Miguel de Unamuno y Jugo

(1925)
Nom original	(es) Miguel de Unamuno y Jugo (es) Miguel de Unamuno
Biografia
Naixement	(es) Miguel de Unamuno 29 setembre 1864 Bilbao (Espanya)
Mort	31 desembre 1936 (72 anys) Salamanca (Segona Republica Espanyola)
Sepultura	San Carlos Borromeo cemetery (en) , nicho 340, Galeria de San Antonio
Diputat a les Corts republicanes
12 juliol 1931 ? 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona Republica Espanyola Circumscripcio electoral: Salamanca
Rector de la Universitat de Salamanca
1931 ? 31 desembre 1936
Rector de la Universitat de Salamanca
1901 ? 1914
Dades personals
Religio	Cristianisme
Formacio	Universitat Central Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Lloc de treball	Madrid
Ocupacio	poeta , critic literari , professor d'universitat , dramaturg , novel·lista , escriptor , assagista , filosof , politic
Ocupador	Universitat de Salamanca
Partit	Falange Espanyola de les JONS (1935–1936) Conjuncio Republicano-Socialista (1931–1933)
Membre de	Reial Academia Espanyola Societat d'Amics de Portugal
Genere	Poesia i dramaturgia
Moviment	Generacio del 98
Alumnes	Nicolas Achucarro y Lund
Influencies	Søren Kierkegaard , Arthur Schopenhauer , Karl Marx , Ferdinand Lassalle , Mikhail Bakunin , Agusti d'Hipona , Blaise Pascal , Marc Aureli , Jean-Jacques Rousseau i Domingo Faustino Sarmiento
Nom de ploma	Exoristo Miguel de Unamuno
Participa en
7 novembre 1908	Un llamamiento. Union Democratica Espanola para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres
Obra
Obres destacables (1913) Del sentimiento tragico de la vida (1914) Niebla
Localitzacio dels arxius	Biblioteca de llibres rars Thomas Fisher
Familia
Conjuge	Concha Lizarraga
Fills	Salome de Unamuno (en)
Premis   Fill Adoptiu de Salamanca   doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca
Signatura

Miguel de Unamuno y Jugo ( Bilbao , 29 de setembre de 1864 - Salamanca , 31 de desembre de 1936 ), escriptor i filosof espanyol. La seva obra conrea una gran varietat de generes literaris. Tambe va ser professor catedratic de grec i, posteriorment, rector a la Universitat de Salamanca .

Biografia [ modifica ]

Nat al carrer Ronda del Nucli Antic de Bilbao , Miguel era el tercer fill i primer home del matrimoni entre el comerciant Felix de Unamuno i la seva neboda Salome Jugo. Als deu anys, en acabar els seus estudis al col·legi de Sant Nicolau i entrar a l'institut, es testimoni del setge de Bilbao durant la Tercera Guerra Carlina (cosa reflectida en la seva primera novel·la, "Paz en la guerra").

Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid , i l'acaba amb la qualificacio d'excel·lent el 1883, amb dinou anys. L'any seguent es doctora amb una tesi sobre l' euscar : "Critica del problema sobre l'origen i prehistoria de la raca basca", en la qual anticipa la seva idea sobre l'origen dels bascos, contraria a les afirmacions del nacionalisme basc , que propugnava una raca basca no contaminada per altres races.

El 1885 comenca a treballar en un col·legi com a professor de llati i psicologia i va publicar un article titulat "De l'element alienigena en l'idioma basc" i un altre de costumista, "Guernica", augmentant la seva col·laboracio el 1886 amb el "Noticiero de Bilbao".

El 1888 es presenta a la catedra de psicologia, logica i etica de l'Institut de Bilbao convocada per la Diputacio de Biscaia, juntament amb Sabino Arana i el filoleg Resurreccion Maria de Azkue , i la placa recaigue en aquest ultim.

Va polemitzar amb Arana, que tot just iniciava la seva activitat nacionalista, que considerava a Unamuno com a basc pero espanyolista , a causa del fet que Unamuno, tot i que havia escrit algunes obres en euscar , considerava aquesta llengua com a proxima a desapareixer i el bilinguisme com a impossible. ^[1]

El 1889 prepara unes altres oposicions i viatja a Suissa , Italia i Franca , on se celebrava l' Exposicio Universal i s'inaugurava la torre Eiffel .

El 31 de gener de 1891 es casa amb Concha Lizarraga, noia de la qual estava enamorat des de la seva infancia.

Catedratic de Grec [ modifica ]

Passa els mesos hivernals dedicat a la preparacio de les oposicions per a una catedra de grec ^{[ cal citacio ]} a la Universitat de Salamanca que va obtenir. Fou aleshores quan va establir amistat amb Angel Ganivet fins al suicidi d'aquest el 1898 . El 1901 va ser nomenat rector de la Universitat de Salamanca.

El 1894 ingressa a l'Agrupacio Socialista de Bilbao i col·labora en el setmanari Lucha de clases d'aquesta ciutat, fins que abandona el partit socialista el 1897 i entra en un periode de gran depressio personal. L'any 1905 va fer una conferencia en contra de la Llei de Jurisdiccions, al Teatre de la Zarzuela.

El 1914 el ministre d'Instruccio Publica el destitueix del rectorat per raons politiques, i Unamuno es converteix en martir de l'oposicio liberal. Col·labora en el diari La Lucha , nascut el 1916. ^[2] El 1920 es elegit pels seus companys dega de la Facultat de Filosofia i Lletres. Es condemnat a setze anys de preso per injuries a Alfons XIII , pero la sentencia no arriba a acomplir-se. El 1921 es nomenat vicerector.

L'exili durant la Dictadura de Primo de Rivera [ modifica ]

Els seus constants atacs al rei i al dictador Primo de Rivera fan que aquest el torni a destituir i el desterri a Fuerteventura el febrer de 1924. El juny del mateix any es indultat, pero ell s'exilia voluntariament a Paris i despres s'establi a Hendaia , a Iparralde , fins al 1930, any en que retorna a Salamanca despres de la caiguda del regim de Primo de Rivera.

Unamuno durant la Republica [ modifica ]

Miguel de Unamuno es va presentar com a candidat a regidor per la coalicio republicano-socialista durant les eleccions del 2 d'abril de 1931, i va ser elegit. El 14 d'abril Unamuno proclama la Republica a Salamanca. La Republica el torna a col·locar a la seva placa de rector a Salamanca. Es presenta a les eleccions a les Corts i es elegit diputat com a independent per la candidatura republicanosocialista a Salamanca. Tot i aixi, l'escriptor es desencanta i no es va presentar a la reeleccio el 1933. El 1934 es jubila i es nomenat rector vitalici, i la Universitat de Salamanca crea una catedra amb el seu nom.

El 1935 es nomenat ciutada d'honor de la Republica. Com a consequencia del seu desencant, expressa publicament les seves critiques a la reforma agraria, la politica religiosa, la classe politica, el govern i Azana. ^[3]

La Guerra Civil [ modifica ]

En iniciar-se la Guerra Civil , inicialment va donar suport als rebels. Unamuno va voler veure en els militars un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposats a tornar a encarrilar el pais. Quan el 19 de juliol l'ajuntament es substituit per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li ofereix el nou alcalde, el comandant Del Valle. L'estiu de 1936 fa una crida als intel·lectuals europeus perque donin suport als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilitzacio occidental i la tradicio cristiana. Azana el destitueix, pero el govern de Burgos el torna a posar en el carrec. No obstant aixo, l'entusiasme inicial per la sublevacio es torna desengany, en vista de la repressio a Salamanca. Arriben a les seves mans moltes cartes de familiars d'amics i coneguts que li demanen que intercedeixi a favor dels familiars empresonats. Unamuno visita Franco en el palau episcopal per suplicar inutilment clemencia per als seus amics presos. ^[4]

L'incident amb Millan-Astray [ modifica ]

Unamuno es va penedir publicament del seu suport a la sublevacio. Durant l'acte d'obertura del curs academic (que coincidia amb la celebracio de la "Fiesta de la Raza") el 12 d'octubre de 1936 , al paranimf de la Universitat de Salamanca , diversos oradors van deixar anar topics sobre l'≪anti-Espanya≫. Un indignat Unamuno (presidia l'acte com a rector de la Universitat), que havia estat prenent apunts sense intencio de parlar, es va posar dret i va pronunciar un apassionat discurs.

≪S'ha parlat aqui de guerra internacional en defensa de la civilitzacio cristiana; jo mateix ho he fet altres vegades. Pero no, la nostra es nomes una guerra incivil. (...) Vencer no es convencer, i cal convencer, sobretot, i no pot convencer l'odi que no deixa lloc per a la compassio. S'ha parlat tambe de catalans i bascos, i se'ls ha anomenat anti-Espanya; doncs be, amb la mateixa rao poden ells dir el mateix. I aqui hi ha el senyor bisbe, catala, per ensenyar la doctrina cristiana que no voleu coneixer, i jo, que soc basc, tota la vida que ensenyo la llengua espanyola, que no sabeu...≫.

En aquest punt, el general Jose Millan-Astray (el qual sentia una profunda enemistat per Unamuno, que l'havia acusat inopinadament de corrupcio), va comencar a cridar: ≪Puc parlar? Puc parlar?≫. El seu escorta va presentar armes i algu del public va cridar: ≪ Visca la mort! ≫ (lema de la Legio). Pel que, segons Ridruejo, va ser un exhibicionisme fredament calculat, Millan va parlar: ≪Catalunya i el Pais Basc, el Pais Basc i Catalunya, son dos cancers en el cos de la nacio! El feixisme, remei d'Espanya, ve a exterminar, tallant en la carn viva i sana com un fred bisturi!≫ . S'excita de tal manera que no va poder seguir parlant. Rumiant, es va quadrar mentre se sentien crits de ≪Viva Espana!≫ . Es va produir un silenci mortal i unes mirades angoixades es van tornar cap a Unamuno, que va dir: ≪Acabo de sentir el crit necrofil i insensat de “Visca la mort!”. Aixo em sona el mateix que “Mori la vida!”. I jo, que he passat tota la vida creant paradoxes que han provocat l'enuig dels que no les han compres, he de dir-vos, amb autoritat en la materia, que aquesta ridicula paradoxa em sembla repel·lent. Com que ha estat proclamada en homenatge a l'ultim orador, entenc que va dirigida a ell, si be d'una forma excessiva i tortuosa, com a testimoni que ell mateix es un simbol de la mort. I una altra cosa! El general Millan Astray es un invalid. No cal dir-ho en un to mes baix. Es un invalid de guerra. Tambe ho va ser Cervantes. Pero els extrems no serveixen com a norma. Malauradament, avui en dia hi ha massa invalids. I aviat n'hi haura mes si Deu no ens ajuda. Em fa mal pensar que el general Millan Astray pugui dictar les normes de psicologia de les masses. Un invalid que no tingui la grandesa espiritual de Cervantes, que era un home, no un superhome, viril i complet malgrat les seves mutilacions, un invalid, com he dit, que no tingui aquesta superioritat d'esperit es d'esperar que se senti terriblement alleujat veient com augmenta el nombre de mutilats al seu voltant. (...) El general Millan Astray desitja crear una Espanya nova, creacio negativa sens dubte, segons la seva propia imatge. I per aixo voldria una Espanya mutilada ...≫

Furios, Millan va cridar: ≪Mori la intel·ligencia!≫ . En un intent de calmar els anims, el poeta Jose Maria Peman va exclamar: ≪No! Visca la intel·ligencia! Morin els mals intel·lectuals!≫ . Unamuno no es va acovardir i va concloure: ≪Aquest es el temple de la intel·ligencia! I jo soc el seu suprem sacerdot! Vosaltres esteu profanant el seu sagrat recinte. Jo sempre he estat, digui el que digui el proverbi, un profeta en el meu propi pais. Vencereu, pero no convencereu. Vencereu perque teniu sobrada forca bruta, pero no convencereu, perque convencer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: rao i dret en la lluita. Em sembla inutil demanar-vos que penseu en Espanya≫.

L'esposa de Franco , Carmen Polo , agafa del brac Unamuno i l'acompanya a casa seva, envoltats de la seva guardia personal. ^[5]

Aquell mateix dia, la corporacio municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsio ≪...por Espana, en fin, apunalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masonica cuya vida y pensamiento [...] solo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demas fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asento afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, anado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades virgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades≫ . ^[6] El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitucio d'Unamuno com a rector. ^[7]

Reclusio i mort [ modifica ]

Els ultims dies de vida (d'octubre a desembre de 1936) els va passar sota arrest domiciliari a casa seva, en un estat, en paraules de Fernando Garcia de Cortazar de resignada desolacio, desesperacio i soledat.

Va morir al seu domicili de Salamanca el 31 de desembre de 1936, de forma sobtada, en el transcurs de la tertulia vespertina que mantenia regularment amb un parell d'amics. Tot i la seva virtual reclusio i contra la seva voluntat, al seu funeral fou exaltat com un heroi falangista. ^[4] Les seves restes descansen al cementiri de Salamanca.

Narrativa [ modifica ]

L'obra narrativa d'Unamuno, en ordre cronologic, es la seguent:

• Paz en la guerra (1895), obra en la qual utilitza el context de la tercera guerra carlista (que va coneixer a la seva infancia) per plantejar la relacio del jo amb el mon, condicionat pel coneixement de la mort;
• Amor y pedagogia (1902), que uneix el comic i el tragic en una reduccio a l'absurd de la sociologia positivista;
• Recuerdos de ninez y mocedad (1908) es una obra autobiografica. En ella l'autor basc reflexiona sobre els primers anys de la seva vida a Bilbao.
• Niebla (1914), obra clau d'Unamuno, que ell caracteritza amb el nom Nivola per a separar-la de la suposada forma fixa de la novel·la.
• El espejo de la muerte (1913), un llibre de contes de valor desigual.
• El 1917 escriu Abel Sanchez , on inverteix el topic biblic de Cain i Abel per a presentar l'anatomia de l'enveja;
• Tulio Montalban (1920) es una novel·la curta sobre el problema intim de la derrota de la personalitat veritable per la imatge publica del mateix home.
• Tambe el 1920 es publiquen tres novel·les curtes amb un proleg de gran importancia: Tres novelas ejemplares y un prologo .
• L'ultima narracio extensa es La tia Tula (1921), on es presenta l'anhel de maternitat ja definit a Amor y pedagogia i a Dos madres .
• Teresa (1924) es un quadre narratiu que conte rimes becquerianes, aconseguint en concepte i en realitat la recreacio de l'estimada.
• Como se hace una novela (1927) es l'autopsia de la novel·la unamuniana.
• El 1930, Unamuno escriu les seves darreres novel·les: San Manuel Bueno, martir i Don Sandalio, jugador de ajedrez .

Cal destacar que Unamuno es el precursor del genere televisiu concebut com a telenovel·la, ja que ell fou el seu mes clar representant. Un exemple d'aquest genere podem apreciar-lo a la telenovel·la "La tormenta" o la mes recent i famosa "Amar en tiempos revueltos".

Filosofia [ modifica ]

La filosofia d'Unamuno no fou una filosofia sistematica, sino una negacio de qualsevol sistema i una afirmacio de fe "en si mateixa". Es va formar intel·lectualment sota el racionalisme i el positivisme . Durant l'epoca de la seva joventut, va escriure articles en els quals s'apreciava clarament la seva simpatia pel socialisme , i tenia una gran preocupacio per la situacio d'Espanya.

La influencia d'alguns filosofs com Adolf von Harnack va provocar el rebuig d'Unamuno pel racionalisme. Aquest abandonament queda manifest a la seva obra San Manuel Bueno, martir , on la metafora de la neu que cau sobre el llac il·lustra la seva postura en favor de la fe ? la muntanya sobre la qual la neu crea formes, paisatges, davant del llac, on aquesta es dissol i es transforma en res?.

Per a ell la mort es quelcom de definitiu; la vida s'acaba. No obstant aixo, pensava que la creenca que la nostra ment sobreviu a la mort es necessaria per a poder viure. Es considerat com un dels predecessors de l'escola existencialista que ?algunes decades mes tard? trobaria la seva esplendor en el pensament europeu.

La preocupacio per Espanya es manifesta als assajos recollits en les seves obres:

• En torno al casticismo (1895).
• Vida de Don Quijote y Sancho (1905).
• Por tierras de Portugal y Espana (1911).

Durant la guerra i a partir d'agost del 1936, Unamuno comenca a prendre apunts per a un llibre que no arribaria a escriure i en el qual plasma el seu testament politic: El resentimiento tragico de la vida. Notas sobre la revolucion y la guerra civil espanolas .

Les seves obres mes purament filosofiques son

• Del sentimiento tragico de la vida (1913).
• La agonia del cristianismo (1925).

Com a traductor destaca la seva traduccio al castella de l'obra de Schopenhauer . ^[8]

Poesia [ modifica ]

Per Unamuno l'art era un mitja per expressar les inquietuds de l'esperit. Per aquest motiu en la poesia i en la novel·la tracta els mateixos temes que ja havia desenvolupat als assajos: l'angoixa espiritual i el dolor provocat pel silenci de Deu, el temps i la mort.

Sempre el va atraure la metrica tradicional; malgrat que en les seves primeres composicions procura eliminar la rima , mes tard la usara. Entre les seves obres poetiques hi destaquen: Poesias (1907), Rosario de sonetos liricos (1911), El Cristo de Velazquez (1920), Andanzas y visiones espanolas (1922), Rimas de dentro (1923), Teresa. Rimas de un poeta desconocido (1924), De Fuerteventura a Paris (1925), Romancero del destierro (1928) i Cancionero (1953).

Ja des del primer llibre, Poesias (1907), va perfilant els temes que dominaran la poetica unamuniana: el conflicte religios, la patria i la vida domestica.

Dedica a la ciutat aquestes belles paraules: "Salamanca, Salamanca, renaciente maravilla, academica palanca de mi vision de Castilla".

Teatre [ modifica ]

L'obra dramatica d'Unamuno presenta la seva linia filosofica habitual, i obtingue un exit mes aviat escas. Temes com la indagacio de l'espiritualitat individual, la fe com a ≪mentida vital≫ i el problema de la doble personalitat son tractats a La esfinge (1898), La verdad (1899) i El otro (1932). Actualitza la tragedia euripidea a Fedra (1918) i tradueix la Medea (1933) de Seneca .

El teatre unamunia te les seguents caracteristiques:

1. Es esquematic, esta despullat de tot artifici i nomes hi tenen cabuda els conflictes i passions que afecten els personatges. Aquesta austeritat es un influx de la tragedia grega classica.
2. Si els personatges i els conflictes hi apareixen despullats, l' escenografia tambe s'hi veu despullada de tot artifici. Es una escenografia simplificada al maxim.
3. El que realment li importa es presentar el drama que transcorre a l'interior dels personatges i ?tambe? el seu interior.

Amb la simbolitzacio de les passions i l'austeritat tant de la paraula com escenografica, el teatre unamunia entronca amb les experiencies dramatiques europees i obre un cami cap a la renovacio teatral espanyola, que sera seguit per Ramon Valle-Inclan , Azorin i, mes endavant, per Federico Garcia Lorca .

Bibliografia [ modifica ]

• Alvarez, Jose Luis . 1966: "Unamuno ala Jammes?", Jakin , 21: 81-84.
• Azurmendi, Joxe . 2006: "Unamuno, Volkerpsychologie " in Espainiaren arimaz , Donostia: Elkar. ISBN 84-9783-402-X
• Azurmendi, J. 2012: Bakea gudan. Unamuno, historia eta karlismoa , Tafalla, Txalaparta. ISBN 978-84-15313-19-9
• Azurmendi, J. 2012: "Unamunoren atarian" in Alaitz Aizpuru (koord.), Euskal Herriko pentsamenduaren gida , Bilbo, UEU. ISBN 978-84-8438-435-9
• Emilio Salcedo , Vida de don Miguel , Editorial Anaya, Salamanca, 1964: Amb aportacions importants de testimonis presencials dels fets.
• Julian Marias : Miguel de Unamuno , Espasa Calpe, Madrid 1943, 220 pags. Recollit, posteriorment, a Obras , Editorial Revista de Occidente, Madrid, 1960. Vol. V
• Luciano Gonzalez Egido 2006: Agonizar en Salamanca. Unamuno, julio-diciembre de 1936. Barcelona: Tusquets Editores. ISBN 978-84-8310-369-2 .

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Noucentisme
• Generacio del 98
• La isla del viento
• Palabras para un fin del mundo

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viquidites

• (basc) Video: Joxe Azurmendi sobre Unamuno
• (basc) Dossier sobre Unamuno a la pagina web de la revista Jakin
• Biografia de Unamuno Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine .

Premis i fites
Precedit per: Manuel de Sandoval y Cutoli	Academic de la Reial Academia Espanyola Cadira T 1936	Succeit per: Isidre Goma i Tomas