La mitologia irlandesa es el recull de mites sobre deus i herois d' Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l' edat mitjana , en que van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes . La mitologia irlandesa pertany a la mitologia celta i en comparteix nombrosos trets amb la britanica

Les fonts per a coneixer aquests mites son versions manuscrites medievals en que es recollien els relats orals que havien sobreviscut de generacio en generacio (pero que poden haver estat alterats, ja que la majoria de compiladors eren monjos catolics ), aixi com restes disperses en la cultura popular . Les fonts registrades permeten dividir el cos de textos de la mitologia irlandesa en quatre cicles principals: el Cicle mitologic , el Cicle de l'Ulster , el Cicle fenia i el Cicle historic . A mes, hi ha una gran quantitat de materials no ciclics. Tanmateix, nomes la saga irlandesa va romandre gairebe sense influencia del cristianisme, tot i que tenen al·lusions i reminiscencies d'histories bibliques i fins i tot de mites de l'antiga Grecia .

Elements celtes en la mitologia irlandesa [ modifica ]

El problema principal de l'estudi de la mitologia celta es que fins avui han arribat molt poques fonts fiables; els celtes i la seva cultura son jutjats pels escrits dels antics erudits. S'ha de tenir cautela a l'hora d'interpretar la informacio, ja que es dificil distingir el que es cert i el que es inventat, ja que els celtes van ser vencuts per Roma i rapidament van ser romanitzats . Els mateixos autors antics van negar qualsevol biaix , i van veure i avaluar als celtes d'acord amb les seves creences sobre deus i jerarquia celestial; per exemple Juli Cesar va escriure en els seus escrits que els gals adoraven principalment Mercuri , Apol·lo , Mart , Jupiter i Minerva , associant els deus gals amb els deus romans . En aquest sentit, aquesta va ser la situacio d' Irlanda , sobretot des que va ser conquerida pels romans i va ser influenciada per una cultura estrangera.

• 
  La deessa Macha , il·lustrada per Stephen Reid i Eleanor Halls, 1904
• 
  Una estatua de resina d'una fada en un entorn natural
• 
  La creu celta es un simbol de la cultura celta
• 
  Dos druides . Gravat del segle  xix basat en una il·lustracio de 1719 de Bernard de Montfaucon

Un altre problema va ser el proces d'acceptacio del cristianisme (segles iv - v ), ja que la cristianitzacio sempre ha estat acompanyada pel desplacament de la cultura pagana . Afortunadament, la saga irlandesa ens ha arribat practicament desproveida de la influencia cristiana. Per aquest motiu, en l'estudi de la mitologia celta, el cos de llegendes irlandeses es de gran interes. ^[1]

Cosmogonia dels celtes [ modifica ]

Hi ha poques tradicions celtes sobre la creacio del mon. La informacio sobre la creacio del mon es incompleta. Les antigues llegendes irlandeses expliquen que els druides van crear el Sol , la Lluna , la Terra i el mar . Hi ha mites que el cel es recolza sobre pilars, muntanyes o sobre arbres alts. La creacio de llacs , rius , illes i muntanyes s'associa amb els gegants ; els llacs i rius van ser creats a partir de l'orina o sang dels gegants (segons altres versions, els llacs eren tombes que anaven excavant els herois antics-gegants), les illes son grans pedres que els gegants van llancar al mar, les muntanyes es van originar a partir dels materials que van llancar quan treballaven la terra. Les fonts van apareixer per l'accio d'una fada o un sant .

Sovint, en els mites irlandesos, els sants reemplacen als deus; hi ha poques traduccions que gairebe no han estat influenciades per la cultura cristiana i europea. Per exemple, a les sagues irlandeses, els fets principals es combinen amb els mites grecs; a la batalla de Maige Tuired es diu que els esdeveniments descrits en aquesta saga es van produir simultaniament amb la Guerra de Troia .

Les petites tradicions que han sobreviscut i la fi del mon, basicament, es barregen amb les creences cristianes (pero val la pena aillar la prediccio de la deessa Badb sobre els signes de la fi del mon). Shelter Yes Dergy tracta sobre la serp Leviatan , que enfonsa el Sol i colpeja la Terra amb la seva cua per destruir el mon. ^[2]

Les histories irlandeses sobre la creacio del mon no tracten del comencament del mon en general, sino de la creacio del seu propi pais, Irlanda. Els escrits sobre les primeres invasions i assentaments d'Irlanda solien complementar-se amb una tradicio biblica de la creacio del mon i l'home, ja que els escriptors van entendre la necessitat d'alguna cosa aixi, pero no se sap del cert el que va ocorrer abans del cristianisme i possiblement no es sabra mai. ^[1] Nadezhda Shirokova escriu que ≪la cosmogonia i escatologia eren tan escasses en els celtes perque la seva religio i la seva mitologia van romandre en un nivell primitiu durant molt de temps≫ . ^[3]

Divinitats de la mitologia irlandesa [ modifica ]

Depenent de les fonts, la importancia de deus i deesses en la mitologia irlandesa varia. Els relats geografics ( Dindshenchas ) posen l'accent en la importancia de les divinitats femenines, mentre que la tradicio historica se centra en els colonitzadors, inventors o guerrers amb els personatges femenins que nomes intervenen en episodis.

Les deesses estan vinculades a un lloc i semblen treure el seu poder d'aquest lloc. Son deitats maternes que cuiden la terra i els nens. Sovint es relacionen amb la poesia, els oficis i la curacio. ^[4] Moltes semblen ser profetiques , especialment quan preveuen la mort i els canvis. El zoomorfisme es una caracteristica important de moltes deitats irlandeses. Badb Catha, el corb de la batalla, introdueix el zoomorfisme a les deitats celtes d'ambdos sexes. ^[5] En la tradicio irlandesa, les deitats masculines son menys zoomorfes que les deitats femenines. Tambe hi ha una presencia en la mitologia irlandesa de la triada, tambe anomenada ≪poder de tres≫, que expressa l'extrema potencia d'una deitat en lloc de dividir el poder. Es un atribut mes pronunciat entre les deitats femenines, pero pren diverses formes entre els deus. Dagda en anomenada amb dos noms mes, Lug te dos germans, i hi ha els Tres deus de l'habilitat ( Gobniu , Credne i Luchta ).

Amb el temps, aquests deus van ser assimilats a fades i altres esperits del bosc pels vilatans convertits al cristianisme (i alguns d'ells, tambe a dimonis), per la qual cosa la presencia de fades es molt frequent en tota la mitologia irlandesa. Algunes de les criatures mitologiques, com la banshee o el leprechaun , son parents d'aquestes fades, que poden viure en solitari als boscos o en regnes sobrenaturals propis. ^[6]

Deesses [ modifica ]

Hi ha la manca d'una deessa de l'amor equivalent a Afrodita o Venus a causa del predomini de l'element matern en la cultura dels celtes. Hi ha diverses categories de deesses en la mitologia irlandesa: la Deessa mare , la Deessa estacional i la Deessa guerrera son algunes.

• Deesses Mare  : A vegades, algunes d'aquestes deesses es consideren nomes una deessa, mentre que altres histories les tracten com a separades. Entre les deesses mare hi ha Anu (Ana) la deessa de la prosperitat i Danu (Dana). ^[7] A mes, Brigit es una deessa mare que de vegades es considerada una nomes com una deessa i de vegades es considerada com les tres germanes Brigit (La Triple). Aquesta deessa es adorada per poetes i ferrers i es la deessa mare que vigila el part . Ella es una deessa de la prosperitat i porta abundancia. Brigit tambe es pot classificar com una deessa estacional i es pot guanyar el seu favor enterrant un ocell viu on s'uneixen tres aigues com una forma de sacrifici . Sobreviu com Santa Brigida d'Irlanda en la fe cristiana i un folklore modern la converteix de llevadora de la Verge Maria . ^[8] La funcio d'aquestes deesses implica tot el cicle de la vida, des del naixement fins a l' adolescencia i la fertilitat . Protegeixen les forces que proporcionen les necessitats de la vida dins de casa vostra. Sovint es veuen com la mateixa Terra . La seva importancia ha portat alguns estudiosos a proposar una organitzacio social matrilineal i altres destaquen aquest argument com a propaganda feminista i neguen totes les indicacions d'importancia. ^[4]
• Deesses estacionals : Aquestes deesses son patrones de les festes. Apareixen durant les grans festes d'Irlanda i donen abundancia. Les principals deesses son les Macha : Carman, Tailtiu, Te, pero hi ha altres deesses estacionals. ^[7]
• Deesses guerreres : Les deesses guerreres sovint estan lligades a dones guerreres perque hi ha proves historiques de dones que porten a les seves tribus a la batalla. ^[4] Moltes vegades, les deesses guerreres es representen en un trio. Aquest trio pot canviar per incloure diferents deesses. Regna sobre el camp de batalla sense haver de participar fisicament. No necessiten lluitar fisicament perque controlen els esdeveniments, mentre que les deitats masculines sovint es representen lluitant a les batalles. Aquest aspecte condueix a la discussio de les dones com a deus de les matances. Els erudits assenyalen que les deitats femenines governen l'esdeveniment natural mentre que les deitats masculines governen l'esdeveniment social. ^[9] Les principals deesses de la guerra son Morrian, Macha i Bodb. ^[10]

Deus [ modifica ]

Els deus irlandesos es divideixen en quatre grups principals: ^[10]

• el primer grup abasta els deus mes antics de Gal·lia i Britannia .
• el segon grup es el cos principal de gran part de la mitologia i envolta els deus irlandesos natius amb les seves llars en els tumuls de sepultura ( The Great Barrows of the Dead ).
• el tercer grup son els deus que habiten al mar
• el quart grup inclou histories de l'Altre Mon.

Els deus que apareixen amb major frequencia son Dagda i Lug . Alguns erudits han argumentat que les histories d'aquests deus s'alineen amb les histories i els deus grecs . ^[10]

Druides [ modifica ]

Els druides (de l' irlandes antic drui , ≪molt savi≫) son omnipresents en fonts literaries, intervenen en tot moment en la vida dels celtes i, mes en particular, en tot allo que pertany a la religio. Si el rei es el dipositari de la sobirania , el druida encarna la paraula dels deus, que, de fet, li dona el dret a la vida i a la mort de qualsevol persona. El rei regna sota la direccio espiritual dels seus druides. Tota la vida de la societat celtica esta subjecta als membres de la classe sacerdotal.

La transmissio del coneixement i de l'ensenyament oral son missions que es realitza durant molts anys. Es molt sol·licitat per la magia i rituals mes coneguts son la geis i el glam dicinn . Res no impedeix que un druida es casi o agafi les armes; l'expemple mes caracteristic es el de Cathbad . ^[11]

Hi ha alguns druides despotes, com Aithirne Ailgesach , que utilitzen la seva ciencia per extorsionar a les seves victimes perque realitzessin favors impossibles.

El calendari celta esta marcat per quatre grans festivitats religioses: Imbolc (fertilitat, 1 de febrer), Beltane (foc, 1 de maig), Lugnasad (collita, 1, d'agost) i Samhain (l'Altre Mon, 1 de novembre).

Herois [ modifica ]

Els herois de la mitologia irlandesa es poden trobar en dos grups diferents: els herois de la tribu i els herois que no son de la tribu.

• el primer grup engloba tot allo subjecte a l'home i les seves obres que pertanyen a la tribu i viuen sota les seves lleis. Dins de la tribu, els herois son humans i els deus no ho son. Els herois son coneguts per la seva furia, ardor, tumescencia i velocitat. ^[7] Un exemple de l'heroi de la tribu es Sentanta-Cu Chulainn, al voltant del qual s'argumenta que s'ha format la mitologia heroica irlandesa. Es caracteritza com a defensor i campio de la seva tribu. Els celtes consideren que el desafiament del desti es una gran virtut d'un heroi.
• la segona part suposa que la naturalesa salvatge pertany als fianna . Aixo fa emfasi en l'heroi que no pertany a la tribu. La mes notable son les llegendes de Fionn mac Cumhaill . Son fora de les institucions tribals i son guerrers de caca seminomades. Viuen sota l'autoritat del seu propi lider i sovint els herois mostren una naturalesa semianimal. Aquest atribut converteix els herois en part del mon mitic i connectat a diverses divinitats. ^[7]

Creences sobre l'Altre Mon [ modifica ]

Estrictament parlant, l' Altre Mon existia a Irlanda des dels temps mitics. A l'epoca de Partholon , va ser habitat per fomorians . No obstant aixo, despres de la desaparicio dels Tuatha De Danann pels milesians (els avantpassats dels actuals irlandesos), els habitants de l'Altre Mon eren els tuatha. Dins dels Tuatha De Danann, els deus s'organitzaven en grups de tres, nombre sagrat celta (com prova el triskell com a simbol), i tenien Ernmas o Dana com a deessa mare general. Algunes divinitats destacades son Morrigan (deessa de la mort), Dian Cecht (deu de la salut), Macha (deessa de la fertilitat), Aine (deessa del sol i del cel, Lir (deu del mar), Ogma (deu de l'escriptura) i Lug , el mes conegut, un deu del sol que va acabar assumint diversos atributs de divinitats menors fins a ser un dels herois per excel·lencia dels relats celtes.

Els noms irlandesos per nomenar l'Altre Mon de vegades son generals: Meg Moore (Les grans planes), Meg Mell (Les planes del plaer), Thir N'Ail (L'altre mon), Tor-m-Beo (La terra de la vida), Tir na nOg (La terra de la joventut), Tir Taynhiri (La terra promesa, potser d'origen cristia).

Es impossible respondre de forma inequivoca la pregunta d'on es trobava l'Altre Mon. D'una banda, l'Altre Mon estava mes enlla del mar, una illa meravellosa on vivia el seu rei Manannan mac Lir . D'altra banda, era un mon subterrani, sota turons encantats. Aquesta ambiguitat era visible a l'epoca dels fomorians; els seus reis vivien a la vora del mar, pero alhora els fomorians vivien a Irlanda, a l'oest del pais. Una mica de llum sobre aquesta ambiguitat el pot donar l' allo , el mon de l'Altre Mon com l' inconscient huma manllevat de la psicoanalisi . En aquest cas, el mar i els turons han de ser interpretats com a simbols de l'inconscient, com la porta de l'altre mon. L'altre mon mateix es ≪l'ombra≫ d'Irlanda.

En general l'Altre Mon i el mon real estan separats l'un de l'altre. L'Altre Mon era inaccessible per als mortals, a excepcio d'algun druida o heroi ben dotat, que hi podia entrar travessant coves especials, pero els habitants de l'Altre Mon eren lliures d'anar al mon real i endur-se gent amb ells. A mes, els dos mons convergeixen la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre , durant la festa celta de Samhain . La boira es un llindar dels dos mons; en una densa boira els dos mons s'apropen i s'entrellacen entre si, de manera que en els contes de fades algunes criatures encantades apareixen de la boira. ^[12]

Es creia que els morts buscaven la calor de la llar durant la nit i, durant la festa a la vigilia de Samhain, els seus familiars deixaven les restes dels aliments a taula despres de sopar. Tambe es deixava menjar a casa i a les tombes. De vegades, les festes importants, com Lugnasad i Samhain, se celebraven prop de les tombes. Es creia que els morts trobaven la pau prop del foc i de vegades fins i tot es podien veure a traves d'ell. Amb el temps, l'aspecte amistos de comunicar-se amb els morts es va perdre en el fons de la identificacio dels morts amb les forces del mal.

Com ja s'ha esmentat, la idea de la ubicacio dels morts, a la mitologia irlandesa, es divideix. Viuen en una encantadora illa o illes molt mes enlla del mar, o sota terra dels turons encantats. Son bells, eternament joves i dominats per la saviesa i el poder. De vegades, tenen un aspecte terrible. Posseeixen tresors, passen temps fent festes, sexe i diversio, tot i que de vegades lluiten contra altres esperits. Son immortals, pero poden morir en la batalla. Tambe poden canviar d'aparenca o tornar-se completament invisibles. Sovint interfereixen en la vida de les persones, els atrauen als turons, els fan seure i es burlen d'ells, pero al final solen alliberar-los i els donen regals i consells savis. De vegades volen ajudar a la gent o es converteixen en essers sense pietat i brutals. ^[13]

Val la pena esmentar que els morts eren considerats tant com fantasmes o com morts vivents . En els mites d'Irlanda, els herois morts poden influir en els seus enemics vius des de les seves tombes. Els morts de les antigues sagues tornen al mon dels vius amb el seu propi cos. Encara que, paral·lel a aixo, en les sagues irlandeses s'esmenta el renaixement de deitats o herois; per exemple, en el cicle mitologic, Ethane, en forma de mosca, va caure en un recipient de vi. Va ser empassada per Etar i, a l'hora indicada, va neixer en forma d'un nen ordinari, pero va oblidar per complet la seva existencia com a deessa. La idea de la cicle de la vida i la mort estava directament relacionada amb la idea de temporades cicliques i el dia i la nit. ^[14]

Antropologia [ modifica ]

Els mites d'Irlanda diuen que en els temps antics l'illa estava habitada per races de monstres que tenien els seus deus i la seva cultura. No obstant aixo, malauradament, en aquestes histories s'observa la influencia de la religio cristiana sobre la mitologia antiga. Els cronistes van tractar de relacionar l'origen d'aquestes races i pobles que una vegada van habitar Irlanda amb personatges biblics. Han quedat pocs mites antropologics dels antics celtes irlandesos, i totes les llegendes sobre l'origen de l'home estan relacionades amb temes biblics . ^[3]

Diverses histories expliquen l'arribada dels primers colonitzadors a Irlanda. Banba , amb dues altres filles de Cain , van arribar a aquesta illa amb cinquanta dones i tres homes que van morir de la pesta .

Posteriorment, tres pescadors van arribar a Irlanda i van decidir establir-se, pero quan van tornar per les seves dones van morir a la inundacio del Diluvi universal .

El mes popular es la descripcio de l'arribada dels nets de Noe a Irlanda; la seva arribada va ser gracies a la guia de la ≪ma de Deu ≫. No obstant aixo, molt despres que ells, l'illa va ser ocupada pels formorians ( dimonis i descendents de Cam ), que van lluitar contra Partholon i el seu poble, que vivien en aquella epoca a les illes i que tambe eren descendents de Noe. Del Lebor Gabala Erenn (El llibre de les invasions), se sap que les seguents persones que es van ocupar l'illa van ser els Tuatha De Danann , que venien del cel i van vencer als formorians. Els Tuata De Dannan va romandre a Irlanda fins a l'arribada dels milesians (avantpassats dels actuals habitants d'Irlanda), que venien de les terres d' Hispania . Els Tuata De Dannan supervivents de les batalles contra els milesians es van establir sota els turons i es van convertir en fades , sobre els quals hi ha moltes llegendes. ^[15]

Magia i encanteris [ modifica ]

Qualsevol podia realitzar practiques magiques, pero gairebe sempre eren els druides qui les feien, que en molts aspectes eren superior a les realitzades pels xamans de les tribus barbares. Pero aquests ritus magics tambe es van atribuir als deus, per aixo Tuatha De Danann i la majoria de les deitats que apareixen en el Mabinogion es descriuen com mags . Tambe es parla dels liders com a mags. Juntament amb els druides que posseien magia, hi havia classes de dones que tambe coneixien la magia. Fins i tot Sant Patrici marca especialment l'≪ encanteri de les dones≫. Despres que els druides van desapareixer, totes les habilitats magiques, com el poder sobre el temps, l'us de magia i amulets , la transformacio a altres essers, la possibilitat de fer-se invisibles, van comencar a atribuir-se a les bruixes . Antigament es creia que els druides van crear tots els elements de la natura. Sembla que podien causar un dia boiros o transformat el dia en nit, aixo fins i tot es menciona en la vida dels sants irlandesos. Fins i tot podien enviar ≪nuvols de foc≫ a les forces enemigues, com en el cas de la druida Meg Ruithm, que va crear un foc magic i el va enviar contra un enemic, el druida del qual no va poder protegir-lo.

Amb l'ajuda d'encanteris, les ferides i les malalties podien ser tractades. El poder d'un encanteri estava contingut en una formula que habitualment es recitava amb el nom d'un deu o d'un esperit (mes endavant d'un sant), perque intervingues a traves del poder que contenia el seu nom. Es va considerar la magia de les pedres, que es consideraven com a vivenda dels esperits. A Irlanda, es creia que els dolmens tenien el poder de la fertilitat i eren visitats per dones que volien tenir fills.

El cristianisme no va negar la magia dels druides, pero estava convencut que aquesta magia ajudava al diable i, per tant, havien de derrotar aquesta magia pel poder de la seva fe. Sant Patrici va dispersar una tempesta de neu i va enviar la foscor als druides, i va destruir els druides que van enviar foc del cel. Accions similars s'atribueixen a Sant Columba d'Iona i altres. Posteriorment, el cristianisme va transferir les accions magiques dels druides als sants; podien volar, brillar amb llum celestial, tenien el do de la clarividencia o el poder de la paraula, i podien maleir als ateus . Els sants vius podien curar, hipnotitzar i profetitzar , i tambe els angels els servien. ^[16]

La saga irlandesa [ modifica ]

No es coneix exactament l'origen de la saga irlandesa. ^[3] Fins i tot es controvertit que originalment existia de forma oral, i despres, amb l'arribada del cristianisme a Irlanda, va ser escrit (i no de forma ficticia) pels monjos. En qualsevol cas, l'enregistrament de la saga irlandesa, una composicio epica , va ser el major assoliment cultural de l'Irlanda medieval. El mes antic dels manuscrits supervivents es el Lebor na hUidre (Llibre de la vaca bruna) (finals del segle xi i principis del xii ), que va rebre el seu nom pel pergami sobre el qual va ser escrit. Es conserva a la biblioteca de la Reial Academia d'Irlanda .

Els llibres antics coneguts son el Leabhar na Laigineach (Llibre de Leinster) (principis del segle  xii , conservat la biblioteca de Trinity College de Dublin ) i el Manuscrit Rawlinson B 502 (Rawl.) ( Bibliotheca Bodleiana , Universitat d'Oxford ). Al mateix temps, la majoria dels materials es remunten molt abans que fossin creats aquests manuscrits. L'analisi linguistica mostra que alguns dels fragments de prosa es remunten al segle  vii i alguns dels poemes son datats del segle  vi .

• 
  Pagina del Llibre de Leinster
• 
  Pagina 8 del Llibre de Ballymote

Tambe han aparegut una col·leccio de quatre manuscrits a l'oest d'Irlanda de finals del segle  xiv i principis del segle  xv : El llibre groc de Lekala , El gran llibre de Lekala , El Llibre de Mayne i El llibre de Ballymote . El primer d'ells conte una part de la versio mes antiga coneguda de El segrest del bou Kualnhe i es mante al Trinity College de Dublin. Els altres es troben a la Reial Academia d'Irlanda. Val la pena parar atencio a altres manuscrits del segle  xv (com el Leabhar Fhear Mai (El llibre de Fermoy)) i les obres sincretiques posteriors com Foras Feasa ar Eirinn (La fundacio del coneixement a Irlanda) de Geoffrey Keating (c. 1640), sobretot tenint en compte que els compiladors posteriors podrien haver estat capacos d'utilitzar els manuscrits que falten actualment.

Han sobreviscut molts textos referents a la saga irlandesa fins als nostres dies. Els filolegs Jackson Kenneth i Olmstead Garret divideixen la saga en quatre en cicles:

Cicle mitologic	Cicle de l'Ulster	Cicle fenia	Cicle historic

Les histories van ser escrites majoritariament per monjos irlandesos que desitjaven immortalitzar les histories nacionals, pero aquests escrits van estar sotmesos a una interpretacio lleugerament alterada des del punt de vista cristia, i els antics deus van ser eliminats.

El cicle mitologic [ modifica ]

El cicle mitologic , que compren histories dels antics deus i dels origens dels irlandesos, es el menys ben conservat dels quatre cicles. Es tracta de les persones principals que van envair i habitaren l'illa. Les persones inclouen Cessair i els seus seguidors, els Formorians , els Partholonians , els Nemedians , els Fir Bolgs , els Tuatha De Danann , i els Milesians . ^[17] Les fonts mes importants son el Dindshenchas (La tradicio dels llocs) i el Lebor Gabala Erenn (El llibre de les invasions). Altres manuscrits conserven relats mitologics com El sommni d' Aengus , La celebracio d'Etain i Cath Maige Tuireadh (La (segona) batalla de Magh Tuireadh). Una de les histories mes conegudes de tots els irlandesos, Oidheadh Clainne Lir (La tragedia dels fills de Ler), tambe forma part d'aquest cicle.

Lebor Gabala Erenn es una pseudo-historia d'Irlanda, que fa referencia a l'ascendencia dels irlandesos anterior a Noe . Explica una serie d' invasions o ≪ saqueigs ≫ d'Irlanda per una successio de pobles, la cinquena dels quals era la gent coneguda com a Tuatha De Danann (Pobles de la Deessa Danu), que es creia que havien habitat a l'illa abans de l'arribada dels gaels , o milesians . Es van enfrontar a l'oposicio dels seus enemics, els fomorians , liderats per Balor ≪el de l'ull maligne≫. Balor va ser eventualment assassinat per Lug Lamfada ≪el de la ma destra≫ en la Segona batalla de Magh Tuireadh . Amb l'arribada dels gaels, els Tuatha De Danann es van retirar sota terra per convertir-se en el poble de les fades dels mites i llegendes posteriors.

El corpus literari Dindshenchas es el gran treball onomastic de l'antiga Irlanda, donant noms llegendaris en una sequencia de poemes. Inclou una gran quantitat d'informacio important sobre figures i relats del Cicle mitologic, inclosa la batalla de Tailtiu, en la qual els Tuats De Danann van ser derrotats pels milesians.

Es important assenyalar que a l' edat mitjana , els Tuatha De Danann no es veien com deus o una mena de formes magiques d'una antiga edat d'or d'Irlanda. Textos com Lebor Gabala Erenn i Cath Maige Tuireadh els presenten com reis i herois del passat llunya, amb histories de la seva mort. No obstant aixo, hi ha evidencies considerables, tant en els textos com des del mon celta mes ampli, que antigament eren deitats.

Fins i tot despres de ser desplacats com a governants d'Irlanda, personatges com Lug, Morrigan, Aengus i Manannan Mac Lir apareixen en histories establertes uns segles despres, traint la seva immortalitat . Un poema del Llibre de Leinster enumera molts dels Tuatha De, pero acaba dient ≪encara que [l'autor] els enumera, no els adora≫ . Goibniu, Creidhne i Luchta s'anomenen Tri De Dana (≪els tres deus de l'artesania≫), i el nom de Dagda s'interpreta en textos medievals com ≪el bon deu≫. Nuada esta relacionada amb el deu britanic Nodens; Lug es un reflex de la deitat pancelta Lug , nom que significa ≪Llum≫; Tuireann pot estar relacionat amb el Taranis gallec, Ogma a Ogmios , i Badb a Cathubodua .

El cicle de l'Ulster (Cicle de la branca vermella o Cicle de Cu Chulainn ) [ modifica ]

El cicle de l'Ulster es configura tradicionalment al voltant del segle  i  aC, i la major part de l'accio te lloc a les provincies d' Ulster i Connacht . Consisteix en un grup de contes heroics sobre la vida de Conchobar Mac Nessa (rei d'Ulster), el gran heroi Cu Chulainn , (fill de Lug), dels seus amics, amants i enemics. Aquests son els Ulaid , o els habitants de la cantonada nord-oriental d'Irlanda, i l'accio de les principals histories succeeix al voltant de la cort reial d' Eamhain Mhacha , prop de la moderna ciutat d' Armagh . Els Ulaid tenien vincles estrets amb la colonia irlandesa a Escocia , i una part de la formacio de Cu Chulainn te lloc en aquesta colonia.

El cicle consisteix en histories del naixement, infancia, entrenament, festeigs, batalles i mort dels herois i reflecteix una societat guerrera en la qual la guerra consisteix principalment en combats individuals i la riquesa es mesura principalment en el bestiar . Aquestes histories estan escrites principalment en prosa . La peca central del cicle de l'Ulster es el Tain Bo Cuailnge . Altres relats importants del Cicle de l'Ulster inclouen La tragica mort de l'unic fill d'Aife , La festa de Bricriu i la Destruccio de l'alberg de Da Derga . L'exili dels fills d'Usnach , mes conegut com La tragedia de Deirdre i la font de les obres de John Millington Synge , William Butler Yeats i Vincent Woods , tambe forma part d'aquest cicle.

Aquest cicle es, en alguns aspectes, proper al cicle mitologic. Alguns dels personatges d'aquest darrer tornen a apareixer, i la mateixa magia de canvi de formes es molt evident, al costat d'un realisme somrient i gairebe insensible. Tot i que podem sospitar que alguns personatges, com ara Medb o Cu Roi, van ser una vegada deitats, i Cu Chulainn mostra, en particular, un poder superhuma, els personatges son mortals i estan associats a un temps i lloc especifics. Si el cicle mitologic representa una Edat d'or, el cicle d'Ulster representa l'Era dels herois d'Irlanda

El cicle fenia (Cicle de Fin o Cicle d' Ossian ) [ modifica ]

Igual que el cicle de l'Ulster, el cicle fenia , tambe anomenat cicle d' Ossian , es refereix als fets dels herois irlandesos. Les histories del cicle fenia semblen establir-se entorn del segle  iii i principalment a les provincies de Leinster i Munster . ^[17] Es diferencien dels altres cicles en la forca dels seus vincles amb la comunitat gaelica parlant a Escocia , i que hi ha molts textos fenians actuals d'aquest pais. Tambe es diferencien del cicle de l'Ulster pel fet que les histories es deien principalment en vers i que estan mes a prop de la tradicio del romanc que de la tradicio de l' epica . Les histories es refereixen a les actuacions de Fionn mac Cumhaill i la seva banda de soldats, els Fianna .

L'unica font mes important del cicle fenia es l' Acallam na Senorach (El col·loqui dels ancians), que es troba en dos manuscrits del segle  xv , el Llibre de Lismore i Laud 610 , aixi com un manuscrit del segle  xvii de Killiney , Comtat de Dublin . El text esta datat, amb proves linguistiques evidents, del segle  xii . El text registra converses entre Cailte mac Ronain i Ossian (els ultims membres supervivents dels Fianna) i Sant Patrici , i consta d'unes 8.000 linies. Les dates tardanes dels manuscrits poden reflectir una tradicio oral mes llarga per a les histories del cicle fenia.

Els Fianna de la historia es divideixen en el Clann Baiscne, dirigit per Fionn Mac Cumhaill (sovint representat com Finn MacCool o Finn Fill de Cumhall), i el Clann Morna, liderat pel seu enemic, Goll Mac Morna . Goll va matar el pare de Fionn, Cumhal , en la batalla i el noi Fionn va ser criat en secret. De jove, va ser entrenat en l'art de la poesia, i es va cremar accidentalment el polze durant la coccio del Salmo del coneixement , que li va permetre xuclar o menjar el seu polze i rebre saviesa. Es va convertir en el cap de la seva banda i es van dir nombroses histories de les seves aventures. Dos dels mes grans dels contes irlandesos, Toraigheacht Dhiarmada agus Ghrainne (La persecucio de Diarmuid i Grainne) i Ossian a Tir na nOg formen part del cicle. La historia de Diarmuid i Grainne, que es un dels pocs contes en prosa del cicle fenia, i es probablement la font de Tristany i Issolda .

El mon del cicle fenia es aquell en que els guerrers professionals passen el temps buscant, lluitant i fent aventures en el mon espiritual. S'espera que els nous integrants de la banda tinguin coneixement de la poesia, a mes de realitzar diverses proves fisiques o missions. L'autoria de la majoria dels poemes s'atribueix a Ossian. Aquest cicle crea un pont entre els temps pre-cristia i cristia. ^[17]

El cicle historic (o Cicles dels reis) [ modifica ]

Va ser part del deure dels bards medievals irlandesos, o dels poetes de la cort, registrar la historia de la familia i la genealogia del rei que van servir. Aixo ho feien en poemes que barrejaven la mitologia i la historia en major o menor grau. Les histories resultants van formar el que s'ha conegut com el Cicle Historic (o mes correctament, els Cicles dels Reis, ja que hi ha diverses agrupacions independents).

Els reis que s'inclouen van des del gairebe enterament mitologic Labraid Loingsech , que suposadament es va convertir en Gran Rei d'Irlanda al voltant del 431 aC, al historic historic rei Brian Boru (c. 941 - 1014). No obstant aixo, la major gloria del cicle historic es el Buile Shuibhne (La bogeria de Shuibhne), un conte del segle  xii explicat en vers i en prosa. Shuibhne, rei de Dal nAraidi , va ser maleit per sant Ronan i es va convertir en una especie de mig home i mig ocell, condemnat a viure la seva vida al bosc, fugint dels seus companys humans. La historia ha capturat la imaginacio dels poetes contemporanis irlandesos i ha estat traduida per Trevor Joyce i Seamus Heaney .

Altres contes [ modifica ]

Aventures [ modifica ]

Les aventures, o echtrae , son un grup de relats de visites a l' altre mon irlandes (que pot estar a l'oest a traves del mar, subterrani o simplement invisible per als mortals). El mes famos, Ossian a Tir na nOg , pertany al ciclefenia, pero sobreviuen diverses aventures independents, com L'aventura de Conle , El viatge de Bran Mac Ferbail i L'aventura de Loegaire .

Viatges [ modifica ]

Els viatges, o immrama , son contes de viatges maritims i de les meravelles que es veuen, que poden ser el resultat de la combinacio de les experiencies dels pescadors amb altres elements del Mes enlla i aventures. Dels set immama esmentats en els manuscrits, nomes han sobreviscut tres: el Viatge de Mael Duin , el Viatge de l'Ui Chorra i el Viatge de Snedgus i Mac Riagla . El Viatge de Mael Duin es el precursor del posterior Viatge de Sant Brandan . Encara que no era tan antic, despres de les obres del segle  viii , que van influir en la literatura europea, es va incloure La visio d'Adamna .

Contes populars [ modifica ]

Durant els primers anys del segle  xx , l'escriptor britanic Herminie Templeton Kavanagh (1861-1933) va escriure molts contes populars irlandesos que va publicar en revistes i en dos llibres. Vint-i-sis anys despres de la seva mort, els contes dels seus dos llibres, Darby O'Gill and the Good People (Darby O'Gill i el Poble dels bons), i Ashes of Old Wishes (Cendres d'antics desitjos) van ser utilitzats per fer la pel·licula de Darby O'Gill and the Little People (Darby O'Gill i els follets, 1959), de Robert Stevenson . Es va assenyalar que la dramaturga irlandesa Lady Gregory tambe va recollir histories populars per preservar la historia irlandesa.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

Fonts primaries traduides a l'angles [ modifica ]

• Cross, Tom Peete and Clark Harris Slover. Ancient Irish Tales . Barnes and Noble Books, Totowa, New Jersey, 1936 repr. 1988. ISBN 1-56619-889-5 .
• Dillon, Myles. The Cycles of the Kings . Oxford University Press, 1946; reprinted Four Courts Press: Dublin and Portland, OR, 1994. ISBN 1-85182-178-3 .
• Dillon, Myles. Early Irish Literature . Chicago: University of Chicago Press, 1948; reprinted : Four Courts Press, Dublin and Portland, OR, 1994. ISBN 0-7858-1676-3 .
• Joseph Dunn: The Ancient Irish Epic Tale Tain Bo Cuailnge (1914)
• Winifred Faraday: The Cattle-Raid of Cualng . London, 1904. This is a partial translation of the text in the Yellow Book of Lecan, partially censored by Faraday.
• Gantz, Jeffrey. Early Irish Myths and Sagas . London: Penguin Books, 1981. ISBN 0-14-044397-5 .
• Kinsella, Thomas. The Tain . Oxford: Oxford University Press, 1970. ISBN 0-19-281090-1 .
• Gregory, Lady Augusta. Cuchulain of Muirtheme . First Published 1902.

Fonts primaries traduides a l'irlandes medieval [ modifica ]

• Cath Maige Tuired: The Second Battle of Mag Tuired . Elizabeth A. Gray, Ed. Dublin: Irish Texts Society, 1982. Series: Irish Texts Society (Series) ; v. 52. Irish text, English translation and philological notes.
• Tain Bo Cuailnge from the Book of Leinster . Cecile O'Rahilly , Ed. Dublin Institute for Advanced Studies, 1984.
• Tain Bo Cuailnge Recension I . Cecile O'Rahilly, Ed. Dublin Institute for Advanced Studies 1976. Irish text, English translation and philological notes.

Fonts secundaries [ modifica ]

• Coghlan, Ronan Pocket Dictionary of Irish Myth and Legend . Belfast: Appletree, 1985.
• Mallory, J. P. Ed. Aspects of the Tain . Belfast: December Publications, 1992. ISBN 0-9517068-2-9 .
• O'Rahilly, T. F. Early Irish History and Mythology (1946)
• O hOgain, Daithi "Myth, Legend and Romance: An Encyclopedia of the Irish Folk Tradition" Prentice Hall Press, (1991) : ISBN 0-13-275959-4 (the only dictionary/encyclopedia with source references for every entry)
• Rees, Brinley and Alwyn Rees. Celtic Heritage: Ancient Tradition in Ireland and Wales . New York: Thames and Hudson, 1961; repr. 1989. ISBN 0-500-27039-2 .
• Sjoestedt, M. L. Gods and Heroes of the Celts . 1949; translated by Myles Dillon. repr. Berkeley, CA: Turtle Press, 1990. ISBN 1-85182-179-1 .
• Williams, J. F. Caerwyn. Irish Literary History . Trans. Patrick K. Ford. University of Wales Press, Cardiff, Wales, and Ford and Bailie, Belmont, Massachusetts. Welsh edition 1958, English translation 1992. ISBN 0-926689-03-7 .

Adaptacions, col·leccions i recopilacions [ modifica ]

• Lady Francesca Speranza Wilde , Ancient Legends, Mystic Charms, and Superstitions of Ireland (1887)
• James Bonwick , Irish Druids and Old Irish Religions (1894)
• Lady Augusta Gregory : Cuchulain of Muirthemne (1902), i Gods and Fighting Men (1904)
• Juliet Marillier : Daughter of the Forest , Son of the Shadows , i Child of the Prophecy (Trilogia Sevenwaters, 1999-2001).
• Gregory Frost : Tain (1986), i Remscela (1988)
• Morgan Llywelyn : Red Branch (1989), Finn MacCool (1994), i Bard: The Odyssey Of the Irish (1984)
• James Stephens : Irish Fairy Tales (1920)
• Lenihan, Eddie i Carolyn Eve Green. Meeting the Other Crowd : The Fairy Stories of Hidden Ireland . New York. Jeremy P. Tarcher/Penguin. 2004. ISBN 1-58542-307-6

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Mitologia irlandesa

• Department of Irish Folklore, Dublin. Includes the National Folklore Archives
• The Celtic Literature Collection
• Legendary Fictions of the Irish Celts
• Timeless Myths: Celtic Mythology