 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Mervyn LeRoy
(
San Francisco
,
15 d'octubre
de
1900
-
Beverly Hills
,
13 de setembre
de
1987
) va ser un
director de cinema
estatunidenc
.
[1]
Nascut de pares
jueus
a
California
la seva familia es va arruinar amb el
terratremol
de
1906
. Per a guanyar diners va vendre diaris i va comencar a cantar. Va comencar treballant en el
cinema mut
. A 19 anys es va traslladar a
Hollywood
i va ser en els seus inicis encarregat del vestuari, actor, ajudant de direccio sense acreditar, gagman i guionista de comedies.
El 1927 comenca una prolifica carrera com a director, primer a la
Warner Bros
i despres a la
Metro-Goldwyn-Mayer
. Va ser considerat un dels pilars mes solids de la companyia dels germans Warner durant els anys trenta i un excel·lent director d'actors. En aquests anys, es destapa com un impecable artesa de drames realistes, que reflectien perfectament la miseria creixent posterior a la
Gran Depressio
. El millor va ser
Five Star Final
(1931), un poderos drama que denunciava la corrupcio de la premsa, especialment d'alguns subalterns que pretenen prosperar per escalar de posicio. Amb
Edward G. Robinson
i
Boris Karloff
, el film va tenir tant d'exit que va ser objecte d'un inferior
remake
, amb la presencia de
Humphrey Bogart
, titulat
Two against the world
(1936).
LeRoy demostra tenir un talent especial en el
cinema negre
o en les seves variants.
[1]
Little Caesar
(1930), parcialment basada en la vida d'
Al Capone
, narra la vertiginosa ascensio social de Rico Bandello, que, treballant amb el seu amic Joe Massara (
Douglas Fairbanks Jr
) per al gran capo Sam Vettori, agafaria el lloc d'aquest ultim a la banda. LeRoy mostra ja algunes pautes que seran una constant en el seu cinema, dona a entendre que el gangster no es tant un accident del desti sino un producte logic del tipus de societat d'aquells anys. Dos anys despres, el 1932, LeRoy dirigia
I Am a Fugitive from a Chain Gang
, que no aconsegueix repetir el gran exit de 1930 pero ofereix una de les millors produccions de protesta social que s'anaven fent per aquells anys. Dur, sense gaire cura artistica, pero honest, sense ornaments, el film de LeRoy presenta a un home honrat, innocent, cruelment maltractat per la justicia, que el condemna a preso, signant el que immediatament sera la seva perdicio.
Despres d'uns anys LeRoy torna a rodar una esplendida pel·licula de cinema negre, aquesta vegada en el seu vessant de drama social. Seria
They Won't Forget
(1937), una atractiva cinta, on un gran
Claude Rains
es un poc escrupolos fiscal d'un petit poble del sud profund nord-america que utilitza l'assassinat d'una adolescent (
Lana Turner
, en un dels seus primers papers importants) per aconseguir la butaca de governador. Aquest permetra que la massa, hipocrita i facilment mal·leable, linxi el sospitos, un professor, que es veu a la poc grata postura de ser el cap de turc d'una societat amoral i en constant recerca d'una situacio que la tregui de l'avorriment. Basada en una magnifica novel·la de
Ward Greene
,
Death in the deep south
, LeRoy va construir un electritzant drama social a l'altura dels millors.
El
1938
va ser triat com cap de produccio de
MGM
. Gracies a ell els estudis van produir
El magic d'Oz
i va ser responsable del descobriment de
Clark Gable
,
Loretta Young
,
Robert Mitchum
i
Lana Turner
. Mes endavant dirigeix una bomba a les taquilles,
Waterloo Bridge
, degut en part a una atractiva parella protagonista:
Robert Taylor
i
Vivien Leigh
, en el paper d'una ballarina que s'enamora del primer. Torna a la carrega amb un excel·lent relat de gangsters,
Johnny Eager
(1942), en el qual treballa de nou amb Robert Taylor i una inquietant Lana Turner. LeRoy i el seu guionista,
John Lee Mahin
, teixeixen un perfecte relat criminal, amb una intriga que es desenvolupa amb la logica fatalista del genere. No obstant aixo, el que la distingeix es el seu aspecte dramatic, cosa que LeRoy va dominar a la perfeccio, i els seus creibles personatges.
Dins el drama familiar, realitza la segona versio de la famosa novel·la autobiografica de
Louise May Alcott
,
Little Women
(1949), amb un repartiment estel·lar (
Liz Taylor
,
June Allyson
,
C. Aubrey Smith
,
Mary Astor
,
Janet Leigh
,
Margaret O'Brian
), i una espectacular produccio (la direccio artistica va guanyar un
Oscar
) que reconstrueix molt be l'epoca.
En els
anys 50
va dirigir diversos musicals. Va demostrar tambe que es podia responsabilitzar d'una superproduccio quan va realitzar
Quo Vadis
, el 1951. Un
peplum
epic religios en el qual LeRoy alterna amb eficacia els moments intimistes amb els tragicomics i els epics que se succeeixen a les catacumbes i en la cort de
Nero
(un immens
Peter Ustinov
). Posteriorment, la seva obra entra en un lent declivi. A mitjans dels anys seixanta decideix que el seu cicle ha acabat i es retira. Escriura les seves memories:
Mervyn LeRoy: Take One
.
Va ser nominat el
1943
com Millor director per
Random Harvest
i el
1940
com a productor de
El magic d'Oz
. A mes va rebre l'
Oscar
Honorific el
1975
. LeRoy es va retirar el
1965
i va escriure la seva autobiografia
Take One
, el
1974
. Va morir a
Beverly Hills
,
California
. Te una estrella al
Passeig de la Fama de Hollywood
al numero 1560 de
Vine Street
.
Filmografia parcial
[
modifica
]
|
|---|
| 1950s
| |
|---|
| 1960s
| |
|---|
| 1970s
| |
|---|
| 1980s
| |
|---|
| 1990s
| |
|---|
| 2000s
| |
|---|
| 2010s
| |
|---|
| 2020s
| |
|---|