des del periode dels Tres Regnes fins a les dinasties del Sud. L'escassa poblacio va portar a la terra, ja que es van concedir recompenses reials per a la gent de les regles. Al principi se'n van beneficiar els camperols sense terra, despres els alts carrecs i les families aristocratiques. Ates que un gran nombre d'immigrants va inundar la zona, la recuperacio era forca habitual a les seves parts remotes, cosa que va promoure el seu desenvolupament agricola.
Les industries artesanes, en canvi, van tenir un creixement mes rapid. Especialment, la seccio de textils, hi havia uns 200.000 artesans del difunt Qing.
[21]
Diverses dinasties van establir les seves oficines textils Imperials a Nanquin. El brocat de Nanquin (
南京云?
) es el seu producte exquisit com el drap per a les peces de vestir reials com les tuniques de drac. Mentrestant, els setins de Nanquin eren anomenats ≪setins d'homenatge≫ (≪
??
≫), perque normalment es pagaven com a tribut a la monarquia. A mes, l'encunyacio, la fabricacio de paper i la construccio naval van creixer inicialment des del periode dels Tres Regnes. Com que Nanquin era la capital de la dinastia Ming, les industries es van expandir encara mes, on tant empreses estatals com nombroses privades van servir a la cort Imperial. Diversos toponims de les restes de Nanquin van ser testimonis d'ells, com Wangjinshi (
?巾市
, el mercat ven wangjin), Guyilang (
?衣廊
, el passadis de negocis de roba), Youfangqiao (
油坊?
, el pont prop d'un moli d'oli).
A mes, el comerc a Nanquin tambe estava florint. El dibuix de la dinastia Ming
Prosperous Nanjing
(南都繁??卷;) representa una escena de mercat animada plena de gent i plena de diversos tipus de botigues. No obstant aixo, els desenvolupaments economics van ser gairebe esborrats per la catastrofe de la rebel·lio de Taiping.
Temps moderns
[
modifica
]
Xinjiekou, Nanquin
A la primera meitat del segle
xx
despres de l'establiment de la Republica de Corea, Nanquin va passar gradualment de ser un centre de produccio a una ciutat de gran consum, principalment a causa de la rapida expansio de la seva poblacio rica despres que Nanquin tornes a recuperar el focus politic de la Xina. Van sorgir una serie de grans
magatzems
com
Zhongyang Shangchang
, que van atraure comerciants de tota la Xina per vendre els seus productes a Nanquin. El 1933, els ingressos generats per la industria alimentaria i de l'entreteniment a la ciutat van superar la suma de la produccio de la industria manufacturera i agricola. Un terc de la poblacio de la ciutat treballava en la
industria de serveis
.
A la decada de 1950, el govern va invertir molt a la ciutat per construir una serie d'
industries pesants
de propietat estatal, com a part del pla nacional d'industrialitzacio rapida, convertint-la en un centre de produccio de la industria pesant de l'est de la Xina. Exces d'entusiasme en la construccio d'una ciutat industrial ≪de classe mundial≫, el govern tambe va cometre molts errors desastrosos durant el desenvolupament, com ara gastar centenars de milions de iuans per extreure carbo inexistent, la qual cosa va provocar un creixement economic negatiu a finals dels anys seixanta. Des dels anys seixanta fins als vuitanta hi havia cinc industries pilars, a saber, l'electronica, l'automobil, la petroquimica, el ferro i l'acer i l'energia, cadascuna amb grans empreses de propietat estatal. Despres de la recuperacio de l'economia de mercat de la Reforma i l'Obertura, les empreses estatals es van trobar incapaces de competir amb les empreses multinacionals eficients i les empreses privades locals, per tant, es van veure embolicades en un gran deute o obligades a la fallida o la
privatitzacio
i aixo va donar lloc a un gran nombre de treballadors que tecnicament no estaven a l'atur, sino efectivament sense feina.
Centre de la ciutat de Naning el maig de 1987
Nanjing Zifeng Tower
i la Muntanya Porpra al fons
L'economia actual de la ciutat s'ha desenvolupat basicament a partir del passat. Les industries de serveis son dominants, que representen al voltant del 60?% del PIB de la ciutat, i la industria financera, la industria de la cultura i la industria turistica son les 3 principals. Les industries de la tecnologia de la informacio, l'estalvi d'energia i la proteccio del medi ambient, les noves energies, la xarxa electrica intel·ligent i la fabricacio d'equips intel·ligents s'han convertit en industries pilars.
[22]
Les grans empreses civils inclouen Suning Commerce, Yurun,
Sanpower
,
Fuzhong
,
Hiteker
,
5stars
, Jinpu, Tiandi,
CTTQ Pharmaceutical
, Nanjing Iron and Steel Company i Simcere Pharmaceutical. Les grans empreses estatals inclouen Panda Electronics,
Yangzi Petrochemical
,
Jinling Petrochemical
,
Nanjing Chemical
,
Jincheng Motors
,
Jinling Pharmaceutical
, Chenguang i
NARI
. La ciutat tambe ha atret inversions estrangeres,
empreses multinacionals
com
Siemens
,
Ericsson
,
Volkswagen
, Iveco, AO Smith i
Sharp
han establert les seves linies, i diverses multinacionals com
Ford
,
IBM
, Lucent,
Samsung
i
SAP
hi han establert un centre de recerca. Moltes empreses liders amb seu a la Xina com
Huawei
, ZTE i
Lenovo
tenen instituts clau d'R+D a la ciutat. Nanquin es un centre de recerca i desenvolupament de tecnologia industrial, que allotja molts centres i institucions d'R+D, especialment en arees de tecnologia electronica, tecnologia de la informacio, programari informatic, biotecnologia i tecnologia farmaceutica i tecnologia de nous materials.
En els ultims anys, Nanquin ha estat desenvolupant la seva economia, comerc, industria, aixi com la construccio de ciutats. El 2013 el PIB de la ciutat era de 801 RMB mil milions (tercer a Jiangsu) i el PIB per capita (preu actual) va ser de 98.174 RMB (16.041 dolars EUA), un 11 % d'augment respecte al 2012. La renda disponible mitjana del resident urba era de 36.200 RMB, mentre que la mitjana d'ingressos nets del resident rural era de 14.513 RMB. La
taxa d'atur
urba registrat va ser del 3,02 %, inferior a la mitjana nacional (4,3 %). El producte interior brut de Nanquin va ocupar el 12e lloc el 2013 a la Xina, i la seva competencia global va ocupar el 6e lloc continental i el 8e, incloent-hi Taiwan i Hong Kong el 2009.
[23]
- Zones industrials
Hi ha diverses zones industrials a Nanquin.
Nanquin en la cultura catalana
[
modifica
]
El
color d'alanquins
es un ≪groc clar que tira a terra groga≫. El mot
alanquins
es una corrupcio de Nanquin, nom de la ciutat xinesa, perque diu que hi havia un teixit semblant als
alanquins
procedent d'aquella poblacio (
DCVB
).
[24]
Persones il·lustres
[
modifica
]
- ↑
≪
Milers de xinesos commemoren el 70e aniversari de la matanca de Nanquin
≫.
324.cat
, 13-12-2007. [Consulta: 14 setembre 2012].
- ↑
Tsai
, Shih-shan Henry.
Perpetual happiness: the Ming emperor Yongle
(en angles). University of Washington Press, 2002, p. 118.
ISBN 0295800224
.
- ↑
Chase
, Kenneth Warren.
Firearms: A Global History to 1700
(en angles). Cambridge University Press, 2003, p. 43.
ISBN 0521822742
.
- ↑
(angles)
Hua-ling Hu,
American Goddess at the Rape of Nanking: The Courage of Minnie Vautrin
, 2000,
- ↑
≪
Guangzhou Popular Science News Net (?州科普???)
≫ (en xines simplificat), 12-09-2007. Arxivat de l'
original
el 2014-11-12. [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑
≪
无??文?
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-03-18. [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑
≪
Extreme Temperatures Around the World
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-08-04. [Consulta: 1r desembre 2010].
- ↑
≪
十二点五米深水航道初通南京 ?江出海口至南京全程?行五万??船
≫ (en xines simplificat).
Ministry of Commerce of the People's Republic of China
, 05-07-2016. Arxivat de l'
original
el 2017-02-02.
- ↑
≪
Smog Shrouds Eastern China
≫. Earth Observatory, 10-12-2013. Arxivat de l'
original
el 24 marc 2014. [Consulta: 24 marc 2014].
- ↑
≪
Smog and fog hit east, north China
≫.
Xinhua News Agency
, 06-12-2013 [Consulta: 15 maig 2014].
- ↑
11,0
11,1
Wu Yi (?怡)
. ≪
我?25?省??? 江?成?染重??全?最?重
≫. ????代快?. Arxivat de l'
original
el 2013-12-12. [Consulta: 4 marc 2014].
- ↑
≪
Environmental officials deny blame for eastern China smog
≫. China Dialogue, 06-01-2014. Arxivat de l'
original
el 24 marc 2014. [Consulta: 24 marc 2014].
- ↑
≪
?三角遭遇重度? ?家?石油化工和尾?是主因
≫.
The Beijing News
, 13-12-2013. Arxivat de l'
original
el 2013-12-16. [Consulta: 13 desembre 2013].
- ↑
Liu Chen-yao
. ≪
空??量告急 南京被深“?
≫ (en xines simplificat). China news agency. Arxivat de l'
original
el 2013-12-12. [Consulta: 4 marc 2014].
- ↑
Ying (??)
. ≪
??天南京?校停? ?童?院??量上升三分之一
≫.
Xinhua News
. Arxivat de l'
original
el 2013-12-22. [Consulta: 4 marc 2014].
- ↑
≪
12日后受冷空?和降雨影? 南方大范????告一段落
≫. Government of Shanghai. Arxivat de l'
original
el 2013-12-14. [Consulta: 11 maig 2014].
- ↑
≪
12月5日，上海?浦江?岸大??漫。??忠?（新?社?）
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-12-22. [Consulta: 11 maig 2014].
- ↑
≪
Map: Shanghai's off the charts air pollution
≫. Greenpeace, 06-12-2013. Arxivat de l'
original
el 7 marc 2014. [Consulta: 24 marc 2014].
- ↑
≪
districtes
≫. XZQH.org, 20-02-2013. Arxivat de l'
original
el 2014-12-17. [Consulta: 29 maig 2014].
- ↑
夏征?
. Shanghai:
Shanghai Lexicographical Publishing House
., Setembre 2009, p. 1451.
ISBN 9787532628599
.
- ↑
?乾隆、嘉慶年間，江寧織機在四萬台以上。?光?十二年二月十六日《申報》："（南京）城廂內外緞機總數常五萬有奇，以此?生?者達二十萬人。"
- ↑
≪
在???整中持??展 南京2015年??近万?
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-01-31. [Consulta: 23 gener 2016].
- ↑
≪
中?江?? ? ?子???
≫. 新????(?源：南京日?), 19-10-2009. Arxivat de l'
original
el 2011-11-09. [Consulta: 29 maig 2014].
- ↑
≪
Diccionari catala-valencia-balear
≫. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 7 febrer 2020].